, dels pares txecs, és un filòsof, escriptor, i viatger francès, autista i activista per la dignitat dels autistes.
Després d'una difícil escolarització, es va llicenciar al Sciences Po Paris, després d'obtenir un doctorat en filosofia i ciències socials a l'EHESS. És políglot, ja que parla més de set idiomes incloent persa, hebreu i amhàric. Va descobrir altres cultures i comparteix els seus descobriments, entre d'altres, en la seva columna a Europe 1, Voyages en Autistan (Viatges a Autistan). És autor de quatre llibres biogràfics i històries de viatges sobre el tema de l'autisme, incloent-hi la seva autobiografia Je suis à l'Est! (Jo soc a l'Est!). També realitza traduccions i manté columnes escrites i orals en programes de ràdio. Actua un paper recurrent en la sèrie de televisió francesa Vestiaires des de la quarta temporada.
Des de 2007, Josef Schovanec ha impartit nombroses conferències i cursos de formació en l'àmbit de l'autisme. Conegut per la seva particular veu, sentit de l'humor, cortesia, franquesa i lògica, sovint testifica el que experimenta i observa com una «persona amb autisme». Alguns diaris i escriptors el presenten com un dels portaveus de l'autisme a França, però ell diu que «no representa a ningú» i ha assumit aquest paper malgrat ell mateix. Està a favor d'una societat més inclusiva per a les persones amb autisme i fa èmfasi en els beneficis dels viatges.
Com a doctor en sociologia i filosofia, estudia els fenòmens de creença.
Biografia Amb el seu retard del llenguatge (comença a parlar a partir dels sis anys), Josef Schovanec no és considerat apte per a passar el Cours préparatoire. Aprèn a llegir i escriure abans de parlar. Supera la seva educació amb dificultats. Era exclòs dels jocs de grup i patia brutalitat física per part d'altres estudiants. Ell diu que tornava després de la classe «cobert de fang i amb la roba estripada». Durant la seva infància, va passar les seves vacances a la Suïssa alemanya i als Alps.
Li era difícil aprendre gestos comuns, com ara posar-se un abric o baixar una escala. Parlava amb gran cortesia amb els seus companys de classe, era un apassionat de l'antic Egipte, l'observació de floridures, i el procés de fossilització, i diu que s'amagava en racons tranquils i foscos (sota llits o lavabos) fins a migdia. El seu absentisme és especialment important en CM1 i en 4t. La seva situació va millorar durant els seus anys de lycée. Les matemàtiques formen la seva disciplina favorita, i va considerar fer la carrera de matemàtiques. Va obtenir el seu bac S (en ciències) als 17 anys, amb una nota molt bona. Va ingressar a l'Institut d'Estudis Polítics de París (Sciences Po Paris), exempt del pas de l'examen d'admissió gràcies a la seva menció al bac. Va passar el curs 2000-2001 a Mannheim, Alemanya.
Quan va tornar d'Alemanya a l'agost de 2001, va consultar una oficina psiquiàtrica amb l'esperança de rebre un entrenament personal per resoldre les seves dificultats de relacions socials. Això es tradueix en una prescripció d'amisulprida, seguida d'aripiprazol, olanzapina i risperidona, patint molts dels seus efectes secundaris. A causa d'un diagnòstic erroni, és considerat esquizofrènic. Va defensar el seu DEA el 2003, però va acabar amb dificultat la seva memòria en pensament polític a causa de les seves receptes de neurolèptics; ell afirma que «amb algunes pastilles, dormia gairebé sempre», i afegeix que no té cap record de l'any 2004. Finalment, als 22 anys (o al voltant de 2005), va ser diagnosticat de síndrome d'Asperger, però va continuar prenent els neurolèptics prescrits durant dos anys, abans de deixar d'aquestes consultes i medicació inadequades el 2007.
