En música, una quarta cromàtica, o passus duriusculus, és una melodia o fragment melòdic que mostri una quarta justa amb tots o gairebé tots els intervals cromàtics.Monelle, Raymond (2000). The Sense of Music: Semiotic Essays, p.73. L'exemple paradigmàtic és el Re menor amb les notes tòniques i dominants com a límit.
La quarta cromàtica es va començar a utilitzar en madrigals del . El terme llatí —"pas" o "passatge" (passus) "dur" o "difícil" (duriusculus) — s'origina en el tractat de Christoph Bernhard del Tractatus compositionis augmentatus (1648–49), on apareix per referir-se al moviment melòdic repetit pel semitò que crea semitons consecutius. El terme també es pot relacionar al pianto que s'associa al fet de plorar. En el Barroc, Johann Sebastian Bach el va utilitzar dins els seus corals així com en la seva música instrumental, en el Clavecí ben temperat, per exemple (indicat en vermell):
En òperes del Barroc i del Classicisme, la quarta cromàtica se solia utilitzar en el baix continu per a àries de lamentació, sovint doncs s'anomena "basso di lamento". Cap al final del primer moviment de la novena Simfonia de Beethoven, apareix en el cellos i contrabaixos. center|miniatura|Lament Baix de Vivaldi motet "O qui coeli terraeque serenitas" RV 631, Aria Cap. 2 .Williams, Peter (1998). The Chromatic Fourth: During Four Centuries of Music, p.69. Oxford University Press. Però això no significa que fos sempre utilitzada en un mode trist o tràgic, o que els límits hagin de ser sempre les notes tòniques i dominants. Un contraexemple el trobem en el Minuet del quartet de Corda de Wolfgang Amadeus Mozart en Sol Major, K. 387
400x400px
Obres musicals que utilitzen la quarta cromàtica o passus duriusculus miniatura|En l'òrgan chorale BWV de preludi 614, hi ha cromàtic fourths en les tres veus acompanyants
Henry Purcell, "Dido Lament" J. S. Bach, Massa en B menor, Crucifixus, també BWV 12, "Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen" J. S. Bach, BWV 78: "Jesu, der du meine Seele" J. S. Bach, BWV 150: "Nach Dir, Herr, verlanget mich" (en la primera coral, i un inrevés, nota sencera cap amunt melodia en el final Chaconne) J. S. Bach, Orgelbüchlein, BWV 614: "Das Alte Jahr vergangen ist" (en les tres veus acompanyants) J. S. Bach, Invenció Cap. 9 en F menor, BWV 795 (tema de segon) J. S. Bach, Preludi i Fugue en C-menor agut, BWV 849, segona veu dins bar 69, soprano dins bar 71 W. Un. Mozart, K. 594: "Stück für ein Orgelwerk en einer Uhr" Frédéric Chopin, No. 15 de 24 Preludis, Op. 28 Hector Berlioz, Rèquiem, Op. 5 César Franck, Preludi, Chorale i Fugue
Fonts
Categoria:Teoria de la música