Herjolfsnes (groenlandès Ikigait) era un assentament nòrdic a Groenlàndia, a uns 50 km al nord-oest de Cap Farvel. Fou creat per Herjolf Bardsson a finals del i es creu que va durar uns 500 anys. El dels seus habitants, com el dels altres groenlandesos nòrdics, es desconeix. El lloc és conegut avui per haver-s'hi trobat vestits medievals notablement ben conservats, excavats per l'arqueòleg danès Poul Nørlund el 1921. El seu nom es tradueix aproximadament com el Cap o Punt de Herjolf.
Establiment Com s'indica al Landnámabók (Llibre Islandès d'Assentaments), Herjolf Bardsson va ser un dels capitans fundadors de la colònia nòrdica a Groenlàndia, i es deia que era "un home de considerable estatura".The Greenlanders Saga Va formar part d'un èxode d'Islàndia que va acompanyar a Eric el Roig, qui va dirigir una expedició de colons en 25 vaixells al voltant de l'any 985. Desembarcant a la costa sud-oest de Groenlàndia, Erik i els seus altres parents gairebé invariablement es van establir més a l'interior del mar obert, als caps dels fiords on la terra era més adequada per a l'agricultura. Per contra, la decisió d'Herjolf d'establir-se al final d'un fiord davant directament del mar obert vora la punta més meridional de Groenlàndia suggereix que no és l'agricultura, sinó més aviat l'establiment del major port de la nova colònia per facilitar l'arribada de vaixells d'Islàndia i Europa.Farley Mowat, Westviking (Toronto: McClelland & Stewart, 1965), pg. 84-5
La hisenda de Herjolf estava situada a la costa oest d'un fiord que va rebre el seu nom, Herjolfsfjord, i era la major propietat sud i oriental de la colònia de l'Assentament Oriental. miniatura|Les majors propietats i esglésies dels nòrdics groenlandesos de l'Assentament Oriental, que malgrat el seu nom era a la costa oest de Groenlàndia. Herjolfsnes és el lloc més meridional.
Segons la Saga dels Groenlandesos, Herjolfs va tenir un paper important en el descobriment nòrdic d'Amèrica del Nord. El fill de Herjolf, Bjarni, havia estat negociant a Noruega i va tornar a Islàndia per estar a Yule, a la hisenda de la família, només per saber que Herjolf s'havia unit a l'èxode a la nova colònia de Groenlàndia. Bjarni es va proposar seguir Herjolf, però va anar a la deriva cap al sud-oest, i esdevingué el primer europeu en arribar, si no tocar terra, a la costa d'Amèrica del Nord. En adonar-se que havia ultrapassat Groenlàndia, Bjarni va virar la ruta cap al nord-est i va arribar a un terreny que coincidia amb la descripció que li havien donat. La saga diu: "... van desembarcar al vespre sota el promontoris; i hi havia una barca al promontori, i just aquí hi vivia el pare de Bjarni, i del seu nom el va prendre el nom i ja es coneix com a Herjolfsness."
A la Saga d'Eric el Roig (que essencialment cobreix els mateixos esdeveniments que la Saga dels Groenlandesos) es diu que la famosa islandesa Gudrid Thorbjarnardóttir havia desembarcat a Herjolfsnes després d'un viatge difícil, i hi va viure un temps. Curiosament, aquesta saga afirma que la hisenda era propietat d'un home anomenat Thorkell, i no fa cap esmena de Herjolf ni de Bjarni. Anne Stine Ingstad creu que l'autor de la saga podria haver-los deixat fora de la història per tal d'ensalzar el mèrits de Leif Eriksson, el primer europeu conegut en arribar a Amèrica del Nord.Helge & Anne Stine Ingstad, The Viking Discovery of America (St. John's: Breakwater, 2000) pg. 71 Per contrast, a La Saga dels Groenlandesos, es diu que Leif va preparar el seu viatge a Vinland seguint els consells de Bjarni i comprant el seu vaixell.
