miniatura|Vista general del lloc de Bangudae (entre 7000 i 3500 ae) La Corea prehistòrica és l'era de l'existència humana a la península de Corea en la qual no hi ha registres escrits. No obstant això, constitueix el major segment del passat coreà i és el principal objecte d'estudi de les disciplines d'arqueologia, geologia i paleontologia.
Del Paleolític, els primers descobriments daten de 1964, a l'indret de Sookjang-ni pel professor Pokee Sohn, de la Universitat Yonsei. El paleolític antic està representat per les eines de pedra tallada que daten de fa entre 700.000 i 300.000 anys. Entre aquestes eines hi ha pedres rodones enigmàtiques, semblants a les boles actuals. D'altra banda, els fòssils corresponents són gairebé inexistents. El testimoni d'aquest tipus humà, l'homínid més antic de Corea, podria ser un Homo erectus datat, amb algunes reserves, en uns 300.000 anys. La presència dHomo sapiens està avalada per un nombre més gran d'índexs, però les dates n'han de ser revisades. L'última glaciació, en el Paleolític recent, va generar profunds canvis en les poblacions d'animals i plantes.
Al començament de l'holocè i sota un clima més temperat, la primera ceràmica va aparèixer al voltant de l'any 10000 ae en poblacions que practicaven la recol·lecció, la pesca i la caça, sovint prop de costes i rius. Aquests mitjans de vida persisteixen durant mil·lennis mentre l'hàbitat es dispersa, aparentment en funció d'una forma de resistència al sorgiment de qualsevol poder. Aquests pobles neolítics són formats per grups molt petits, amb una mitjana de cinc a vint habitatges semienterrats. Els cultius, especialment el mill, són encara una petita contribució a la supervivència. Les incisions de pedra més antigues semblen evocar pescadors que practiquen la caça de balenes amb vaixell. El famós lloc de Bangudae evoca tota una gamma d'escenes de caça i pesca amb molts tipus d'animals, en un conjunt monumental de gravats prop d'un riu i no gaire lluny de la mar. A partir d'aquest període, que va fins al voltant del 1500 ae, la ceràmica es renova constantment. La que té una decoració de «pinta» s'estén durant el Neolític mitjà en gairebé tota la península i després desapareix.
El conreu d'arròs es va desenvolupar en l'edat del bronze (1500-300 ae); es va establir en una societat jeràrquica. El bronze en forma d'eines o armes va ser d'ús limitat. Les armes de bronze s'han trobat a les tombes com a objectes de prestigi; de vegades en forma de substituts, realitzades de pedra i ferro, es van utilitzar d'alguna manera en les noves pràctiques agrícoles. Els gravats rupestres es continuen realitzant i és el moment del dòlmen a Corea. En aquest nou context, les tribus de Corea es constitueixen en confederacions, i hi apareixen els primers regnes. En la següent època, coneguda com els Tres Regnes de Corea,Koguryo, Paekche i Silla. D'altres reialmes i estats tribals petits van coexistir amb aquests tres regnes i la Confederació de Gaya. del segle I ae al s. VII, Corea va entrar en la història amb influència xinesa, i es manifestà tant políticament com en termes d'idees: confucianisme i budisme es va imposar en les elits abans d'assolir tota la societat.
Prehistòria geològica La prehistòria geològica és la part més antiga del passat de Corea. Les roques més antigues de Corea daten del Precambrià. El sistema Yeoncheon correspon al Precambrià: es distribueix per Seül i s'estén fins a Yeoncheon-gun en direcció nord-est. Es divideix en dues parts: superior i inferior, i es compon d'esquistosoma de quars-biotita, marbre, silicat de llima, quarsita, esquist de grafit, esquist de mica, quars-feldespat, esquist de mica, quarsita, gneis de augen —amb grans grossos— i granit amb gneis granat. La península de Corea va tenir una prehistòria geològica activa durant el mesozoic, quan es van formar moltes cadenes muntanyenques, i lentament es va tornar més estable en el Cenozoic. Les principals formacions mesozoiques inclouen el Gyeongsang Supergroup, una sèrie d'episodis geològics en els quals granits de biotita, lutita, gres, conglomerats d'andesita, basalt, riolita i tova, es van col·locar sobre la major part de l'actual província de Gyeongsang-do. A diferència d'Europa, però també d'Àfrica i Índia, que estaven més poblades per humans, Corea, en l'altre extrem del continent euroasiàtic, va utilitzar molt la pedra, d'una manera sorprenentment estable durant períodes molt llargs.
