Solidarność o Solidaritat ( polonès) és un Sindicat Professional no governamental polonès que va començar el 14 d'agost de 1980, a les Drassanes de Lenin (ara conegudes com a drassanes de Gdańsk) i va ser fundat per Lech Walesa juntament amb altres persones. A principis dels anys 80, va esdevenir el primer sindicat professional independent en el país del bloc soviètic. Solidaritat va donar lloc a un moviment no violent, anticomunista social i, en el seu apogeu, va arribar a tenir 9,4 milions d'afiltats. Es considera que va contribuir, en gran manera, a la caiguda del comunisme.
El govern comunista del país va intentar destruir el sindicat el 1981 per mitjà de l'establiment de la Llei marcial, seguida d'anys de repressió política, tot i que, finalment, va ser forçat a iniciar una negociació amb el aquest. Els Acords de la Taula Rodona entre el govern i l'oposició van acabar amb unes eleccions generals semi-lliures el 1989. A finals d”agost de 1989, s'havia format un govern de col·lisió liderat per Solidaritat. El desembre de 1990, Walesa fou elegit president. Poc després, es va continuar amb el desmantellament del sistema governamental comunista i amb la transformació de Polònia en un estat modern democràtic. La supervivència de Solidaritat va significar el trencament de la ferma postura del Partit Obrer Unificat polonès (PZPR), cosa que va suposar un esdeveniment sense precedents; no només per la República Popular de Polònia -que pertanyia a l'àrea d'influència de la URSS governat per un únic règim comunista- sinó també per tot el Bloc Oriental. L'exemple de Solidaritat va contribuir a la propagació d'idees i moviments anticomunistes a tot el Bloc Oriental, debilitant els governs comunistes. Aquest procés va culminar, més endavant, en les conegudes com a Revolucions del 1989.
Durant els anys 90 es va disminuir la influència de Solidaritat a l'escena política de Polònia. El 1996, es va fundar un braç polític del moviment «Solidaritat», Aliança Democràtica de la Dreta (AWS), que guanyaria les eleccions poloneses parlamentàries el 1997, i només perdria les subsegüents, el 2001. Des de llavors, Solidaritat ha tingut poca influència com a partit polític, tot i que es va convertir en el sindicat més important de Polònia.
Arrels pre-1980 En les dècades de 1970 i 1980, l'èxit inicial de Solidaritat, en general, va ser alimentat per una forta crisis que s'intensificava en les societats d”estil soviètic. Hi ha haver un deteriorament moral, amb l”empitjorament de les condicions econòmiques (economia de penúria) i les tensions en augment de la Guerra Freda. Després d'un breu període, des del 1975, les polítiques del govern polonès liderat pel Primer Secretari del Partit, Edward Gierek, van precipitar l”enfonsament cap a una creixent depressió degut a l”augment del deute extern. El juny de 1976, van tenir lloc les primeres vagues obreres que van causar incidents violents en fàbriques a Plock, Radom i al districte de Ursus, a Varsòvia. Quan aquests incidents foren apaivagats pel govern, el moviment obrer va rebre el suport de dissidents intel·lectuals, molts d”ells associats amb el Comitè de Defensa dels Obrers (en polonès: Komitet Obrony Robotników, abreviat KOR) creat el 1976. L'any següent, KOR for anomenat Comitè per a l'autodefensa social (KSS-KOR).
El 16 d'octubre de 1978, el bisbe de Cracòvia, Karol Wojtyła, fou elegit Papa Joan Pau II. Un any més tard, durant el seu pelegrinatge a Polònia, els seus seguidors foren ateses per milers dels seus compatriotes. El papa va demanar respecte a les tradicions nacionals i religioses i va advocar per la llibertat i els drets humans, mentre denunciava la violència. Per a molts polonesos, ell representava una força espiritual i moral que podia plantar cara a les forces materials brutes: era el líder pel canvi, i es convertí en un símbol important -i partidari- dels canvis que vindrien.
