Una javelina és una llancívola lleugera generalment composta d'una llarga tija acabada amb una punta d'acer. Era utilitzada principalment en tant que arma llancívola però podia servir, accessòriament, d'arma per a la lluita cos a cos.
Les javelines han estat utilitzats de maneres diferents segons els temps i els llocs: la javelina pesant en els legionaris romans, la javelina lleugera per a les tropes a cavall o per les tropes a peu lleugeres. El seu objectiu principal era desorganitzar l'adversari, infligint-li pèrdues abans d'arribar al cos-a-cosDCVB: javelina
Descripció miniatura|Llançament de javelina al Festival de Papeete Una característica d'aquesta arma és la de tenir una punta metàl·lica pesant, capaç de perforar escut i armadura, si es llançava amb prou força. Va ser una de les principals armes de la infanteria romana.
També hi havia la javelina d'estoc que és una arma per al combat cos a cos, pesat i proveït d'una fulla relativament ampla, contràriament a la javelina llancívola, que era més lleugera i estava dotada d'una fulla més prima
Història Xenofont aconsellava que els genets de la cavalleria grega anessin armats amb dues javelines amb asta de corneller. La javelina utilitzada pels legionaris romans era el pílum. Aquesta arma era utilitzada pels criats, milicians i tropes d'infanteria lleugera a l'Edat mitjana. Era llançada sobre els enemics tant si anaven sense cuirassa com amb cuirassa. La javelina era igualment utilitzada pels cavallers a l'Edat mitjana, sobretot per assetjar l'enemic.
Francs Els soldats d'infanteria francs, no portaven ni cuirasses ni botes. Portaven l'espasa i javelines. Les seves javelines poden emprar-se com a piques curtes o com a armes llancívoles; estan del tot cobertes de ferro fora de l'empunyadura; la seva punta està dotada de dos ganxos aguts, destinats a retenir-la a les ferides. Si la javelina es clavava a l'escut, hi romania suspesa per la seva punta i l'arrossegava a terra. No podia ser arrencada ni tallada perquè estava coberta de ferro. És a aquest moment que el Franc s'avançava saltant, posava el peu sobre l'extrem inferior de la javelina, i recolzant-se al damunt fent palanca, obligava l'enemic a inclinar el seu escut i a descobrir-se. Llavors li clavava la destral o l'espasa, al rostre o a la gola.Description faite par Agathias
Almogàvers miniatura||Tropes molt similars als almogàvers durant la conquesta de Mallorca
Els almogàvers eren un cos d'infanteria, principalment catalana, els soldats de la qual anaven armats amb un coltell, dos o tres dards (semblants a javelines lleugeres) i una llança curta (ascona muntera). No portaven escut.
Referències
Bibliografia
Anglim, Simon et al., (2003), Fighting Techniques of the Ancient World (3000 B.C. to 500 A.D.): Equipment, Combat Skills, and Tactics, Thomas Dunne Books. Bennett, Matthew et al., (2005), Fighting Techniques of the Medieval World: Equipment, Combat Skills and Tactics, Thomas Dunne Books. Connolly, Peter, (2006), Greece and Rome at War, Greenhill Books, 2nd edition. Jorgensen, rister et al., (2006), Fighting Techniques of the Early Modern World: Equipment, Combat Skills, and Tactics, Thomas Dunne Books. Saunders, J. J., (1972), A History of Medieval Islam, Routledge. Warry, John Gibson, (1995), Warfare in the Classical World: An Illustrated Encyclopedia of Weapons, Warriors and Warfare in the Ancient Civilisations of Greece and Rome, University of Oklahoma Press. Rawlinson, G., (1882), History of Ancient Egypt, E. Cassino. Bothwell Gosse, A. (1915), The Civilization of the Ancient Egyptians, T.C. & E.C. Jack.
Vegeu també Llançament de javelina, disciplina olímpica Pílum, arma llancívola del legionari romà Angon, javelina utilitzada pels Germànics Atzagaia, arma llancívola més curta que la llança però més pesant que la javelina Amentum Estòlica Ascona Falarica
Categoria:Infanteria Categoria:Armes llancívoles Categoria:Armes d'asta