upright=1.3|miniatura|La tomba de sant Martí de Tours, a la basílica homònima, construïda al sobre les runes de l'antiga basílica erigida al . upright=1.3|miniatura|L'episodi del tall del mantell de sant Martí, a un fresc de Simone Martini. upright=1.3|miniatura|Imatge de sant Gregori de Tours a un sacramentari de Marmoutier a us de l'església d'Autun (meitat del ). upright=1.3|miniatura|L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. upright=1.3|miniatura|L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts.
Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2014 tenia 501.600 batejats sobre una població de 607.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Vincent Jordy
Territori L'arxidiòcesi comprèn el departament francès de l'Indre i Loira.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Tours, on es troba la catedral de Sant Gracià.
El territori s'estén sobre 6.158 km², i està dividit en 41 parròquies, agrupades en 7 vicariats: Tours centre, Tours nord, Tours sud, Amboise, Château-la-Vallière, Chinon i Loches.
Província eclesiàstica Des del 2002 la província eclesiàstica de Tours comprèn les següents sufragànies: Bisbat de Blois Arquebisbat de Bourges Bisbat de Chartres Bisbat d'Orleans
Història La diòcesi de Tours va ser erigida al . El primer bisbe, documentat per sant Gregori, va ser sant Gracià, que va viure a la segona meitat del segle. El testimoniatge de sant Gregori ens permet reconstruir una sèrie episcopal ininterrompuda des del principi de la fundació de la diòcesi; entre els bisbes recordem alguns sants que van entrar en la tradició universal del catolicisme, com ara sant Martí o el propi Sant Gregori, coneguts en particular per la seva fonamental Historia Francorum.
Caesarodunum, la capital del poble celta dels turons, era una civitas i capital de la província romana de la Gàl·lia Lugdunense tercera, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del .Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora , I, p. 555. Nel periodo tardo-imperiale le civitates venivano abitualmente identificate e nominate con il nome del popolo de appartenenza: così Caesarodunum divenne la civitas Turonorum, da cui trae origine l'odierno toponimo. Tant des del punt de vista religiós com civil, Tours va esdevenir la seu metropolitana i la província eclesiàstica, formada per les següents diòcesis sufragànies: Mans, Rennes, Angers, Nantes, Quimper (dioecesis Coriosolitum o Coriosopitum), Vannes i Léon (dioecesis Osismorum).
Segons Louis Duchesne,Fastes épiscopaux, p. 245-250. la província eclesiàstica de Tours ja està testificada amb certesa i funcionament des de mitjans del ; en particular, els vuit bisbes de la província es trobaren als concilis d'Angers de 453 i de Vannes del 465. Després de la conquesta bretona de Bretanya i la fundació de Nominoë (), la província eclesiàstica de turonense es va expandir amb les diòcesis de Dol, de Saint-Brieuc, de Tréguier i d'Aleth (posteriorment Saint-Malo).
Des del l'autoritat de l'arquebisbe de Tours va entrar en crisi pels intents dels reis bretons per a crear una província eclesiàstica independent de Bretanya amb la promoció de Dol com a arxidiòcesi. El conflicte jurisdiccional va durar fins al final del , quan, amb la butlla Licet primum de l'1 de juny de 1199, el papa Innocenci III finalment va establir que només Tours era seu metropolitana i que totes les diòcesis bretones n'eren dependents.
El capítol de Tours és el capítol més antic de França i es remunta a l'episcopat de sant Baudí, a mitjans del .
Durant l'edat mitjana, la seu de Tours va tenir un gran prestigi i, en una carta dirigida a Carles el Calb, el papa Adrià II la considerà la segona diòcesi francesa més important. Aquest prestigi es va deure sobretot a la presència de la basílica de sant Martí, un centre religiós d'importància primordial, al voltant del qual s'havia construït un monestir benedictí abans de mitjans del . Alcuí, que va viure entre els segles i , va establir una escola que va copiar i lliurar antics manuscrits sagrats i profans.
