Loperació NoroîtEl noroît és el vent del nord-oest; el nom va ser escollit a causa de la posició geogràfica de França en relació amb Ruanda. és una operació militar executada a Kigali per l'exèrcit francès el 4 d'octubre de 1990 com a part de la Guerra Civil ruandesa. Oficialment, estava dirigit a l'evacuació de ciutadans occidentals.
Antecedents L'1 d'octubre de 1990 el Front Patriòtic Ruandès, format per exiliats tutsis, va llançar un atac contra Ruanda des d'Uganda, el que marca el començament de la guerra civil ruandesa. Immediatament el president de Ruanda Juvénal Habyarimana va demanar al seu homòleg francès François Mitterrand ajuda per contrarestar aquesta ofensiva, així com a Bèlgica. L'exèrcit francès va posar en marxa l'Operació Noroît el 4 d'octubre amb el triple objectiu de protecció de l'ambaixada de França, la protecció dels ciutadans francesos, i, si calia, participar en la seva evacuació. Es prendrien una sèrie d'ordres de transacció addicionals per coordinar l'acció dels exèrcits francès i belga, però a mitjans d'octubre Bèlgica va retirar les seves tropes davant la indignació de l'opinió pública belgaCOSSE Jean-Pierre, Alain Juppé et le Rwanda, L'Harmattan, Paris, 2014, 570 p. (p. 36-37) per les detencions arbitràries de 8 a 10.000 tutsis a Ruanda molts dels quals foren massacrats. Segons els analistes que defensen la política francesa, el FPR van iniciar una sèrie d'incursions, que serien sistemàticament acompanyades de massacres.segons Abdul Joshua Ruzibiza, a Rwanda, l'histoire secrète, éd. Panama, 2005), i segons les enquestes d'André Guichaoua, professor a Paris-I-Sorbonne, expert en el TPIR ( ).
El 4 d'agost de 1993 se signaren els acords d'Arusha. Preveien que l'exèrcit francès havia de sortir de Ruanda i donar pas a una força de l'ONU. L'UNAMIR s'instal·laria a Ruanda des d'octubre de 1993 i l'exèrcit francès deixaria Ruanda al desembre de 1993. Unes poques dotzenes d'ajudants militars romandrien a Ruanda per a les operacions de manteniment tècnic segons els diputats francesos.
Àmbit de l'operació El desencadenament de l'operació El 3 d'octubre de 1990, el President de la República Francesa François Mitterrand era de visita a l'Orient Mitjà, acompanyat pel ministre de Defensa Jean-Pierre Chevènement, el ministre d'Afers Exteriors Roland Dumas, el secretari general de la Presidència Hubert Vedrine, el cap d'estat major particular del President de la República, l'almirall Jacques Lanxade i el cap d'Estat Major dels exèrcits, general Maurice Schmitt.
El 4 d'octubre, dos missatges, un provinent de l'Elisi, l'altra de l'estat major dels exèrcits anunciant que existien greus riscos d'abusos a Kigali i que el president Juvénal Habyarimana havia demanat la intervenció de l'exèrcit francès. La decisió d'enviar tan aviat dues companyies a Kigali és presa després d'un consell restringit. La seva missió és «protegir els europeus, les instal·lacions franceses i controlar l'aeròdrom per a garantir l'evacuació d'estrangers i francesos que ho sol·licitessin. Aquestes tropes de cap manera haurien d'interferir en els assumptes policials que estaven a càrrec del Govern de Ruanda ».Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Le déclenchement de l'opération Noroît/Motifs et modalités de mise en œuvre de l'opération Noroît.
