El fons de coneixement (en anglès Funds of knowledge) és el concepte que engloba el coneixement i els hàbits que ha assolit una persona mitjançant relacions culturals, familiars i històriques durant la seva vida. També són aquells coneixements basats en la cultura de les famílies i en la seva pròpia experiència. Així doncs, el coneixement és tota aquella informació de diferents dades i conceptes que emmagatzemem a partir de les experiències viscudes i de l'aprenentatge. És l'acumulació de totes aquelles idees que recollim a través de l'observació.
Es basen en la idea que les persones són competents i que les seves experiències de vida són les que els donen els coneixements. Aquestes experiències permeten documentar les competències i coneixements per tal de possibilitar actuacions pedagògiques positives. És a dir, es fonamenta en el reconeixement de les experiències d'un individu dins l'entorn familiar o de la societat per produir coneixements útils i transferibles. Els mestres que els utilitzen, s'impliquen més que no pas els que busquen alternatives per als seus estudiants. Per tant, això permet saber què és el que poden millorar els estudiants respecte al seu compromís i procés d'aprenentatge.
Moll i Greenberg defineixen els fons de coneixement com les pràctiques culturals essencials i els cossos de coneixement i informació que les famílies han d'utilitzar per sobreviure, créixer i tirar endavant. A més, González afegeix que els fons de coneixement impliquen l'experiència de primera mà per proporcionar una manera de representar els recursos existents, les competències i el coneixements.
Aquests fons inclouen una visió positiva de les llars que tenen amplis recursos socials i culturals que s'utilitzen per l'orientació dins l'aula. Moll va presentar les llars com una unitat primària d'anàlisi i investigació, proposant el desenvolupament de relacions sòlides entre mestres i famílies amb l'ús de mètodes etnogràfics.
Per fons de coneixement entenem: “Cuerpos de conocimiento culturalmente desarrollados e históricamente acumulados, así como las habilidades esenciales para el funcionamiento y bienestar familiar o individual”.
Els professors Luis C. Moll , Cathy Amanti, Deborah J. Neff i Norma Gonzàlez utilitzen el terme "fons de coneixement" per a referir-se a aquests coneixements i habilitats acumulats i desenvolupats culturalment per al funcionament i el benestar de la llar o la persona.
Introducció El programa educatiu Fons de Coneixement (FoK) neix al voltant de la University of Arizona, situada en Tucson, una ciutat estatunidenca pròxima a la frontera amb Mèxic amb 41.59% de població d'origen hispà i de classe social baixa. Es tracta d'una ciutat històricament sensible a la diversitat antropològica, tret que explica el sorgiment del programa educatiu que pretén enfortir les relacions família i escola, i millorar el rendiment acadèmic dels alumnes de grups minoritzats.
Des del principi del programa molts educadors i investigadors es van esforçar en canviar l'escolaritat a partir de la oportunitat d'aprendre i integrar-se en l'àmbit acadèmic dels estudiants, les seves experiències, coneixements i pràctiques culturals.
Els FoK sorgeixen com un enfocament innovador per a fer front a la realitat d'un gran nombre de països que l'imaginari social de la immigració i les minories recau en la creença del dèficit o la manca cultural. El model del dèficit cultural posa èmfasi en què els estudiants procedents de minories ètniques i culturals tenen manques, dificultats i altres impediments que els impossibiliten rendir satisfactòriament a les escoles. D'aquesta manera, es justifiquen els pèssims resultats acadèmics a causa de les deficients i pobres capacitats de les famílies i cultures d'origen que dificulten el suport al treball escolar.
Es busca lluitar contra el dèficit en l'educació amb el que es culpa, de l'origen dels mals resultats i el fracàs escolar, a la falta de coneixement intel·lectual, econòmica o social que tenen els joves i les seves famílies. Des d'aquest fons, s'accepta que hi ha joves de diferents cultures, religions, països, etc. amb talent i interessos que serveixen per expressar-se i definir-se, la qual cosa ajuda la seva incorporació a l'escola.
L'autor Carlos Vélez-Ibáñez va desenvolupar una anàlisi de grau de xarxes d'intercanvi i de confiança, destacant aquesta com a mediadora més important en les relacions socials. Va afirmar que la confiança era una intersecció cultural primordial per a poblacions d'origen mexicà.
Durant els últims anys, s'ha documentat una millora en les relacions entre la família i l'escola basades en què els autors anomenen confiança mútua (mutual trust). En el mètode tradicional el contacte entre tots dos s'origina a partir de tutories en què un docent informa a la família sobre el rendiment del seu fill o filla; en canvi, el que es proposa en el programa fons de coneixement és que el docent visiti les llars de les famílies per documentar els coneixements, pràctiques i habilitats que tenen aquestes.
És important destacar que en l'enfocament dels fons de coneixement dins l'educació, la cultura es caracteritza per les pràctiques domèstiques (allò que fan les famílies i com es pensa) que es transformen en circumstàncies sociohistòriques, és a dir, se centra en les estratègies i les adaptacions que les famílies han desenvolupat al llarg del temps i les experiències viscudes dels estudiants dins la societat.
En els nous avanços sobre l'enfocament, els alumnes aprenen de forma cooperativa a partir d'activitats perquè estan motivats a fer-ho, ja que els coneixements que s'adquireixen formen part dels seus interessos, necessitats, curiositats i plaers. Els interessos dels nois i noies sorgeixen de les seves experiències quotidianes així com de les interaccions amb els seus amics.
