El Balqaş (, Balqaş köli; , Ózero Balqaş) és un dels llacs més grans d'Àsia i el 15è més gran del món. Es troba a l'Àsia central, al sud-est del Kazakhstan i pertany a una conca endorreica (tancada) compartida per Kazakhstan i la Xina, amb una petita porció al Kirguizstan. La conca desguassa al llac a través de set rius, el principal dels quals és el riu Ili, aportant la majoria de l'entrada riberenca; d'altres, com el Karatal, proporcionen un cabal superficial i subsuperficial. El Ili s'alimenta de precipitacions, gran part del desglaç de primavera, de les muntanyes de la regió xinesa de Xinjiang.
Actualment el llac cobreix una superfície d'uns 16.400 km². No obstant això, com el mar d'Aral, s'està reduint a causa del desviament de l'aigua dels rius que l'alimenten.Lake Balkhash, International Lake Environment Committee El llac està dividit per un estret en dues parts diferenciades. La part occidental és d'aigua dolça, mentre que la meitat oriental és salada. La part oriental és de mitjana 1,7 vegades més profunda que la secció occidental. La ciutat més gran a prop del llac també s'anomena Balqaş i té uns 66.000 habitants. Les principals activitats econòmiques de la zona són la mineria, la transformació de minerals i la pesca.
Si bé la mida del llac creix temporalment, hi ha una preocupació per la poca profunditat del llac a causa de la desertització i l'activitat industrial.
Història i denominació El nom actual del llac prové de la paraula "balkas" del tàtar, kazakh i de l'altai que significa "mates en un pantà".Balkhash in Etymological dictionary of Max Vasmer (in Russian)
Des del 103 aC fins al , l'organització política del Balqaş era coneguda pels xinesos com a 布谷/布 库/布苏 "Pu-Ku/Bu-Ku". Des del , la terra al sud del llac, entre aquest i les muntanyes de Tian Shan, era coneguda en turc com a Jetisu "Set Rius" ( Semirechye) en rus). Era una terra on els turquesos i mongols nòmades de l'estepa barrejaven les cultures amb els pobles assentats de l'Àsia central.Soucek, Svat (2000) A History of Inner Asia, Princeton: Cambridge University Press, p. 22.
Durant la dinastia Qing de la Xina (1644–1911), el llac va formar el límit més al nord-oest de l'Imperi. El 1864, el llac i la seva zona veïna van ser cedits a l'Imperi Rus en virtut del Protocol de Chuguchak. Amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, el llac va passar a formar part del Kazakhstan.
Origen del llac miniatura|Imatge per satèl·lit del delta del riu Karatal El Balqaş es troba a la part més profunda de la vasta depressió Balqaş-Alaköl, que es va formar per una depressió inclinada entre les muntanyes de l'orogènia alpina i l'antic bloc del Kazakhstan durant el Neogen i el Quaternari. Una ràpida erosió del Tian Shan ha significat que la depressió s'omplís posteriorment amb sediments de rius de sorra en el que geològicament és un període molt curt. La conca és una part de les Muntanyes de Jungària, que també conté els llacs Sasyqköl, Alaköl i Aibi. Aquests llacs són restes d'un mar antic que abans va cobrir tota la depressió de Balqaş-Alaköl, però no estava relacionada amb la Depressió aralocaspiana.
Relleu El llac té una superfície d'uns 16.400 km² (2000), convertint-lo en el llac més gran que es troba completament dins del territori del Kazakhstan. Està situat a uns 340 m sobre el nivell del mar i té una forma de falç. La seva longitud és d'uns 600 km i l'amplada varia de 9-19 km a la part oriental a 74 km a la part occidental. La península de Saryesik, situada a prop del centre del llac, hidrogràficament la divideix en dues parts molt diferents. La part occidental, que inclou el 58% de la superfície total del llac i el 46% del seu volum, és relativament poc profund, tranquil i està ple d'aigua dolça, mentre que la part oriental és molt més profunda i salada. Aquestes parts estan comunicades per l'estret Uzynaral ( - "illa llarga") que té 3,5 km d'ample i uns 6 m de fondària.
