La Festa de l'os de Sant Llorenç de Cerdans és una festivitat emmarcada dins del període de Carnaval que representa el despertar de l'os després de la hibernació.
Després de tot l'hivern dormint, pels volts de la Candelera, l'os surt del seu amagatall i baixa a Sant Llorenç a cercar menjar i a aparellar-se. L'os és caçat pel Menaire, que el guiarà pel poble fins a arribar a la part baixa del poble, on aquest el matarà i l'escorxarà fins a convertir-lo en home.
Avui dia la Festa de l'os se celebra el mateix diumenge de carnaval, essent aquesta l'última festa ursina al Vallespir i la culminació i fi del període carnavalesc. D'aquesta manera, avui en dia, oficialment el carnaval a Sant Llorenç dura dos dies —divendres i dissabte— i la Festa de l'os, un —diumenge. Els vilatans participen molt del cicle carnavalesc, i per això l'han convertit en el més important que se celebra en la contrada, molt més important que no pas les festes patronals o les festes d'estiu.
El 2021, les tres festes de l'os al Vallespir són anul·lades a la raó de la pandèmia de COVID-19 a França.
Característiques del carnaval El carnaval de Sant Llorenç es diferencia dels altres per una sèrie d'actes (rols, balls, personatges…) i també tenen certs patrons que es repeteixen cíclicament. miniatura|El vilatge vallespirenc de Sant Llorenç de Cerdans
El transvestisme El més habitual al carnaval llorencí és la conversió en dona per part dels homes. Molt sovint els homes s'abillen una disfressa molt grollera i vulgar, van vestits amb grans culs farcits de coixins i duen una pitrera extremadament prominent proveïda de globus o d'altres peces de roba. Els vestits són grotescs: jaquetes de pell, collarets estrafolaris, vestits de lleopard, mitges i calces virolades i la roba interior per sobre de les mitges. Van mal maquillats i porten perruques de tota mena de pentinat i color. Generalment, el tipus d'home que es disfressa de dona té una mitjana de cinquanta anys.
Els transvestits no intenten imitar una dona ni ridiculitzar-la, sinó vestir-se de la manera més grotesca possible. Lluny de voler vulgaritzar la figura femenina, molt sovint el transvestiment es fa sense una intencionalitat explícita, sinó per a fer riure o com un simple joc d'intercanvi de rol. Pierre Descossy explica que «el que hi ha a Sant Llorenç de Cerdans és que els homes molts es disfressen de dones. No és per marejar, no és per fotre's de la dona, però és perquè el costat femení que té l'home surt per carnaval com a dona. Això és veritat. I abans, a Sant Llorenç de Cerdans es feia el ball "du monde renversé": els homes eren dones i les dones eren homes. Les dones amb homes anaven a convidar a ballar els homes que estaven amb dona».
Tot i que a Sant Llorenç no hi ha una figura específicament transvestida que tingui un caràcter rellevant en el carnaval mateix, és el públic qui és majoritàriament transvestit. En altres festes —Arles, sense anar més lluny— aquest personatge agafa una major importància: en aquestes facècies ursines destaca un home transvestit que vesteix faldilles, duu perruca i va maquillat de dona, alhora que exhibeix els seus trets masculins més virils, com per exemple els pèls de les cames. És un home disfressat de dona, d'una manera realment grotesca i hipersexualitzada, que pretén atraure l'os. miniatura|Inici de la festa a la Sort És cert que el dissabte de carnaval l'os no hi és físicament, però és implícit en la memòria col·lectiva dels llorencins. És per això que molts d'ells utilitzaran la mateixa disfressa per al diumenge, i per aquest motiu, ens és vàlida aquí la reflexió anterior d'Ysàs.
Els balls de carnaval Hi ha dos balls rellevants que es fan durant el carnaval. Un és el ball de l'Escala, que es fa el dia abans de la Festa de l'os a la nit i l'altre és el ball dels Esparracats, que es fa el diumenge a la plaça Pública.