Herjolfsnes va establir la seva pròpia església després de la conversió de la colònia al cristianisme. Les ruïnes avui visibles són les d'una església construïda al , que es va desenvolupar en el lloc d'una església més antiga. Tenia una base rectangular similar a les esglésies de Hvalsey i Brattahlid més al nord en un estil que era comú a l'Europa Septentrional medieval. L'església de Herjolfsnes era la tercera més gran en la colònia nòrdica de Groenlàndia, després de les de Gardar i Brattahlid.Helge Ingstad, Land Under the Pole Star (Nova York: St. Martin's, 1966), pg. 254 Gardar era la seu del bisbat de la Groenlàndia nòrdica i també era la seu del parlament Alþingi, mentre que Brattahlid era la propietat més prominent degut a al seva associació amb Eric el Roig i els seus descendents, de manera que l'església de Herjolfsnes, de grandària comparable, és una indicació de la importància i estatus relatiu entre els assentaments nòrdics de Groenlàndia.
El cementiri de l'església conté les despulles dels habitants locals i dels que van morir durant el viatge a la colònia. Un relat explica als islandesos del que els qui naufragaven a la costa est i al mig de les glaceres en un intent d'arribar a Herjolfsnes, només podien enterrar-se allí. Per als cossos perduts o enterrats al mar, sembla que el costum era gravar runes commemoratives en un bastó que aleshores posaven al cementiri de Herjolfsnes quan el vaixell tocava terra. Un d'aquests bastons rúnics trobat a Herjolfsnes diu: "Aquesta dona, el nom de la qual era Gudveg, va ser llançada a la vora del mar de Groenlàndia."Niels Lynnerup, "The Greenland Norse," Monographs on Greenland no. 24 (1998): pg. 54
Alguns dels difunts de Herjolfsnes eren enterrats en taüts de fusta. Tanmateix, degut a l'escassetat de fusta, va incrementar-se la pràctica d'embolcallar el difunt en capes de roba de llana.Else Østergård, Woven Into The Earth (Aarhus: Aarhus U Press, 2004) pg. 22 Aquesta pràctica va crear inadvertidament un tresor d'artefactes tèxtils i d'artefactes de moda medievals quan es van excavar els vestigis i les robes ben conservades a principis del .
Història posterior Ivar Bardarson, un sacerdot noruec que va viure a la colònia durant 20 anys en la meitat del com a representant de la corona noruega i de l'església catòlica, va escriure que Herjolfsnes servia com el major port per al trànsit entrant i sortint de Groenlàndia i era ben conegut pels mariners de l'Atlàntic Nord, qui se'n referien com a "Sorra".Land Under the Pole Star, pg. 254 No és clar si el port està a l'àrea immediata de l'església i de la hisenda. La propera badia de Makkarneq, que ofereix molt millor aixopluc que el propi Herjolfsnes, mostra moltes ruïnes nòrdiques que semblen incloure els fonaments dels magatzems de pedra, i és, doncs, un possible lloc del Port de Sorra que Bardarson va descriure.Jette Arneborg, Saga Trails - Four chieftain's farmsteads in the Norse settlement of Greenland (The National Museum of Denmark) pg. 75
Herjolfsnes és l'únic assentament de Groenlàndia mostrat al mapa de Skálholt de finals de la baixa edat mitjana, que mostra les costes europees i nord-americanes de l'Atlàntic Nord percebudes pels exploradors nòrdics.miniatura|Còpia del mapa de Skálholt, que mostra Herjolfsnes correctament vora el Cap Farewell. Contacte amb altres pobles Abans de l'arribada dels nòrdics, onades successives de cultures paleoesquimals havien habitat Groenlàndia, potser ja en 2500 aC. No obstant això, es creu que l'illa està deshabitada per l'època dels nòrdics, excepte potser per la regió de l'extrem nord-oest, per la cultura Dorset. L'Òptim climàtic medieval llavors en curs hauria fet la costa sud-oest especialment inadequada per als caçadors-recol·lectors de l'Àrtida, especialment els de Dorset, que es creu havien tingut grans dificultats per adaptar-se a aquest període d'escalfament, i es va retirar progressivament més al nord. Com a resultat, es creu que els primers aborígens d'Amèrica del Nord que es van trobar els nòrdics groenlandesos en realitat van ser els beothuk a Terranova. Va ser només més tard que els nòrdics entraren directament en contacte amb pobles afins a la mateixa Groenlàndia, els thule, que suplantaren els dorset al llarg de l'Àrtida nord-americana a partir de l'any 1000. Aquests contactes probablement començaren quan els nòrdics van va començar a fer viatges regulars de caça al nord dels seus assentaments, o fins al a costa oriental de l'illa, per obtenir marfil de morsa i narval.