+ Vista del llac Balqaş des de l'espai (agost de 2002)center|500pxEls números marquen les penínsules més grans, illes i badies: Península de Saryesik, que separa el llac en dues parts i l'estret d'Uzynaral Península de Baygabyl Península de Balai Península de Shaukar Península de Kentubek Illes de Basaral i Ortaaral Illa de Tasaral Badia de Shempek Badia de Saryshagan
El llac inclou diverses petites conques. A la part occidental, hi ha dues depressions de 7 a 11 metres de profunditat. Un d'ells s'estén des de la costa occidental (prop de l'illa Tasaral) fins al cap de Korzhyntubek, mentre que el segon es troba al sud del golf de Bertys, que és la part més profunda del Balqaş occidental. La profunditat mitjana de la conca oriental és de 16 m i la profunditat màxima de la part oriental (i del llac) de 26 m. La profunditat mitjana del llac és de 5,8 m, i el volum total d'aigua és d'uns 112 km³. Les ribes occidentals i nord del llac són altes (20-30 m) i rocoses; es componen de roques tan paleozoiques com el pòrfir, el tuf, el granit, l'esquist i la pedra calcària i conserven rastres d'antigues terrasses.
Les ribes meridionals properes al golf de Karashagan i al riu Ili són baixes (1-2 m) i sorrenques. Sovint s'inunden i, per tant, contenen nombroses piscines d'aigua. Hi ha turons puntuals amb una alçada de 5-10 m. La costa és molt sinuosa i seccionada per nombroses badies i cales. Les grans badies de la part occidental són: Sarixagan, Kashkanteniz, Karakamis, Shempek (la part sud del llac), i Balakashkan Ahmetsu, i les de la part oriental són: Guzkol, Baliktikol, Kukuna, Karaxigan. La part oriental també inclou les penínsules Baigabil, Balai, Xaukar, Kentubek i Korzhintobe.
El llac conté 43 illes amb una superfície total de 66 km²; no obstant això, s'estan creant noves illes a causa de la disminució del nivell de l'aigua i la superfície de les existents està en augment. Les illes de la part occidental inclouen Tasaral i Basaral (la més gran), així com Ortaaral, Ayakaral i Olzhabekaral. Les illes orientals inclouen Ozynaral, Ultarakty, Korzhin i Algazi.
Aportació del llac i nivell de l'aigua
La conca de Balqaş-Alaköl té una superfície de 512.000 km², i el seu escorriment mitjà de les aigües superficials és 27,76 km³/any, dels quals 11,5 km³ provenen del territori xinès. La superfície de la conca de drenatge del llac és d'uns 413.000 km²; amb un 15% que pertany al nord-oest de la regió de Xinjiang a la Xina i una petita part al Kirguizstan. El llac Balqaş pren el 86% de l'entrada d'aigua de la conca del Balqaş-Alaköl. El riu Ili representa el 73–80% del flux amb el volum total de 12,3 km³/any o 23 km³/any. El riu té l'origen a les muntanyes de Tian Shan i s'alimenta principalment de glaceres. D'aquesta manera es produeixen fluctuacions diàries i estacionals del seu nivell d'aigua, amb un fort augment durant la temporada de fusió de les glaceres de juny a juliol. El riu forma un delta estès que cobreix l'àrea de 8.000 km² i serveix d'acumulador, subministrant aigua durant els anys de sequera.
La part oriental del llac s'alimenta dels rius Karatal, Aksu i Lepsi, així com per aigües subterrànies. El riu Karatal té el seu origen en els vessants de les Muntanyes de Jungària i és la segona font d'aigua més gran del llac. El riu Aiagöz, que va alimentar la part oriental del llac fins al 1950, gairebé no arriba avui dia. La diferència anual del cabal a les parts occidentals i orientals del llac és d'1,15 km³.
+ Equilibri hídric del llac l'any 2000 El flux total al llac va ser de 22,51 km³, inclosos: Aigües superficials – 18,51 km³, Aigua subterrània – 0,9 km³, Sediments i gel – 3,1 km³.
