Ca l'Alegre de Baix o Ca n'Alegre era una masia de Gràcia, situada al mig del que ara és la plaça de Lesseps, a la cantonada de la Travessera de Dalt amb el carrer de Pérez Galdós (abans del Camp o del Camp de Ca l'Alegre). Malgrat les successives reformes de la plaça, actualment subsisteixen en un lateral tres grans palmeres que hi havien estat plantades el 1913.
Història Segons algunes fonts, la masia va ser construïda el 1688, pocs anys després que el convent dels Josepets. A principis del era propietat del noble barceloní Josep Miquel de Moradell, la filla del qual, Helena de Moradell i de Rupit, es va casar en segones noces amb Lluís de Gualbes i Desvalls, i l'hereu fou Ramon Magí de Gualbes i de Moradell. La seva neta Teresa de Gualbes i de Sentmenat es va casar amb el militar Miquel de Clariana i d'Ardena, que el 1693 fou nomenat comte de Múnter per Carles II. El 1705, ell i seu fill Antoni de Clariana i de Gualbes foren expulsats pel lloctinent de Catalunya Francisco Fernández de Velasco per ser austriacistes.
Durant el setge de Barcelona a la Guerra de Successió, la finca va ser ocupada per les tropes felipistes, i posteriorment, va ser adquirida pel botiguer de draps Miquel Alegre i Roig, que el 1754 va obtenir la condició de ciutadà honrat. Casat amb Maria Aparici i d'Amat, van tenir un únic fill, Marià Alegre d'Aparici i d'Amat, que el 1797 rebé el títol de baró de Castellet de mans de Carles III. Miquel Alegre va morir el 13 de juny del 1831, i la finca va passar en usdefruit a la seva vídua Maria Paula Duran, que morí el 19 d'octubre del 1834. Com que el matrimoni no tenia fills, passaria a mans de l'Hospital de la Santa Creu.
Cap al 1900, la finca passà a mans del comerciant de teixits Riva i Garcia, que la va fer servir com a casa d'estiueig. Tenia com a masovers el matrimoni Juvillà, fins que passaren a ser llogaters del nou propietari, un funcionari municipal que va anar desprenent-se de terrenys de manera progressiva mentre s'urbanitzava l'indret. Amb el pas dels anys i les transformacions de la plaça, el mas anava sent enderrocat en etapes successives. En perllongar el carrer de Pérez Galdós per comunicar-lo amb l'avinguda de Vallcarca, es reduïren els terrenys de la masia; el 1908, se n'escapçà la meitat i s'aixecà una paret que la separava dels nous carrers. Els anys 1928 i 1934 hi hagué més destruccions parcials, que inclogueren la capella. Finalment, la masia fou enderrocada el 1958 per a la nova urbanització de la plaça de Lesseps.
Descripció miniatura|esquerra|Vista parcial de Ca l'Alegre (1926) miniatura|esquerra|Terrassa i bassa de Ca l'Alegre (1926) miniatura|esquerra|Espai de la plaça de Lesseps on es trobava la masia, amb les tres palmeres que la sobreviuen
Estava situada més avall de la Torre del Vidrier, per damunt de l'actual plaça, i a prop del terreny anomenat «dels Ametllers», que s'estenia cap a l'est per sota de la Travessera de Dalt. La finca anava des de la riera de Vallcarca (que passava per darrere de l'actual Biblioteca Jaume Fuster) i el carrer Gran fins a la capçalera del Torrent de l'Olla i l'actual carrer de Santa Àgata, i tenia una extensió de 13,5 mujades (unes 66 hectàrees). Dedicada a la producció agrícola, era travessada per un rierol procedent de la riera de Vallcarca, que formava un meandre entre el mas i el convent, i l'aigua es recollia en una gran bassa, voltada de xiprers.
L'edifici principal tenia planta baixa, pis principal i golfes. La teulada era a quatre vessants, i tenia dos edificis adossats; el de la banda de llevant era una capella renaixentista. A la terrassa, l'era i el jardí, s'hi havien celebrat ballades per la festivitat de Sant Isidre Llaurador, el 15 de maig. Més avall de l'església dels Josepets i prop de l'actual boca de metro, hi havia la capella de Sant Onofre, seguida d'un nucli de cases del i un seguit de xiprers que arribaven fins als Josepets.
El Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada, baró de Maldà, en esmentar les cases més importants al voltant de l'església dels Josepets, s'hi refereix: «Las més visibles son: las del Verey o d'amat [sic], la de la Fontana, la d'en Simó, las dos de don Miquel Alegre […] Una de las dos torres o casas de camp de don Miquel y don Mariano Alegre, pare y fill, és al costat de la iglesia y convent de Gràcia, mediant la riera de pujada al lloch de Sant Genís...»
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Alegre-Cirés Castell de Castellet (Sant Vicenç de Castellet) Palau del Baró de Castellet
Bibliografia
Enllaços exterms
Alegre de Baix Categoria:Masies de Gràcia