Amb l'arribada de la Petita Edat de Gel, el canvi climàtic de Groenlàndia va impulsar als thule a augmentar el seu rang meridional, i els va posar en major contacte amb el nòrdics que no havien tingut amb els Dorset.
Els inuits groenlandesos moderns tenen històries orals sobre el contacte dels seus avantpassats amb els nòrdics, que recullen casos d'amistat i hostilitats. Una llegenda conta d'un capità nòrdic anomenat Ungortoq i el seu enemic, un líder inuit anomenat K'aissape, que es va dir que havia cremat l'assentament de Hvalsey i va perseguir Ungortoq des de Hvalseyfjord fins a allunyar-se de Herjolfsnes fins a cap Farewell.
Recents proves de terra arqueològiques de ruïnes d'edificis nòrdics i thule a la badia de Makkarneq uns pocs quilòmetres a l'oest de Herjolfsnes suggereix que ambdós pobles ocuparen l'àrea en la mateixa època.Kirsty A. Golding A & Ian A. Simpson, The historical legacy of Anthrosols at Sandhavn (Stirling: University of Stirling, 2010) pg. 22 Això podria evidenciar que els thule eren participants actius en el comerç d'ivori d'Herjolfsnes durant el període nòrdic.
Desaparició Després d'haver-se mantingut durant gairebé mig mil·lenni, el destí exacte dels colons nòrdics a Herjolfsnes i de Groenlàndia sencera segueix sense conèixer amb exactitud, encara que probablement hi haguessin diversos factors implicats. El mitjà de vida ramader dels groenlandesos podria haver estat severament amenaçat per l'inici de la Petita Edat de Gel, molt més que els seus contraparts a Europa. L'anàlisi d'ADN de les restes humanes d'Herjolfsnes i altres assentaments mostra que les proteïnes de base marina (especialment balenes) s'havien convertit en una part important de la seva dieta, en comparació amb la dieta ramadera de l'època d'Eric el Roig. Altres teories inclouen la possibilitat de conflicte amb els inuit thule i la depredació dels pirates europeus. No hi ha cap indicació en l'arqueologia o restes humanes que els nòrdics es van casar amb thules o van adoptar seva forma de vida, ni cap registre d'Islàndia o Noruega que mostri indicis d'un èxode de Groenlàndia.
Els registres històrics suggereixen que els vaixells d'Europa arriben menys freqüentment a causa de l'agreujament de les condicions del mar. La ruta tradicional per arribar a la Groenlàndia nòrdica era navegar cap a l'oest de la península de Snæfellsnes d'Islàndia arribar fins al districte Ammassalik de Groenlàndia oriental, a continuació navegaven al sud al llarg de la costa fins a arribar als assentaments a l'altra banda del cap Farewell. No obstant això, a mitjan 1300 Ivar Bardarson va assenyalar que la quantitat de gel des al nord-est era tal que "ningú navega aquest antic camí sense posar la seva vida en perill."Elaine Barrow & Mike Hulme, Climates of the British Isles: Present, Past and Future (London: Routledge, 1997) pg. 129 La corona noruega a Oslo i l'arxidiòcesi catòlica de Nidaros abandonaren eventualment la colònia a la seva pròpia sort, encara que alguns Papes eren conscients de la situació. El 1448 el papa Nicolau V va lamentar que Groenlàndia ("una regió situada a l'extrem més profund de la terra") havia estat sense un bisbe resident durant uns 30 anys. Aquestes preocupacions es feien ressò en una carta datada al voltant del 1500 pel papa Alexandre VI, que creia que cap comunió no havia estat present a Groenlàndia durant un segle, i que cap vaixell l'havia visitat en els darrers 80 anys. No obstant això, fins i tot després que la colònia quedés abandonada per l'Església i ben entrat el , el títol buit de "Bisbe de Gardar" va seguir mantenint-se per una successió d'almenys 18 individus, cap dels quals visitaren llur diòcesi nominal i només un d'ells (el bisbe Mattias Knutsson) va expressar qualsevol desig de fer-ho.Laurence Larson, "The Church In North America" Catholic Historical Review Vol. 5, No. 2/3, (1919) pg. 193.