The Dark Crystal és una pel·lícula d'aventures amb titelles estrenada el 1982 dirigida per Jim Henson i Frank Oz. Protagonitza les veus de Stephen Garlick, Lisa Maxwell, Billie Whitelaw, Percy Edwards, i Barry Dennen. La pel·lícula va ser produïda per ITC Entertainment i Henson Associates i distribuïda per Universal Pictures. La trama gira al voltant de Jen, un Gelfling a la recerca de restablir l'equilibri en el món de Thra de la raça estrangera dels Skeksis en restaurar un poderós Cristall trencat.
Es va comercialitzar com a pel·lícula familiar, però era notablement més fosc que el material anterior dels creadors. L'animatrònica utilitzada a la pel·lícula es va considerar innovadora. L'artista conceptual principal va ser l'il·lustrador de fantasia Brian Froud, famós pels seus distintius dissenys de fades i nans. Froud també va col·laborar amb Henson i Oz per al seu proper projecte, la pel·lícula Laberint de 1986.
The Dark Crystal va ser produïda per Gary Kurtz, mentre que el guió va ser escrit per David Odell, amb qui Henson va treballar anteriorment com a escriptor de personal de The Muppet Show. La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Trevor Jones. La pel·lícula va rebre crítiques mitjanes a positives dels crítics principals; Si bé va ser criticada pel seu to més fosc i més dramàtic en contrast amb les obres anteriors de Henson, va ser lloada pels seus efectes narratius, estètics, especials i personatges, i posteriorment es va convertir ena una pel·lícula de culte. Uns 37 anys després, el 30 d'agost de 2019 es va estrenar a Netflix una sèrie de televisió de preqüela anomenada The Dark Crystal: Age of Resistance.
Argument Un gelfling ha de complir una missió per ser l'elegit per una profecia antiga: restaurar el cristall fosc amb un fragment perdut malgrat els obstacles que posen els skeksis, una raça maligna que controla el cristall en l'actualitat. Jen, aquest gelfling, abandona llavors la seva llar adoptiva (els seus pares havien estat assassinats justament per intentar impedir aquesta missió) i creua diversos indrets per arribar al palau del cristall fosc. Pel camí coneix una altra gelfling, qui li revela que són els darrers membres de la seva raça. Junts superen diversos perills amb ajuda dels animals i del que han après al llarg de la seva vida fins que aconsegueixen retornar l'equilibri al món.
Anàlisi La pel·lícula va ser un dels primers intents de Henson de fer titelles per a adultsFalk, K. (2012). Imagination Illustrated: The Jim Henson Journal. Chronicle Books. i per això va recórrer a esquemes de la fantasia, com l'heroi que ha de complir una missió malgrat no semblar preparat per a fer-ho o la troballa de criatures de diferents races. L'entorn màgic li permetia experimentar amb personatges i efectes nous, ja que els titelles tenien una alta complexitat de moviments. Tot i que no va resultar un èxit immediat de taquilla, la pel·lícula es va tornar de culte, fins al punt de generar seqüelesCarroll, L. (October 4, 2006). "Dark Crystal Sequel Gives Jim Henson's Puppet Epic a Second Chance". MTV Movie News. New York City, NY: MTV Networks. i llibres ambientats en la seva cosmologia.
Repartiment Principals Stephen Garlick com a Jen, un gelfling criat per els urRu i a qui se li ha confiat restaurar el cristall fosc. Controlat per Jim Henson i actuacions de Kiran Shah. Lisa Maxwell com a Kira, un gelfling criat per podlings que s'uneix a la recerca de Jen. Controlat per Kathryn Mullen i actuacions de Kiran Shah. Billie Whitelaw com a Aughra: El Guardià dels Secrets, l'encarnació del planeta Thra i un astrònom. Controlat per Frank Oz i actuacions de Kiran Shah i Mike Edmonds. Percy Edwards com a Fizzgig: Una espècie d'animal a Thra que és la mascota de Kira. Controlat per Dave Goelz.