Periodització La historiografia usa el sistema de les tres edats per a classificar la prehistòria coreana. Aquest sistema es va aplicar durant el període de colonització japonés postimperial com una forma de refutar les afirmacions dels arqueòlegs colonials, japonesos imperials, que insistien que, a diferència del Japó, Corea no tenia «edat de bronze».Kim, Seung Og. 1996. "Political Competition and Social Transformation: The Development of Residence, Residential Ward, and Community in Prehistoric Taegongni of Southwestern Korea". PhD dissertation, University of Michigan.
Període de la ceràmica Chulmun o Jeulmun ("neolític") 8000-1500 ae: fase 1: 8000-6000 ae fase 2: 6000-3500 ae fase 3: 3500-2000 ae fase 4: 2000-1500 / 1000 a. de C. Període de la ceràmica Mumun (edat de bronze) 1500 / 1000-300 ae Període de Samhan / Proto-Tres Regnes (edat de ferro) 100 ae a 300 de
Hi ha alguns problemes amb el sistema de les tres edats aplicat a la situació de Corea. Aquesta terminologia es va crear per descriure la prehistòria d'Europa, on el sedentarisme, la ceràmica i l'agricultura s'uneixen per caracteritzar l'etapa neolítica. L'esquema de periodització utilitzat pels arqueòlegs coreans proposa que el Neolític va començar el 8000 ae i va durar fins al 1500 ae, tot i que els estudis paleoetnobotànics indiquen que el primer cultiu no va començar fins al voltant de l'any 3500 ae. El període de 8000 a 3500 ae correspon a l'etapa cultural Mesolítica, dominada per la caça i la recol·lecció de recursos tant terrestres com marins.Choe, C P and Martin T Beli (2002) Current Perspectives on Settlement, Subsistence, and Cultivation in Prehistoric Korea. Arctic Anthropology 39(1–2) pàg. 95–121. ISSN 0066-6939
Els arqueòlegs coreans, tradicionalment —fins a la dècada de 1990— van utilitzar la data de 1500 o 1000 ae com el començament de l'edat del bronze, malgrat que la tecnologia del bronze no es va adoptar en la part sud de la península fins al voltant del 700 ae, i el registre arqueològic indica que els objectes de bronze no es van usar en grans quantitats fins al 400 ae. Això deixa Corea amb una edat de bronze adequada, encara que relativament curta, ja que la metal·lúrgia de bronze va començar a ser reemplaçada per la ferrosa poc després d'haver-se estés.Kim 1996 Lee, June-Jeong. 2001 From Shellfish Gathering to Agriculture in Prehistoric Korea: The Chulmun to Mumun Transition. PhD dissertation, University of Wisconsin-Madison, Madision. Proquest, Ann Arbor.
Alguns prehistoriadors coreans i xinesos no utilitzen períodes d'ús en Occident —paleolític inferior, mitjà i superior— sinó únicament dos: paleolític antic i recent. D'altra banda, una diferència notable entre Europa i Corea és que, a Corea, el Paleolític antic sembla durar fins a l'arribada dHomo sapiens, que inaugura el Paleolític superior, mentre que Europa distingeix el Paleolític mitjà relacionat amb l'humà de Neanderthal. És difícil traçar límits entre el Paleolític inferior, mitjà i superior coreans a causa del llarg ús de la pedra; la distinció entre el Paleolític primerenc i el tardà és la que utilitzen sovint els paleontòlegs coreans, igual que alguns dels historiadors prehistòrics de la Xina.
Paleolític inferior, mitjà i superior El paleolític a Corea, entre 700000 ae i 10000 ae, correspon al plistocè mitjà (781000 - 126000 ae) i al plistocè tardà —aproximadament 126000 ae-11700 ae, la primera part del Plistocè i la primera del període quaternari. Cap lloc no sembla estar datat abans de la inversió magnètica de Brunhes-Matuyama, és a dir, abans de 780000 ae.
