Karl Friedrich Abel (Köthen, 22 de desembre de 1723 - Londres, 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'últim virtuós de la viola de gamba.
Biografia Abel va néixer a Köthen (actualment a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt) i era fill de Christian Ferdinand Abel, el viola de gamba i violoncel·lista principal en l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. No hi ha cap prova de què estudiés a la Leipzig Thomasschule, però va ser recomanat per Bach perquè el 1748 entrés a l'orquestra de la cort amb Johann Adolph Hasse a Dresden, on hi estigué durant 10 anys.
El 1759 marxà a Anglaterra, i es convertí en el músic de cambra de la Reina Charlotte. Donava concerts de les seves pròpies composicions a Londres, i interpretava diversos instruments, un dels quals era el pentacord. El 1764 o 1765 es va associar amb Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, per a fundar els famosos Concerts Bach-Abel. Morí a Londres el 1787.
Obres Una de les obres més conegudes d'Abel ho va ser a causa d'una mala atribució. Durant el , el manuscrit d'una simfonia de la mà de Wolfgang Amadeus Mozart, era classificada com la seva Simfonia núm. 3 en mi bemoll, K. 18, i així apareixia publicada en la primera edició integral de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era de fet una obra d'Abel, copiada pel jove Mozart, evidentment amb propòsits d'estudi, mentre estava de visita a Londres el 1764. Més tard es publicà com una de les Sis Simfonies op. 7 d'Abel.
Segons número d'opus op 1: 6 obertures o simfonies op 2: 6 sonates per a violí (o toca la flauta) i baix continu op 3: 6 sonates en trio per a 2 violins i baix continu op 4: 6 obertures op 5: 6 obertures o simfonies op 5: 6 sonates per a clavecí i violí (o toca la flauta) i violoncel (ad libitum) op 6: 6 sonates per a flauta travessera i baixa continu op 6: 6 concerts per a flauta travessera i orquestra op 7: 6 simfonies op 8: 6 quartets a corda op 9: 6 sonates per a violí, violoncel i baix continu op 10: 6 simfonies op 11: 6 concerts per a teclat i orquestra op 12: 6 quartets per a flauta travessera i corda op 13: 6 sonates per a violí i piano op 14: 6 obertures (?) op 15: 6 quartets a cordes op 16: 4 trios per a 2 flautes travessera i baixa continu op 17: 6 simfonies op 18: 6 sonates per a violí i piano
Sense número d'opus Té altres obres sense número d'opus, entre les quals cal destacar: un concert per a violí un concert per a violoncel sonates per a una o dues violes de gamba i teclat sonates per a viola de gamba sola diverses peces per a viola de gamba 6 sonates per a teclat obligat i oboè.
Enllaços externs
Partitures
Categoria:Persones de Köthen Categoria:Compositors alemanys del Classicisme Categoria:Alumnes de la Thomasschule Categoria:Morts a Londres Categoria:Compositors de Saxònia-Anhalt Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII