Francis Jammes (Tournay, Alts Pirineus, 2 de desembre de 1868 - Hasparren, Pirineus Atlàntics, 1 de novembre de 1938) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg i crític francès. Va passar la major part de la seva vida a les regions de Béarn i al País Basc francès, llocs que es van convertir en les principals fonts de la seva inspiració, que es caracteritza pel seu lirisme i per la seva exaltació de la vida rural.Guillermo Díaz-Plaja el va assenyalar com a exemple paradigmàtic dels poetes pagesos que van reaccionar contra l'estètica del simbolisme. DÍAZ PLAJA, Guillermo: Historia de la literatura universal. Barcelona: La Espiga, 1949. Alguns poemes afegeixen, a més a més, un fort contingut religiós a causa de la seva conversió al catolicisme.
Joventut Estudià en el liceu de Pau i després a Bordeus, on va demostrar ser un alumne molt mediocre. El 1886 li impressionà profundament el descobriment de la poesia de Charles Baudelaire. Després del seu fracàs acadèmic (havia obtingut un zero en l'assignatura de francès) i en plena crisi personal, començà a escriure els seus propis poemes i els envià a diferents revistes. La seva mare s'encarregà de publicar, a costa seva, els versos del seu fill (tots dos vivien junts en Orthez; el pare de Jammes havia mort el 1888). El 1889, va treballar com a meritori en una notaria del seu poble. Les seves primeres obres poètiques van cridar l'atenció de Mallarmé i de Gide.
Dedicació a la poesia El 1895 va orientar la seva carrera definitivament cap a la poesia i va començar a publicar en la revista Mercure de France. El 1896 va viatjar amb Gide a Algèria. El nom de Jammes es va posar d'actualitat en el panorama literari després de publicar el seu manifest «Le Jammisme».
El 1898, publica el seu primer llibre de poemes: De l'Angélus de l'aube à l'Angélus du soir. Va conèixer a Paul Claudel el 1900 i el 1901 va publicar Le Deuil des Primevères. Un desengany amorós li inspirà, als trenta-cinc anys, els poemes titulats Tristesses, publicats el 1906 en el llibre Clairières dans le ciel.
Conversió al catolicisme miniatura|Francis Jammes, retrat de Jean Veber. El 1905 es va produir la seva conversió al catolicisme (en realitat, la seva tornada a una pràctica religiosa molt exigent). En la seva poesia s'accentuen els continguts religiosos.
L'octubre de 1907 es compromet a Lorda amb una admiradora seva, Geneviève Goedorp, amb la qual es casarà en Bucy-li-Long. El poeta s'instal·larà a la regió d'Aisne després del seu matrimoni, que va tenir com a fruit set fills (el primogènit es dirà Paul, en honor de Claudel i la segona Bernadette, en referència a santa Bernadette de Lorda). El 1912 es va publicar el seu llibre Géorgiques chrétiennes. Encara que Jammes va continuar escrivint abundants poemes, obres en prosa i dramàtiques, mai va tornar a tenir en vida l'audiència ni el reconeixement de la seva producció anterior a la seva conversió.
En els cercles literaris parisencs se'l considerava un poeta provincià, que vivia apartat del món, tot i que va mantenir una copiosa correspondència amb importants autors com André Gide o Arthur Fontaine i al fet que viatjava sovint a la capital francesa, on va freqüentar algun saló literari, com el de la dona de Léon Daudet, on va causar una gran impressió a Marcel Proust. La seva obra La Brebis égarée va inspirar una òpera a Darius Milhaud. Jammes va ser candidat en diverses ocasions a formar part de l'Acadèmia Francesa, però mai no ho va aconseguir. Va morir a Hasparren el 1938.Dont Sœur Marie-Maïtena, décédée le 8 mars 2012 (cf. carnet du "Figaro Week End" des 10 § 11 mars 2012).