Aquest període va tenir variacions climàtiques molt fortes, que transformen la composició de la fauna i la flora. Pel que fa a la fauna, al començament del Paleolític inferior (plistocè), els grans mamífers es mantenen fins al final del Paleolític: el tigre de dents de sabre —que desapareix al 10000 ae—, el rinoceront llanut —que desapareix al 12000 ae— i el bisó estepari —desapareix al 10.000 ae.
La indústria lítica es pot datar en el seu context estratigràfic i per la més antiga evidència paleoambiental de la presència humana, la dHomo erectus, es remunta almenys al 500000 ae,Henry de Lumley a la presentació de l'exposició, amb una producció de bifaços, sobre els 700000 ae. Aquestes s'elaboren amb còdols, de gran talla, com a Àfrica i l'Índia, a diferència d'Europa, que realitza talles més fines i amb retocs. Els antics humans del Paleolític de Corea van produir pedres amb forma de políedre, acuradament arredonides després amb martell. El resultat: un esferoide amb la perfecció d'una bola., Vincenzo Celiberti, a 5'10" del vídeo. La utilització que se'n consisteix en una arma de dues boles unides per un sistema de cordes, realitzada per capturar animals: es llaçava a les potes de la presa, i la paralitzava a l'instant. Aquestes boles de pedra eren molt comunes a Corea i existien també en la prehistòria de la Xina, a diferència d'Europa, on eren molt escasses. El nom de «boles» va ser donat pels prehistoriadors a les esferes de pedra en la seua major part paleolítiques, per analogia al llaç amb boles sud-americà.Texier, PJ. i Roche, H. (1995) - "Poliedre, subesferoide, esferoide i bola: segments més o menys llargs de la mateixa cadena d'operació", Cahier noir n.º, 7, pàg. 31-40
Paleolític inferior (700000 ae-100000 ae) miniatura|Bifaç del Paleolític inferior. Jaciment de Seokjangni, Corea miniatura|Bifaç del Paleolític inferior. Conca del riu Imjin-Hantan de Corea. Col·lecció de la Universitat Yonsei de Corea Les primeres eines paleolítiques de Corea del Sud es van descobrir a la cova de Geum-gul.Située à Danyang (Chungcheong du Nord, Corea del Sr: Site coréen. En anglès: contents.history.go Sense certesa absoluta, s'ha datat d'entre els 700000 i els 500000 ae. L'aplicació d'un nou mètode de datació, anomenat nuclidocosmogen 26 Al/10 Be, va permetre que se'n pogués donar una edat màxima de 600000 ae per al lloc de Wondang-Jangnamgyo. Al jaciment exterior Mansu-ri, les troballes més antigues datades per aquest mètode són de 500000 ae. Aquests utensilis semblen dHomo erectus. Malauradament, les restes d'Homo antic són prou rares a Corea, gairebé inexistents. La presència dHomo erectus sembla estar indicada per un fòssil descobert a Corea del Nord, situat al voltant de 300000 ae.Amélie Vialet en la presentació de En francès Això pot semblar estrany per la proximitat de nombroses restes dHomo erectus al lloc xinés de Zhoukoudian. Però a Ryonggok, a Corea del Nord, alguns cranis que es troben prou ben conservats semblen pertànyer a un Homo sapiens amb caràcters arcaics. S'ha proposat un altre escenari per a aquests cranis: serien una prova d'hibridació entre autòctons del tipus Homo de mitjan plistocé —o potser una aparició tardana dHomo erectus— i els nous migrants humans moderns a la regió.Potential Contributions of Korean Pleistocene Hominin Fossils to Palaeoanthropology: A View from Ryonggok Cavi : Christopher J. Bae, Pierre Guyomarc’h, 2015, résumé de l'article publié sud Asian Perspectives, vol. 54, no. 1 (2015), disponible sur le site Project MUSE.
També s'han trobat rastres dels primers Homo sapiens del Paleolític inferior en molts punts de Corea del Nord, en coves excavades de manera rigorosa.