miniatura|Països per nombre de soldats actius (2009) Lexèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat. La funció principal de l'exèrcit sol ser la defensa directa del territori de l'Estat que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior. Quan l'exèrcit d'un país es considera de manera conjunta amb la policia del mateix territori, el conjunt es coneix com a forces armades.
Etimologia i definicions miniatura|Soldats de the Canadian Grenadier Guards a la província de Kandahar de l'Afganistan miniatura|Soldats de l'Exèrcit Argentí en formació Incertesa: Possiblement relacionat amb Mil, cf. arrel llatina i romànica de la paraula "mil-") El primer ús registrat de la paraula militar en anglès, escrit militarie, va ser el 1585.Oxford English Dictionary (2nd edition) Oxford: 1994 Prové del llatí militaris (del llatí miles, que significa "soldat") a través del francès, però és d'etimologia incerta, com a proposta *mil-it- – entrant en un cos o en una massa.Tucker, T.G. (1985) Etymological dictionary of Latin, Ares publishers Inc., Chicago. p. 156 La paraula s'identifica ara com denotar algú que és expert en l'ús de les armes, o que es dedica al servei militar o a la guerra.Oxford dictionary
Divisions Tradicionalment, l'exèrcit s'ha dividit en tres branques: l'exèrcit de terra, l'armada (component naval) i l'exèrcit de l'aire.
Tot i així, cada un dels exèrcits sol tenir petits components dels altres. Alguns cossos, com la infanteria de marina, combinen elements dels tres exèrcits, mentre que altres, per raons estratègiques, se situen a part de qualsevol de les tres grans branques de les forces armades i sota control directe del ministre de Defensa o del cap d'Estat, com la defensa antiaèria a l'antiga URSS o algunes guàrdies reials o presidencials en diferents estats.
Tradicionalment la pertinença a un cos o arma venia indicada a l'uniforme pel color contrastant de coll, solapes, bocamànigues, etc. En la segona meitat del aquest sistema fou simplificat en vius de color, o, alternativament, per aplicacions de coll. Des d'inicis del segle XX predomina el sistema més simple d'indicar-ho mitjançant emblemes.
Component humà miniatura|Soldats romanesos fent el servei militar obligatori. Segons les circumstàncies històriques i l'entorn cultural i social, cada estat organitza el component humà de les seves forces armades, i entre elles l'exèrcit, de diferent forma:
Servei militar obligatori Exèrcit professional Reclutament mixt Milícia permanent
En la majoria d'estats es compon a partir dels ciutadans que són allistats a base d'un servei militar obligatori de diferent durada; tanmateix, en la majoria dels estats occidentals la participació en l'exèrcit és voluntària, actualment. En molts estats on vigeix, el servei militar obligatori pot ser substituït per un servei civil per raons de consciència.
Els exèrcits tenen una estructura jeràrquica estricta, basada en unitats militars sota un comandament. El comandant suprem sol ser el cap de l'Estat o la persona en qui delegui; a partir d'allà els comandaments són responsables d'unitats d'entitat cada vegada menor, i amb menor nombre de persones.
Els militars professionals es formen en diferents acadèmies militars; se'n surt amb el grau de sotstinent o equivalent, en cas de tractar-se d'una acadèmia d'oficials, o de caporal en cas que es tracti d'una acadèmia de sotsoficials. Les acadèmies navals militars generalment inclouen un periple en un vaixell escola, i se'n surt amb la graduació d'alferes de navili o guardiamarina.
Història miniatura|Recreació de l'aspecte d'un legionari romà amb pílum, lorica i escut (s. II).
El primer exèrcit professional estable fou l'exèrcit romà, que es va constituir a l'antiga Roma; fins aquell moment, els exèrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sinó persones reclutades voluntàriament o per força, que després del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.
Unitats
L'exèrcit s'articula operativament en una estructura jeràrquica d'unitats militars. Per exemple, hi ha unitats com els regiments que s'agrupen en brigades, i aquestes en divisions, i així successivament. Les unitats poden pertànyer a una arma, cos o servei, i així hi ha unitats d'infanteria, d'artilleria, de sanitat, etc.; també hi ha unitats que combinen diverses armes.
Cada unitat, almenys d'una certa envergadura (per exemple, de regiment en amunt), compta amb emblema propi; generalment els membres de la unitat duen aquest emblema a la part superior del braç.
Tecnologia miniatura|Punta de fletxa de bronze, , trobada a Olint (Grècia). Com qualsevol altra professió, des de temps antics els soldats s'han distingit de la resta de membres de la seva societat per les eines, les armes i l'equipament militar que fan servir en combat. L'ús d'un resquill de sílex com a punta de llança pels humans de l'edat de pedra fou el primer exemple d'aplicació de la tecnologia per millorar armes. Des d'aleshores, el progrés de les societats humanes ha anat de la mà amb els avenços en tecnologia armamentista. Les armes de pedra deixaren pas a les armes de l'edat del bronze i, més tard, les armes de l'edat de ferro. Cada canvi tecnològic conduïa a una millora tangible de la capacitat militar, per exemple, gràcies a la major eficàcia d'una punta més afilada per penetrar l'armadura de cuir, o per la major densitat dels materials utilitzats per fabricar armes.
A terra ferma, el primer avenç bèl·lic realment significatiu fou el desenvolupament de les armes de tir i, especialment, la fona. El següent avenç significatiu fou la domesticació del cavall i el domini de l'hípica. miniatura|Recreació d'un cavaller amb armadura completa. La cavalleria va dominar el camp de batalla fins al desenvolupament de les armes de foc.
