Immòtica és l'aplicació de tècniques de gestió i control automàtic a un edifici. Quan aquestes tècniques s'apliquen en l'àmbit d'un habitatge unifamiliar, hom parla de domòtica. La immòtica s'aplica als edificis terciaris: hotels, hospitals, oficines, etc. Les aplicacions més habituals tenen a veure, igual que en el cas de la domòtica, en la gestió del confort, de la seguretat, de l'estalvi i la gestió energètica o del control d'accessos. La immòtica és un exemple d'un sistema de control distribuït: la xarxa d'ordinadors de dispositius electrònics dissenyats per monitorar i controlar els sistemes mecànics, de seguretat, contra incendis i inundacions, il·luminació (especialment la il·luminació d'emergència), HVAC i sistemes de control d'humitat i ventilació en un edifici.
La funcionalitat bàsica del sistema d'automatització d'edificis (o de l'acrònim de l'anglès BAS -Building Automation System-) manté el clima de construcció dins d'un interval específic, proporciona llum a les habitacions segons un programa d'ocupació (en cas que existeixin interruptors evidents al contrari), controla el rendiment i les fallades dels dispositius en tots els sistemes i proporciona alarmes de mal funcionament al personal de manteniment d'edificis. Un sistema d'automatització d'edificis hauria de reduir els costos d'energia i de manteniment de l'edifici en comparació amb un edifici no controlat. La majoria dels edificis comercials, institucionals i industrials construïts després del 2000 inclouen un sistema d'automatització d'edificis. Molts edificis antics han estat equipats amb un nou sistema d'automatització d'edificis, finançat normalment mitjançant estalvis d'energia i assegurances, i altres estalvis associats al manteniment preventiu i la detecció de fallades.
Un edifici controlat per un sistema d'automatització es coneix sovint com un edifici intel·ligent, o si es una residencia una "casa intel·ligent". Històricament, els edificis comercials i industrials es van basar en protocols sòlids i provats (com BACnet), mentre que en els habitatges es van utilitzar protocols privats (com X-10). Els estàndards IEEE recents (especialment IEEE 802.15.4, IEEE 1901 i IEEE 1905.1, IEEE 802.21, IEEE 802.11ac, IEEE 802.3at) i els esforços dels consorcis com nVoy (que verifica el compliment de la norma IEEE 1905.1) o QIVICON han proporcionat una base basada en estàndards per a la creació de xarxes heterogènies de molts dispositius en moltes xarxes físiques per a diversos propòsits i la qualitat del servei i les garanties de commutació a errades són adequades per donar suport a la salut i seguretat humanes. En conseqüència, ara els usuaris comercials, industrials, militars i altres institucions empren sistemes que difereixen dels sistemes domèstics principalment en escala. Vegeu domòtica per obtenir més sistemes de nivell d'entrada, nVoy, 1905.1, i els principals proveïdors propietaris que implementen o resisteixen aquesta tendència a la integració de normes.
Gairebé tots els edificis bioclimàtics de diversos pisos estan dissenyats per adaptar-se a un sistema d'automatització d'edificis per a les característiques de conservació d'energia, aire i aigua. La resposta a la demanda de dispositius elèctrics és una funció típica d'un sistema d'automatització d'edificis, així com el control més sofisticat de la ventilació i la humitat que calen dels edificis aïllats "ajustats". La majoria dels edificis ecològics també utilitzen tants dispositius de DC de baix consum com sigui possible. Fins i tot un disseny de casa passiva destinat a no consumir cap energia neta normalment requerirà un sistema d'automatització d'edificis per gestionar la captura de calor, l'ombra i la ventilació i l'ús del dispositiu de planificació.
frame|right
Sistema d'automatització El terme sistema d'automatització d'edificis, utilitzat de manera general, fa referència a qualsevol sistema de control elèctric que s'utilitza per controlar un sistema de calefacció, ventilació i climatització d'edificis. El sistema d'automatització d'edificis modern també pot controlar la il·luminació interior i exterior, així com alarmes de seguretat, incendis i, bàsicament, tot el que sigui elèctric a l'edifici. Els antics sistemes de control HVAC, com ara termòstats amb cablejats de 24 V DC o controls pneumàtics, són una forma d'automatització, però no tenen la flexibilitat i la integració dels sistemes moderns.
Busos i protocols La majoria de les xarxes d'automatització d'edificis consisteixen en un bus principal i secundari que connecta controladors d'alt nivell (generalment especialitzats per a l'automatització d'edificis, però que poden ser controladors lògics programables) amb controladors de nivell inferior, dispositius input/output i una interfície d'usuari (també coneguda com a dispositiu d'interfície humana). El protocol obert BACnet d'ASHRAE o el protocol obert LonTalk especifiquen com la majoria d'aquests dispositius s'interoperen. Els sistemes moderns utilitzen SNMP per rastrejar esdeveniments, basant-se en dècades d'història amb protocols basats en SNMP al món de les xarxes informàtiques.
La connectivitat física entre dispositius es va proporcionar històricament per fibra òptica dedicada, ethernet, ARCNET, RS-232, RS-485 o una xarxa sense fils de propòsit especial de baixa amplada de banda. Els sistemes moderns es basen en la creació de xarxes heterogènies multiprotocol basades en estàndards, com la especificada a la norma IEEE 1905.1 i verificada per la marca d'auditoria nVoy. Normalment, només poden utilitzar xarxes basades en IP, però poden fer ús de qualsevol cablejat existent, i també poden integrar xarxes de línies elèctriques a través de circuits AC, Power over Ethernet de circuits de DC de baix consum, xarxes sense fils d'ample de banda alta com LTE i IEEE 802.11n i IEEE 802.11ac i sovint s'integren mitjançant l'ús de la malla sense fils específica estàndard ZigBee específic de l'edificació.
