El club dels valents és un grup d'alumnes d'un centre educatiu, que té com a objectiu erradicar i prevenir la violència, ja sigui física (espenta, pegar, escupir i golpejar) o verbal (insult, criticar, mentir, amenaçar, obligar a realitzar certes accions). També hi inclouen discriminar, ja sigui per la procedència, la identitat sexual, la religió o el gènere.

Aquesta projecte s'origina en la teoria de Socialització Preventiva de la Violència de Gènere, desenvolupada per Jesús Gómez al llibre El amor en la sociedad del riesgo: una tentativa educativa, publicat el 2004. Aspira a la violència zero, des de petits. Aquesta actuació educativa d'èxit, que es basa en el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, s'ha aplicat a escoles primàries i secundàries.

El lema és: «no és no». Per això, el club dona molta importància als valors, com el respecte, la tolerància, la solidaritat, l'empatia i l'amistat.

hi ha projectes de violència zero a l'escola el Santiago Apóstol (València), el Col·legi des Jesuïtes (València), el CEIP Sant Vicent Ferrer (Llíria), el CEIP Luis Vives (Cullera), l'Escola Mare de Déu de Montserrat (Terrassa) i l'Escola Joaquim Ruyra (L'Hospitalet de Llobregat) entre altres.

Origen El club dels valents té el seu origen a la comunitat d'aprenentatge de l'escola CPI Sansomendi IPE de Vitoria-Gasteiz. A partir de la lectura del llibre El Club de los Valientes de l'autora Begoña Ibarrola, s'hi va formar al curs 2014-2015 un club dels valents, als cursos de primer i quart de primària. Aquest projecte es va crear «arran de la motivació per implementar actuacions d'èxit en la prevenció de la violència de gènere entre iguals». Hi havia grans conflictes de convivència repetidament al centre, per això van aplicar actuacions educatives i aquests conflictes s'hi van reduir molt. Aquesta actuació, a més de reduir els conflictes a l'escola, també va fer que els alumnes que es posicionen en contra de la violència siguin els més ben valorats de escola.

Finalitat El club dels valents actua per a evitar que la violència és normalitzi dintre de les aules. Per això, es donen eines als alumnes per a afrontar-se cara a cara amb l'agressor i dir-li que això que fa no està bé. En definitiva, s'intenta que tots els alumnes cooperin tots junts i juntes per erradicar la violència a les aules.

Trenca el mite segons el qual qui exerceix la violència contra un altre és el més valent, el més fort. En canvi, amb aquest projecte es fa veure als infants que els valents són els qui denuncien la violència, lluiten per erradicar-la i protegeixen, ajuden i defensen la víctima contra l'agressor. D'aquesta manera s'intenta treure l'atractiu a la violència i potenciar les actituds valents de qui denuncia i condemna la violència que passa al seu voltant.

A més, prenen consciència els alumnes que és valent de denunciar un assetjament, i qui lo fa no és un delator. També, s'intenta lluitar contra la llei del silenci, perquè tots els alumnes no callin davant d'una agressió i la denuncïin. D'aquesta manera els alumnes es posin al costat de la víctima i no de part de l'agressor.

Tota la comunitat educativa s'implica en el projecte: l'escola, els professors, els alumnes i els parents. Per això, és fonamental que els professors del centre hi tinguin la formació, com que tots tenen una responsabilitat per a contribuir a una cultura de pau.

Violència zero des dels o anys No es pot acceptar que als centres educatius és normalitzi, és trivalitzi i és justifiqui cap mena de violència. Per això, tota la comunitat educativa ha de condemnar qualsevol forma d'agressió, siguin insults, humiliacions o agressions físiques.

Ignorar agressions i considerar-les normals, pel fet, per exemple, de considerar que l'agressor actua d'una manera determinada perquè té un caràcter violent, fa que els infants normalitzin aquestes situacions. Tot això, provoca que l'agressor no vegi la gravetat dels seus actes i que l'agredit les permeti. D'altra banda, la socializació es un procés en el qual els nens són inmersos des de mot jove, perquè els humans som éssers socials i la nostra socialització comença des del moment en què naixem.

Per aquesta raó, es massa tard conscienciar els infants que la violència és intolerable quan són adolescents. Per això, es realitza una socialització preventiva de la violència quasi des del naixement.

Base teòrica La socialització preventiva de la violència de gènere és la base teòrica del club dels valents, la qual té el seu origen en l'obra de Jesús Gómez de 2004, El amor en la Sociedad del Riesgo. Una tentativa educativa. , el paper de la dona i la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes, al món laboral, a l'educació i al reconeixement social, ha millorat. No obstant això, la població més jove encara romàn en risc de patir situacions on hi hagi violència de gènere.

Les investigacions internacionals han demostrat que la incidència de la violència de gènere en els joves és elevada. Diverses investigacions van comprovar que hi ha violència de gènere en tota mena de relacions i no només en les relacions de parella. D'altra banda, la literatura científica internacional ha corroborat que certes creences i estereotips tenen un paper destacat en actituds sexistes i en la seva derivació fins a situacions de violència envers les dones. Per això, és clau la intervenció educativa, per tal de trencar amb aquests estereotips i creences que promouen la violència masclista.

