miniatura|Els futurs pares assisteixen al naixement del nadó subrogat a través d'una substituta gestacional. La gestació per substitució o gestació subrogada és una tècnica de reproducció assistida i que consisteix que una dona gesta un nadó perquè sigui criat per una altra persona. La gestant pot aconseguir l'embaràs via inseminació artificial (amb gàmetes que poden ser del pare o d'un altre donant) o via fecundació in vitro (amb gàmetes que poden ser d'un, els dos o cap dels pares).

Des dels inicis com a pràctica comercial a la dècada del 1970, la gestació subrogada suscita fortes controvèrsies ètiques, legals i socials. La pràctica té un ús tant per part de parelles heterosexuals com de parelles homosexuals.

Conceptes Els agents que hi intervenen són: La gestant: No pot ser considerada mare de l'infant gestat. Porta el bebè a l'úter. L'infant o nadó. Pare o mare designat: És el pare o mare de l'infant.

Tècniques Inseminació artificial:

És la tècnica aplicada en el cas de la subrogació tradicional o parcial. Els mètodes més senzills d'inseminació artificial (tant amb el semen de la parella com amb del donant) consisteixen en observar amb molta cura el cicle menstrual de la dona, dipositant el semen en la seva vagina just quan un òvul és alliberat. Procediments més complicats, com dipositar espermatozoides directament a l'úter, són empleats segons cada cas i augmenten la probabilitat que la facundació tingui èxit.

Fecundació in vitro:

Aquesta és una tècnica per la qual la fecundació dels oòcits pels espermatozoides es realitza fora del cos de la mare. El procés implica el control hormonal del procés ovulatori, extraient un o diversos oòcits dels ovaris materns, per permetre que siguin fecundats per espermatozoides en un medi líquid. El oòcit facundat pot llavors ser transferit a l'úter de la dona i així continuï el seu desenvolupament fins al part.

Història Que una altra dona tingui un fill perquè una parella el criï, generalment amb la meitat masculina de la parella com a pare genètic, s'ha esmentat un parell de vegades en textos històrics, però no sembla que hagi estat mai una pràctica habitual. La llei i el costum babilònics permetien aquesta pràctica, i una dona que no pogués donar a llum podia utilitzar la pràctica per evitar un divorci, que d'altra manera seria inevitable.

Molts avenços en medicina, costums socials i procediments legals arreu del món van aplanar el camí per a la gestació subrogada moderna: 1936 Als Estats Units, les companyies farmacèutiques Schering-Kahlbaum i Parke-Davis van iniciar la producció farmacèutica d'estrogen. 1944 John Charles Rock, professor de la Facultat de Medicina de Harvard, va ser la primera persona a fertilitzar un òvul humà fora de l'úter. 1953 Investigadors van aconseguir la primera criopreservació d'esperma. 1976 L'advocat de Michigan Noel Keane va redactar el primer contracte de gestació subrogada als Estats Units. 1978 Louise Brown, el primer nadó proveta, va néixer a Anglaterra, producte del primer procediment de FIV reeixit. 1984 El primer nadó proveta de Catalunya i d'Espanya va ser Victoria Anna Perea Sánchez. Va néixer el 12 de juliol de 1984 a l'antiga clínica Dexeus de Barcelona (actualment Dexeus Dona). Aquest fet va ser liderat pels doctors Anna Veiga i Pere Barri. 1985–1986 Una dona va portar a terme el primer embaràs gestacional de lloguer amb èxit. 1986 Melissa Stern, també coneguda com a Baby M, va néixer als Estats Units. La mare subrogada i mare biològica, Mary Beth Whitehead, es va negar a cedir la custòdia de Melissa a la parella amb qui va fer l'acord de gestació subrogada. Els tribunals de Nova Jersey van determinar que Whitehead era la mare legal de la criatura i van declarar il·legals i invàlids els contractes de portadora gestacional. Tanmateix, el tribunal va considerar que era en el millor interès de la criatura atorgar la custòdia de Melissa al pare biològic de la criatura, William Stern, i a la seva dona Elizabeth Stern, en lloc de fer-ho a Whitehead, la portadora gestacional. 1990 A Califòrnia, la mare gestacional Anna Johnson es va negar a lliurar el nadó als futurs pares Mark i Crispina Calvert. La parella la va demandar per la custòdia (Calvert contra Johnson) i el tribunal va confirmar els seus drets parentals. En fer-ho, va definir la mare legal com la dona que, segons l'acord de gestació subrogada, té la intenció de tenir i criar un fill. 2009 Ucraïna, un dels països més sol·licitats a Europa per a aquest tractament, ha aprovat la seva primera llei de gestació subrogada. 2015 L'Índia prohibeix la gestació subrogada comercial per a estrangers per preocupació que el país s'hagi convertit en un centre del turisme reproductiu. 2016 Una investigació del govern suec recomana prohibir totes les gestacions subrogades a Suècia i prendre mesures per evitar que els seus ciutadans les facin a l'estranger. 2021 El Tribunal Suprem de Mèxic va dictaminar que tota persona, independentment de la seva orientació sexual, estat civil o nacionalitat, té dret a accedir a la tecnologia de reproducció assistida per formar una família, i que el Codi Civil de l'estat de Tabasco que restringeix la gestació subrogada a les parelles casades mexicanes és inconstitucional. També va dictaminar que la filiació legal s'ha de basar en la presència de voluntat procreativa, no en una relació genètica o gestacional. 2024 Itàlia prohibeix la gestació subrogada tant al país com a l'estranger, cosa que fa il·legal que els ciutadans italians viatgin a l'estranger per a la gestació subrogada. 2025 Eslovàquia aprova una esmena constitucional que prohibeix la gestació subrogada.