Les primeres vagues (1980) Les vagues no van ocórrer només degut els problemes que havien sorgit poc abans del malestar laboral, sinó també per les dificultats governamentals i econòmiques que es dataven des de feia una dècada. El juliol de 1980, el govern d'Edward Gierek va fer front a una crisi econòmica i va decidir augmentar els preus mentre que disminuïa l”augment dels salaris. Immediatament, van succeir una sèrie de vagues i l'ocupació de diverses fàbriques, la qual cosa va donar lloc a les principals vagues a l'àrea de Lublin. La primera vaga va començar el 8 de juliol de 1980 a la Fàbrica Aeroespacial Estatal de Świdnik. Tot i que aquest moviment no s'havia coordinat prèviament de manera central, els treballadors havien desenvolupat una xarxa d'informació que difonia les notícies sobre la lluita. Un «grup dissident» del Comitè de Defensa dels Obrers (KOR), que havia estat originalment fundat el 1976 per organitzar ajudes a obrers que foren víctimes, va atraure a petits grups de militants de la classe obrera en els principals centres industrials. A les Drassanes de Gdańsk, l'acomiadament de la popular operadora de grues i activista, Anna Walentynowicz, va donar lloc a que treballadors indignats prenguessin mesures legals.
El 14 d'agost, els treballadors d”aquestes drassanes iniciaren una vaga organitzada pel Sindicat Lliure de la Costa (Wolne Związki Zawodowe Wybrzeża). Els obrers foren liderats per l”electricista Lech Walesa, un ex-treballador de les drassanes que havia estat acomiadat el 1976. El comitè de vagues exigia tornar a contractar Walentynowicz i Wałęsa, així com el respecte dels drets dels treballadors i altres preocupacions socials. A més a més, sol·licitaren la construcció d'un monument pels treballadors que havien estat assassinats el 1970, així com per la legalització dels sindicats independents. Els treballadors van poder fer coincidir la vaga amb el Festival de la Cançó d'Intervisió, que atreia a molts periodistes internacionals.
El govern polonès va imposar la censura i els mitjans de comunicació van fer poc ressò dels disturbis laborals esporàdics de Gdańsk, i com a precaució, totes les connexions telefòniques entre la costa i la resta de Polònia foren tallades. No obstant això, el govern no va aconseguir aturar la informació: es va propagar una onada de "Samizdat", incloent el diari Robotnik (el Treballador), i rumors, juntament amb les transmissions de Ràdio Free Europe que penetraven la Cortina de Ferro, assegurant que les idees del moviment emergent Solidaritat foren ràpidament difoses.
El 16 d'agost, les delegacions d”altres comitès de vagues arribaren a les drassanes. Els delegats (Bogdan Lis, Andrzej Gwiazda i altres) juntament amb altres vaguistes de les drassanes, acordaren la creació d'un Comitè de vagues Interempresarial (Międzyzakładowy Komitet Strajkowy, or MKS). El 17 d'agost, capellà Henryk Jankowski, va dur a terme una missa a fora de l”entrada de la drassana, en la qual es van presentar 21 demandes de la MKS. La llista, més enllà dels assumptes purament locals, va començar amb una demanda per nous sindicats independents, i va continuar amb el reclam per una rebaixa de la censura, el dret de vaga i nous drets per a l'església, l'alliberació dels presoners polítics i millores en el servei nacional de la salut.