Davant d'aquesta realitat, les mesures de socialització preventiva de la violència de gènere són claus per erradicar-la. Aquestes mesures impliquen el procés en el que interioritzem les normes i valors que preveuen els comportaments i actituds que porten a la violència envers les dones. A més, fomenten comportaments respectuosos i igualitaris.

Segons la línia de recerca de la socialització preventiva de la violència de gènere, «la violència de gènere està directament relacionada amb la socialització en diferents models d'atracció». És a dir, el risc de patir violència de gènere té una relació directa amb la socialització de l'amor, l'atracció, els models masculins i femenins que es consideren que són atractius i els que es rebutjen. Aquesta socialització no és només una socialització primària o secundària, és una socialització al llarg de tota la vida.

La idea més rellevant de la socialització preventiva de la violència de gènere és que hi ha una relació, una vinculació entre atracció i violència. Això implica que en la nostra societat hi ha una socialització majoritària, que fa que els models més violents i conflictius siguin els més atractius. Però, això no vol dir que és l'únic model, ni que és el model correcte.

En conseqüència d'això, segons J. Gómez es creen dos models diferents: un model de relacions tradicionals i un model de relacions alternatives. Pel que fa al model tradicional, es construeix a partir de la socialització en l'atracció cap a la violència. Aquest model provoca que es creïn relacions amb persones que exerceixen el poder i la dominació. Aquestes relacions són considerades «passionals».

L'altre model fomenta les relacions amb persones igualitàries, i son considerades relacions «avorrides» i «monòtones». Per contra, les relacions alternatives es basen en una socialització que no fomenta la violència i que promou l'atracció a models igualitaris. En aquestes relacions, s'estableixen les relacions igualitàries i passionals, on l'excitació i el bon tracte van de la mà.

Moltes investigacions han demostrat que els adolescents són socialitzats en un model d'atractiu que inclou comportaments violents. Aquests models d'atractiu es mostren en els mitjans de comunicació, les imatges socials, etc. i la interacció dels adolescents amb aquests models influeixen en les eleccions i experiències sentimentals d'aquests.

Durant l'adolescència, els nens i les nenes estan immersos en moltes interaccions que modelen la seva identitat. Les seves personalitats es formen a l'escola, amb les seves famílies, en les associacions, etc. on comencen a assumir i desenvolupar patrons particulars de comportament.

En l'actualitat, l'atractiu de molts adolescents està vinculat a valors i actituds de dominació que formen part de la masculinitat hegemònica. En canvi, el diàleg, els afectes i la tendresa estan associats amb un comportament que té connotacions negatives.

A Espanya, la investigació sobre la socialització en l'ús de la violència de gènere es tradueix en pràctiques preventives dins el camp de l'educació. Per exemple, les escoles que pertanyen al projecte de comunitats d'aprenentatge estan treballant en un model dialògic de prevenció de la violència. Aquest model funciona desenvolupant normes de consentiment a través de diferents etapes de diàleg amb els estudiants i la comunitat.

En una escola, el procés de diàleg produeix la formació de diferents normes, com per exemple: cap persona pot ser assetjada per la forma en què es vesteix. Aquest procés també fomenta el desenvolupament de noves interaccions socials que contribueixen a la transformació dels valors assumits de dominació i odi.

En síntesis, per tal de treballar la prevenció de la violència de gènere és necessari transforma la socialització hegemònica d'atracció a la violència i  construir una socialització on l'atractiu es basi en models igualitaris. A més a més, s'ha de fomentar la reflexió compartida i la construcció d'un diàleg continu. Un altre element a destacar per la prevenció als centres educatius és que tota la comunitat educativa participi. Un model que es basa en la participació de tota la comunitat és el model comunitari o dialògic de resolució de conflictes. Les famílies i els membres de la comunitat educativa, a través del diàleg igualitari, elaboren les normes de l'escola, de forma consensuada.

Activitats per reduir la violència Les activitats es poden dur a terme tots els dies, després del pati o del menjador, on s'obre un espai de diàleg en el qual es reflexiona dels comportaments valents, que són els que s'han posicionat en contra de la violència. A més, també, s'intenta crear un espai segur per a denunciar actes violents que han tingut lloc a l'escola. Una de les principals accions del club dels valents es dotar d'atractiu els comportaments que s'oposen a la violència de manera que s'estableix de referent a les persones que tracten bé els altres. En el cas de que un alumne hagi tractat malament un altre alumne, se'l farà fora del club dels valents i només podrà tornarà quan tingui un comportament exempt de violència. Algunes de les activitats més destacades del Club dels Valents són les següents: Realitzar una assemblea Realitzar una assemblea al principi de curs on els alumnes expliquin situacions, que han viscut a l'escola, on s'hagin sentit incòmodes o desagradables, com per exemple, que els hagin faltat el respecte per portar una roba determinada. Seguidament, es comenta solucions perquè aquests fets no es repeteixin.

Establir unes normes Establir unes normes entre tota la classe que s'hauran de complir, com per exemple:

Dialogar per arribar a un acord entre tota la classe. Respectar a tots els companys i companyes. Ajudar a tots els alumnes. Ser solidari amb els meus companys i companyes. Ser un exemple per a tota la classe. Respectar el no és no. Trencar el silenci i dir la veritat davant d'una agressió.

Fer d'escut