Lalliberament de la Còrsega ocupada (nom en clau Operació Vesuvi) va ser una operació militar duta a terme des del 9 de setembre al 4 d'octubre de 1943 a través de les accions combinades dels patriotes corsos, part de les forces d'ocupació italianes i l'Exèrcit d'Alliberament francès contra les forces armades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.
El suport dels aliats (nom en clau: Operació Vesuvi) es va deure a la iniciativa del general Henri Giraud, aleshores copresident del Comitè francès d'alliberament nacional (Comité français de libération nationale – CFLN),El 31 de juliol, el Comitè francès d'alliberament nacional nomenà el general Henri Giraud comandant en cap de totes les forces combatents franceses, és a dir, no tan sols l'exèrcit africà sinó que també els 23.000 combatents de les forces franceses lliures (FFL). en contra del consell del general de Gaulle, també copresident del CFLN, que trobava l'operació arriscada i volia esperar un acord i una ajuda substancial dels aliats.Général Henri Giraud, Alger 1942-1944.
El 8 de setembre de 1943, la notícia de l'armistici italià va desencadenar l'aixecament dels patriotes a Còrsega, instigat pel Front Nacional de Lluita.
El 9 de setembre de 1943, la Resistència corsa va declarar la seva lleialtat a les Forces Franceses Lliures de De Gaulle. El 9 de setembre, italians i alemanys van lluitar a Bastia.
Això va ser un acte de desobediència envers l'estat major, però els combatents de la resistència no podien quedar-se sense suport. A Alger, el general Giraud va organitzar l'Operació Vesuvi. El submarí Casabianca que havia dut a terme amb èxit diverses missions clandestines transportant armes i agents d'intel·ligència a l'illa, va transportar 109 homes de la 3a Companyia del 1r Batalló de Xoc sota el comandament del comandant Fernand Gambiez. Van desembarcar el 13 de setembre de 1943, a la 1:15 de la matinada, 24 hores abans que els destructors francesos Fantasque i Terrible.
Les operacions van ser dutes a terme per part de l'Exèrcit d'Alliberament Francès,En particular l'Exèrcit d'Àfrica, reunit à partir de l'1 d'agost de 1943 a les FFL de De Gaulle per tal de formar l'Exèrcit francès d'Alliberament. amb la participació de combatents de la Resistència Corsa organitzats pel Front Nacional de Lluita i la complicitat de part de les forces armades d'ocupació italianes.Paul Gaujac, L'Armée de la victoire, Lavauzelle, 1984, p.138-163}}.Giovanni Magli, Le truppe italiane in Corsica, p.50, Lecce, Tipografia Scuola AUC, 1950.
Còrsega es va convertir llavors en una base aèria dels aliats , facilitant l'alliberament d'Itàlia que havia començat uns mesos abans i que s'havia d'intensificar.El 21 de novembre de 1943, el general Giraud llançà el Cos expedicionari francès a Itàlia, sota el comandament del general Alphonse Juin, i va idear el pla d'ofensiva al llarg de les carenes que va permetre als francesos ser els primers a trencar la Línia Gustav i obrir el camí cap a Roma. Aquesta operació , que va ser el primer acte de l'alliberament de França, va posar fi a gairebé un any d'ocupació de l'illa per part de les forces de l'Eix.
Context històric
La zona lliure va ser envaïda l'11 de novembre de 1942 (Operació Anton) pels alemanys i els italians després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica el dia 8. Els italians van ocupar llavors, amb l'excepció dels departaments del Roina i les Boques del Roine, l'est del Roine així com Còrsega, violant l'acord fet amb el mariscal Pétain durant l'armistici del 24 de juny de 1940.
Els inicis d'aquest alliberament es remunten al desembre de 1942. En aquell moment, els aliats estaven fermament establerts al nord d'Àfrica. Per tant, el general Giraud va optar per enviar una primera missió a Còrsega, dirigida pel comandant De Saule. Aquesta missió de reconeixement va acabar l'abril de 1943. En aquell moment, el comandant Paulin Colonna d'Istria va desembarcar a l'illa per unificar la Resistència i preparar els desembarcaments aliats. Des de l'1 d'abril de 1943 els corsos van prendre, doncs, el seu destí a les seves pròpies mans. I el 13 de maig de 1943, tot el nord d'Àfrica francès va ser alliberat després de la victòria dels aliats americans, britànics i francesos a Tunísia.