L'endemà una delegació d”intel·ligència de KOR juntament amb Tadeusz Mazowiecki, va arribar per oferir ajuda amb les negociacions. Un diari clandestí, Solidarność, produït per la impremta de la drassana, i amb l”ajuda dels intel·lectuals de KOR, va aconseguir un llançament de 30,000 còpies. Mentrestant, la cançó de protesta de Kaczmarski, Mury (Murs), va guanyar popularitat entre els treballadors. El 18 d'agost, la drassana de Szczecin es va unir a la vaga sota el lideratge de Marian Jurczyk. Un terratrèmol de vagues va colpejar la costa, i va donar lloc al tancament de ports i l'aturada de l'economia. Amb l'ajuda de KOR i el suport de molts intel·lectuals, els treballadors que ocuparen les fàbriques, mines i drassanes de tota Polònia van unir forces. En pocs dies, unes 200 fàbriques i empreses s”havien unit al comitè de vaga. El 21 d'agost, la major part de Polònia ja havia estat afectada per les vagues, des de les drassanes de la costa fins a les mines de la regió metropolitana de Silesia Superior (a l'Alta Silesia, la ciutat de Jastrzębie-Zdrój va esdevenir el centre de les vagues, amb un comitè separat que s'havia organitzat allà (vegeu les vagues de Jastrzębie-Zdrój el 1980). Cada vegada es formaren més nous sindicats que s'uniren a la federació.
Gràcies al suport popular a l'interior de Polònia, així com al suport internacional i a la cobertura mediàtica, els treballadors de Gdansk van resistir fins que el govern va accedir a les seves demandes. El 21 d'agost, una comissió governamental (Komisja Rządowa) que incloïa a Mieczysław Jagielski va arribar a Gdansk, mentre que una altra comissió amb Kazimierz Barcikowski va ser enviada a Szczecin. El 30 i 31 d'agost i el 3 de setembre, els representants dels obrers i el govern van signar un acord que ratificava moltes de les demandes dels obrers, incloent el dret a la vaga. Aquest acord fou conegut com l'Acord d'Agost o de Gdansk (Porozumienia sierpniowe). Es van firmar altres acords a Szczecin (el 30 d”agost, l”acord de Szczecin) i el 3 de setembre, el de Jastrzębie-Zdrój. Fou anomenat Acord de Jastrzębie (Porozumienia jastrzebskie), encara que és considerat com a part de l'acord de Gdansk. Encara que els temes es referien als sindicats, l'acord va permetre als ciutadans introduir canvis democràtics dins de l'estructura política comunista i va ser vist com un primer pas cap al desmantellament del monopoli del poder del Partit Obrer Unificat Polonès. Les majors preocupacions dels obrers van ser l'establiment d'un sindicat independent del control del partit comunista i el reconeixement del dret legal a la vaga. En canvi, les necessitats dels treballadors no rebrien una clara representació. Una altra conseqüència de l'acord de Gdansk va ser el reemplaçament, el setembre de 1980, d'Edward Gierek per Stanisław Kania en el càrrec de Primer Secretari del Partit.
La primera etapa de Solidaritat (1980-1981) Animats per l'èxit de les vagues d'agost, el 17 de setembre, els representants dels sindicats, incloent Lech Wałęsa, van formar un sindicat a nivell nacional, Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy (NSZZ) Solidarność). Fou el primer sindicat independent en un país del bloc soviètic. El seu nom va ser suggerit per l'historiador Karol Modzelewski i el seu famós logo va ser concebut per Jerzy Janiszewski, dissenyador de molts pòsters relacionats amb Solidaritat. Els poders suprems del nou sindicat van ser conferits a un cos legislatiu, la Convenció de Delegats (Zjazd Delegatów). La branca executiva va ser la Comissió Coordinadora Nacional (Krajowa Komisja Porozumiewawcza), més tard anomenada la Comissió Nacional (Komisja Krajowa). El sindicat tenia una estructura regional que comprenia 38 regions (region) i dos districtes (okręg). El 16 de desembre de 1980, el Monument als treballadors de la drassana caiguts el 1970 va ser descobert a Gdańsk, i el 28 de juny de 1981, un altre monument va ser descobert a Poznan, el qual commemorava les protestes de Poznań de 1956. El 15 de gener de 1981, una delegació del sindicat Solidaritat, incloent Lech Wałęsa, es va reunir a Roma amb el papa Joan Pau II. Del 5 al 10 de setembre i del 26 de setembre al 7 d'octubre, va tenir lloc el primer congrés nacional de Solidaritat i Lech Wałęsa va ser elegit el seu president. L'últim acord del congrés va ser adoptat pel programa republicà Una República auto-governable.