Es pot considerar que el principal invent que afectà no només els exèrcits, sinó tota la societat, després de l'adopció del foc, fou la roda, que es feu servir per construir carros de guerra. El proper avenç en tecnologia militar fou quan els grecs, egipcis, romans, perses, xinesos i altres civilitzacions desenvoluparen la maquinària de setge basant-se en l'acció del braç d'un foner. Els arcs es fabricaven en versions cada vegada més grosses i potents per augmentar tant l'abast de l'arma com la seva capacitat de penetrar l'armadura. Evolucionaren en els potents arcs compostos, arcs recorbats i ballestes de l'antiga Xina. Resultaren ser particularment útils durant l'edat de la cavalleria, quan els cavallers, protegits per armadures cada vegada més avançades, s'erigiren en les figures clau dels camps de batalla.
Una mica abans, a la Xina medieval, la pólvora havia estat inventada i va ser utilitzada cada vegada més pels militars en combat. L'ús de la pólvora als morters primitius dels gots, i versions avançades del arc llarg i de la creueta, que tots tenien puntes de fletxa perforants, que van acabar amb el domini del cavaller blindat. Després del llarg arc, que requeria una gran habilitat i força per utilitzar-lo, el següent avenç tecnològic més significatiu va ser el mosquet, que es podia utilitzar de manera eficaç, amb poc entrenament. Amb el temps, els successors de mosquetons i canons, en forma de fusells i artilleria, es convertirien en el camp bàsic de la batalla.
A mesura que la velocitat dels avenços tecnològics es va accelerar en aplicacions civils, també la guerra es va tornar més industrialitzada. La metralladora recentment inventada i el fusell repetit va redefinir la potència de foc sobre el camp de batalla i, en part, explica les elevades taxes de baixes de la guerra civil nord-americana. El següent avanç va ser la conversió de parcs d'artilleria des de les pistoles de càrrega del musell, fins a la càrrega més ràpida de canons de càrrega de culata amb canó de reculada que permetien un foc més ràpid i un escut. La introducció generalitzada de pols propulsor de baix fum (sense fum) des de la dècada de 1880 també va permetre una gran millora dels rangs d'artilleria.
El desenvolupament de la càrrega de culata va tenir el major efecte en la guerra naval, per primera vegada des de l'edat mitjana, modificant la forma en què les armes es munten en vaixells de guerra i, per tant, tàctiques navals, ara separades de les dependències de les veles amb la invenció de la combustió interna. Un nou avanç en la tecnologia naval militar va ser el disseny del submarí, i la seva arma, el torpede.
Els tancs de batalla principals i altres equips pesats, com ara vehicles de combat blindats, avions militars i vaixells, són característics de les forces militars organitzades.
Durant la Primera Guerra Mundial, la necessitat de trencar el punt mort de la guerra de trinxeres va suposar el ràpid desenvolupament de moltes noves tecnologies, especialment els tancs. L'aviació militar va ser àmpliament utilitzada, i els bombarders es van fer decisius en moltes batalles de la Segona Guerra Mundial, que van marcar el període més frenètic del desenvolupament d'armes de la història. En el combat es van utilitzar molts dissenys i conceptes nous i es van millorar totes les tecnologies de guerra existents entre 1939 i 1945.
Durant la guerra, es van fer avenços significatius en les comunicacions militars a través d'un major ús de la ràdio, la intel·ligència militar a través de l'ús del radar i en la medicina militar a través de l'ús de la penicil·lina, mentre que a l'aire es van veure els míssils guiats, avions a reacció i helicòpters, per primera vegada. Potser la més famosa de totes les tecnologies militars va ser la creació de la bomba atòmica, encara que els efectes exactes de la seva radiació eren desconeguts fins a principis dels anys cinquanta. Un ús molt més gran dels vehicles militars havia eliminat finalment la cavalleria de l'estructura de la força militar.
Després de la Segona Guerra Mundial, amb l'inici de la Guerra Freda, es va institucionalitzar el constant desenvolupament tecnològic de noves armes, ja que els participants participaven en una constant cursa d'armes en desenvolupament de capacitats. Aquest constant estat de desenvolupament d'armes continua fins al present i continua sent un desguàs constant sobre els recursos nacionals, que alguns culpen al complex militar-industrial.
Els desenvolupaments tecnològics més significatius que van influir en el combat han estat els míssils guiats, que poden ser utilitzats per totes les branques dels serveis armats. Més recentment, les tecnologies de la informació i el seu ús en la vigilància, inclosos els sistemes de reconeixement basats en l'espai, han tingut un paper creixent en les operacions militars.
L'impacte de la guerra d'informació que se centra en l'atac als sistemes de comunicació de comandaments i les bases de dades militars, s'ha unit al nou desenvolupament de la tecnologia militar, ha estat l'ús de sistemes robòtics en combat intel·ligent, tant en aplicacions de maquinari com de programari.
Des de l'inici del , també hi ha hagut un enfocament especial en l'ús d'energies renovables per a l'execució de vehicles militars. A diferència dels combustibles fòssils, es poden produir combustibles renovables a qualsevol país, creant un avantatge estratègic. L'armada dels Estats Units ja s'ha compromès a tenir el 50% del seu consum d'energia procedent de fonts alternatives.
Ciència
Com que la majoria de conceptes, mètodes i sistemes que fan servir els exèrcits no es troben en l'àmbit comercial, gran part del material és investigat, dissenyat, desenvolupat i ofert per a la seva inclusió en arsenals per entitats de ciència militar integrades en l'estructura general dels exèrcits. Així doncs, els científics militars interaccionen amb totes les branques i tots els serveis dels exèrcits, a gairebé tots els nivells de la jerarquia militar.