El ball de l'Escala Aquest ball no és exclusivament de Sant Llorenç sinó que a Prats de Molló també es fa. Consisteix en un grup de gent coberta amb una mateixa tela de roba negra que sostenen una escala i que dansen entremig de la gent durant el dissabte de carnaval.
El ball dels Esparracats Aquest ball històricament es ballava durant el carnaval, no se sap exactament quin dia. A principis del segle xx es va perdre i s'ha recuperat. Es conserva la música original però no pas el ball, i l'actual no és res més que una reconstrucció. Que se'n tingui constància, el ball es feu per última vegada a Sant Llorenç el 1906. Joan Amades i Gelats el documenta també a Montagut i Oix (Alta Garrotxa), un municipi veí de Sant Llorenç. Avui dia el ball es fa dues vegades durant la Festa de l'os: la primera, a la plaça Pública, mentre l'os es canvia per un altre; i en acabar la festa, al Sindicat.
Música A més dels balls, un fet que aporta singularitat a la festa és la música. Trobem dues melodies rellevants de la festa: la cançó (o ball) de l'os i la cançó del rasatge.
La cançó de l'os També anomenada ball de l'os, és la música més coneguda de totes. És la música principal de la festa i es toca des del principi fins al final, sempre amb instruments de vent. La melodia és comuna en les tres festes ursines del Vallespir: Prats de Molló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans.
Es toca per primera vegada a les tres de la tarda, quan el Menaire caça l'os Martí al davant de l'església de la Sort, just abans de recitar la primera Prèdica. A partir d'aquest moment, un grup de grallers i les bandes de música municipals toquen ininterrompudament la melodia fins que la comitiva arriba a la plaça del Sindicat, on la toquen per darrera vegada abans de matar l'os. A la plaça del Sindicat, aquesta mateixa cançó és tocada per una cobla situada en un extrem de la plaça, la qual després toca unes sardanes.
La cançó del rasatge miniatura|Llorencins abillats Aquesta melodia és interpretada per la cobla situada a la plaça del Sindicat durant el minut i mig que dura el rasatge. És exclusiva de Sant Llorenç i serveix com a indicadora de la mort de l'os.
Desenvolupament del carnaval Actualment, el carnaval a Sant Llorenç és de tres dies, de divendres a diumenge. Per a la descripció d'aquest article ens hem centrat en el programa de festes dels darrers quatre anys (2014-2017), que no ha canviat llevat dels grups que actuen les nits del divendres i del dissabte.
Divendres de carnaval El divendres se celebra la Festa de l'os Vell. La festa és una rèplica de la qual es fa diumenge, lleugerament més descafeïnada i amb un públic més reduït, bàsicament perquè la festa és especialment dedicada als mainatges i joves. Qui fa l'os és un jove abillat amb la disfressa que tradicionalment havia estat utilitzada per a la festa del diumenge.
A les 15:30 h l'os es passeja pels carrers de la vila amb la mainada i els joves, sortint de l'església de Nostra Senyora de la Sort i arribant a les 17:00 h a l'esplanada del Sindicat, on és afaitat. A les 20:00 h sol haver-hi, a la sala polivalent del Sindicat, un pica-pica amb una animació musical i seguit d'un sopar-espectacle. Més tard hi ha ball i un grup que actua fins ben entrada la nit.
Dissabte de carnaval Dissabte és el dia de carnaval per excel·lència. Un grup més elevat de comparses i colles que el dia anterior —tot i que més reduït que al cantó espanyol— surten pel poble disfressats de tota mena. A les 15:30 h comença una cercavila amb la banda musical llorencina Els Tirons, que es passeja una hora i mitja pels carrers del poble i que acaba a la sala polivalent de la zona esportiva. És ja durant tot el dia, però especialment a partir de les 15:00 h, que podem veure els vestits més estrafolaris de carnaval.