Skeksis Barry Dennen com a skekSil/El Camarlenc: Un skeksis que va ser bandejat després del seu intent fallit de reclamar el tron, controlat per Frank Oz. Michael Kilgarriff com a skekUng/El General: El Garthim-Master de geni curt que es converteix en l'actual emperador. Controlat per Dave Goelz. Jerry Nelson com a skekZok/El Mestre de Rituals: El gran sacerdot de la Cerimònia del Sol. Controlat per Jim Henson. Tant Nelson com Henson també van interpretar a skekSo, l'Emperador Skesis que havia governat a Thra abans de la seua mort al començament de la pel·lícula. Thick Wilson com a skekAyuk/El Gastrònom: L'organitzador dels banquets skeksis banquets. Controlat per Louise Gold. Brian Muehl com a skekEkt/L'Ornamentista: El dissenyador de les peces de vestir skeksis. Steve Whitmire com a skekTek/El Científic: Un partidari de skekUng que fa servir el Dark Crystal per a drenar l'essència vital dels podlings i els gelflings. John Baddeley com a skekOk/El Custodi dels Pergamins: L'historiador del Castell de Cristall. Controlat per Bob Payne. David Buck com a skekNa/L'Esclavista: El més maligne dels skeksis, qui supervisa els podlings esclavitzats. Controlat per Mike Quinn. Charles Collingwood com a skekShod/El Tresorer: Un ben parlat skeksis que vetlla per les riqueses del Castell de Cristall. Controlat per Tim Rose.
urRu/Místics Sean Barrett com a urZah/El Guardià de Rituals: L'homòleg urRu/místic de skekZok i líder de facto dels místics. Controlat per Brian Muehl. Barret i Muhel també van interpretar a urSu/El Mestre, L'homòleg urRu/místic de skekSo que mor al principi del film. Richard Slaughter com a urIm/El Sanador: L'homòleg urRu/místic de skekUng. Controlat per Dave Greenaway. Jean Pierre Amiel com a urUtt/El Teixidor: L'homòleg urRu/místic de skekEkt. Hugh Spight com a urAmaj/El Cuiner: L'homòleg urRu/místic de skekAyuk. Robbie Barnett com a urYod/El Numeròleg: L'homòleg urRu/místic de skekShod. Swee Lim com a urNol/L'Herborista: L'homòleg urRu/místic de skekNa. Simon Williamson com a urSol/El Cantor: L'homòleg urRu/místic de skekSil. Hus Levant com a urAc/L'Escriba: L'homòleg urRu/místic de skekOk. Toby Philpott com a urTih/L'Alquimista: L'homòleg urRu/místic de skekTek.
Altres Joseph O'Conor com a UngIm, l'urSkek del qual van derivar skekUng i urIm, i el narrador. Hugh Spight, Swee Lim, i Robbie Barnett com els landstriders. Miki Iveria, Patrick Monckton, Sue Weatherby, i Barry Dennen com les veus dels podlings/gent pod.
Producció Desenvolupament
La inspiració de Henson pels aspectes visuals de la pel·lícula va sorgir el 1975–76,Fantastic Films #32, February, 1983 després que veiés una il·lustració de Leonard B. Lubin en una edició de 1975 de la poesia de Lewis Carroll mostrant cocodrils que viuen en un palau i portaven túniques elaborades i joies.David Odell (2012), "Reflections on Making The Dark Crystal and Working with Jim Henson". In: Froud, B., Dysart, J., Sheikman, A. & John, L. The Dark Crystal: Creation Myths, Vol. II. Archaia. McAra, Catriona (2013) A Natural History of "The Dark Crystal": The Conceptual Design of Brian Froud. In: The Wider Worlds of Jim Henson. McFarland, Jefferson, p. 101-116.Brian Froud (2003), "A Journey into The Dark Crystal". In: Froud, B. & Llewellyn, J. J., The World of the Dark Crystal. Pavilion Books. Les arrels conceptuals de la pel·lícula radicaven en els episodis de curta durada de Henson de The Land of Gorch, que també va tenir lloc en un món aliè sense personatges humans. Segons el codirector Frank Oz, la intenció de Henson era "tornar a la foscor dels Contes de fades dels Grimms" original, ja que no veia bé que els nens no tinguin por.Peter Hartlaub, Q&A: Frank Oz on Henson, “Dark Crystal” and the Kwik Way , SFGate, (Jun 28, 2007)
Henson va formular les seves idees en una història de 25 pàgines que ell va titular The Crystal, que va escriure mentre nevava a l'hotel d'un aeroport. El concepte original de Henson es va situar en un món anomenat Mithra, una terra boscosa amb muntanyes parlants, còdols i híbrids de plantes animals. La trama original implicava una raça malèfica anomenada el grup Reptus, que va prendre el poder en un cop contra el pacífic Eunaze, dirigit per Malcolm el Savi. L'últim supervivent de l'Eunaze va ser el fill de Malcolm, Brian, que va ser adoptat pels Badi, els bruixots místics de Mithra.Jim Henson, The Mithra Treatment [DVD special Feature]. The Dark Cyrstal: Collector's Edition, Dir. Jim Henson & Frank Oz. 1982. Colombia Tristar Home Entertainment, 2003. DVD.
L'esborrany contenia elements del producte final, incloses les tres races, els dos funerals, la recerca, un personatge secundari femení, el Cristall i la reunificació de les dues races durant la Gran Conjunció. "Mithra" es va abreujar més tard a "Thra", per semblances que tenia el nom original amb una antiga deïtat persa. El personatge Kira també va ser en aquell moment anomenat Dee.
La major part del rerefons filosòfic de la pel·lícula estava inspirat de "Seth Material" de Jane Roberts. Henson guardava diverses còpies del llibre Seth Speaks, i va insistir que Froud i el guionista David Odell el llegeixin abans de col·laborar per a la pel·lícula. Odell va escriure més tard que la línia d'Aughra "Podria estar en qualsevol lloc," després de dir-li Jen que el seu mestre era mort, no s'hauria pogut escriure sense haver llegit el material de Roberts per primera vegada.
Els Bada van ser reanomenats "Ooo-urrrs," que Henson ho pronunciaria "molt lentament i amb una veu de ressonància profunda." Odell va simplificar-ho a urRu, tot i que finalment van ser nomenats Místics a la versió de cinema. La paraula "Skeksis" inicialment era el plural, amb "Skesis" essent singular, tot i que això es va treure en el procés de rodatge. Originàriament, Henson volia que els Skeksis parlessin una llengua construïda, amb el diàleg subtitulat en anglès.
Les opinions difereixen quant a qui va crear l'idioma i en què es basa. Gary Kurtz va afirmar que el llenguatge Skeksis va ser concebut per l'autor Alan Garner, que es va basar en l'egipci antic,Hutchinson, David. "Producing the world of The Dark Crystal: A new direction for the man behind ‘Star Wars" and "Empire" Gary Kurtz". Starlog: The Magazine of the Future. 66 (January 1983):19-20. mentre que Odell va afirmar que va ser ell qui ho va crear i que es va formar a partir d'arrels indoeuropees. Aquesta idea va ser abandonada després que les audiències de preestrena trobessin els subtítols massa distractius, però l'efecte original es pot observar en escenes seleccionades en les diferents versions de DVD. El llenguatge dels Podlings es basava en el serbocroat, amb Kurtz assenyalant que els membres de l'audiència fluents en polonès, rus i altres llengües eslaves podrien comprendre paraules individuals, però no frases completes. miniatura|Gordale Scar, una de les ubicacions utilitzades en el rodatge La pel·lícula es va rodar a Elstree Studios d'abril–desembre de 1981, i es van rodar escenes exteriors a les Terres altes d'Escòcia; Gordale Scar, North Yorkshire, Anglaterra; i Twycross, Leicestershire, Anglaterra. Un cop finalitzada la filmació, el llançament de la pel·lícula es va retardar després que Lew Grade vengués ITC Entertainment a Robert Holmes à Court, que es mostrava escèptic sobre el potencial de la pel·lícula, per les males reaccions de la previsualització i la necessitat de tornar a donar veu a la banda sonora de la pel·lícula. La pel·lícula va rebre publicitat mínima i llançament fins que Henson la va comprar a Holmes à Court i va finançar el seu llançament amb els seus propis diners.
Disseny Brian Froud va ser escollit com a artista conceptual després que Henson veiés una de les seves il·lustracions del llibre Once upon a time. Els personatges de la pel·lícula són titelles elaborats, i cap no es basa en humans ni en cap altra criatura de la Terra. Abans del seu llançament, The Dark Crystal va ser considerada la primera pel·lícula d'acció real sense éssers humans en pantalla i "un aparador per a animatrònica d'avantguarda".