miniatura|mapa dels pobles de Menorca La invasió de Menorca de 1781 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes britàniques i les tropes espanyoles i franceses pel domini de l'illa. La victòria fou de les tropes franco-espanyoles i la gesta s'emmarca durant la Guerra anglo-espanyola de 1779-1783.
Introducció Context Menorca al era un dels eixos de la política mediterrània de les grans potències europees de l'època (Espanya, França i la Gran Bretanya). Per això, totes tres es van disputar la possessió de l'illa durant aquest segle caracteritzat per guerres contínues. Arran d'aquest fet, tradicionalment s'ha tendit a explicar la història de Menorca com un seguit de dominacions: tres dominacions britàniques (1713-1756, 1763-1782, 1798-1802), una francesa (1756-1763) i una espanyola (1782-1789), que és la que s'explica a continuació. +Cronologia de les diverses dominacions de Menorca al llarg del segle XVIIIGran Bretanya (1a dominació)França (1a dominació)Gran Bretanya (2a dominació)Espanya (1a dominació)Gran Bretanya (3a dominació)Espanya (definitivament)1713-17561756-17631763-17821782-17891798-18021802
Participants La conquesta de Menorca de 1782 va ser duta a terme pels espanyols amb l'ajuda dels aliats francesos. Des del punt de vista dels anglesos, es parla d'invasió de Menorca i des del punt de vista dels espanyols i francesos, es parla de reconquesta franco-espanyola de Menorca (que els britànics anomenaven històricament "Minorca"). Fins llavors, Gran Bretanya havia dominat l'illa, des de 1763 fins al 1782. Anteriorment, Menorca havia sigut francesa (1756-1763) i també britànica (1713-1756).
Resultat La conquesta es va assolir després del setge del fort de Sant Felip (a Maó), l'episodi més important de la invasió, que va durar més de cinc mesos. A grans trets, la gesta va resultar un pas important pel que fa a l'assoliment dels objectius d'Espanya en la seva aliança amb França contra la Gran Bretanya durant la Guerra de la Independència d'Estatus Units. El resultat final va ser la devolució de l'illa a Espanya mitjançant el Tractat de París, de 1783. No obstant això, uns anys més tard, el 1798, els britànics tornaríen a conquerir l'illa, però el 1802, mitjançant el Tractat d'Amiens, Menorca retornaria definitivament a Espanya.
Antecedents miniatura|antic mapa del port de Maó El que cridava més l'atenció de l'illa, peça clau de les grans potències durant el , era el port de Maó. Aquest està situat a l'extrem oriental i és un dels millors ancoratges d'aigües profundes del mar Mediterrani. Per això, la possessió de Menorca, sobretot per a una potència naval sense costa mediterrània, era de gran avantatge estratègic. Precisament per aquest motiu, durant la major part del , Menorca va estar en mans dels britànics.
L'entrada estreta d'aquest port estava protegida per un fort, conegut com el St. Philip's Castle pels britànics (el castell de Sant Felip), una traducció directa a l'anglès del nom original en espanyol el castillo de San Felipe, que, amb dues fortaleses perifèriques, San Carlos (Sant Carles) i Marlborough, es va enfortir de valent després dels desafortunats esdeveniments de 1756. Resulta que la principal fortificació de l'illa ja havia patit un setge el 1756, quan els francesos van conquerir l'illa. miniatura|castell de Sant Felip actualment Encara que els francesos van guanyar aquesta batalla el 1756 contra els britànics (1a invasió francesa de l'illa), després van perdre la Guerra dels Set Anys el 1763, de manera que Menorca va tornar a la Gran Bretanya (2a invasió británica de l'illa), en comptes de a França, aliada d'Espanya, a la qual l'illa estava històricament lligada. El govern espanyol va renovar la seva aliança amb França contra la Gran Bretanya mitjançant el Tractat d'Aranjuez (12 d'abril de 1779), amb la reconquesta de Menorca com un dels seus objectius principals. Un altre objectiu, tot i que no tan prioritari, també era la reconquesta de Gibraltar, l'altra peça clau de la Gran Bretanya al mar Mediterrani. Eliminar Menorca del control britànic era imprescindible perquè era el niu d'una pròspera flota de corsaris, autoritzada pel governador anglès, el tinent general James Murray, per tal de prendre embarcacions que podrien estar negociant amb els enemics britànics.
Inici Els plans de reconquesta Pla del fort de Sant Felip (1780) Així doncs, a la darreria del , els espanyols tenien pensat, segurament entre d'altres, dos objectius: recuperar Gibraltar i Menorca de les mans britàniques. Per una banda, l'intent de recapturar Gibraltar el 1779 va conduir a un setge prolongat i, a la fi de l'any 1780, els caps militars espanyols es van veure obligats a embarcar-se en alguns dels seus altres projectes paral·lelament al setge. Per tant, per altra banda, es va planificar una invasió de Menorca durant els primers mesos de 1781. D'aquesta planificació se’n va encarregar, en gran part, el francès don Luis Bertón de los Blats, duc de Crillon, descendent de "l'home sense por", Louis des Balbes de Berton de Crillon.
La flota invasora Un cop tot planificat, es va portar a l'acció. El 25 de juny de 1781, per una banda, una força francesa d'uns 20 vaixells de guerra, comandats per l'almirall francès Guichen, va marxar de Brest, França, en una patrulla costanera cap al Mediterrani. Pretenien proporcionar protecció addicional a la flota invasora espanyola, però, per tal d'enganyar als britànics, no tenien pensat unir-se als seus aliats espanyols fins que no estiguessin a prop del blanc.
