444px|miniatura|Foto d'estudi amb focus El conjunt de tècniques, posicions, equips i sistemes que s'usen per fer una fotografia constitueixen la il·luminació fotogràfica. Aquest fenomen permet il·luminar un subjecte, un objecte o una escena per poder capturar-la. La il·luminació és la base de la fotografia, del cinema i del vídeo. En el món de la fotografia és un factor molt important, ja que sense llum no existeix imatge a retratar, puix que la fotografia és llum.
Es poden arribar a fer fotografies sense objectius, fins i tot sense càmera, però sense llum en l'escena, per bona que sigui la càmera, no existiria pas una imatge i s'experimentaria el «negre». El fet d'il·luminar consisteix a dirigir i fer rebotar la llum cap a un objecte amb una intenció determinada que és, en la majoria dels casos, retratar-lo. Aquesta llum pot provenir o bé del mateix Sol, o bé de focus i flaixos amb diferents tipus de llum.
Disseny d'il·luminació La llum en fotografia és un element molt important, però més enllà de la seva aplicació en aquest sector, la llum és quelcom més complex a entendre. En aquest cas es parla de llum en el seu àmbit de llum visible per l'ull humà, el qual té les següents característiques en fotografia:
Color Ve determinat per la longitud d'ona de la pròpia llum i pel color intrínsec de l'objecte fotografiat. A través dels colors se li pot donar un sentit o un altre a la imatge i fer-li suggerir diferents expressions o estats d'ànim. Per exemple, els colors càlids es solen relacionar amb imatges més íntimes i properes, amb un significat de més proximitat entre model, fotògraf i fotografia. En canvi, les tonalitats fredes solen representar llunyania i fredor, les emocions que remeten aquests colors són més de nostàlgia i distanciament.
La llum del sol i la del flaix o focus són blanques, excepte la llum solar quan apareix el sol o la del capvespre, la qual és més càlida i vermella. L'ull humà acostuma a veure la llum blanca neutra perquè corregeix els canvis de color i temperatura, però les càmeres fotogràfiques capten aquestes variacions.
Les càmeres digitals esmenen les diferencies de temperatura de color amb el balanç de blancs o equilibri de color perquè el sensor del dispositiu capti la llum de forma similar a com la veu l’ull. Les càmeres més complexes, com ara les rèflex, permeten fins i tot ajustar de forma manual el balanç de blancs i establir una temperatura kelvin específica per obtenir resultats més precisos.
També existeix la fotografia en blanc i negre, la qual, d'ençà que va aparèixer la fotografia en color, ha pres un nou significat. Molts fotògrafs com Ansel Adams o Henri Cartier-Bresson treballen només amb monocroma i hi troben l'atractiu de desfer-se de les distraccions que aquest provoca dins la imatge; es queden amb allò essencial a més a més de fixar-se especialment en la composició i il·luminació de l'escena.
Direcció La direcció de la llum té relació en la forma en què apareix la imatge en dues dimensions. La llum en un plató es dirigeix cap a un model, i és per això que la direcció i l'angle d'incidència de la llum és clau en l'àmbit de la fotografia.
La il·luminació frontal elimina pràcticament totes les ombres visibles, permetent mostrar molts detalls del subjecte retratat, ja que es genera una imatge clara. La il·luminació lateral en canvi, genera contrast entre les àrees il·luminades i les zones d'ombra. D'aquesta forma, es perden detalls però hi ha més profunditat i sensació de tridimensionalitat.
La sensació de volum, la textura, la saturació dels colors, la mostració i ocultació d'aspectes, etc. depenen de com incideix el llum. A tall d'exemple, un llum dirigit des de dalt a un lateral del model pot assimilar-se a la llum natural del Sol.
Difusió És aquesta característica que determina si el feix de llum és dur o suau, ja que determina la nitidesa del contorn de les ombres que produeix. Aquest tret està determinat per la mida i la proximitat de la font lluminosa al subjecte.