Obra miniatura|Francis Jammes cap al 1925. miniatura|El senyor rector d'Ozeron (Monsieur le Curé d'Ozeron) novel·la de Francis Jammes. Traducció catalana de Josep Francesc Ràfols i Fontanals publicada l'any 1931
Poesia 1891: Six SonnetsWeb page titled "POET Francis Jammes (1868 - 1938)", at The Poetry Foundation website, retrieved August 30, 2009 1892: Vers, also 1893 and 1894Rees, William, The Penguin book of French poetry: 1820-1950 : with prose translations, p 413, Penguin Classics, 1992, , retrieved via Google Books, August 30, 2009 1895: Un jour 1897: La Naissance du poète 1898: Quatorze prières 1898: De l'Angélus de l'aube à l'Angélus du soir 1899: Le Poète et l'oiseau 1899: La Jeune Fille nue 1900-1901: Le Triomphe de la vie 1901: Le Deuil des primevères 1902-1906: Clairières dans le ciel 1905: Tristesses 1906: Clairières dans le Ciel 1906: L'Eglise habillée de feuilles 1906: Le Triomphe de la vie 1908: Poèmes mesurés 1908: Rayons de miel, Paris: Bibliothèque de l'Occident 1911-1912: Les Géorgiques chrétiennes, tres volums 1913: Feuilles dans le vent 1916: Cinq prières pour le temps de la guerre, Paris: Librairie de l'Art catholique 1919: La Vierge et les sonnets, Paris: Mercure de France 1921: Épitaphes, Paris: Librairie de l'Art catholic 1921: Le Tombeau de Jean de la Fontaine, Paris: Mercure de France 1922, 1923, 1924, 1925, Livres des quatrains 1923: La Brebis égarée 1923-1925 Les Quatrains, en 4 volumes 1925: Brindilles pour rallumer la foi, Paris: Éditions Spes 1926: Ma France poétique, Paris: Mercure de France 1928: Diane 1931: L'Arc-en-ciel des amours, Paris: Bloud et Gay 1935: Alouette 1935: De tout temps à jamais, Paris: Gallimard 1936: Sources, Paris: Le Divan 1943: Elégies et poésies diverses 1946: La Grâce Prosa 1899: Clara d'Ellébeuse; ou, L'Histoire d'une ancienne jeune fille 1901: Almaïde d'Etremont; ou, L'Histoire d'une jeune fille passionée 1903: Le Roman du lièvre 1904: Pomme d'Anis; ou, L'Histoire d'une jeune fille infirme 1906: Pensée des jardins 1910: Ma fille Bernadette 1916: Le Rosaire au soleil, Paris: Mercure de France 1918: Monsieur le Curé d'Ozeron 1919: Une vierge, Paris: Édouard-Joseph 1919: Le Noël de mes enfants, Paris: Édouard-Joseph 1919: La Rose à Marie, Paris: Édouard-Joseph 1920: Le Poète rustique, Paris: Mercure de France 1921: Le Bon Dieu chez les enfants 1921: De l'âge divin à l'âge ingrat, tres volums de memòries seguits de L'Amour, les muses et la chasse, 1922; Les Caprices du poète, 1923 1921: Le Livre de saint Joseph, Paris: Plon-Nourrit 1922: Le Poète et l'inspiration, Nîmes, France: Gomès 1923: Cloches pour deux mariages, Paris: Mercure de France 1925: Les Robinsons basques 1926: Trente-six femmes, Paris: Mercure de France 1926: Basses-Pyrénées, Paris: Émile-Paul 1927: Lavigerie 1928: Janot-poète 1928: Les Nuits qui me chantent 1928: La Divine Douleur 1930: Champétreries et méditations 1930: Leçons poétiques, Paris: Mercure de France 1932: L'Antigyde; ou, Elie de Nacre 1934: Le Crucifix du poète, Paris: M. deHartoy 1936: Le Pèlerin de Lourdes, Paris: Gallimard 1938: La Légende de l'aile; ou, Marie-Elisabeth 1941: Saint Louis; ou, L'Esprit de la Croisade, Paris: F. Sorlot
Referències
Bibliografia Lowell, Amy (1915). "Francis Jammes." In: Six French Poets.'' New York: The Macmillan Company, p. 211–268.
Enllaços externs
Site de l'Association Francis Jammes, Orthez.
Categoria:Escriptors catòlics Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Persones dels Alts Pirineus Categoria:Morts als Pirineus Atlàntics Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània Categoria:Escriptors occitans Categoria:Nascuts el 1868 Categoria:Morts el 1938 Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX