Carrie: El Musical és un musical amb un llibret de Lawrence D. Cohen, lletres de Dean Pitchford i música de Michael Gore. Adaptat de la novel·la Carrie de Stephen King, narra la història d'una noia adolescent inadaptada amb poders teletinètics, la vida solitària de la qual és dominada per un mare opressiva fanàtica religiosa. Quan és humiliada pels seus companys de classe al ball de promoció de l'institut, desencadena caos damunt tothom i tot que passa al seu camí.
El 2018 va ser representada al teatre Gaudí de Barcelona.
Producció Inspirat en una producció de l'òpera Lulu d'Alban Berg del 1981 a la Metropolitan Opera House, Lawrence D. Cohen, qui va escriure el guió per la versió cinematogràfica de Carrie del 1976, i Michael Gore van començar a treballar en un musical basat en la novel·la de Stephen King. Dean Pitchford, que va treballar amb Gore en la pel·lícula Fame es va afegir a l'èquip i el guió va subir nombroses reescriptures. L'agost de 1984, un taller del primer acte va ser escenificat al 890 Broadway (Nova York) amb Annie Golden com a Carrie, Maureen McGovern com la Senyora White, Laurie Beechman com la Senyora Gardner, i Liz Callaway com a Chris. Ben aviat s'anuncià que Carrie seria produïda a Broadway el 1986,Mandelbaum 348 l finançament amb tot no va ser aconseguit abans la fi de l'any 1987.
Stratford try-out L'espectacle va ser produït per Friedrich Kurz i la Royal Shakespeare Company i va fer quatre setmanes a partir del 13 de febrer de 1988 a Stratford-upon-Avon, Anglaterra, on va rebre ressenyes mixtes. Dirigida per Terry Hands i coreografiada per Debbie Allen, el repartiment incloïa la veterana de Broadway i cantant de cabaret Barbara Cook, Charlotte d'Amboise, Gene Anthony Ray, Darlene Love i Linzi Hateley, en el seu debut a l'escenari, com Carrie. La gran producció, tècnicament complexa, del dissenyador Ralph Koltai incloïa pirotècnia, làsers, escenografia automàtica i una gegantesca escala blanca volant que apareixia per a la final tràgica.
La producció va patir problemes de guió i tècnics. L'equip tècnic no va poder fer caure sang falsa sobre Hateley sense metre malbé el seu micròfon. Les reescriptures van continuar després de cada representació. El programa citava una cançó, «Once I Loved a Boy», que havia estat reescrita i retitulada «When There Is No One» abans de la primera representació. Cook volia abandonar quan gairebé va ser decapitada per una peça del decorat: la sala d'estar de les White, durant «Open Your Heart», en la nit d'estrena, però va acceptar quedar-se fins que es pogués trobar una substituta, que no es va trobar abans la fi de la sèrie de representacions a Stratford. Una part musical de la «Locker Room Scene" (que ha arribat a ser coneguda com «La seva mare hauria d'haver-li explicat») va ser eliminada aviat i una altra cançó, «White Star» va ser eliminada poc després.
Producció de Broadway de 1988 L'espectacle es va traslladar a Broadway amb un pressupost de vuit milions de dòlars (en aquell moment una quantitat exorbitant). Hateley (que finalment va guanyar un Theatre World Award) i altres membres del repartiment del Regne Unit es van quedar a la producció, però Cook va ser reemplaçada per Betty Buckley (que havia interpretat la mestra Miss Collins a la pel·lícula de 1976).
L'espectacle va començar les preestrenes el 28 d'abril de 1988 al Virginia Theatre. Després de la cançó final, es va sentir una barreja d'escridassades i aplaudiments. No obstant això, en un instant, quan Linzi Hateley i Betty Buckley van sortir a saludar, tot el teatre es va tornar a una ovació de peu. Segons el New York Times, «l'espectacle havia rebut ovacions de peu en algunes preestrenes, així com la nit d'estrena…» L'espectacle es va estrenar oficialment el 12 de maig de 1988. Llastrat per unes males crítiques, i malgrat que el teatre s'omplia cada nit, els finançadors van treure els diners de l'espectacle i es va tancar el 15 de maig després de només setze preestrenes prèvies i cinc representacions. Va obtenir el seu lloc en la història del teatre com un dels desastres més cars de tots els temps. Segons The New York Times, «l'espectacle de més de 7 milions de dòlars… va ser el fracàs més ràpid i més car de la història de Broadway».