El maquinari propietari domina el mercat de controladors. Cada empresa té controladors per a aplicacions específiques. Alguns estan dissenyats amb controls limitats i sense interoperabilitat, com ara senzilles unitats de coberta envasades per a HVAC. El programari normalment no s'integrarà bé amb els paquets d'altres proveïdors. La cooperació és només al nivell Zigbee/BACnet/LonTalk.
Els sistemes actuals proporcionen interoperabilitat a nivell d'aplicació, cosa que permet els usuaris de barrejar i combinar dispositius de diferents fabricants i proporcionar integració amb altres sistemes de control d'edificis compatibles. Normalment, aquests es basen en SNMP, utilitzat durant molt de temps per a aquest mateix propòsit per integrar diversos dispositius de xarxes informàtiques en una xarxa coherent.
Tipus d'entrades i sortides Sensors Les entrades analògiques s'utilitzen per llegir una mesura variable. Alguns exemples són els sensors de temperatura, humitat i pressió que poden ser termistor, 4–20 mA, 0–10 volts o termòmetre de resistència de platí (detector de temperatura de resistència) o sensors sense fils.
Una entrada digital indica si un dispositiu està activat o no - però s'ha detectat. Alguns exemples d'una entrada digital intrínsecament serien un senyal de 24 V DC/AC, commutador de corrent, un interruptor de flux d'aire o un contacte de relé sense contacte (contacte sec). Les entrades digitals també poden ser entrades de tipus de pulsació que compten la freqüència de pulsacions durant un període determinat. Un exemple és un mesurador de cabal de turbina que transmet les dades de rotació com una freqüència de pulsacions a una entrada.
Monitorar la càrrega no intrusiva és un programari que es basa en sensors i algoritmes digitals per descobrir l'aparell o altres càrregues de les característiques elèctriques o magnètiques del circuit. Tanmateix, detecta l'esdeveniment per mitjans analògics. Són extremadament rendibles en el seu funcionament i són útils no només per a la identificació, sinó també per detectar transitoris d'arrencada, fallades de línia o d'equips, etc.
Controls Les sortides analògiques controlen la velocitat o la posició d'un dispositiu, com ara un variador de freqüència variable, un transductor I-P (corrent a pneumàtic) o un accionador de vàlvula o amortidor. Un exemple és una vàlvula d'aigua calenta que obre fins a un 25% per a mantenir un punt d'ajust. Un altre exemple és el variador de freqüència que augmenta lentament el motor per evitar una arrancada brusca.
Les sortides digitals s'utilitzen per obrir i tancar relés i commutadors, així com per conduir una càrrega sota comandament. Un exemple seria encendre les llums de l'aparcament quan una fotocèl·lula indica que a fora és fosc. Un altre exemple seria obrir una vàlvula permetent que 24VDC/AC passin per la sortida que alimenta la vàlvula. Les sortides digitals també podrien ser sortides del tipus d'impulsos que emeten una freqüència d'impulsos durant un període determinat. Un exemple és un comptador d'energia que calcula kWh i en conseqüència, emet una freqüència d'impulsos.
Infraestructura Controlador Els controladors són essencialment petits ordinadors construïts amb finalitats específiques amb capacitats d'entrada i sortida. Aquests controladors es troben en un ventall de mides i capacitats per controlar dispositius que es troben habitualment als edificis i per controlar les subxarxes dels controladors.
Les entrades permeten al controlador llegir la temperatura, la humitat, la pressió, el flux de corrent, el flux d'aire i altres factors essencials. Les sortides permeten al controlador enviar senyals de comandament i control als dispositius esclaus i a altres parts del sistema Les entrades i sortides poden ser digitals o analògiques. Les sortides digitals també es diuen de vegades discretes segons el fabricant.
Els controladors utilitzats per a l'automatització d'edificis es poden agrupar en tres categories: controladors lògics programables (o PLC de l'anglès Programmable Logic Controllers), controladors de sistema/xarxa i controladors de la unitat de terminal.
No obstant això, també pot existir un dispositiu addicional per integrar sistemes de tercers (per exemple, un sistema d'AC independent) en un sistema central d'automatització d'edificis.
Els controladors de la unitat terminal solen ser adequats per controlar la il·luminació i/o dispositius més senzills, com ara un paquet de teulada, bomba de calor, caixa VAV, bobina de ventilador, etc. Normalment, l'instal·lador selecciona una de les personalitats preprogramades disponibles que millor s'adapten al dispositiu que es va controlar, i no ha de crear una nova lògica de control.
Ocupació L'ocupació és un dels dos o més modes de funcionament d'un sistema d'automatització d'edificis. La desocupació, l'escalfament del matí i el retrocés nocturn són altres modes comuns.
L'ocupació normalment es basa en l'hora del dia. En mode d'ocupació, el sistema d'automatització d'edificis vol proporcionar un clima confortable i una il·luminació adequada, sovint amb control basat en zones, de manera que els usuaris d'un costat un edifici tinguin un termòstat diferent (o un sistema diferent, o subsistema) que els usuaris del costat oposat.
Un sensor de temperatura a la zona proporciona retroalimentació al controlador, de manera que pot proporcionar calefacció o refrigeració segons sigui necessari.
Si està habilitat, el mode de càlcul del matí (o MWU de l'anglès Morning Warmup) es produeix abans de l'ocupació. Durant l'escalfament del matí, el sistema d'automatització d'edificis tracta de portar l'edifici a un punt de referència just per a l'ocupació. El sistema d'automatització d'edificis sovint es basa en condicions d'exterior i experiència històrica per optimitzar l'MWU. També se'l coneix com a "inici optimitzat"