La Fundació Bancària «la Caixa» és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%. Va assumir tota l'obra social i cultural de l'antiga Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, dissolta el 18 de juliol del 2014, i el negoci financer quedà en mans de CaixaBank, constituït l'1 de juliol del 2011 com a societat anònima.
Antecedents Fundació miniatura|Placa commemorativa de Francesc Moragas i Barret, fundador de La Caixa, al carrer de Lledó, 7 miniatura|Antic emblema de la Caixa de Pensions, a la reixa d'un immoble La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (CPVE) va ser fundada el 1904 per l'advocat Francesc Moragas i Barret (director general), l'industrial i enginyer Lluís Ferrer-Vidal i Soler (president), així com diverses institucions de la societat civil catalana: la Societat Econòmica d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès, la patronal Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç de Barcelona. Els socis fundadors van aportar 62.590 pessetes, als quals es van afegir una aportació del rei Alfons XIII de 25.000 pessetes més.
El 1917 va obrir la primera seu social a la plaça de Jonqueres de Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier. A la segona dècada del va obrir la primera sucursal a Mallorca, i el 1932 va absorbir la Caixa d'Estalvis de Vilanova. Moragas va morir el 1935, deixant 762 empleats i recursos per 4,1 milions de pessetes, i Ferrer-Vidal l'any següent, un mes abans de començar la Guerra Civil.
Guerra Civil i franquisme Durant aquest període, l'entitat va ser dirigida per Josep Maria Boix i Raspall com a director general i els treballadors van constituir un comitè de control que no va controlar les activitats de l'entitat en entendre que ja estaven orientades cap a les classes populars, sense ànim de lucre, mercantilisme i especulació.
El 1939, Boix i Raspall va ser represaliat i va ser substituït per Enrique Luno i Peña, com a director general, alhora que Miquel Mateu i Pla, l'alcalde de Barcelona, assumia la presidència de l'entitat, que va respectar els dipòsits dels clients en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar un gran prestigi malgrat que la devaluació de la pesseta republicana va suposar enormes pèrdues als propietaris dels estalvis. La depuració es va completar amb l'acomiadament de 46 treballadors, sancions a 62 més i la readmissió de 1.030 que havien estat destituïts temporalment. Miquel Mateu va fer obrir oficines de cara al públic, va ampliar l'activitat a les Balears i va integrar plenament i professionalitzar l'Obra Social, convertint en la caixa d'estalvis líder a Catalunya i Espanya, amb una forta orientació a la captació d'estalvi popular i inversions en obra social.
Després de la mort de Miquel Mateu el 1972, el va substituir a la presidència Narcís de Carreras, últim prohom de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, i el 1976 el director general Luño Peña va ser substituït per l'enginyer Josep Vilarasau, de la mà del qual es va iniciar una gran expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i en la innovació tecnològica mitjançant la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi. Així, entre el 1977 i el 1989, la Caixa de Pensions va obrir 1.200 oficines noves per tot Espanya, a l'ampara de la nova legislació, adquirint bancs com el Crèdit Andorrà, i caixes d'estalvi, com les Illes Canàries, Caixa de Lleida el 1979, i altres caixes rurals. En aquesta dècada, aglutinava el 49,6% dels dipòsits de les 13 caixes d'estalvis catalanes.
En aquesta època es va crear el logotip actual (ideat pel pintor Joan Miró), i es van traslladar els serveis centrals a les torres de la Diagonal, obra de l'arquitecte Josep Antoni Coderch.
Fusió amb Caixa de Barcelona i creació de «la Caixa» Al final de la dècada del 1980, es va iniciar un procés de fusió amb la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona), presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i per Josep Joan Pintó i Ruiz, que va culminar el 27 de juliol del 1990 amb la creació de la nova Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, el nom comercial de la qual era «La Caixa». Aquest ja havia estat utilitzat per la CPVE els darrers anys, i després de la fusió va continuar amb aquesta denominació comercial.
Fundació ”la Caixa” La nova Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona va crear l'any 1990 la Fundació ”la Caixa” amb l'objectiu de canalitzar i gestionar la seva històrica Obra Social, gestionant projectes contra la pobresa infantil, foment de l'ocupació per a col·lectius vulnerables i atenció integral a persones amb malalties avançades o en situació de soledat, la gestió de la xarxa de centres culturals com CaixaForum i CosmoCaixa Barcelona, a més d'exposicions itinerants, i el finançament de beques de postgrau i doctorat, i suport a la investigació biomèdica d'excel·lència en malalties com el càncer, l'Alzheimer o les malalties cardiovasculars.
Expansió El 1992 es va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per a gestionar les assegurances. Aquell mateix any va comprar Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i tenia la seu i una trentena d'oficines a les illes Canàries, però el principal accionista Javier Aguilar en va canviar la seu duent-lo a Barcelona. Va ser reduït a cinc oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife i Madrid.
El 1994 va comprar el Banc d'Europa, que tenia seu a Barcelona, i en va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA), fent-ne una entitat especialitzat en microcrèdits. Arribà a ser líder a Europa en aquest sector tot mantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB). El 1995 va comprar el Banco Herrero.