Revival de l'Off-Broadway 2012 Es va realitzar una lectura el 20 de novembre de 2009 a la ciutat de Nova York. La partitura i el llibre van ser revisats pels compositors originals Michael Gore i Dean Pitchford, i l'escriptor Lawrence D. Cohen. Les cançons «Dream On», «Hurts to Be Strong», «Do not Waste the Moon», «Heaven», «I'm Not Alone», «Wotta Night" i «Out for Blood» van ser eliminades i reemplaçades amb cançons noves (vegeu més avall).Hetrick, Adam.Foster, Mazzie, Ranson and Damiano Head Carrie Reading in NYC Nov. 20 playbill.com, November 20, 2009 La lectura va ser dirigida per Stafford Arima i protagonitzada per Sutton Foster, Marin Mazzie i Molly Ranson.BWW News Desk. All-Star Carrie Reading is 'Out For Blood' 11/20 broadwayworld.com, November 20, 2009
El 5 d'octubre de 2010, es va confirmarBWW News Desk. "Confirmed 'Carrie's' Coming Back" broadwayworld.com, October 5, 2010 que Carrie es produiria al Lucille Lortel Theatre de l'Off-Broadway pel MCC Theater. El director era Stafford Arima amb els creadors originals que treballen en les revisions de l'espectacle. Del 25 de maig al 7 de juny es va realitzar un laboratori de desenvolupament a l'MCC, dirigit per Arima i coreografiat per Matt Williams.BWW News Desk. "'Carrie' to Hold Developmental Lab at MCC" broadwayworld.com, May 25, 2011 El repartiment inicial per a la reestrena es va anunciar el 3 de maig de 2011.BWW News Desk. "'Carrie' at MCC" broadwayworld.com, May 31, 2011 De la lectura que va tenir lloc el 2009, Marin Mazzie va protagonitzar Margaret White i Molly Ranson com Carrie. Es va anunciar un repartiment addicional el 21 de novembre de 2011.BWW News Desk. "Jeanna de Waal Ben Thompson and More Join Marin Mazzie Molly Ranson in New 'Carrie' Musical Full Cast Announced" broadwayworld.com, November 21, 2011 L'1 d'agost de 2011, es va presentar una funció benèfica de la nova versió al Lucille Lortel Theatre.BWW News Desk. "'Carrie' Preview" broadwayworld.com, June 16, 2011 Titulada Revisiting Carrie, l'esdeveniment va permetre un cop d'ull darrere dels bastidors de la futura producció amb Cohen, Gore i Pitchford. Arima també va estar present. Mazzie, Ranson i altres membres del repartiment, en van presentar una selecció de cançons.
La nova versió va començar les preestrenes el 31 de gener de 2012 i va estrenar-se oficialment l'1 de març de 2012 i es va tancar un mes més tard el 8 d'abril després d'un compromís limitat amb 34 preestrenes i 46 representacions. Els directors de l'MCC van dir: «MCC, els autors i el director han aconseguit allò que tots vam fer: rescatar Carrie de l'oblit i donar-li vida nova. Hi ha plans per preservar aquesta producció per a la biblioteca del Lincoln Center, perquè pugui viure en els records dels milers d'espectadors de teatre que l'estimaven».Hetrick, Adam. " 'Carrie' Dies Sooner Than Expected; Revival to Close April 8 Off-Broadway" playbill.com, March 23, 2012 Durant la temporada de premis 2011/2012, l'espectacle va ser nominat per a diversos premi i en va guanyar un. El 9 d'abril de 2012, Ghostlight Records va anunciar que gravarien el primer àlbum de l'espectacle. L'enregistrament es va llançar el 25 de setembre de 2012Kyle Anderson. "'Carrie' musical gets cast recording, behind-the-scenes video for 'In' - EXCLUSIVE" ew.com, September 13, 2012 i va obtenir el número 183 a la llista d'àlbums actuals de Billboard per a la setmana del 13 d'octubre de 2012, quan també va encapçalar la llista d'àlbums de la revista
Producció de l'Off-West End 2015 A principi de 2015, Paul Taylor-Mills (productor) i Gary Lloyd (director) van anunciar que portarien el renovat Carrie al teatre Off-West End de Londres, el Southwark Playhouse, on es representà durant una temporada limitada de l'1 al 30 de maig. El repartiment per a aquesta producció va incloure Evelyn Hoskins en el paper protagonista, Kim Criswell com Margaret White, Sarah McNicholas com Sue Snell, Gabriella Williams com Chris Hargensen, Jodie Jacobs com Miss Gardner, Greg Miller-Burns com Tommy Ross i Dex Lee com Billy Nolan. La producció va rebre majoritàriament ressenyes positives, i van felicitar Hoskins per la seva actuació com Carrie i Criswell com la seva mare aterridora.
