Joaquim Mateu i Sanpere (Barcelona, Barcelonès, 9 de gener de 1921 - Barcelona, Barcelonès, 20 de gener de 2015) va ser un entomòleg català.
Trajectòria L'any 1940 Mateu entrà en contacte amb la secció d'entomologia del Museu de Zoologia de Barcelona, aleshores dirigida per Francesc Español i Coll. Dos anys, el novembre de 1942, Mateu començà el seu servei militar, que es perllongà fins al juny de 1945. Malgrat la durada del seu servei militar (1942-45), gràcies als seus coneixements d'història natural, pogué fer recerca científica al Sàhara, on havia estat destinat, després de convèncer les autoritats militars per ser traslladat al nord d'Àfrica, com a naturalista adjunt al govern del territori Ifni-Sàhara, llavors territori espanyol.
Després de llicenciar-se en ciències, el 1946 fou nomenat col·laborador científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i treballà en comissió de serveis al Museu de Zoologia de Barcelona. El 1948, com a col·laborador científic del CSIC, treballà a l'Instituto de Aclimatación (Almeria) i entre aquest any i el 1951 participà en expedicions a l'antiga Guinea Espanyola i al Sàhara central i nord-occidental, feu prospeccions a Sierra Nevada, a la Serranía de Ronda i a les illes atlàntiques (Canàries, Cap Verd, Madeira, Porto Santo i Açores).
El 1956 es traslladà a París com a investigador associat (attaché de recherches) del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), adscrit al Laboratoire d'Entomologie del Muséum National d'Histoire Naturelle. A Paris passà més de 30 anys de la seva vida. El 1958 es traslladà al Laboratoire d'Évolution des Êtres Organisés, de la Faculté des Sciences de París, dirigit per Pierre-Paul Grassé. El 1969 es doctorà amb una tesi dirigida per aquest autor, la qual s'orientà vers la fauna d'insectes del Sàhara. Per recollir materials per a la tesi, entre 1961 i 1965, Mateu passà un total de 48 mesos al Sàhara, i va acabar especialitzant-se en entomologia del Sàhara. Posteriorment feu expedicions a Mèxic, el Perú i Veneçuela i, fins a la jubilació (1986), fou successivament, chargé de recherches (1962), maître de recherches (1973) i directeur de recherches (1984). El 1987, un any després de la seva jubilació, retorna a Espanya i s'estableix a Almeria, entrant en contacte amb naturalistes i espeleòlegs joves locals amb els quals feu excursions naturalistes i espeleològiques. El 1997 torna a Barcelona, i instal·la a casa seva la col·lecció de coleòpters que posseïa, muntant un petit laboratori d'entomologia per a poder seguir treballant a casa. En aquesta època reprèn el contacte amb el Museu de Zoologia, finalment integrat al gran Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Reconeixements Prix Maurice et Therèse Pic de la Société Entomologique de France (1969) Membre honorari de la Institució Catalana d'Història Natural (1973) Prix Pouchard de l'Académie Française (1980) Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982).
Publicacions Entre la seva obra publicada, a més d'algunes monografies, es troben un total de 269 articles de recerca, dedicats sobretot a descriure i revisar especies i gèneres de coleòpters, en particular de la família Carabidae. Dels seus treballs destaquen Trechus Distinctus Fairm y sus razas (1952), Monographie des Microlestes Schmidt-Goebel d'Afrique (1962) i La biocénose des insectes xylophages des Acacia dans les régions sahariennes (1972).
Referències
Bibliografia
Categoria:Entomòlegs barcelonins Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Zoòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 2015 Categoria:Biòlegs barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1921