A l'edat mitjana, es van celebrar importants concilis regionals a Tours. El primer dels quals del que es té memòria és el celebrat al novembre de 461, en el qual no només van participar alguns bisbes de la Lugdunensa tercera, sinó també altres bisbes que havien anat a Tours per a la festa de Sant Martí, incloent Lleó de Bourges i Germà de Rouen.Duchesne, Fastes épiscopaux, p. 247-248. Es van celebrar altres 567, el 755 (on es va recomanar fixar l'inici de l'any segons el calendari a Pasqua), el el 813, el 1055 i el 1163. Aviat, les decisions dels concilis de Tours es van fer conegudes a tota França i es van convertir en part dels libri canonum, que eren la base del dret canònic de l'Església.Duchesne, Fastes épiscopaux, p. 249.
A mitjans del , la invasió normanda va marcar una crisi en la vida de l'arxidiòcesi. El cos de Sant Martín va ser traslladat a Auxerre el 853 i es va enviar un exèrcit de 6.000 homes per recuperar-lo el 884. L'abadia de San Martí tenia a partir del 845 abats laics, ja que el títol abacial va ser heretat pels ducs de França, que amb Hug Capet el 987 es van convertir en rei.
En 1096 la peregrinació a la tomba de Sant Martí feta pel papa Urbà II va ser el primer d'una llarga sèrie de peregrinacions papals que van continuar al : Pasqual II el 1107, Calixt II el 1119, Innocenci II el 1130, i Alexandre III el 1163 van anar a Tours per venerar les relíquies. Va ser en Tours que Alexandre III va excomunicar l'antipapa Víctor IV.
A partir de l'any 1170, amb l'arquebisbe Joscion, es va iniciar la construcció de la catedral gòtica, dedicada a San Gacià el 1356, que es va completar el 1547.
Una altra abadia important de Tours va ser la de Marmoutier, construïda per Sant Martín als afores de la ciutat, a prop de les coves on Sant Gacià ja havia celebrat la missa. L'abadia va ser devastada pels normands, que van matar 120 dels 140 monjos. Posteriorment, l'abadia va resorgir, fins al punt que en el tenia 101 sucursals, de les quals 10 es trobaven a Anglaterra.
En 1562 l'abadia de Marmoutier va ser saquejada pels hugonots, que en el mateix any també van cremar les relíquies de Sant Martí conservades a la basílica del mateix nom. Es conserven només una part del crani i un braç.
Durant la revolució l'abadia de Sant Martí va ser gairebé totalment destruïda, però va ser reconstruïda en el , impulsada per l'arquebisbe cardenal Guillaume-René Meignan.
Seguint el concordat amb el butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la metròpoli de Tours es va reduir a causa de la supressió de les diòcesis de Dol, Saint-Pol-de-Leon, Saint-Malo i Tréguier. El 1855, la nova diòcesi de Laval es va convertir en sufragània de Tours. Una altra disminució de la província eclesiàstica de Tours es va produir el 1859, quan Rennes es va erigir com a seu metropolità, restant a Tours les diòcesis bretones de Vannes, Quimper i Saint-Brieuc.
Després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses feta el 8 de desembre de 2002, la metropolia turonese va ser canviada per complet, assignant-se a la província eclesiàstica seus diocesanes que mai, en la història de Tours, havien estat el seus sufragànies.
Cronologia episcopal L'arxidiòcesi de Tours conserva el catàleg episcopal més antic del cristianisme després del Liber pontificalis de l'església de Roma,Duchesne, Fastes épiscopaux, p. 283. i és el compilat per sant Gregori en l'últim capítol de la seva Historia Francorum (escrita l'any 594). Hi ha diversos catàlegs episcopals que segueixen el de Gregori i que solen distingir-se en dues sèries: aquelles que mostren els anys (i de vegades els mesos i dies) de l'episcopat (i de vegades els anys i / o mesos de seu vacant); i els que informen la llista episcopal simple sense dades cronològiques. En alguns casos, els catàlegs amb xifres mostren anacronismes evidents, a causa d'errors en la còpia d'alguns amanuenses medievals.