Producció de Los Angeles de 2015 El 18 de març de 2015, una nova versió de Carrie va estrenar-se a Los Angeles al teatre La Mirada Theatre for the Performing Arts. Dirigit per Brady Schwind i coreografiat per Lee Martino, el repartiment de l'estrena de Los Angeles va incloure Emily Lopez com Carrie White, Misty Cotton com Margaret White, Kayla Parker com Sue Snell, Jon Robert Hall com Tommy Ross, Valerie Rose Curiel com Chris Hargensen, Garrett Marshall com Billy Nolan i Jenelle Lynn Randall com Miss Gardner. La producció també va comptar amb Tiana Okoye com a suplent de Carrie. És la primera actriu afroamericana que prenia el paper en una producció.
La producció amb un nou llibret i una partitura revisada, va passar a denominar-se Carrie the Killer Musical Experience. En bona part va rebre crítiques positives, especialment pel seu elenc i el seu únic concepte de posada en escena. Els productors Jack W. Batman i Bruce Robert Harris van anunciar en una entrevista amb Playbill que planificaven futures produccions de l'espectacle a nivell nacional i internacional. La producció de La Mirada de Carrie va rebre cinc nominacions als premis Ovation de L.A. Stage Alliance: Millor Producció Musical, Millor Actriu: Emily Lopez, Millor Actriu: Misty Cotton, Millor Director: Brady Schwind i Millor Disseny Escènic: Stephen Gifford.
El 22 de juny de 2015, es va anunciar que aquesta producció de Carrie tornaria a Los Angeles l'octubre de 2015 per sis setmanes. L'espectacle va començar a actuar a l'històric Los Angeles Theatre al centre de Los Angeles el dia 1 d'octubre abans de l'estrena del 8 d'octubre. Playbill va confirmar que la majoria del repartiment de La Mirada tornaria, incloent tots els actors protagonistes i secundaris.
Producció de Barcelona 2018 El 15 de novembre de 2018 s'estrenà al Teatre Gaudí de Barcelona per a una temporada limitada (tot i que hagué de prorrogar les funcions), produïda per Eleven O'Clock Produccions, amb adaptació al català de Marc Gómez Domènech, direcció musical de Joan Comaposada i direcció de Ferran Guiu; en una producció austera i minimalista, despullant la història de tot artifici, pràcticament sense escenografia, centrant-se en el personatge de Carrie. Rebé una bona acollida per part de la crítica.
Llegat L'espectacle de Broadway va convertir-se instantàniament en llegendari i va inspirar el títol del llibre de 1992 de Ken Mandelbaum: •Not Since Carrie: Forty Years of Broadway Musical Flops». Després de la producció original, hi va haver tres produccions no autoritzades a Stagedoor Manor, Emerson College i a Dinamarca l'any 2001.
Argument Producció de 2012 I Acte
Sue Snell, testimoni i guia de la història, lluita per explicar els incidents que condueixen a la tràgica nit del 28 de maig. Com que es interrogada sobre el passat, apareixen figures de la seva vida a l'escola secundària. Siguin quines siguin les seves diferències (ser la bona noia Sue, el seu xicot atleta Tommy Ross, la seva millor amiga, la dolenta Chris Hargensen, el nuvi de Chris, Billy Nolan, que sempre causa problemas, o la perenne desaprofitada Carrie White): tots lluiten amb les mateixes inseguretats i queden unides en el desig de pertànyer al grup. («In»)