Gairebé 85.000 soldats de les forces armades italianes ocupaven l'illa. Rainero, R.H. Mussolini e Pétain. Storia dei rapporti tra l’Italia e la Francia di Vichy (10 giugno 1940-8 settembre 1943), page 29. L'exèrcit de Vichy, tot i que força hostil als italians, no tenia cap possibilitat de disputar aquesta ocupació sense trencar l'armistici. .
Els combatents de la resistència corsa, organitzats per cantons pel Front d'Alliberament Nacional de Còrsega en enllaç amb Alger, es van preparar per a l'alliberament rebent armes llançades en paracaigudes pels aliats o desembarcades per submarins.
Els combatents de la resistència corsa van ser durament reprimits per l'OVRA, la policia política feixista italiana, i pels Camises Negres.
Trenta-un patriotes van ser morts en sòl cors, entre ells nou que havien vingut d'Alger en missió. D'altres van ser arrestats i deportats a Itàlia. Tres patriotes van ser executats e l30 d'agost a Bastia pel tribunal de guerra feixista.Fernand Gambiez, Libération de la Corse, Hachette Littérature, p.128}}.
Després del desembarcament aliat a Itàlia, Itàlia va signar un armistici el 3 de setembre de 1943, Benito Mussolini havia estat arrestat el 25 de juliol i el rei Víctor Manuel III havia reprès el poder. Itàlia es va unir llavors al bàndol aliat. El general Magli, comandant les 80.000 tropes d'ocupació italianes a Còrsega, va ordenar a les seves tropes que consideressin els alemanys com a enemics.
Els alemanys ocupaven principalment el sud de l'illa i intentaven desarmar les unitats italianes. Còrsega tenia una importància estratègica, ja que servia com a base aèria i naval per a les operacions de l'Eix a la Mediterrània, en particular per evacuar les seves tropes del sud d'Europa. Sardenya va ser evacuada pels alemanys l'estiu de 1943 a causa dels implacables bombardejos aliats de l'illa. A partir de llavors, els francesos lliures van poder concentrar els seus esforços en l'alliberament de Còrsega. El vespre del 8 de setembre de 1943, les emissores de ràdio aliades van anunciar un armistici entre Itàlia i els angloamericans. S'havia mantingut en secret des de la seva signatura a Cassabile, Sicília, cinc dies abans, ja que Itàlia temia, amb raó, que aquest anunci accelerés el flux de tropes alemanyes que havien estat entrant al seu territori des de l'agost.
A Còrsega, ocupada pels italians des de l'11 de novembre de 1942, es va emetre una ordre d'insurrecció a la població. Va ser signada pel comitè departamental del Front Nacional, un moviment de resistència iniciat pels comunistes el 1941. Aquesta decisió no va ser impulsiva. El comitè departamental cors del Front Nacional, que havia aconseguit unificar la resistència regional durant el 1943, sabia que podia reunir aproximadament 12.000 homes armats disposats a lluitar sense esperar un desembarcament aliat. La lluita es dirigiria contra els alemanys, ja que Itàlia havia capitulat.
El 9 de setembre, el Front Nacional va llançar una crida a la insurrecció armada; aquesta crida va ser seguida a Ajaccio i Bastia, i del 9 al 13 de setembre de 1943, els patriotes insurgents van dur a terme accions de guerrilla contra dipòsits alemanys d'armes, combustible i municions (a Champlan, a Quenza).
Desenvolupament de les operacions miniatura|esquerra|Estela erigida amb motiu del 50è aniversari de l'alliberament de Còrsega el 1993, a la platja de Solaro (plana oriental). Després de l'anunci de l'armistici el 8 de setembre, el general Magli va rebre el comandant de la França Lliure Colonna d'Istria per acordar plans operatius conjunts. 8 SETTEMBRE 1943 - CORSICA VII CdAGen. Giovanni Magli, consulté le 22 octobre 2012. El Comitè d'Alliberament va ocupar la prefectura d'Ajaccio i va obligar el prefecte de Vichy a signar l'acord de lleialtat de Còrsega al Comitè Francès d'Alliberament Nacional, el CFLN.
