Puigdoure és un mas al sud-oest del terme municipal de Mura (Bages), catalogat com a bé cultural d'interès local. Es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, sota el turó del mateix nom, i per arribar-hi cal agafar el camí que surt a la dreta, entre els km. 6 i 7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort, i es passa per la masia del Farell.
Història Narcís Puig Roure urt esmentat en el fogatge de 1553. A la consueta de Mura del 1592 hi vivia Salvador Puxtoura i 11 persones més. El 1633, Jaume Puigdoure, pagès de Santa Creu de Palou, era tutor i curaqdor dels fills d'Antic Puigdoure.
Al , la masia va tenir un important auge econòmic per la producció de vi, i el cos més modern data del . El masover Ramon Montagut va trobar cinc ardits de bilió, moneda de coure barcelonina del 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època, era utilitzada com a corrals de bestiar.
Arquitectura Està format per un edifici principal al qual es van anar afegint altres cossos a la banda sud i a la nord. A part trobem dues edificacions independents, un pou i un avenc que fa les funcions de cisterna de recollida d'aigües pluvials.
El cos principal, situat al centre, és el que es troba en pitjor estat, tenia dues plantes d'alçada i coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener orientat en direcció nord-sud, forjat de bigues de fusta i revoltons. La façana, orientada a llevant, conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, dues finestres al pis amb llinda, brancals i ampit de pedra, una de de les quals té inscrita la data de 1743, possiblement d'una reforma.
A la banda sud hi ha un cos fruit d'una ampliació feta al , de planta rectangular, consta de tres plantes i coberta d'una vessant inclinada a la façana de migdia. Al primer pis hi ha dues balconeres amb barana de ferro. Tant llindes com brancals són de maó i estaven pintats de blanc. S'accedeix a la casa per una porta a la façana nord.
A l'interior es pot veure un espai en planta baixa que estava cobert amb volta de canó, igual que els baixos de la casa antiga que, degut al desnivell del terreny, queden soterrats. Al nord de l'edifici principal hi ha una construcció independent que conserva la teulada a doble vessant i que alberga dues tines en bon estat, una és circular i l'altre quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics.
A la banda de ponent, resten els murs d'una edificació rectangular que ha perdut la teulada, que albergaven un antic trull d'oli, del que resta la mola del molí, així com la silueta d'una premsa que estaria encastada a la paret. Hi ha també una cisterna a uns 25 m. al N-O de la casa que aprofita un avenc natural i acumula l'aigua de pluja que es fa arribar amb canalitzacions excavades a la paret de roca natural.
L'interior es troba en mal estat, ja que el sostre s'ha esfondrat. Al camí abans d'arribar a la casa hi ha un pou cobert amb cúpula de pedra.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Mura Categoria:Masies de Mura