miniatura|Justícia restaurativa. Les pràctiques restauratives són un conjunt de respostes que ens permeten detectar, prevenir i resoldre conflictes succeïts entre les persones afectades per aquests, per tal de millorar la convivència. La ciència social de les pràctiques restauratives comprèn la investigació i la pràctica en diversos àmbits, tal com l'educació, la família, el treball, l'assessorament, la justícia penal, treball social i gestió organitzativa.
Les pràctiques restauratives s'apliquen a qualsevol grup de persones que estiguin interessats a millorar la seva convivència i les seves relacions interpersonals. És un procés mitjançant el qual totes les parts mostren un interès a resoldre un conflicte de manera col·lectiva, ja que han d'estar oberts al diàleg, tindre una actitud participativa i fer front a les conseqüències que se'n derivin.
Aquestes pràctiques ens permetran reforçar valors, com ara la igualtat en tots els integrants, l'escolta, la seguretat, la confiança, la responsabilitat compartida de la gestió del conflicte i la convivència mitjançant les connexions afectives.
La hipòtesi fonamental de les pràctiques restaurativa és senzilla: els éssers humans són més feliços, més cooperatius, més productius i tenen una probabilitat major de fer canvis positius en el seu comportament quan les persones en l'autoritat fan coses amb ells, en lloc de contra ells o per a ells.
Les pràctiques restauratives es basen en la justícia restaurativa.
Justícia restaurativa. La justícia restaurativa es va iniciar a la dècada dels 70. És un procés que involucra a aquelles persones que mostrin un interès en una ofensa particular. Es basa a identificar i atendre els danys de forma col·lectiva, per tractar les conseqüències i les implicacions que suposa un conflicte. Lluita per la reintegració social, la reconciliació i la reparació individual i col·lectiva per part de la víctima i l'ofensor.
Té moltes arrels històriques, als anys 70 apareix com una forma de mediació entre víctimes i delinqüents. En la dècada dels 90, s'inclouen comunitats de suport, que compta amb la participació dels familiars, amics i agressors.
Assumeix que no només la víctima és afectada per l'ofensa, sinó que l'ofensor i la comunitat també. Per tant, la justícia restaurativa és concebuda com un model triangular on la víctima-ofensor-comunitat són els protagonistes.
Consisteix en un procés d'humanització, amb el fi d'atendre les necessitats i interessos de les parts. Té com a finalitat lluitar per modificar la posició de l'ofensor respecte l'acció realitzada; fer que rectifiqui aquesta posició mitjançant la comprensió, que assumeixi les responsabilitats que li pertoquen a causa d'aquest dany i evitar la seva reincidència delictiva. Busca promoure el benestar de tots.
La justícia restaurativa es duu a terme mitjançant un procés restauratiu. Aquest fa referència a qualsevol procés en què les parts afectades; sigui l'ofensor, la víctima o els membres de la comunitat, participen conjuntament i activament en la resolució dels problemes derivats del delicte, generalment amb l'ajuda d'un facilitador. Per tant, en la justícia restaurativa és primordial el diàleg, amb la finalitat d'aconseguir la reparació del dany. Hi ha una sèrie de preguntes vitals dins d'aquest diàleg, que giren entorn l'afectació i els models de restauració: "Quin és el dany?, Què s'ha de fer per reparar-ho?, Qui és el responsable?". S'ha de donar protagonisme a les víctimes, als ofensors i a la comunitat per tal de poder resoldre el conflicte. Així les víctimes podran expressar els seus sentiments de forma directa i personal, els ofensors faran que siguin més conscients del dany i assumir-ne la responsabilitat i la comunitat tindrà el paper de prendre responsabilitats pel benestar de tots els membres de la comunitat.
La justícia restaurativa va començar a desenvolupar-se a partir de la necessitat de donar resposta a tres problemes: A l'abandonament que experimenta la víctima per part del procés penal en ser reduït a un rol testificat i al mal causat que aquest procés pot ocasionar al no respectar el temps ni respondre de manera òptima les seves necessitats. El segon problema fa referència al qüestionament cap al sistema penal i els instruments de control en terminis del seu rol preventiu i resocialització de l'ofensor. Finalment, per la limitació del sistema penal tradicional per donar resposta a conflictes de la realitat, tant socials com culturals, involucrant als membres de la comunitat.
L'accés a la justícia restaurativa és desigual, ja que no existeix una oferta universal de pràctiques restauratives.
3 principis bàsics de la justícia restaurativa Zher (2008) parla de 3 pilars de la justícia restaurativa: Atenció als danys i a les necessitats, les obligacions i el compromís o la participació.
Aquests principis ens aporten una concepció més operativa per entendre el model de la justícia restaurativa.
La justícia restaurativa privilegia formes consensuades, participatives i inclusives de l'administració en el conflicte, en un espai en què s'incentivi el diàleg.
Atenció als danys i a les necessitats. La justícia restaurativa concep el concepte delicte, com un dany ocasionat a les persones i a la comunitat. Zher (2008) considera que en centrar-se en el fet que els ofensors obtinguin el càstig corresponent, el sistema legal col·loca a les víctimes en un segon pla; centrar-se en els danys, implica una preocupació per les víctimes i les seves necessitats. Procura reparar el dany en la mesura possible, de manera simbòlica o concreta.