En 1998, la missió d'informació parlamentària sobre Ruanda estableix al seu informe que el president Juvénal Habyarimana no va dubtar en simular un atac a la capital pel FPR en la nit del 4 al 5 d'octubre, mentre que el FPR era a 70 km de Kigali.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Le déclenchement de l'opération Noroît/La fausse attaque du 4 octobre 1990.Mission d'information sur le Rwanda, Une difficile démocratisation/La tentative de reprise en main.Patrick de Saint-Exupéry, L'inavouable, la France au Rwanda, Les arènes, (2004), p.242-246.HRW, FIDH, Aucun témoin ne doit survivre, Karthala (1999), p.64-65. Sense ser enganyades, les autoritats franceses van justificar la intervenció francesa pel risc per als seus nacionals. La comissió parlamentària va trobar que «l'atac simulat a Kigali no només va servir com un esquer per desencadenar la intervenció francesa, sinó també una palanca per restaurar el sistema en la seva plenitud.»Mission d'information sur le Rwanda, Le contexte politique intérieur rwandais/Une difficile démocratisation (1990-1992)/La tentative de reprise en main.
El progrés de l'operació De l'1 d'octubre, el coronel René Galinié, agregat de Defensa i cap de la missió d'assistència militar als assessors militars francesos (22 persones) per sortir dels camps de reeducació de Ruanda per unir-se a Kigali i portar roba civil d'acord amb les disposicions dels acords de cooperació. Llavors, una vegada que van arribar els reforços (uns 300 homes), es procedeix entre el 4 i el 12 d'octubre de 1990 a l'evacuació d'al voltant de 300 francesos de Ruanda a Paris ja sigui per vols regulars o vols especials d'Air France noliejat pel Ministeri d'Afers Exteriors o per un vol regular de la companyia aèria belga Sabena. Això deixa 290 francesos a Rwanda, 180 d'ells al voltant de Kigali inclòs el personal de l'ambaixada, 16 assessors militars i 16 civils cooperació amb les seves famílies, un centenar de persones del sector privat, de les organitzacions internacionals i de les ONG.
Del 17 d'octubre al 5 de desembre un EMT (Estat Major tàctic) i dues companyies del 8è RPIMa relleven les unitats anteriors i s'uneixen als EFAO (Elements Francesos d'Assistència Operacional) i el dispositiu Epervier. El comandant del 8è RPIMa és designat com a comandant de l'operació Noroît. El lloc de comandament s'instal·la a l'Hotel Meridià.Répertoire Typologique des opérations T2 http://www.cdef.terre.defense.gouv.fr/content/download/4401/61001/file/repertoire_typo_2.pdf
El 19 d'octubre, el coronel Jean-Claude Thomann és nomenat durant unes setmanes comandant de l'operació Noroît pel cap d'estat major de l'armada, després d'una lluita de poder entre el Ministeri de Defensa i el d'Afers Exteriors.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Le déclenchement de l'opération Noroît/Motifs et modalités de mise en œuvre de l'opération Noroît/Organigramme des forces. Es porta a terme una operació censal i la localitació de cadascun dels expatriats, inclosos els ciutadans d'altres nacionalitats. També porta a terme un cens dels subministraments d'armes i materials a les forces ruandeses i va organitzar una instrucció de les FAR per ensenyar a afrontar els perills de les mines i trampes explosives. L'acció de la força francesa es limitava d'antuvi a Kigali i el seu aeroport, però s'enviaren dues missions de reconeixement a Butare el 27 i 28 d'octubre i a Ruhengeri i Gisenyi els dies 30 i 31 d'octubre. El coronel Thomann assenyala que s'implantaren barreres controlades la majoria per la gendarmeria o l'exèrcit de Ruanda, però també per civils armats amb matxets. Va constatar (...) «l'aculliment entusiasta de la població i de les Forces Armades Ruandeses reservat als soldats francesos» i « el paper estabilitzador que juga la presència, fins tot inactiva, d'un contingent d'intervenció estranger, per consolidar un poder amenaçat per una agressió externa i s'enfronta a un risc significatiu de malestar social, d'origen ètnic o polític ». Aviat suggereix que la missió de seguretat no requereix més d'una companyia, la reducció que tindrà lloc al desembre. Una retirada completa és desaconsellada per l'ambaixador de França a Kigali donada la naturalesa encara volàtil de la situació. A més, el president Habyarimana demana igualment un manteniment de la força francesa. Sobre la decisió del president Francois Mitterrand, França manté més enllà del 15 de desembre la presència a Ruanda d'una de les dues companyies Noroît però reafirma el seu no compromís al costat de les FAR. Les tropes del Zaire es van retirar a mitjans d'octubre, les tropes belgues l'1 de novembre.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Le déclenchement de l'opération Noroît/Motifs et modalités de mise en œuvre de l'opération Noroît/Bilan d'activités du détachement Noroît.
