Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica. També se'l relaciona amb Pere Damià i Gregori VII com un dels autors de la reforma gregoriana del .
Biografia Originari de la Borgonya, va estudiar a l'abadia de Moyenmoutier, i l'any 1015 es va fer benedictí.
Fou secretari i conseller del bisbe de Toul, Bruno, que després de ser escollit papa l'any 1049 amb el nom de Lleó IX, el va crear cardenal-bisbe de la diòcesi suburbicària de Santa Rufina (Silva Candida) i el va nomenar també arquebisbe de Palerm, tot i que no va prendre mai possessió d'aquesta seu.
El 1049 va participar en el sínode de Laterà on va donar suport a la idea del papa Lleó IX de declarar nul·les totes les ordenacions sacerdotals i episcopals realitzades per simonia. Tanmateix, la moció va trobar la forta oposició de Pere Damià i de la resta del clergat de Roma per por que les esglésies de Roma es quedessin sense prou sacerdots per als serveis litúrgics. Tot i així, sembla que Lleó IX va ordenar reordenar els acusats de simonia.Cf. E. Petrucci, Ecclesiologia e politica di Leone IX, Editrice Elia, Roma 1977, pàg. 31.
Assertor del primat romà, fou adversari de la unió amb l'Església grega i va contribuir a fer irreparable la ruptura entre Lleó IX i el Patriarca de Constantinoble Miquel Cerulari. Amb Esteve IX i Pere d'Amalfi, fou enviat com a legat papal a Orient per intentar una reconciliació, però, tot i ser acollit amb respecte per l'emperador Constantí IX, el patriarca va atacar asprament la idea del primat petrí i el 16 de juliol de 1054 a l'església de Santa Sofia, els legats van excomunicar Cerulari.
L'any 1058 va sostenir l'elecció al papat de Gerard de Borgonya (Papa Nicolau II) i el va persuadir de convocar a Laterà un sínode que l'any següent va aprovar el decret que exclou l'emperador i l'aristocràcia romana de qualsevol fase de l'elecció pontifícia i que va condemnar explícitament tota forma de nicolaisme i simonia.
Pensament Fou un fort defensor del primat pontifici i amb profunda aversió a les investidures laiques. Tot i així se'l considera el primer teòric a expressar la idea que un Papa herètic pot ser sotmès a un judici.Cf. Martina 2001:71.
Bibliografia F. W. Bautz, Humbert von Silva Candida, en Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon, 1990 G. Martina, Storia della Chiesa. Da Lutero ai nostri giorni, 1. L'età della Riforma, Morcelliana, Brescia 2001, .
Referències
Categoria:Cardenals francesos Categoria:Benedictins francesos Categoria:Bisbes del segle XI Categoria:Morts a Roma Categoria:Diplomàtics francesos Categoria:Nascuts al segle X