Per altra banda, la flota invasora espanyola (formada per 51 vaixells transportadors de tropes, 18 vaixells de subministrament, 3 vaixells hospitalaris, 3 "viveres", 2 vaixells de bombardeig, un brûlot o vaixell amb substàncies combustibles i inflamables, i 13 escortes armades) va salpar de Cadis, Andalusia, el 23 de juliol de 1781, inicialment cap a l'oest tot fent veure que partia cap a Amèrica, però va girar cua durant la nit i va passar Gibraltar el 25 de juliol.
Durant la navegació, a causa dels vents contraris a la Mediterrània, el 29 de juliol el comboi va començar a trencar-se i es va veure obligat a refugiar-se a la cala de La Subida, prop de Cartagena, Múrcia. En algun moment durant els dies següents, els espanyols es van unir discretament als vaixells de guerra francesos.
Finalment, la flota franco-espanyola va marxar de La Subida el 5 d'agost, va albirar Alacant, País Valencià, el 14 d'agost i uns dies després, la nit del 17 d'agost, va allunyar-se de la costa espanyola i tot sortint en paral·lel a Formentera. A l'endemà, així que passava la petita illa de Cabrera, al sud de Mallorca, la flota es va unir amb 4 vaixells més de guerra des de Palma. Aquella nit del 18 d'agost, el vent va bufava del sud-est i la flota va haver de prendre precaucions per ser arrossegada cap Mallorca. Tanmateix, Menorca es va veure l'endemà al matí.
El pla invasor miniatura|platja de Sa Mesquida actualment|213x213px Un cop a Menorca, per una banda es pretenia desembarcar una força principal a la badia de Sa Mesquida, al nord del port Maó, que era l'objectiu principal, i una força secundària a la badia d'Alcaufar, al sud del port. Per altra banda, es pretenien bloquejar els altres dos ports importants de l'illa, el de Ciutadella i el de Fornells.
En primer lloc, la força de Sa Mesquida havia de desplaçar-se ràpidament a la ciutat de Maó, on vivia el governador anglès, per capturar-lo a ell i també el màxim de soldats britànics. En segon lloc, la força d'Alcaufar, havia de bloquejar la carretera que anava des del suburbi residencial britànic, Georgetown (ara Es Castell), fins al fort del castell de Sant Felip. Mentrestant, a Ciutadella, a l'altre extrem de l'illa, una tercera força havia de desembarcar a la cala des Degollador (també coneguda com sa platja Gran), per bloquejar la carretera principal que travessava l'illa. Finalment, en quart lloc, un destacament havia de desembarcar a Fornells, al nord de l'illa, per prendre la petita fortalesa d'artilleria.
La realitat de la invasió miniatura|desembarcament dels espanyols a Sa Mesquida El pla proposat comptava amb un fall important: donar per fet que els britànics es creurien que un gran comboi que s'acostava a Menorca anava amb bones intencions. A més, es van haver de fer altres modificacions a causa del vent, que va obligar la flota principal a navegar pel sud de l'illa, en lloc de pel nord. A sobre, el desembarcament a Ciutadella també era temporalment impossible.
Així, a les 10.30 h del matí, la flota va girar a l'illa d'Aire, al sud-est de Menorca, i va començar a aproximar-se al port de Maó, mentre que el contingent d'Alcaufar es dirigia cap a la costa. Poc després de les 11.30 h, el principal vaixell de la flota, el San Pascual, va passar pel Castell de Sant Felip, amb la seva tripulació a les zones de batalla (no es va anticipar una batalla immediata, però era tradició naval). Finalment, a la 13.00 h del migdia, el San Pascual va arribar a Sa Mesquida. La resta de la flota va anar arribant-hi i van començar els preparatius per al desembarcament. Finalment, a les 18.00 h de la tarda, es va aixecar la bandera espanyola a la platja, però la tropa franco-espanyola va rebre una salutació amb 23 canons.
Tanmateix, resulta que els britànics tenien una torre de vigilància a la costa sud de Menorca i havien detectat l'arribada de la flota invasora. Per això van enviar immediatament un missatge urgent a Maó per avisar del succés, que després van confirmar amb un informe més detallat que van enviar des de la torre de vigilància del Monte Toro (en català, El Toro), la muntanya més alta de Menorca, al centre de l'illa.
Arran de l‘avís, al migdia, la major part del personal britànic de Maó s'havia traslladat a les muralles del castell de Sant Felip. També s'havia fixat una cadena a l'entrada del port i els vaixells petits es trobaven enfonsats al canal estret, cosa que impossibilitava l'entrada per mar. També, davant la situació, les persones més dependents (nens, familiars, etc.), inclosa la família del governador britànic, van fer els preparatius per marxar cap a Itàlia a bord d'un vaixell venecià, que va arribar a Liorna el 31 d'agost. Per altra banda, es va enviar un missatge sobre la invasió a l'enviat britànic a Florència i es va assegurar que la guarnició militar estava en "high health and Spirits" (‘forts de salut i d'esperit’) i que duria a terme "a vigorous resistance" (‘una forta resistència’), com recull The London Gazette, un dels diaris oficials del govern de Regne Unit.
Quan les tropes espanyoles van entrar a la ciutat de Maó, la majoria de la població restant estava al seu costat i els va saludar amb alegria. A Georgetown (Es Castell) només es van prendre 152 presoners i les tropes enviades a Ciutadella i Fornells el 20 d'agost només van trobar forces britàniques d'uns 50 homes.
Mentre es feien acords per posar l'illa sota una administració espanyola, el francès Crillon i el governador britànic Murray es van intercanviar cartes i els invasors van començar a preparar les seves pròpies defenses contra els contraatacs. Al final, el 23 d'agost hi havia més de 7.000 soldats espanyols a Menorca i més tard se n'hi van afegir 3.000. La major part de la flota va marxar una vegada que les tropes es van establir de manera segura i el francès Guichen va tornar a Brest el 15 de setembre.