El 22 i 23 de gener de 1991, el FPR llança un nou atac a Ruhengeri, durant el qual, després d'atacar la presó allibera 350 presos, inclosos el major Theoneste Lizinde, ex cap de seguretat, que el 1981 va participar en l'intent de cop d'estat contra Juvénal Habyarimana. En represàlia, els tutsis de la comunitat Bagogwe foren massacrats. El 23 i 24 de gener, dues seccions de les forces Noroît organtizaren l'evacuació de prop de 300 persones de Ruhengeri, inclosos 185 francesos, que foren traslladats a Kigali.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Le déclenchement de l'opération Noroît/Allégement et maintien du dispositif Noroît/L'évacuation de Ruhengeri les 23 et 24 janvier 1991.
En una sèrie de missatges enviats a l'octubre de 1990, René Galinié d'inquietava per la situació política de Ruanda. Va dir que el conflicte podria convertir-se en guerra ètnica i alguns tutsis ruandesos patirien un genocidi si les forces franceses i belgues es retiraven abans d'hora. També creu que el president Habyarimana només serà capaç de restablir la pau mitjançant l'obertura democràtica i de reformes.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Les autres composantes de la présence française/L'appréciation de la situation par les représentants de la France sur place/Le Chef de la Mission d'Assistance Militaire.
El suport donat a l'Estat Major Ruandès A més de les operacions d'evacuació dels ciutadans francesos, un assistent de l'agregat de defensa, coronel Gilbert Canovas, va ser designat l'11 octubre 1990-26 novembre 1990 amb la finalitat d'assessorar estratègicament l'estat major de les FAR, que constituïa aleshores un exèrcit fràgil, petit i mal organitzat. Gilbert Canovas defensa l'enviament d'assessors de camp al nord-est a la zona de combat i a Kigali, amb l'objectiu d'educar, organitzar i motivar les FAR, i ajudar les autoritats militars de Ruanda a millorar la capacitat operativa del seu exèrcit perquè sigui capaç de resistir les incursions del FPR.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Les autres composantes de la présence française/L'envoi d'un conseiller auprès de l'état-major des forces armées rwandaises.Mission d'information sur le Rwanda, L'opération Noroît/Les années 1991-1992/La présence d'un conseiller auprès du Chef d'état-major rwandais/Les conseils donnés aux FAR.
Els diputats francesos, en llur informeMission d'information sur le Rwanda, L'Opération Noroît/Les interrogations/La présence française à la limite de l'engagement direct. qualifiquen el suport com que està « al límit de la intervenció directa». Bernard Lugan, expert en el TPIR, qüestiona aquesta qualificacióFrançois Mitterrand, l'armée française et le Rwanda, éd. du Rocher, 2005. sobre la base de l'absència de pèrdues humanes, segons ell, inevitable en cas de compromís directe. No obstant això, Didier Tauzin, que en aquell moment era coronel i va intervenir a Ruanda, dedica el seu llibre sobre aquest període « Als soldats francesos que van donar la seva vida a Ruanda pel servei de França i la memòria és bruta»,Général Didier Tauzin,« Rwanda, je demande justice pour la France et ses soldats - Le chef de l'opération Chimère témoigne » 2011, Éditions Jacob-Duvernet, p. 11. però aquesta menció de soldats francesos morts no es confirma en cap altre lloc.
Formació de militars