A Bàstia, els italians van obrir foc contra avions i vaixells alemanys. El 9 de setembre de 1943, va tenir lloc la batalla naval de Pietracorbara, al port de Bastia , la torpedinera Aliseo, sota el comandament del capità Carlo Fecia di Cossato , amb la corbeta Cormorano, aconseguí en una acció heroica enfonsar set vaixells alemanys, danyant-ne tres més. Seekrieg 1943, September, consulté le 22 octobre 2012. Carlo Fecia di Cossato, sur regiamarinaitaliana.it. Consulté le 22 octobre 2012.
Durant la revolta del 9 de setembre, amb el comitè de districte del Front Nacional, Simon Vinciguerra va prendre el control de la sotsprefectura de Bastia, abans que els alemanys ocupessin la ciutat en lloc dels italians.
El poble de Levie Alta Rocca s'aixeca contra els soldats de la divisió SS Reichsführer. Des del 9 de setembre de 1943 els combatents de la resistència corsa i els soldats italians van atacar les tropes alemanyes que havien començat el seu avanç cap al sud. Durant més de deu dies, els alemanys van lliurar una batalla implacable. Malgrat els contraatacs, l'execució de dos combatents de la resistència i un ultimàtum alemany que amenaçava d'arrasar el poble, els illencs van mantenir la seva posició a costa de deu morts i més de deu ferits abans de l'arribada de les Forces Franceses Lliures. Gràcies a una planificació hàbil, la serenitat dels seus líders i el coratge de tots, els alemanys es van retirar, deixant enrere més de 200 morts, aproximadament 400 ferits, 20 presoners, més de 30 vehicles blindats, armes, municions i subministraments.Les Grands Combattants Volontaires, consulté le 24 avril 2012.<
A partir del dia 11, el general Giraud, després d'haver nomenat el general Henry Martin comandant conjunt i aliat amb la missió d'alliberar Còrsega, va enviar independentment 109 homes del 1r Batalló de Xoc Paracaigudista sota el comandament de Gambiez a bord del Casabianca, comandat pel comandant Jean L'Herminier. El Casabianca va arribar a la 1:00 AM del dia 13 prop d'Ajaccio i va desembarcar els soldats al port durant la nit.
L'endemà, durant la nit del 13 al 14 de setembre, i continuant fins a finals de setembre, el transport massiu d'equipament i tropes entre Alger i Ajaccio, confiant en diversos milers de goumiers i fusellers marroquins, va ser dut a terme per la 10a Divisió de Creuers Lleugers, amb els destructors Le Fantasque i Le Terrible, comandats pel capità Perzo, amb el suport ocasional dels creuers Jeanne d'Arc i Montcalm i les torpedineres Alcyon i Tempête. El coronel Deleuze, delegat de l'estat major del 1r Cos d'Exèrcit, també va desembarcar durant la nit. El general Giraud va informar el CFLN (Comitè Francès d' Alliberament Nacional), que el va acusar d'infiltrar-se a l'illa amb comunistes del moviment Front Nacional. El general Giraud pagà la pèrdua de la copresidència del CFLN per haver dut a terme aquesta operació per iniciativa pròpia, sense haver informat prèviament el CFLN , del qual formava part, tot i que aquest últim el va felicitar pel seu èxit i li va donar via lliure per acabar l'operació.
L'ofensiva de l'Exèrcit francès d'Alliberament va començar el dia 14, quan 6.600 soldats de la 4a Divisió de Muntanya marroquina van desembarcar a Ajaccio des d'Alger, amb el suport de la Royal Air Force i les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, per interceptar les unitats alemanyes en retirada. L'operació de desembarcament marítim, duta a terme sota el comandament de la 10a Divisió de Destructors , també va permetre a les tropes arribar a l'illa ja des del 14 de setembre, el nou prefecte de Còrsega nomenat pel CFLN, Charles Luizet.Entre els FFL, un mariner cors va descriure l'operació:Gaby Grimaud-Paoli, Association des Forces Françaises Libres.