Qui és fons de coneixement? Tots els membres que formen part de l'educació: els estudiants, els docents i companys de feina i les famílies dels estudiants són fons de coneixement.No Time For Flash Cards (2018). How to use funds of knowledge in your classroom and create better connections. Retrieved from https://www.notimeforflashcards.com/2018/02/funds-of-knowledge.html
Les famílies són contextos de vida i escenaris d'ensenyament i aprenentatge al igual que el context escolar, de manera que es tracta de conèixer les seves fortaleses per poder-les fer visibles i utilitzar-les de manera pedagògica. Al llarg de les visites es formen llaços de col·laboració, cooperació i reconeixement i això és el que anomenen confiança mútua. També s'han creat unitats didàctiques a partir dels fons de coneixement detectats que promouen els aprenentatges significatius (adaptar les experiències i coneixements previs amb les informacions noves).
Es interessant identificar la cultura particular de les famílies fugint de generalitzacions per buscar en les seves pràctiques quotidianes, les seves històries de vida i l'establiment de relacions que mantenen amb la comunitat de referència. Aquestes xarxes socials són cossos de coneixement d'importància estratègica per a les llars i per al benestar familiar.
Les pràctiques familiars són fons de coneixement fonamentals per a construir a les aules millors processos de desenvolupament en els alumnes. D'aquesta manera, amb la incorporació d'aquests fons, es pretén reformular la pràctica educativa i així millorar l'ensenyament escolar de tots els alumnes, especialment dels més vulnerables.
Com podem fer servir els fons de coneixement dins l'aula i les llars? Els professors han de ser qui fomentin, elaborin i portin a terme aquests coneixements a les aules. És important que ells mateixos realitzin les entrevistes per a la recollida d'informació, d'aquesta manera acudeixen a les llars i estableixen unes interaccions diferents a les relacionades amb la norma per la institució escolar i a les establertes al protocol.
La manera d'utilitzar-los és a partir de la construcció de connexions entre estudiants i famílies. D'aquesta manera els infants aconsegueixen un desenvolupament favorable i els professors poden crear les bases necessàries per experiències positives cap als seus alumnes.
Els professors i professores Luis C. Moll , Cathy Amanti, Deborah J. Neff i Norma Gonzàlez van fer un estudi (enfocament qualitatiu per connectar llars i aules) entre l'educació i l'antropologia que estudia les pràctiques familiars i les aules dins la classe treballadora per desenvolupar innovacions en l'ensenyament que es basin en els coneixements i habilitats de les llars locals. Van formar un enfocament basat en la comprensió de les famílies de forma qualitativa que implicava comprendre aspectes del context socio-polític i econòmic de les llars; analitzar la història social, els seus orígens i desenvolupament, i l'historial laboral de les famílies, que revela els coneixements que tenen. També implica estudiar com els membres de la llar utilitzen els seus fons de coneixement per a fer front a circumstàncies socials i econòmiques. Es interessant com les famílies desenvolupen xarxes socials que les interconnecten amb els seus entorns socials i com aquestes relacions socials faciliten el desenvolupament i intercanvi de recursos, la inclusió d'habilitats de coneixement i la mà d'obra, que milloren les llars.
A més, a diferència de les llars i les seves xarxes socials, l'aula sembla estar aïllada del món social i dels recursos de la comunitat. Quan els fons de coneixement no estan fàcilment disponibles dins de les llars, les relacions amb individus fora de les llars s'activen per a satisfer les necessitats de la llar o individuals. A les aules, no obstant això, els mestres rares vegades utilitzen els recursos dels "fons de coneixement" del món del nen fora del context de la classe.
Un professor va utilitzar l'experiència d'estiu d'un nen a Mèxic per ensenyar a la classe sobre la fabricació de dolços. Aquest suggereix aplicar l'enfocament de fons de coneixement a classe de la següent manera:
Fer visites a la llar, tot i que a vegades no són possibles. També, intentar fer reunions diürnes i/o nocturnes per conèixer els pares.
Convidar els pares/cuidadors a l'aula per mostrar els seus coneixements i talents, ja que ajuda a conèixer l'infant i la família. Compartir amb els pares els fons de coneixement fora de l'horari de treball. (Ex. projecte familiar) Ha d'estar obert a aquells estudiants que vulguin compartir els seus fons. S'ha de permetre que els nens comparteixin beneficis tan importants com crear confiança. Utilitzar el coneixement que s'ha recopilat per crear experiències culturalment rellevants per als alumnes. No heu de confiar en els visitants de la classe per fer-ho. Crear connexions dins l'aula. Utilitzar els coneixements de les famílies i que les comparteixin per connectar amb els seus fills.
L'objectiu general és que el professor aprengui de l'estudiant i la família, connectant-lo i utilitzant aquest coneixement per crear un entorn d'aprenentatge més autèntic per al nen i per la classe en general.
Les Multi-metodologies Autobiogràfiques Esteses Una de les crítiques que s'ha fet a l'enfocament dels FoK és l'ús d'una única metodologia, de base qualitativa i específicament etnogràfica basada en tècniques com l'entrevista en profunditat. Des de la metodologia qualitativa s'han proposat les multi-metodologies autobiogràfiques, però també s'ha defensat la inclusió de procediments quantitatius amb la condició de poder detectar els fons de coneixement i relacionar-los estadísticament.
La MAE és una aproximació qualitativa que combina diferents tècniques per estudiar la construcció narrativa de la identitat, fons de coneixement i formes de vida dels participants. Consta de quatre grups de tècniques: entrevistes en profunditat, el retrat o dibuix identitari revisat, l'anàlisi dels artefactes-rutines-formes de vida i la utilització de diferents "mapes psicològics o psicogeogràfics".