La llum dura crea efectes forts i espectaculars, i línies fortes de contrast entre llum i ombra. Prové de fonts petites i distants, i destaca el contrast, els colors, les textures i les formes.
La llum semi-difusa prové de fons més grans i pròximes a l'objecte. Produeix ombres definides però amb contorns difusos. Això fa destacar el volum i la textura, sense un grau tan alt de contrast com el de la llum dura.
La llum suau treu espectacularitat a les ombres i les suavitza fent que el volum domini sobre les línies. En exteriors s'aconsegueix amb un Sol ennuvolat i en estudi amb llum rebotada sobre una superfície molt gran i pròxima, com en un fons, en el sostre, etc. És d'aspecte molt natural i controlable, fet que els professionals agraeixen davant de l'exageració de contrast de la llum dura, malgrat que si es treballa amb aquest grau de difusió es resta una certa espectacularitat de l'escena.
Qualitat La qualitat de la llum fa referència a la seva duresa, la qual ve determinada per la seva font o origen. Dit altrament, és la capacitat de definir les ombres i contrastos d'una fotografia.
La llum dura es caracteritza per un elevat contrast i ombres definides, efecte que genera dramatisme. S'aconsegueix amb una font de llum directa, però quant més dura és la llum, més difícil és l'exposició de la fotografia. Un exemple de llum dura és la llum del sol del migdia o un flaix directe.
La llum suau o difusa es caracteritza per generar ombres difuminades i dissipades. Aquesta s'aconsegueix amb difusors de llums i reflectors. Un exemple és la llum que hi ha en un dia nuvolat, ja que els núvols fan la funció d'un difusor de la llum solar.
Valors La il·luminació dins el món de la fotografia té una valors funcionals molt definits, bàsicament per poder fer la fotografia però la llum també pot adoptar nous valors:
Valor funcional: És el que ens permet fer la fotografia, si no hi ha llum la càmera és incapaç de captar una imatge.
Valor expressiu: És allò que volem que transmeti una fotografia segons el tipus de llum que utilitzem.
Valor artístic: És fer de la nostra imatge una obra d'art jugant amb les llums, mostrant i amagant parts, donant una nova dimensionalitat als objectes, etc.
Segons el tipus de fotografia que es vol fer, se li dona més importancia a uns valors que a d'altres. Aquests també poden canviar segons el fotògraf i la finalitat de la fotografia.
Tipus de llum En català, s'anomena «llum» com a substantiu femení al concepte d'il·luminació (energia lluminosa generada) i com a substantiu masculí l'objecte, giny o aparell que genera aquesta il·luminació. Per il·luminar un objecte o una estança es necessita una font de llum i, segons la procedència de la pròpia llum, aquesta es distingeix en dos grans blocs:
Llum natural És aquella llum que prové d'una font natural, de la pròpia naturalesa. La font principal i més important de llum natural que existeix a la Terra és el Sol, però també en són exemples el foc, els llampecs, etc.
És la llum que caracteritza la fotografia en exteriors, ja que és homogènia i té la mateixa intensitat en tot l'espai on incideix. També és utilitzada en interiors quan es tracta d'un objecte o una estança ben il·luminada.
Llum artificial La llum artificial no depèn de fonts naturals. És una manera d'il·luminar espais, persones, o objectes quan no es disposa de llum natural, ja que funcionen transformant energia en llum.
Segons com es produeix l'emissió, la llum artificial es divideix en dos grans grups de llums:
Làmpades incandescents Creen llum a partir d'un corrent elèctric que passa a través d'un filament que eleva la seva temperatura fins que el calor es converteix en llum.
