Buddleja officinalis és una espècie d'arbust caducifoli que floreix durant l'inici de la primavera. És nativa de l'oest de la Xina, a Hubei, Sichuan i Yunnan.Phillips, R. & Rix, M. (1989). Shrubs. Pan Books, London. Va ser descoberta el 1875 per Pavel Piasetski, un cirurgià de l'exèrcit rus. Bryce, W. J. (2007). Pavel Yakovlevich Pyatsetski (1843 – 1919): his botanical collections in China (1875) and paintings of Chinese gardens. Archives of Natural History. Vol. 39, pp 171 – 174. ISSN 0260 – 9541, E – ISSN 1755 – 6260. Edinburgh University Press. B. officinalis va ser denominada i descrita per Maximowicz el 1880. Introduïda al cultiu occidental el 1908, B. officinalis li va ser atorgada la medalla Award of Merit de la Royal Horticultural Society tres anys més tard,Hillier & Sons. (1977). Hilliers' Manual of Trees and Shrubs, 4a edició. David & Charles, Newton Abbot, England. i l'Award of Garden Merit (record 689) en 2002.
Descripció B. officinalis s'assembla força a Buddleja davidii en forma i grandària, aconseguint una grandària d'uns 2,5 m d'altura. Les inflorescències tenen aroma de mel i es presenten en panícules més curtes (<8 cm) que les de B.davidii, i més còniques. Les fulles són lanceolades, d'uns 15 cm de llarg, suaument pubescents, la superfície superior de color verd, i la inferior de color gris. Té un nombre de cromosomes de 2n = 38.Chen, G, Sun, W-B, & Sun, H. (2007). Ploidy variation in Buddleja L. (Buddlejaceae) in the Sino - Himalayan region and its biogeographical implications. Botanical Journal of the Linnean Society. 2007, 154, 305 – 312. The Linnean Society of London.
Cultiu B. officinalis no és resistent a les gelades, i és incapaç de sobreviure a temperatures inferiors a - 10 ° C; creix millor en una paret orientada al sud. L'arbust s'ha de tallar amb força cada any immediatament després de la floració a la primavera. La propagació per estaques de fusta tova s'aconsegueix fàcilment, utilitzant vermiculita com un mitjà de arrelament.
En el Regne Unit l'arbust es conrea sovint com una font de nèctar per a les papallones Vanessa com a emergència per a la hibernació.Brookes, A. H. (2007). Winter flowering buddlejas. Plant Heritage: Hampshire and Isle of Wight Group, Spring 2007.. Plant Heritage, UK.
Taxonomia Buddleja officinalis va ser descrita per Carl Johann Maximowicz i publicada al Bulletin de l'Academie Imperiale des Sciences de St-Petersbourg 26(3): 496-497. 1880.
Etimologia Buddleja: nom genèric atorgat en honor d'Adam Buddle, botànic i rector en Essex, Anglaterra. officinalis: epítet llatí que significa "planta medicinal de venda en herbaris".
Sinonímia Buddleja acutifolia C.H.Whight Buddleja delavayi L.F.Gagnep. Buddleja delavayi var. tomentosa H.F. Comber Buddleja glabrescens W.w.sm. Buddleja heliophila var. adenophora Hand.-Mazz. Buddleja lavandulacea Kraenzl. Buddleja mairei H.Lév. Buddleja officinalis var. macrantha Lingelsh. Buddleja truncata L.F.Gagnep.Buddleja officinalis a PlantList
Referències
Bibliografia Leeuwenberg, A. J. M. (1979) The Loganiaceae of Africa XVIII Buddleja L. II, Revision of the African & Asiatic species. H. Veenman & Zonen, Wageningen, Nederland. Li, P. T. & Leeuwenberg, A. J. M. (1996). Loganiaceae, in Wu, Z. & Raven, P. (eds) Flora of China, Vol. 15. Science Press, Beijing, and Missouri Botanical Garden Press, St. Louis, USA. online at www.efloras.org
officinalis Categoria:Plantes ornamentals