Aquesta concepció que té la justícia restaurativa de la preocupació per les víctimes, implica que encara que no s'hagi identificat cap ofensor, s'ocupi igualment de les necessitats de les víctimes.
Encara que la principal preocupació sigui els danys que pateixen les víctimes, per centrar-se en la idea general de dany, implica també preocupar-nos pel dany que pateixen els ofensors i la comunitat. Cal conèixer les causes que van portar al delicte.
Les obligacions. S'ha d'insistir als ofensors a complir amb les seves obligacions per la reparació dels danys. És primordial que l'ofensor sigui conscient de les conseqüències de les seves accions i se'n responsabilitzi.
L'acte de responsabilització per a la justícia restaurativa, dona pas i habilita el compromís de la persona a la reparació dels danys. El sistema legal considera que en la pràctica, les atribucions de les responsabilitats consisteixen a aplicar el càstig corresponent, però si el delicte té a veure de manera directa amb el dany, s'ha d'ajudar els ofensors a comprendre el dany que han ocasionat.
Les obligacions li corresponen de manera més directa a l'ofensor, però la societat i la comunitat també tenen obligacions, seran qui acceptaran les obligacions per la víctima i per l'ofensor.
El compromís o la participació. Aquest principi permet que les víctimes, ofensors i membres de la comunitat, participin activament a compartir les seves experiències per poder construir mesures per atendre les necessitats de les víctimes. Cadascuna de les parts ha de tenir informació de les altres persones i han de tenir participació i respecte al procés de decidir el que és necessari per fer justícia. Això pot desencadenar a un diàleg directe entre les parts.
Tipus de pràctiques restauratives. Conversa restaurativa. Aquest tipus de pràctica restaurativa consisteix en una reunió breu i informal entre les dues persones implicades, on es fixa un acord verbal sobre aspectes per millorar la seva relació.
També serveix perquè la persona que ha comès un acte o una determinada conducta prengui consciència i reflexioni sobre els seus propis actes, expressi les seves motivacions i entengui la conseqüència que aquesta conducta ha tingut sobre l'altra persona. D'aquesta manera s'arriba a alternatives i solucions dels conflictes on se satisfà les necessitats de les dues parts implicades.
Diàleg restauratiu. (Mediació informal) Són trobades on es dialoga. Es realitzen de forma informal, sense passos previs definits i són realitzats en un espai de temps reduït, on les persones que han tingut el conflicte poden dialogar de manera restaurativa.
L'objectiu d'aquesta mediació és aconseguir una restauració de la relació entre les persones implicades, a través de preguntes que es realitzen alternativament per entendre els diferents punts de vista. D'aquesta manera la resolució del conflicte pot ser conjunta.
Cercles de diàleg. Els cercles de diàleg són bàsics per realitzar un diàleg de forma restaurativa i crear un bon clima de comunitat entre les persones participants. Aquests cercles es poden portar a terme de diferent manera segons l'objectiu que es vulgui aconseguir.
Quan es realitza un cercle de diàleg els participants seuen formant un cercle on segueixen unes normes establertes. Durant aquesta pràctica les persones que participen es passen un objecte el qual atorga el torn de paraula i la resta mantenen una postura de respecte i escolta activa cap a la persona que parla, esperant al seu torn. En el cas que un participant vulgui passar l'objecte sense parlar es respectarà la seva postura.
Tots els integrants del grup del cercle de diàleg participen en un pla d'igualtat, per tant, es fomenta la participació, l'autoconfiança i l'empatia. D'altra banda contribueix a crear relacions socials de confiança i l'experimentació d'experiències socials, ja que es crea un escenari segur, on els participants contribueixen als processos d'aprenentatge millorant el clima de convivència.
Reunions restauratives. Cercles restauratius. Els cercles restauratius posseeixen la presència directa amb la comunitat, la víctima i ofensor. Promouen la confrontació de les persones afectades i la possibilitat de rendició de comptes, a causa dels seus actes. Tenen com a missió restaurar les relacions i resoldre els conflictes mitjançant el diàleg. Arriben a un acord conjuntament amb l'ajuda del coordinador/a. Un cercle de diàleg és una trobada circular que permet la participació de qualsevol persona involucrada en el delicte directament o indirectament.
L'objectiu d'aquests cercles restauratius és donar veu a tots els membres de la comunitat i construir relacions de confiança. És fonamental respectar el torn de paraula, per tal que tothom pugui ser escoltat.
El cercle restauratiu passa per tres fases: La primera fase és la compressió mútua. En aquesta fase cada persona és escoltada i parla sobre el conflicte. Poden parlar sobre com se senten i així facilitar la comprensió de les altres persones. La segona fase és la responsabilitat mútua, on cada persona expressa que pensava i què volia aconseguir quan van succeir els fets. La tercera fase són els acords. Parlen sobre allò que volen que succeeixi a partir d'aquest moment.
Aquests procediments de restauració segueixen un itinerari predeterminat que es divideix en tres etapes: el pre-cercle; que és la preparació de la trobada, el cercle; el moment de realització de la trobada i finalment, el post-cercle; on hi ha el seguiment de les decisions adaptades en els moments anteriors.
Mediació.