Incandescent estàndard: És la bombeta tradicional. Es caracteritza pel seu ús domèstic, tot i que està en decadència. Incandescents reflectors: Són llums incandescents estàndard que disposen d'un recobriment d'alumini o plata al seu interior i que fa rebotar la llum variant-ne la concentració i qualitat. Halògenes: Són les bombetes millorades. La innovació d'aquests llums provocar la substitució dels gasos de l'interior de l'ampolla de la bombeta, que fan que la seva vida útil s'allargui i permeten un major escalfament del filament.
Llums luminescents Són aquells que emeten llum sense emetre calor:
Fluorescents: Són els llums típics de comerços i d'oficines. Segons el tipus de recobriment, generen un color o un altre en la llum. Vapor de mercuri: En aquest grup de llums hi ha els HMI, molt utilitzats en la il·luminació de cinema. Vapor de sodi: Són més eficients que d'altres llums. Llums de xenó: Es coneixen com a llum d'arc i produeixen una llum molt semblant a la del dia.
Patró bàsic d'il·luminació Com a fotògrafs tant professionals com amateurs necessitem tenir nocions bàsiques d'il·luminació fotogràfica. Conèixer els conceptes bàsics i més primitius de la llum ens ajudarà a manejar-nos millor a l'hora d'obtenir la fotografia que volem.
El patró bàsic d'il·luminació inclou 4 llums essencials a conèixer que són: el llum principal, el llum de farciment, el llum d'efecte i el llum de fons.
Llum principal També anomenat llum de guia, és la font de llum més important i se'n deriven tots els altres. Aquest és l'element de llum que determina la claredat bàsica de la imatge i la modulació de l'objecte il·luminat, és a dir, marca les llums i les ombres que definiran principalment la cosa fotografiada.
És important ajustar la mida, forma i intensitat de la font a l'objecte fotografiat i al valor fotogràfic amb el qual es treballa. També és important la posició i ubicació d'aquesta llum, ja que recordem que és la més important de totes les llums que es poden aplicar a la fotografia.
Llum de farciment També conegut com a llum d'aclarit o llum de base, és el segona més important després del principal. La seva funció principal és aclarir ombres i reduir el contrast creat per la duresa que pot provocar el llum principal. Es busca un lleu aclarit de les zones obscures i és per això que la seva potència sempre serà menor a la de la principal. Mentre que el llum principal marca què es veu i què no es en una fotografia, el llum de base no ha d'alterar mai el caràcter d'aquest ni l'efecte que crea. És per això que per aquesta funció es solen utilitzar fonts que generen una llum suau i dispersa, a través de reflectors, difusors o superfícies de rebot de la llum, per aconseguir l'anomenada llum rebotada.
Llum d'efecte El llum d'efecte o llum puntual són llums dedicats a destacar determinades parts concretes de l'objecte i té la funció d'alleugera l'efecte principal de la imatge. Són llums dedicades a la il·luminació dels cabells o que generen una aurèola al voltant de l'objecte quan aquest llum d'efecte es col·loca darrere l'objecte, des d'una posició de contrallum. De la mateixa manera que el llum de farciment, ha d'utilitzar-se com a llum secundari amb compte de no desequilibrar l'efecte i la il·luminació general.
En funció de la posició respecte al subjecte que prengui aquest llum, es poden pronunciar contorns, destacar detalls o definir estructures.
Llum de fons Aquest llum pot tenir diverses funcions. La principal funció que se li dona és il·luminar uniformement el fons de la imatge, per bé que també pot ajudar a crear una degradació entre la figura i el fons de l'escena. El llum de fons permet de separar el subjecte del fons i dota de tridimensionalitat a la fotografia.
Tot i això, hi ha cops que no cal que el fons sigui il·luminat, ja sigui perquè no interessa al fotògrafs o perquè amb la suma de les altres llums ja queda prou il·luminat.
Posicions del llum En fotografia és important tan important determinar el tipus de llum que s'utilitzarà en un projecte, com la posició d'on provindrà. Moltes d'aquestes posicions es relacionen directament amb el retrat fotogràfic.