Joan Sibecas i Cabanyó (Vilanant, 28 de gener de 1928 - Avinyonet de Puigventós, 20 de febrer de 1969) va ser un pintor català i el creador i primer director de l'Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc.
Biografia Infància i joventut Fill d'una família de pagesos, Sibecas va començar a dibuixar amb sis anys. Amb quinze anys, comença a anar a l'escola La Salle de Figueres, —Els Fossos, com popularment se li deia— on sembla que un dels professors va informar els pares de l'artista de la vocació d'aquest cap al dibuix. Aquest fet va transformar el futur de Sibecas perquè amb setze anys emprèn la seva carrera artística, començant a estudiar, durant sis mesos, dibuix i pintura amb l'aquarel·lista Ramon Reig a l'institut Ramon Muntaner de Figueres. En una entrevista que va concedir l'any 1959 on se li preguntava d'on li venia la seva afició per la pintura Sibecas respon: «Creo que es cuestión hereditaria. Un tío de mi padre fue un gran pintor. Se dedicó al retrato de acuerdo con su época. El Ayuntamiento de Barcelona le pensionó con un viaje de estudios a París, pero una enfermedad le impidió realizarlo y murió todavía joven.»Al cap de sis mesos abandona totalment el món de l'art per dedicar-se novament a les feines agrícoles, degut a la incomprensió de la gent del poble que no entenia la seva vocació, però també per la incomprensió dins la família, ja que només el recolzava el seu pare. A causa d'això decideix separar-se durant dos anys de la pintura per dedicar-se a ajudar la família en les feines del camp, però amb divuit anys, després d'aquesta aturada i de veure que les feines del camp no són fetes per a ell, decideix fermament dedicar-se només a la pintura i tornar a prendre classes amb Ramon Reig.
Vida personal Al 1939, quan tenia només 11 anys, perd l'ull dret mentre jugava amb material bèl·lic de la guerra civil abandonat, segons ens explica la seva amiga Montserrat Vayreda. El fet va traumatitzar enormement el jove pintor, que a partir de llavors va portar ulleres fosques tota la vida i no va parlar mai d'aquest fet ni tan sols als seus fills. La mateixa Vayreda ens explica que Sibecas va esbroncar la seva dona quan va saber que li havia explicat el motiu de la falta de l'ull al seu fill Miquel Àngel. Tothom qui el va conèixer coincideix en dir d'ell que, després de l'accident, Sibecas es torna una persona molt entotsolada i de caràcter difícil, fet que va condicionar també l'obertura de l'artista a altres territoris fora de les comarques gironines.
Al 1951 Joan Sibecas es casa a Avinyonet de Puigventós amb Francesca Pou i Moret, després de sis anys de festeig. Ambdós aniran a viure a Avinyonet després d'una breu estada de dos mesos a la casa familiar dels Cabanyó, de la qual van marxar per desavinences amb la família. A Avinyonet Sibecas va llogar una cambra al segon pis de la casa propietat del pare de l'escriptor Pous i Pagès. Un any després del casament neix el primer fill, al que li posen de nom Miquel Àngel en honor del pintor italià.
Inicis expositius L'any 1947 fa la seva primera exposició, una col·lectiva a les galeries Fortuny de Figueres. Ell mateix reconeix que «por mi propia voluntat no me hubiera atrevido, pues era muy prematuro, pero buenos amigos me aconsejaron hacerlo». El fet que Sibecas exposés tan jove és, segons diu ell mateix, una «necesidad de mostrar a los míos el valor de mi pintura». El mateix any presenta una segona exposició, aquest cop a les galeries El Jardín de Barcelona, on exposa juntament amb Pere Gironell. El diari La Vanguardia del 25 de novembre dona fe d'aquesta exposició. El pintor exposarà sovint en aquesta galeria des d'aquell any. Josep Maria Fortunet, propietari de les Galerías Fortunet i la sala Icària —una galeria d'art adossada a les mateixes galeries— és qui l'empeny a fer la seva primera exposició individual, el 4 de febrer de 1950, a la dita sala. L'any següent hi torna, amb una exposició presentada pel crític d'art Manuel Brunet. Des d'aquell any ho farà gairebé cada temporada fins a l'any 1963.
Durant la segona meitat dels anys 50 fa amistat amb el pintor Josep Bonaterra. Sibecas comença a fer-se un assidu de l'estudi del pintor, on passa un parell d'hores cada dia i aprèn més sobre art a través de les revistes i catàlegs, així com de les xerrades que té amb ell, de manera que es converteix en el seu segon mestre.
L'any 1955, mentre inaugurava l'exposició a la sala Busquets de Barcelona, neix la seva filla la nit de tots sants i dos anys més tard el seu tercer fill, en Francesc.