Doctor i investigador en filosofia i ciències socials (a l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials (EHESS), i en particular a la Universitat de Bucarest), dedica la seva tesi de filosofia alemanya (defensada el 2009 sota la direcció de Heinz Wismann) al pensament i la teologia de Martin Heidegger a França. Va estudiar alemany, anglès i després grec antic al collège i al lycée. Més endavant es va incorporar a l'Institut Nacional de Llengües i Civilitzacions Orientals (Langues O') per cursar cursos d'hebreu, àzeri i amhàric, entre d'altres, després a París III per a un curs de sànscrit, i a l'Institut Catòlic de París per a cursos de gueez. Va viatjar a molts països per fer cursos d'idiomes. Assisteix a universitats o està convidat a conferències celebrades a Alemanya, Canadà, Estònia, Estats Units d'Amèrica, Romania, Rússia, Suïssa, Tunísia (a Tunis, on va ser estudiant) i a l'Orient Pròxim, entre d'altres. Va aprendre l'àrab clàssic al Sultanat d'Oman.
És políglot, ja que parla francès, txec, anglès, alemany, persa i hebreu amb fluïdesa, amhàric, àrab, arameu, xinès, àzeri i sànscrit amb menys fluïdesa, i una mica d'estonià. Està interessat en cultures i idiomes, especialment orientals. Malgrat aquest coneixement, «sempre fracassa en les seves entrevistes de feina».
A finals de 2006, es va convertir per casualitat en l'ajudant d'Hamou Bouakkaz, encarregat de la discapacitat a l'Ajuntament de Paris, cec de naixement, que el va contractar sense una entrevista laboral. Es va beneficiar d'alguns privilegis a causa de la seva discapacitat, com l'exempció de reunions. Va perdre aquesta feina el 2014, quan va arribar Anne Hidalgo.
El 4 d'octubre de 2018, va rebre el doctorat honris causa per part de la Universitat de Namur, per recompensar el seu treball sobre intel·ligència col·lectiva.
Activisme i accions en el camp de l'autisme miniatura|Josef Schovanec a una conferència TED a París Josef Schovanec participa regularment en campanyes de sensibilització per a l'autisme. Va passar la primera vegada en una ràdio associativa a principis de 2007, i va ser convidat en moltes cadenes de televisió entre novembre de 2007 i novembre de 2009. L'autisme es va declarar «Gran causa nacional» el 2012, va pronunciar una conferència al Collège de France al de juny, i va mostrar la seva lluita per millorar la inclusió de persones autistes en la societat francesa. Va participar del documental-ficció Le Cervau d'Hugo (El cervell d'Hugo) de Sophie Révil en aquell mateix any. El diari Le Monde li va dedicar un article per aquest motiu.
A l'abril de 2014, durant una entrevista per televisió al Petit Journal de Yann Barthès per a la promoció del seu segon llibre Éloge du voyage à l'usage des autistes et de ceux qui ne le sont pas assez (Elogis del viatge per l'ús de persones autistes i els que no ho són prou), convida a Ségolène Neuville, secretària d'Estat per a les persones amb discapacitat, per passar un temps amb persones amb autisme per tenir més consciència de la seva causa.
A la Conferència Nacional de la Discapacitat del dia 19, va rebre una missió del Ministeri de Salut sota la direcció de Ségolène Neuville, relativa a la integració professional dels adults amb autisme. Es manifesta a favor del desenvolupament de l'entrenament laboral i l'adaptació dels entorns laborals a les necessitats específiques de les persones amb autisme. A finals de 2018, recolza una prova pilot de suport a l'ocupació al País del Loira.
Publicacions Josef Schovanec publica el seu primer llibre Je suis à l'Est! (Jo soc a l'Est!) el 2012, en col·laboració amb Caroline Glorion. Aquesta autobiografia testifica la seva carrera i reflexions sobre les diferències entre persones «no autistes» i «persones amb autisme» com ell mateix diu. El llibre es converteix en un best-seller; és un dels testimonis poc freqüents d'una persona autista publicada a França.
El seu segon llibre, Éloge du voyage à l'usage des autistes et de ceux qui ne le sont pas assez (Elogis del viatge per l'ús de persones autistes i els que no ho són prou) es publica el març de 2014. Parla de les seves estades en territoris desconeguts (Etiòpia, Armènia, Iran, Uzbekistan, Taiwan, ...), els seus descobriments, però també els beneficis terapèutics dels viatges.