Sant Gacià de Tours † (vers 250 - 20 de desembre de 301 ? mort) Sede vacante (301-338) San Lidori † (337/338 - 13 de setembre de 371 mort) San Martí † (371/372 - 397 mort)Duchesne ammette come data de consacrazione il 4 de juliol de 372 e come data de decesso l'8 de novembre de 397. San Brizio † (397 - 430 destituito)Després 33 anni de episcopato Brizio fu accusato da alcuni dei suoi molti nemici de aver resa incinta una religiosa addetta al suo servizio e fu costretto a lasciare non solo la cattedra ma anche la città. Fu sostituito da Giustiniano. Rifugiatosi a Roma, riuscì a dimostrare la sua innocenza e rientrò a Tours ove, alla morte del suo ultimo successore Armenzio, fu reinsediato nella cattedra episcopale. Cfr: Santi, beati e testimoni - San Brizio de Tours; Gregory of Tours, History of the Franks, Book II Chap.1 Giustiniano † Armenzio † San Brizio † (? - 444 mort) (per segona vegada) Sant'''Eustochio † (444 - 461 mort)Prese parte al concilio de Angers del 453. San Perpetuo † (abans de novembre de 461 - 1 de gener de 491 mort) San Volusià † (491 - vers 498/499 mort) Vero † (vers 498/499 - vers 507/508 mort)Si fece rappresentare al concilio de Agde del 506. Licinio era certamente bisbe nel 508 quando Clodoveo I passò da Tours de ritorno dall'Aquitania; ciò implica che in questo punto la cronologia de Gregorio (che assegna a Vero 11 anni e 2 mesi de governo) deve essere ridotta de almeno due anni. Licinio † (vers 507/508 - després del 511)Occupò la sede de Tours per dodici anni e due mesi; deve essere morto tra il 519 e il 520. Teodoro e Procolo †Nel catalogo finale, Gregorio assegna loro due anni de episcopato, mentre nella Historia gli anni sono 3. Dinifio †Secondo quando racconta nella Historia, Difinius succedette direttamente a Licinio, mentre nel catalogo finale è preceduto dal governo congiunto de Teodoro e Procolo. Pontificò per dieci mesi. Ommazio †Divenne bisbe all'epoca del re Clodomiro (511-524); secondo la Historia de Gregorio governò per 3 anni, mentre nel catalogo finale della medesima Historia gli sono assegnati 4 anni e 5 mesi de episcopato. Leone †Governò la Chiesa de Tours per sei o sette mesi. Francilio †Governò per due anni e sei mesi; morì la notte de Natale. Ingiurioso † (vers 529 - vers 546) San Baldo o Baudino † (vers 546 - vers 552)Domesticus e referendarius del re Clotario I, il suo episcopato durò cinque anni e dieci mesi. Gontario † (vers 552 - vers 555)Governò la Chiesa de Tours per due anni e dieci mesi. Sede vacanteLa vacanza della sede durò 1 anno. Sant'Eufronio † (556 - 573 mort)Convocò e presidiò il concilio de Tours de novembre de 567. Governò per 17 anni (Gregorio non indica però i mesi de episcopato). San Gregori de Tours † (573 - 17 de novembre de 595Secondo Duchesne morì nel 594. mort) Pelagio I † (abans de juliol de 596 - 602 mort) Leopacario † (602 - vers d'octubre de 614 mort)Le cronologie da Leopacario e Giuseppe I († 815) sono quelle tradizionali, calcolate in base agli anni de episcopato attribuiti a ciascun bisbe dagli antichi cataloghi. Pochi sono i documenti storici per questo periodo (VII-VIII secolo) e molti vescovi sono noti solo per la loro presenza nei cataloghi episcopali; per cui le date qui indicate sono per lo più ipotetiche e hanno un valore puramente indicativo. Aigirico † (614Citat el març de 616. - 617 mort) Gualato (o Valato o Gualdo) † (618 - 619) Sigelaico † (vers 620 - vers 622 mort) Leobaldo † (vers 622 - 625) Modegisilo † (625 - 638) Latino † (638 - 650) Caregisilo † (650 - 652) Rigoberto † (652 - 654) Papoleno † (654 - 660) Chrotberto † (660 - 695) Pelagio II † (695 - 700) Evarzio † (700 - 709) Ibbone † (709 - 724) Gontrano II † (724 - 732) Didone † (732 - 733) Rimberto † (733 - 752) Auberto † (752 - 754) Ostaldo † (754 - 760) Gaviano † (760 - 765) Eusebio † (765 - 771) Erlingo † (771 - 792)