El 1997, CaixaBank es va dissoldre i traspassar-ne els actius a MicroBank. La marca CaixaBank també va ser utilitzada en tres filials bancàries a l'estranger: CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco (aquesta darrera per l'adquisició de Société de Crédit et de Banque de Monaco-Socredit).
L'abril del 1999, després de la jubilació de Joan Antoni Samaranch, Josep Vilarasau fou nomenat president i Isidre Fainé va ser nomenat director general de l'entitat. L'any 2000 va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador, i va vendre el 2000 el Banco Herrero al Banc Sabadell a canvi d'una participació del 15% de les accions, convertint-se en el seu màxim accionista. El 20 de març del 2003, obligat per la Llei de Caixes, Vilarasau abandonà la presidència, que passà a mans de Ricard Fornesa.
El 2005, va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà (aleshores participat per La Caixa), i el 2006, CaixaBank France (o CaixaBank CGIB) va ser absorbida per Boursorama (Société Générale) a canvi d'accions. El 2007, l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa. El 2010, La Caixa va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.
Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa" En un procés aprovat unànimement en l'Assemblea General Ordinària del 22 de maig de 2014, en compliment de la Llei de Caixes d'Estalvis i Fundacions Bancàries (Llei 26/2013), l'entitat es va transformar formalment el juny de 2014 en la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". Amb aquesta reestructuració jurídica, la nova fundació bancària va assumir de forma directa la gestió de tota l'obra social i cultural que històricament havia caracteritzat l'entitat, amb una dotació inicial de 5.868 milions d'euros, aportats en forma de més de 23 milions d'accions de Criteria CaixaHolding S.A.U.
Referèndum de l'1 d'octubre del 2017 El 6 d'octubre, el govern espanyol del Partit Popular va aprovar un reial decret per a facilitar el trasllat exprés de les empreses fora de Catalunya, i pocs dies després, la Fundació la Caixa i Criteria Caixa traslladaren la seva seu a Palma i la seu de Caixabank a València. El 2025, la Fundació la Caixa i Criteria Caixa van retornar el seu domicili social a Barcelona mantenint la seu social de CaixaBank a València.
Centres culturals miniatura|Entrada al CosmoCaixa Barcelona CaixaForum és una xarxa de centres culturals de la fundació, localitzats en edificis d'interès arquitectònic a Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, Palma, Girona, Lleida, Tarragona i València, que ofereixen exposicions i activitats culturals i educatives relacionades amb la música, les arts visuals, les arts plàstiques i les escèniques, el cinema, l'arquitectura, el disseny o la literatura, fins a les ciències físiques i les ciències de la vida. S'hi exposen obres d'altres museus internacionals, com ara el British Museum, el Prado o el Louvre. Disposen d'espais educatius per als més petits i d'un seguit d'activitats complementàries per a tota mena de públic, així com una llibreria especialitzada en art, arquitectura, disseny i fotografia i una cafeteria-restaurant.
Els centres CosmoCaixa (Barcelona i Madrid) estan vinculats al món de la ciència.
Col·lecció d'art La Fundació va organitzar les primeres grans exposicions d'art que van tenir lloc a la Barcelona dels anys 1980. Alguns dels artistes més destacats són Joseph Beuys, qui de fet marca una de les línies de la col·lecció. El 2011 va signar un acord de col·laboració amb el MACBA. Entre el seu fons destaquen noms com Antoni Abad, Ignasi Aballí, Massimo Bartoloni, Erwin Bechtold, Jean-Michel Basquiat i David Bestué, etc.
Beques El 1982, la Fundació «la Caixa» va crear un programa de beques de postgrau amb un pressupost de 368.000 € i l'assignació de 34 beques per anar als Estats Units. Fins al 2004, el programa s'orientava cap a l'estranger (Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, l'Índia, el Japó i la Xina); però el 2005 es va orientar a universitats de l'Estat Espanyol.
Entre els més de 2400 becaris destaquen alguns personatges com Xavier Sala i Martín o Mònica Terribas (vegeu la categoria Becaris de la Fundació La Caixa).
Logotip El 1979, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates de crear la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l'entitat. Miró va acceptar-ho i amb Josep Royo va fer el Tapís de la Caixa del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic. El 1980, l'estrella i els seus colors (que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola) es van convertir en el símbol de l'entitat.
Programa d'Habitatge Assequible El 2004, l'Obra Social la Caixa va posar en funcionament a Catalunya el programa d'Habitatge Assequible, adreçat als menors de 35 anys i majors de 65 amb l'objectiu de posar al mercat 3.000 pisos per facilitar l'emancipació dels joves i oferir un habitatge digne a la gent gran. El 2009, per a contribuir a la reactivació del sector de la construcció reprenent promocions paralitzades per la crisi financera espanyola, es va ampliar el programa amb 1.100 habitatges més especialment orientats a famílies, per arribar a un total de 3.000 habitatges en 2010. A finals del 2011, l'Obra Social va posar en marxa el programa Lloguer Solidari amb 4.000 pisos a tot Espanya amb lloguers entre 170 i 300 euros, la meitat subvencionada per l'entitat.