Premis i reconeixements El 19 de maig de l'any 1954 l'empresari Fortunet escriu una carta a Sibecas en la qual li fa saber que un client de Barcelona desitjava mecenar-lo.Carta datada el 19-5-1954 conservada al fons de la Família Sibecas Fortunet l'encoratja a que accedeixi perquè es pugui dedicar íntegrament a la pintura sense haver de passar penúries econòmiques, però Sibecas no va acceptar, possiblement temerós de perdre llibertat creativa. Així doncs, l'increment dels membres de la família i el rebuig a ser mecenat fa que Sibecas necessiti una font d'ingressos estables, de manera que augmenta la seva producció alhora que ho fa l'experimentació amb diferents estils i la recerca de contactes dins dels cercles artístics per tal d'organitzar més exposicions i poder-se guanyar millor la vida. Aquesta necessitat l'obliga a cercar cert reconeixement per tal de donar millor sortida a la seva obra, i això provoca que a la fi de la dècada dels cinquanta Sibecas es comenci a presentar a diferents premis provincials d'art. L'any 1957 es presenta al concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar i guanya el segon premi, i l'any següent guanya el primer premi del III concurs de pintura i escultura de la Diputació Provincial de Girona. La peça, només coneguda pel nom i la fitxa que es conserva al fons del Museu d'Art de Girona, era una aquarel·la amb el títol Avinyonet de Puigventós.
L'any següent, el 1959, guanya el primer premi de la IV edició del mateix concurs, aquest cop en la modalitat de pintura a l'oli, amb un paisatge urbà que podria ser també el poble d'Avinyonet de Puigventós i que es conserva en el fons del Museu d'Art de Girona. El premi, dotat de 10.000 pessetes, dona una idea de la importància i el nivell assolit en la seva pintura. Aquest fet encoratja Sibecas a planejar-se viatjar a París per tal de perfeccionar la seva tècnica. Així ho fa saber en una entrevista amb Josep Maria Bernils:«—¿Tu futuro?
—París. Seguramente que en mayo marcharé allí para trabajar. En aquella ciudad siempre se aprende y uno no està completo sin haber pasado por ella. Tengo unos amigos que se preocupan para que exponga en una de sus salas.»És destacable que Sibecas es plantegi anar a París, perquè era molt reticent a moure's del seu entorn, i fins i tot va rebutjar l'oferta d'exposar a Madrid convidat pel crític d'art José Francés, membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando:«El señor Francés me invito para exponer en Madrid, pero me impresionó la distancia.»El maig de 1960 es presenta a l'Exposició Nacional de Belles Arts que té lloc al Palau Nacional de Montjuïc de Barcelona. Dels 10030 pintors que s'hi presenten només són seleccionats 500 per a prendre part de la mostra, entre ells Joan Sibecas. El mateix anys guanya el segon premi, amb una dotació de 2000 pessetes, de la V edició del concurs de pintura i escultura de la Diputació Provincial de Girona, en la modalitat de dibuix. L'obra guanyadora manifesta la voluntat del pintor de desplegar la seva pintura abstracta, però encara està en lluita amb les formes. Conservada al Museu d'Art de Girona, representa unes cases de marcada verticalitat, amb una diagonal que projecta encara més la sensació ascendent de l'obra. Feta amb la tècnica del carbó, Sibecas treballa molt la línia per accentuar la verticalitat de les cases, de la manera com ho fa l'expressionisme d'alguns pintors francesos del moment.
Consolidació de la carrera i creació de l'Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc Seguidament prendrà part del que serà el primer grupuscle al qual s'adscriu, els «Pintors Abstractes de l'Empordà». El grup aplega la tríada empordanesa de Joan Sibecas, Evaris Vallès i Bartomeu Massot —molt similars en estil en algunes obres d'aquesta època— així com els pintors Joan P. Manera, Joan Massanet —aleshores l'alcalde de l'Escala— i Juli Molons. El grup, no constituït com a tal però sí consolidat per les relacions que uneixen als seus artistes, farà la Primera Manifestación Pictòrica de Arte Contemporàneo Ampurdanés, organitzada per la revista Canigó amb l'ajut del crític d'art i escriptor Josep Vallès Rovira, i recorrerà els pobles de L'Escala, Cadaqués i Roses. La conferència inicial que obria l'exposició de l'Escala va ser pronunciada per Frederic Marés, el qual va veure en les obres del grup una possible solució per unificar el que pensava que era un panorama d'art espanyol caòtic.
Sibecas inaugura el 1961 amb un dibuix dels Tres Reis d'Orient per il·lustrar la portada de la revista Vida Parroquial, el qual acompanya un poema del seu amic Fages de Climent. El dibuix fa palès el reconeixement de l'obra de l'artista. El mateix any es torna a presentar al VI concurs de pintura i escultura de la Diputació Provincial de Girona amb un dibuix, amb el qual torna a guanyar, aquest cop el primer premi.
En aquest mateix any mor el seu pare, fet que deixa Sibecas com a últim hereu de les terres dels Cabanyó i l'obliga tornar-se a instal·lar a Vilanant per tal d'administrar-les. Per poc temps ha de canviar la feina d'artista per les feines de la terra, però Sibecas se n'afarta de seguida i decideix buscar una nova tasca més acord amb la seva professió de pintor. És en aquest context que, per mediació de Narcís Pijoan, columnista de diferents revistes i diaris de l'Empordà, escriu al Casino Menestral Figuerenc per oferir crear l'escola de dibuix i pintura, fet que s'esdevindrà el 17 d'octubre del 1961.
L'any següent naixerà el seu quart fill, Delfí, i la família s'instal·la novament a Avinyonet mentre Sibecas continua la seva tasca de director a l'escola de dibuix i pintura, però no deixa de participar en concursos que li refermen la seva qualitat pictòrica, com el Primer Certamen Provincial d'Arts Plàstiques, on quedarà tercer amb un dibuix al carbonet, i al Certamen Nacional de Madrid, on serà també premiat.