A finals de 2015, va publicar el seu tercer llibre, De l'amour en Autistan (De l'amor a Autistan)'', que tracta de la vida emocional de les persones amb autisme.
A finals de març de 2016, publica el seu quart llibre, Voyages en Autistan (Viatges a Autistan). La segona part de Voyages en Autistan, extreta de les seves cròniques de ràdio, surt un any després.
A principis del 2017, s'allotja durant cinc mesos a principis de 2017 a una residència d'escriptors a Nova Zelanda. El juliol de 2017, té una columna escrita al diari La Libre Belgique.
El març de 2018 va publicar el seu sisè llibre, un assaig titulat Nous intelligences multiples (Nostres intel·ligències múltiples).
Ràdio i televisió Des de 2014, Josef Schovanec és columnista a l'emissió del programa de ràdio Carnets du monde a Europe 1. Des del setembre de 2016, també realitza una columna literària setmanal durant el programa Enter sans frapper (Entreu sense trucar) al canal de ràdio belga La Première (RTBF). Apareix a la sèrie Vestiaires, a France 2 (temporada 4, episodi 23), on interpreta el paper d'un autista obsessionat amb la poesia persa.Vestiaires S4E23 (video) Rep aquest paper novament a l'episodi Adopte une femme (Adopta una Dona) de la temporada 5. Fa aparicions recurrents fins a la temporada 7 (2017).
El 30 de maig de 2018, va rebre el Premi Audiovisual de l'Associació Planeta Albert Kahn, al Musée de l'Homme de Paris, per recompensar la seva visió del món al programa de ràdio Voyages en Autistan.
Personalitat Josef Schovanec és conegut per la seva extrema cortesia, franquesa, lògica, i sentit de l'humor. Es nega a definir-se «per un únic criteri», per exemple, com a llicenciat en Ciències Po o fins i tot com a «persona amb autisme»:
Descriu la seva forma d'autisme com una de les seves peculiaritats, a la qual es pot afegir el fet de mesurar «aproximadament 1,95 m», així com la seva alta capacitat. Va passar les proves d'entrada de Mensa International el 2000-2001, i va ser membre durant un temps, però va dir que va obtenir resultats «desastrosos» per a algunes proves de QI. El seu antic cap, Hamou Bouakkaz, el descriu com «un noi amb una intel·ligència excepcional, però mai en càlcul».
Segons el psiquiatre Bruno Gepner, https://arip.fr/intervenant/gepner-bruno/ ell utilitza amb gust l'ironia, fins i tot amb cert cinisme. Aquest últim afegeix que «encara extremadament estressat per l'entorn social, [ell] té una memòria impressionant per a les llengües i cultures i una consciència aguda de la societat; parla lentament amb una veu aguda i monòtona». Josef Schovanec té una veu lenta, percebuda com un «accent indefinible» i un timbre picat; sovint és freqüent que altres creguin que té l'accent suís.
Josef Schovanec afirma sovint que experimenta ansietat. Intenta evitar situacions potencialment estressants. Va aprendre codis socials per aparentar una semblança de la normalitat, incloent-hi llegir manuals de gestió, però té dificultats per reconèixer la gent. Sovint parla amb construccions gramaticals complexes. Col·lecciona ampolles d'aigua de 50 cl i declara haver après a no parlar d'aquesta passió, que passa per estranya durant les seves entrevistes de treball. Els esforços socials que fa durant les seves interaccions amb altres persones tendeixen a esgotar-lo. Passa molt de temps llegint i navegant per internet. A Je suis à l'Est!, també afirma què té un «món interior» que no comparteix amb els psiquiatres.
Punt de vista sobre l'autisme Josef Schovanec afirma que equipara l'autisme amb «una forma diferent de ser» i no amb «una patologia que es cura amb medicaments». Desitja que «persones amb autisme», segons la seva opinió, es puguin tenir en compte «com a persones» i no com a malalts, discapacitats o psicòtics. Ell qüestiona l'exclusió de persones que es desvien de la norma. El psicoanalista Hervé Bentata creu que el seu testimoni «es destaca fortament dels retrats robot de l'autisme».