esquerra|miniatura|Mapa del període dels Setze Regnes (304-439) l'any 376 dC.>br> Mostra la dinastia Jin oriental (265-420) i l'estat de l'antic Qin. Els Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un dinastia governant establerta al nord de la Xina al .
Després del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'ètnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan. La seva dinastia fou coneguda com a Jin (Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (350-394). El seu net Fu Kien (357-385) fou un dels reis més importants de tots els reis turcomongols del nord de la Xina; va adoptar els costums i la civilització xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong (369) i tot seguit T'ai-yuan i finalment Yé (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va acabar amb la dinastia dels Yen anteriors (370), incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseïa del Shensi.
El 376 es va apoderar del petit regne bàrbar de Leang al Kansu. El 382 va enviar al seu lloctinent Lu Kuang a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenaren Po Xuen) va voler resistir però fou derrotat i enderrocat el 383. Lu Kuang va establir una guarnició a Kudjha, i va tornar a la Xina portant al famós monjo budista Kumaradjiva, que fou un notable traductor de texts sànscrits al xinès.
El 383 va decidir atacar a Jin Oriental, l'imperi xinès del sud però va patir una greu derrota a la batalla del Riu Fei i els mujong, sota direcció de Tx'uei, que havia servit a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors; un altre cap mujong també es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels Yen Occidentals (Si Yen). Finalment un altre general de Fu Kien, de nom Yao Tx'ang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors
Reis de la dinastia del Qin o Jin anteriors (noms en transcripció moderna) Nom de temple Nom pòstum Nom de família i normal Duració Nom de l'era i duració Gaozu (高祖 Gāozǔ) Jingming (景明 Jǐngmíng) Fu Jiàn (苻健 Fú Jiàn) 351-355 Huangshi (皇始 Huángshǐ) 351-355 No existeix Rei Li (厲王 Lìwáng) ¹ Fu Sheng (苻生 Fú Shēng) 355-357 Shouguang (壽光 Shòuguāng) 355-357 Shizu (世祖 Shìzǔ) Xuanzhao (宣昭 Xuānzhāo) Fu Jiān (苻堅 Fú Jiān) 357-385 Yongxing (永興 Yǒngxīng) 357-359 Ganlu (甘露 Gānlù) 359-364 Jianyuan (建元 Jiànyuán) 365-385 No existeix Aiping (哀平 āipíng) Fu Pi (苻丕 Fú Pī) 385-386 Taian (太安 Tàiān) 385-386 Taizong (太宗 Tàizōng) Gao (高 Gāo) Fu Deng (苻登 Fú Dēng) 386-394 Taichu (太初 Tàichū) 386-394 No existeix Houzhu (後主 Hòuzhǔ) Fu Chong (苻崇 Fú Chóng) uns quants mesos el 394 Yanchu (延初 Yán Chū) 394
Referències
Vegeu també Batalla del Riu Fei.
Jin anteriors