A les 17:00 h, el grup de carnaval es divideix: els més petits segueixen el passacarrer cap a la sala polivalent del Sindicat on hi ha una animació musical, i els més grans continuen la festa als dos principals bars de la vila: Can Co i al Le St Laurent. Música, festa i grans dosis d'alcohol acompanyen els vilatans fins que es fa de nit. miniatura|El camí que va cap a la Sort, un dels carrers per on passa la comitiva A les 22:30 h, a la sala polivalent del Sindicat, se celebren tres balls clàssics de carnaval: el ball de màscares, el ball de l'Escala i el Tio-Tio. La festa acaba amb l'actuació d'una orquestra fins ben entrada la nit. Quan s'acaba la festa a la sala polivalent, la gent se'n va cap a casa o als dos bars de la vila.
Diumenge, la Festa de l'os Diumenge és purament la Festa de l'os. Durant el dia, un mercat se sol instal·lar a la plaça de l'Estació i el poble és pràcticament un desert.
A les 15:00 h comença oficialment la festa. Unes hores abans, en un mas pròxim a la plaça de la Sort, la comitiva abilla l'home que farà d'os: li unta la cara de sutge i el vesteix amb la pell d'os. Al cap de poc, l'os s'escapa i un grup de caçaires intentaran agafar-lo al turó de darrere de la capella de Nostra Senyora de la Sort. Al cap de pocs minuts, l'os és atrapat pels caçadors i lligat pel Menaire, un home que al llarg de la festa es vantarà d'haver-lo caçat. És just llavors que el Menaire guia l'os cap a la plaça de la Sort. Allà s'hi fa un ball i es recita per primera vegada la Prèdica. Pocs minuts després, apareixerà la comitiva ursina: la Monaca, els Botifarrons, les Figueretes, la Brueta i el Vell i la Vella.
Després de la Prèdica, l'os s'escapa i comença a córrer pel costerut carrer de la Sort fins a arribar a la plaça Pública. El Gamarús comença a observar la festa des de les cases dels veïns. Un cop la comitiva és arribada a la plaça Pública, al costat de l'Ajuntament, el Menaire recitarà la prèdica i mostrarà la medalla que duu penjada al coll, assenyalant que és ell qui ha caçat l'os. Ambdós giren en sentit invers del cercle format pels caçadors. La Monaca giravolta entorn dels dos protagonistes tot colpejant la gent amb els braços falsos. Els desplaçaments són acompanyats per la música tradicional de l'os cantada generalment per la Cobla Principal del Rosselló. miniatura|Prèdica del Menaire a la plaça de l'Estació. S'hi poden veure el Menaire, os Martí i la Monaca Tot seguit, cap a les 16:00 h, a la plaça Pública es fa el ball dels Esparracats mentre la persona que fa d'os és substituïda per una altra. Un cop torna a la plaça, el Menaire torna a recitar la Prèdica i el seguici continua pels carrers de la vila fins a la plaça del Sindicat. L'os intenta alliberar-se, fugint i perseguint noies joves que criden i s'amaguen.
Mentre l'os és a la part baixa del carrer de les Fàbriques, les Figueretes i els Botifarrons s'enfronten en una mena de batalla final un cop són al Sindicat. Es tiren per terra i fan veure que es peguen. Just abans d'arribar a la plaça, l'os Martí s'escapa i comença a córrer entre la gent, sembrant el caos. Aleshores el caça el Menaire i arriben tots junts al centre de la rotllana, on hi ha una batalla campal entre tots els personatges: la Monaca pega la gent, el Vell i la Vella la persegueixen… És una escena molt surrealista que cada any canvia lleugerament.
A les 17:00 h, just després de la batalla campal, a la plaça del Sindicat es fa l'afaitada de l'os: després de la darrera Prèdica, l'os i el Menaire ballen donant voltes a la plaça fins que el Menaire el fa asseure en un tronc, on comença la música del rasatge. Un cop l'ha afaitat, li clava un cop de destral i l'os acaba per terra. Aleshores, un grup de caçaires li lleven la pell i l'os es torna humà. Tothom aplaudeix i sona una altra música: aleshores, l'os cerca una dona —normalment la seva xicota— d'entre la multitud i començarà un pasdoble juntament amb el primer os, els caçadors i la gent de la plaça. Cap a les 18:00 h, que és quan s'ha acabat l'afaitada, es toquen tres sardanes.