va ser un matemàtic i astrònom francès que, juntament amb el seu germà François, va desenvolupar teories sobre els cossos deformables.

Vida i obra miniatura|esquerra|Edifici de l'antiga filatura Cosserat a Amiens. Va ser el tercer ill d'un industrial tèxtil d'Amiens, el 1883 va superar els exàmens d'ingrés tan a l'École Polytechnique com a l'École Normale Supérieure, escollint aquesta darrera per cursar els seus estudis de matemàtiques, al contrari del que havien fet els seus germans que havien preferit la Polytechnique. El 1886 va obtenir la graduació i, després d'una breu passada per l'ensenyament secundari a Rennes, va ser nomenat astrònom ajudant de l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc: El director de l'observatori, Benjamin Baillaud, estava creant un grup de recerca astronòmica amb un fort vessant matemàtic. El 1908, quan es va retirar Baillaud, Cosserat va passar a ser el nou director de l'observatori.

A més dels seus càrrecs a l'observatori, Cosserat va ser professor titular de càlcul diferencial i integral a la universitat de Tolosa des del 1889 i va tenir una llarga col·laboració en l'edició dels Annales, la revista de la Facultat de Ciències.

A l'observatori, Cosserat es va dedicar a l'estudi sistemàtic de les estrelles binàries. També va fer observacions del satèl·lits de Júpiter i Saturn, altres mesures micromètriques d'estrelles i determinacions de constants instrumentals, ja que considerava que la precisió en les mesures era fonamental per sostenir les teories, i aquesta precisió encara no havia estat assolida.

Però els seus treballs més influents no van ser en el camp de l'astronomia. Els treballs pels que és més recordat Cosserat van ser en el camp de la mecànica matemàtica, fets a partir de 1896 en col·laboració amb el seu germà François: es tracta d'una sèrie d'estudis sobre l'elasticitat en els que cercaven de fonamentar teòricament el continu en la mecànica. El 1909, van publicar conjuntament el llibre més significatiu sobre el tema: Théorie des corps déformables (Teoria dels cossos deformables); i, a partir de la mort del seu germà François el 1914, ja no es va continuar amb aquesta recerca.

D'altra banda, Cosserat tenia un bon coneixement de l'idioma rus, cosa que li va permetre traduir i introduir a França l'obra d'uns quants matemàtics russos importants, entre els quals destaquen Liapunov, Steklov, Krilov i, sobre tot, Peterson.

Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i del Bureau des Longitudes i, des de 1896 fins el 1930, va ser el responsable d'editar els Annales de la Faculté de Sciences de Toulousse, tasca que només va deixar quan la malaltia el va debilitar prou per no poder continuar.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Matemàtics francesos Categoria:Persones d'Amiens Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Morts el 1931 Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Alumnes de la Facultat de Ciències de París