Erik Schöne Staaff (Estocolm, 4 de març de 1867 - 22 d'agost de 1936) fou un romanista i hispanista suec. Fou fill del polític Albert Staaff (1821–1895) i germà del també polític Karl Staaff (1860–1915) i del periodista i literat Pehr Gustav Staaff (1856–1903).
Vida i obra Staaff va iniciar els estudis a Uppsala el 1885 on es va llicenciar (1894) i doctorar el 1896 amb la tesi Le suffixe -arius dans les langues romanes (Uppsala 1896); el mateix any es va convertir en professor associat de filologia romànica. El 31 de desembre de 1908 va ser nomenat catedràtic i finalment va ser nomenat emèrit el 1932.
Després d'un viatge per Espanya (1903–1904) es va especialitzar en hispanística i publicà tant estudis lingüístics com també de tema literari: Études sur les pronoms abrégés en ancien espagnol (a "Skrifter utgifna af kungliga humanistiska vetenskapssamfundet", XI: 2, 1906), Étude sur l'ancien dialecte léonais (1907), o Evangelios e epistolas con sus exposiciones en romance según la versión castellana del siglo XV (1908; amb Isak Collijn). També "Deux chartes léonaises" a "Studier i modern språkvetenskap" vol. III
Altres publicacions foren sobre el francès: "Le suffixe -iéme en français", "Sur le développement phonétique de quelques mots atones en français", o "Le développement phonétique de -abilis et -ibilis en français", en els volums I, II, i V dels "Studier i modern språkvetenskap" (Estudis de lingüística moderna), publicats per la Societat Filosòfica d'Estocolm, de la qual Staaff era membre. Aquesta societat publicà també el 1917 un volum dels seus "Studier i modern språkvetenskap" en homenatge a Staff en el seu 50è aniversari.
Staaff tingué a més una tasca com a traductor, sobretot en els seus primers anys; traduí al suec autors com Balzac o Blasco Ibáñez.
Bibliografia Gaston Paris, Studier över medeltida Sagor, Estocolm 1903 (Traducció de l'original francès) Études sur les pronoms abrégés en ancien espagnol, Leipzig 1906 Contribution à la syntaxe du pronom personnel dans le Poème du Cid, in: Romanische Forschungen 23, 1906, p. 621–636 Etude sur l'ancien dialecte léonais d'aprés des chartes du XIIIè siècle, Uppsala 1907 (reprint Oviedo 1992) "Om uppkomsten av prefixet mé(s)- i franskan", in: "Nordisk tidskrift för filologi", 4e serien, 7, 1918 "Joufre Rudel. Ett blad ur den provençalska trubadurdiktningens historia", in: "Nordisk tidskrift" 1919 Per Adolf Geijer, in: Studier i modern språkvetenskap 7, 1920 "L'origine de l'usage de l'article défini devant les noms de pays en français", in: "Studier i modern språkvetenskap", editat per la Nyfilologiska sällskapet i Stockholm VIII, 1921 "Quelques significations romanes du mot "latin"", in: "Strena philologica. Festskrift tillegnad prof. P. Persson", 1922 "Voyons voir! Montre voir! Essai étymologique", in: "Studier i modern språkvetenskap", editat per Nyfilologiska sällskapet i Stockholm, IX, 1924 Quelques remarques concernant les assonances dans le Poème du Cid, in: Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal: miscelánea de estudios lingüísticos, literarios e históricos, vol. 2, 1925, p. 417–429 "Quelques observations sur les recueils de laude d'Udine et de Pordenone" in: "Mélanges philologiques offerts à M. Johan Vising", 1925. L'enseignement du français en Hollande et en Suède, París 1926 (amb Jean-Jacques Salverda de Grave) Sur une lauda de Jacopone da Todi (quando t'alegri, homo de altura), Leipzig 1927
Categoria:Romanistes suecs Categoria:Hispanistes Categoria:Persones d'Estocolm Categoria:Asturlleonès Categoria:Morts a Estocolm Categoria:Nascuts el 1867 Categoria:Morts el 1936 Categoria:Filòlegs europeus Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de París