El castell de Sant Marçal és un edifici de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), declarat bé cultural d'interès nacional.
Història En aquest indret hi ha havia una domus o casa forta, que a principis del fou venuda pel monestir de Sant Cugat al comte de Barcelona Berenguer Ramon I per tal d'obtenir diners per a construir el claustre. El 1042 es té notícia d'una capella dedicada al sant.
El 1135, el comte Ramon Berenguer IV va crear la senyoria de Montcada a favor del senescal Guillem Ramon de Montcada, que incloïa el castell de Sant Marçal amb les parròquies de Sant Martí de Cerdanyola i de Sant Iscle de les Feixes. El 1194, Guillem Ramon de Montcada va assassinar l'arquebisbe de Tarragona, i com a penitència li fou imposat, entre altres coses, fer la guerra a Terra Santa. El 1216 donà 200 rals a la Seu de Tarragona com a pagament de la multa imposada per la mort de l'arquebisbe, assegurats amb les rendes de les terres del terme del castell de Vacarisses mentre no estiguessin desempenyorades les del de Sant Marçal.
En el seu testament del 1223, Guillem Ramon de Montcada llegà la senyoria de Sant Marçal a la Seu de Tarragona, però el 1225 el seu fill Guillem de Montcada la va vendre a Ramon de Plegamans per 4.000 masmudines d'or. El 1233, l'arquebisbe promogué un litigi contra el nou propietari, que s'acabà el 1240 amb una sentència del prior de Santes Creus en nom del Papa, per la qual s'hauria de repartir la possessió del castell. En el seu testament, Ramon de Plegamans deixà la seva part als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, però els seus fills n'aconseguiren la cessió, i la propietat retornà al patrimoni familiar. El 1311, l'arquebisbe de Tarragona va vendre la seva part al monestir de Sant Cugat, i el seu abat el va cedir en feu a Romeu de Marimon, que li va retre homenatge.
El 1372, el rei Pere el Cerimoniós va reclamar la jurisdicció sobre el castell i el seu terme, iniciant així un litigi de quatre segles que es va resoldre el 1784 a favor dels Marimon, que hi mantindrien la senyoria fins a l'abolició del .
El 1640, el castell fou cremat pels pagesos durant la guerra dels Segadors, i cap al 1680 es va reconstruir la capella. El 1690, Feliu de Marimon i de Tord va rebre el títol de marquès de Cerdanyola, i el 1865, a la mort de la marquesa Maria Dolors de Marimon i Querí, casada amb José María de Arróspide y Chascó, va passar a mans del seu fill José María de Arróspide y de Marimón. El 1895, els marquesos van encarregar a l'arquitecte Gaietà Buïgas que reformés el castell com a torre d'estiueig.
miniatura|esquerra|Portal d'entrada a la finca
Descripció Situat a ponent del nucli, el seu aspecte actual reflecteix la profunda transformació experimentada a les darreries del segle passat, quan va ser convertit en una construcció neomedieval. És un edifici de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. El conjunt mostra tots els elements del vocabulari arquitectònic emprat a les fortaleses i palaus durant l'edat mitjana: merlets, matacans, espitlleres, obertures, coronelles, etc. L'interior conserva el pati amb escala d'accés a la planta noble, característica de l'època gòtica.
Referències
Vegeu també
Palau Finestres Palau Marimon Torre Marimon Col·legi Sant Ignasi de Sarrià
Sant Marçal Categoria:Monuments històrics del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Cerdanyola del Vallès Categoria:Edificis de Cerdanyola del Vallès