Siegfried Burmann, conegut en Espanya com Sigfrido Burmann (Hannover, Imperi alemany, 11 de novembre de 1891 - Madrid, 22 de juliol de 1980), va ser un escenògraf, decorador i director artístic de cinema i teatre alemany, establert en Espanya des de 1910.
Casat amb una espanyola, va tenir quatre fills, dos d'ells també dedicats al cinema i el teatre: el director de fotografia Hans Burmann i el director artístic Wolfgang Burmann.
Trajectòria Es va instal·lar a Espanya en 1910 i va estudiar Belles arts en l'Academia de Sant Ferran. Va col·laborar com a pintor i decorador amb Jacinto Benavente i Federico García Lorca en els seus muntatges teatrals, i va ser l'escenògraf de la companyia de Margarida Xirgu. El seu treball al cinema es va iniciar amb uns esbossos per a El barbero de Sevilla en 1938. Va treballar en més d'un centenar de pel·lícules, la major part d'elles espanyoles.
Trajectòria al cinema Carmen la de Triana (1938). Raza (1941). La vida en un hilo (1945). Agustina de Aragón (1950). El último caballo (1950). Pequeñeces (1950). Alba de América (1951). Cañas y barro (1954). El último cuplé (1957). Los amantes del desierto (1957). Las de Caín (1959).
Trajectòria teatral (parcial) Don Juan de España (1921), de Gregorio Martínez Sierra. Fermín Galán (1931), de Rafael Alberti. Otra vez el diablo (1935), d'Alejandro Casona. El villano en su rincón (1935), de Lope de Vega. Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936), d'Enrique Jardiel Poncela. El hombre que murió en la guerra (1941), dels germans Machado. El sueño de una noche de verano (1944), de William Shakespeare. Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring. La cárcel infinita (1945), de Joaquín Calvo Sotelo, Ricardo III (1946), de William Shakespeare. La conjuración de Fiesco (1946), de Friedrich Schiller. La estrella de Egipto (1947), d'Adrián Ortega. Luz de gas (1948), de Patrick Hamilton. La alondra (1954), de Jean Anouilh. La cena del rey Baltasar (1954), de Pedro Calderón de la Barca. El diario de Ana Frank (1957), de Frances Goodrich i Albert Hackett. El milagro de Anna Sullivan (1961) de William Gibson. Cita en Senlis (1963), de Jean Anouilh. Bonaparte quiere vivir tranquilo (1964), de Giovacchino Forzano. Solo Dios puede juzgarme (1969), d'Emilio Romero. Los delfines (1969), de Jaime Salom. El círculo de tiza caucasiano (1971), de Bertolt Brecht. Adiós, señorita Ruth (1973), d'Emlyn Williams.
Premis Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Any Categoria Pel·lícula Resultat1960Millors decoratsEl príncipe encadenadoGuanyador
Referències
Categoria:Escenògrafs espanyols Categoria:Persones de Hannover Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escenògrafs alemanys Categoria:Artistes de la Baixa Saxònia Categoria:Nascuts al segle XIX