Legislació Hi ha països on és legal mentre d'altres no pels plantejaments ètics que suposa. Un dels problemes ètics que planteja la gestació per substitució és la manca de drets de la gestant per substitució sobre l'infant.

La legalitat de la gestació subrogada varia arreu del món. Molts països no tenen lleis que tractin específicament la gestació subrogada. Alguns països la prohibeixen completament, mentre que d'altres la prohibeixen comercialment però la permeten de manera altruista (en què la mare subrogada no rep cap compensació econòmica). Alguns països permeten la gestació subrogada comercial, amb poques restriccions. Algunes jurisdiccions estenen la prohibició de la gestació subrogada a la gestació subrogada internacional. En algunes jurisdiccions s'apliquen les normes aplicables a les adopcions, mentre que d'altres no regulen la pràctica.

La subrogació comercial està prohibida al Canadà, Austràlia i la major part d'Europa.

Els EUA, Ucraïna, Rússia i Geòrgia tenen les lleis menys restrictives del món, permetent la gestació subrogada comercial, fins i tot per a estrangers. La gestació subrogada és legal i comuna a l'Iran, i la remuneració monetària es practica i està permesa per les autoritats religioses.

Diversos països asiàtics solien tenir lleis menys restrictives, però la pràctica ha estat restringida des de llavors. El 2013, Tailàndia va prohibir la gestació subrogada comercial i va restringir la gestació subrogada altruista a les parelles tailandeses. El 2016, Cambodja també va prohibir la gestació subrogada comercial. Nepal, Mèxic i l'Índia també han prohibit recentment la gestació subrogada comercial estrangera.

Les lleis que tracten la gestació subrogada han de tractar: Exigibilitat dels acords de gestació subrogada. En algunes jurisdiccions, són nuls o prohibits, i algunes jurisdiccions distingeixen entre gestació subrogada comercial i altruista. Les diferents qüestions plantejades per la gestació subrogada tradicional i la gestacional. Mecanismes per al reconeixement legal dels progenitors d'aspirants com a progenitors legals, ja sigui mitjançant ordres prèvies al naixement o mitjançant adopció posterior al naixement.

Tot i que les lleis difereixen molt d'una jurisdicció a una altra, són possibles algunes generalitzacions:

La suposició legal històrica ha estat que la dona que dóna a llum un fill és la mare legal d'aquest fill, i l'única manera que una altra dona sigui reconeguda com a mare legal és mitjançant l'adopció (normalment requerint l'abandonament formal dels drets parentals per part de la mare biològica).

Fins i tot en jurisdiccions que no reconeixen els acords de gestació subrogada, si els possibles pares adoptius i la mare biològica procedeixen sense cap intervenció del govern i no canvien d'opinió pel camí, probablement podran aconseguir els efectes de la gestació subrogada fent que la portadora gestacional doni a llum i després lliuri el nen en adopció privada als futurs pares.

Si la jurisdicció prohibeix específicament la gestació subrogada, però, i les autoritats descobreixen l'acord, hi pot haver conseqüències financeres i legals per a les parts implicades. Una jurisdicció (Quebec) va impedir l'adopció del nen per part de la mare genètica, tot i que això va deixar el nen sense mare legal.

Algunes jurisdiccions prohibeixen específicament només la gestació subrogada comercial i no altruista. Fins i tot les jurisdiccions que no prohibeixen la gestació subrogada poden dictaminar que els contractes de gestació subrogada (comercials, altruistes o tots dos) són nuls. Si el contracte està prohibit o nul, no hi ha cap recurs si una de les parts de l'acord canvia d'opinió: si una mare subrogada canvia d'opinió i decideix quedar-se el fill, la mare de futur no té dret a reclamar el fill, encara que sigui el seu descendent genètic, i la parella no pot recuperar els diners que hagi pogut pagar a la mare de futur; si els pares de futur canvien d'opinió i no volen el fill després de tot, la mare de futur no pot obtenir diners per compensar les despeses ni cap pagament promès, i es quedarà amb la custòdia legal del fill.

Les jurisdiccions que permeten la gestació subrogada de vegades ofereixen una manera perquè la mare de concessió, sobretot si també és la mare genètica, sigui reconeguda com a mare legal sense passar pel procés d'abandonament i adopció. Sovint això es fa mitjançant una ordre de naixementBognar, Tara (28 de novembre de 2011). "Birth Orders: An Overview" . Recuperat 2011. en què un tribunal decideix sobre la filiació legal d'un infant. Aquestes ordres solen requerir el consentiment de totes les parts implicades, de vegades fins i tot inclòs el marit d'una mare de lloguer gestacional casada. La majoria de jurisdiccions només preveuen una ordre posterior al naixement, sovint per falta de voluntat d'obligar la portadora gestacional a renunciar als drets parentals si canvia d'opinió després del naixement.

Algunes jurisdiccions sí que permeten ordres prèvies al naixement, generalment només en els casos en què la mare gestacional no està genèticament relacionada amb el fill esperat. Algunes jurisdiccions imposen altres requisits per emetre ordres de naixement: per exemple, que els pares previstos siguin heterosexuals i estiguin casats entre ells. Les jurisdiccions que permeten ordres prèvies al naixement també tenen més probabilitats de preveure algun tipus d'aplicació dels contractes de gestació subrogada.

A Espanya, no està permesa legalment.

Ciutadania