El Molí de Cal Farreras o Cal Munné és un edifici de Capellades (Anoia), catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història Francesc Farreras i Guarro provenia d'una família de paraires de Capellades, i el 1753 va adquirir a Josep Pasqual, del Mas Vidal de la Torre de Claramunt, la meitat d'un antic molí paperer i un salt d'aigua, per 1.800 lliures. La construcció va ser duta a terme pel mestre de cases de Capellades Josep Lluch en dos anys, tal com indica la data de 1755 a l'escut sobre el portal principal. El 1757, Farreras va adquirir un altre terreny contigu al mateix Pasqual.
Segons una memòria del 1766, comptava amb una capacitat de 2.000 raimes, ampliable a 3.500 raimes en cas de disposar de matèria primera (draps) suficient. Va ser ampliat cap al 1794, i en una estadística de la Junta de Comerç de Barcelona del 1817, comptava amb una única tina. L'activitat paperera va ser continuada per Francesc i Josep Farreras i Llucià, fills de l'anterior. El 1801, aquest darrer i la seva esposa Josepa Ferrer obtingueren l'autorització eclesiàstica per a celebrar missa a l'oratori que hi havien construït.
L'hereu Marià Farreras i Ferrer va morir prematurament el 1813, i dos anys després, el seu pare va arrendar el molí al fabricant de paper de Capellades Pau Costas, per un termini de quatre anys. Josep Farreras va morir el 1816, deixant com a hereu universal el seu net Joaquim Farreras i Jover, fill de Marià i de Teresa Jover. Joaquim va continuar amb la producció i amb la marca dels rosers, i el 1860, ell i el seu fill Lluís Farreras i Montaner vengueren la propietat a Jaume Ferrer i Roca, que l'arrendaria a diversos fabricants. Així, el 1879, fou arrendat per Antoni Miquel i Costas, i el 1887 per Pere Joan Munné i Mas.
Finalment, el 1918 va ser adquirit a Zenòbia Ferrer i Soler per Pau Munné i Sala i el seu fill Pere Munné i Martorell. Jaume Munné i Martorell hi establiria la residència i continuaria la producció conjuntament amb el seu germà Pere fins al tancament el 1974. Restaurat a la dècada del 1990, és actualment la segona residència de la família Munné.
Descripció És un molí paperer de planta gairebé quadrada, que segueix la tipologia paperera habitual a la zona, fet amb pedra al basament general de l'edifici mentre que la majoria de les voltes i els caires dels quatre murs externs, aquests formats part per paredat i part per grans blocs de tàpia, amb protecció de morter. Ocupa un solar tancat, amb entrada independent a l'habitatge a través del pati superior. L'entrada a l'ampli pati del costat de ponent, es fa a través d'un portal de pedra carreuada d'arc rebaixat, tancat amb porta de fusta de dues fulles batents clavetejades amb portella. El mur de contenció i tanca del pati és de paredat comú arrebossat.
El portal adovellat té un escut amb la imatge d'uns rosaris, emblema de la marca El Rosario, acompanyats a la part superior amb la representació d'unes tisores d'esquilar i un card, símbols dels paraires. A l'espai productiu, que ocupa tota la planta baixa, destaquen cinc voltes de pedra i dues de maó de pla. A la planta intermèdia hi ha l'habitatge i alguns espais d'activitats papereres complementàries. Els tres pisos superiors (miradors o estenedors) constitueixen uns espais sustentats per nou pilar. Hi destaca la sota coberta, amb l'encavallada de fusta original que sosté la teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la cara sud, on hi ha l'entrada superior.
De la façana del pati, en destaca la composició del frontó emmarcat per la cornisa de les vessants de la coberta de teula i la cornisa recolzada en cartel·les. La composició es fa segons tretze eixos verticals d'obertures. A la planta baixa, estan emmarcades amb carreus de pedra i les finestres estan protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. De la façana que dona al carrer destaca el parament de planta baixa i entresolat amb paredat de carreus de pedra fins a nivell de forjat, amb quatre finestres amb reixes de ferro pels balcons de la planta primera, tancats amb persianes de corda i protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics al mig. El parament de les dues plantes superiors és compost amb dotze finestres amb obertures de proporció vertical. La façana és coronada amb un ràfec recolzat en cartel·les, canal i tres baixants fins a l'alçada de l'escut del portal. A la façana est, es repeteix la composició de les dues plantes superiors amb quinze eixos; la façana està oberta a un pati de reduïdes dimensions, limitat amb un mur de paredat vist el tram de façana al carrer i arrebossat el lateral. S'accedeix al pati amb un portal de pedra carreuada amb arc de mig punt. Els paraments de les façanes estan revestits i pintats de color blanc, a les cantonades destaquen els carreus de pedra tallada.
A l'interior, hi ha una màquina Picardo en perfecte estat de conservació i amb possibilitats de funcionar.
Referències
Bibliografia
Farreras Categoria:Patrimoni monumental de Capellades Categoria:Edificis de Capellades