Les pèrdues totals van ascendir a 24,58 km³, inclosos: Evaporació – 16,13 km³, Delta de l'Ili – 4,22 km³, Formació de gel – 0,749 km³, Habitatge i serveis comunals – 0,24 km³, Indústria – 0,22 km³, Agricultura – 3,24 km³, Pesca – 0,027 km³. L'àrea i el volum del llac varien a causa de les fluctuacions a llarg termini i a curt termini del nivell de l'aigua. Les fluctuacions a llarg termini van tenir una amplitud de 12-14 m, mínima entre els segles V i X i màxima entre els segles i . A principis del segle XX i entre 1958 i 1969, la superfície del llac va augmentar fins a ~18.000 km², i durant les sequeres, per exemple a finals dels anys 1900, 1930 i 1940, el llac es va reduir a ~16.000 km² amb fluctuacions del nivell de l'aigua d'uns 3 m. In 1946, the area was 15,730 km² and the lake volume was 82.7 km³. A partir de finals de la primera dècada del , el llac s'estava reduint a causa del desviament dels rius que el subministren. Per exemple, la central hidroelèctrica de Kapxagai es va construir al riu Ili el 1970. L'ompliment de l'embassament de Kapxagai associat va desequilibrar el llac Balqaş, provocant un deteriorament de la qualitat de l'aigua, especialment a la part oriental del llac. Entre 1970 i 1987, el nivell de l'aigua va caure 2,2 m, el volum reduït en 30 km 3 i la salinitat de la part occidental va anar en augment. Es van proposar projectes per alentir els canvis, per exemple, dividint el llac en dos amb una presa, però van ser cancel·lats a causa de la caiguda econòmica a la Unió Soviètica.
El nivell mínim d'aigua del llac (340,65 metres sobre el nivell del mar) es va registrar el 1987, quan es va completar l'ompliment de l'embassament de Kapxagai. El nivell va augmentar fins als 342,5 m al gener del 2005 que es va atribuir a un gran volum de precipitacions a finals dels anys 90 del .
Composició de l'aigua El Balqaş és un llac semisalí i la composició química de la seva aigua depèn fortament de les característiques hidrogràfiques del pantà. L'aigua a la part occidental és gairebé dolça, amb un contingut de sòlids dissolts totals aproximadament 0,74 g/L i tèrbola (visibilitat 1 m); s'utilitza per a la beguda i la indústria. L'aigua a la part oriental és més transparent (visibilitat 5,5 m) i salina, amb la concentració mitjana de sal de 3,5–6 g/L. La salinitat mitjana del llac és de 2,94 g/L. La precipitació mitjana a llarg termini (1931–1970) de sals al llac Balqaş és de 7,53 milions de tones i les reserves de sals dissoltes al llac són d'uns 312 milions de tones. L'aigua de la part occidental té una tonalitat de color groc grisenc, i a la part oriental el color varia del blau al blau maragda.
Clima miniatura|El llac Balqaş a la primavera del 2008 El clima de la zona del llac és de tipus continental. La temperatura mitjana mitja és d'uns 24 °C amb màximes de 30 °C al juliol i la temperatura mitjana mitja de -14 °C al gener. La precipitació mitjana és de 131mm anuals i la humitat relativa és del 60%. El vent, el clima sec i les altes temperatures estivals donen lloc a una elevada taxa d'evaporació: 950mm de fred i fins a 1200mm en anys secs. El vent té una velocitat mitjana de 4-4,8 m/s i bufa principalment cap al sud a la part occidental i cap al sud-oest a la part oriental. El vent indueix onades de fins a 2-3,5 m d'alçada i corrents constants en el sentit de les agulles del rellotge a la part occidental.
Hi ha 110–130 dies assolellats a l'any i la mitjana d'irradiància de 15,9MJ/m² per dia. La temperatura de l'aigua a la superfície del llac varia dels 0 °C al desembre als 28 °C al juliol. La temperatura mitjana anual és de 10 °C a les parts occidentals i de 9 °C a les parts orientals del llac. El llac es congela cada any entre novembre i principis d'abril, i la fosa es retarda uns 10-15 dies a la part oriental.
+ Temperatura de l'aigua (°C) (dades de 1985–1987) Profunditat gen. febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.Part oriental del llac 0 – −0.2 0.2 – 13.9 19.0 23.4 23.2 17.2 11.4 – – 10 – 1 – – 10.8 16.7 21.7 22.8 – – – – 20 (a prop del fons) – 1.7 1.9 – 8.9 13.7 14.6 19.7 17.1 11.5 – –Part occidental del llac, a prop de la ciutat de Balqaş 0 – 0.0 0.8 6.7 13.3 20.5 24.7 22.7 16.6 7.8 2.0 – 3 (a prop del fons) – 0.3 2.2 6.5 13.1 19.6 24.1 22.6 16.5 7.4 2.0 –
Flora i fauna