Óengus, fill de Fergus (en picte: Onuist map Urguist; en irlandès antic: Óengus mac Fergusso, Angus mac Fergus), va ser rei dels pictes des del 732 fins a la seva mort, el 761. El seu regnat es pot reconstruir a partir de dades de diferents fonts.
Óengus es va convertir en el rei de la pictes després d'un període de guerra civil a la fi del 720. Durant el seu regnat, el veí Regne de Dál Riata va ser sotmès i el Regne de Strathclyde fou atacat amb menys èxit. Fou el més poderós governant d'Escòcia durant més de dues dècades, i participà en guerres a Irlanda i Anglaterra. Els reis de la família d'Óengus dominaren les terres pictes fins al 839, quan una desastrosa derrota contra el vikings desencadenà un nou període d'inestabilitat que va acabar amb l'arribada al poder de Kenneth I d'Escòcia.
Fonts i antecedents Les fonts pictes de l'època són molt escasses, limitades a les llistes de reis -la llista originària fou creada a principis de la dècada de 720- i a algunes fonts relacionades amb la fundació de Saint Andrews, després anomenat Cennrígmonaid. A més a més del Regne picte, les principals fonts són els annals irlandesos, dels quals els Annals de l'Úlster i els Annals de Tigernach són els més fiables. Aquests inclouen els materials d'un annal conservat al monestir de Iona, a Escòcia. Óengus i els pictes apareixen de manera informal en les fonts gal·leses, com els Annales Cambriae, i amb més freqüència en les fonts de Northúmbria, de les quals la Continuació de la Crònica de Beda i la Historia Regum atribuïda a Simeó de Durham, són les més importants. miniatura|Els principals actors polítics al nord de gran Bretanya al voltant de 740 Els pictes van ser un dels quatre grups polítics al nord de la Gran Bretanya a principis del . La pictish (zona picta) engloba des del riu Forth, al nord, incloent-hi les Illes Òrcades, les Shetland i les Hèbrides Exteriors. Abans de l'era viquinga, el principal poder al terreny dels pictes semblava ser el Regne de Fortriu. Llocs importants de Fortriu són Burghead i Craig Phádraig, prop de l'actual Inverness. Sembla que els pictes només tenien un bisbe a Rosemarkie.A comezos do século VIII, os bispos foron Curetán, Fergus e Brecc.((Mencións ó norte de Gran Bretaña poden atoparse en D. W. Harding, The Iron Age in Northern Britain: Celts and Romans, Natives and Invaders (2004), e Leslie Alcock, Kings & Warriors, Craftsmen & Priests in Northern Britain AD 550–850 (2003)., excloent-ne el sud d'Escòcia i el nord d'Anglaterra.
S'estenia des del riu Forth cap al sud fins al riu Humber, Northúmbria. Antigament la força dominant de Gran Bretanya va continuar sent un regne poderós, però el final de l'antiga dinastia dels reis amb la mort d'Osric el 729 provocà un conflicte entre famílies rivals pel tron. El creixement del poder del Regne de Mèrcia al sud va suposar un problema més per als reis de Northúmbria. Per a la majoria del regnat d'Óengus, Northúmbria fou governat pel rei Eadberht.
Cap al sud-oest de la terra dels pictes hi havia els gaels de Dál Riata, on el regnat es disputà entre el Cenél Loairn al nord d'Argyll i el Cenél nGabráin de Kintyre. El 723, Selbach mac Ferchair, abdica com a cap del Cenél Loairn i rei de Dál Riata en favor del seu fill Dúngal, que fou expulsat com a rei de Dál Riata per Eochaid mac Echdach del Cenél nGabráin el 726. Dúngal i Eochaid encara estaven en conflicte a finals de l'any 731, quan Dúngal crema a Tarbert.John Bannerman, Studies in the History of Dalriada (1974), continua sent un estudi estàndard sobre Dál Riata.
La història del quart grup, els britànics de l'Alt Clut, més tard Regne de Strathclyde, ha deixat poca empremta als registres. El rei Teudebur mapa Beli havia governat Dumbarton Rock des de 722 fins a la seva mort, el 752, en què el succeí el seu fill Dumnagual."Rotri, rei dels britans", la mort del qual es registra als Annales Cambriae s.a. 754, fou identificat sovint com a rei d'Alt Clut, però aquest registre es refereix en realitat a Rhodri Molwynog ap Idwal, rei de Gwynedd.
Ascens al poder Les genealogies irlandeses parlen d'Óengus com a membre Eóganachta de Munster, el descendent de Coirpre Cruthnechán o "Cairbre el petit picte", mitològic o emanació doble de Coirpre Luachra mac Cuirc, fill del mític de Conall Corc,Un cicle primerenc de relats narra que Conall Corc viatjà al Regne picte i prengué com a primera muller la filla del rei picte, per això l'epítet de Coirpre. De tota manera, els contactes entre Escòcia i la llunyana Munster són coneguts des dels primers temps. Es deia que els primers Dál Riata vivien al Munster Occidental (Iarmuman) abans d'emigrar a Ulster i a l'oest d'Escòcia. i avantpassat d'Eóganacht Locha Léin, governants del Regne de Iarmuman. La branca de la parentela de la qual és conegut en els annals com a Eoghanachta Magh Geirginn, es deia que estava situat en una zona coneguda com a Circinn, generalment associada a les modernes Angus i Mearns.La genealogia apareix en el manuscrit Rawlinson B 502, ¶1083. Els seus primers anys de vida són desconeguts; Óengus era home de mitjana edat quan va entrar en la història. Els seus parents més propers inclouen dos fills, Bridei (mort el 736) i Talorgan (mort el 782), i dos germans: Talorgan (mort el 750) i Bridei (mort el 763).
El rei Nechtan, fill de Der-Ile, abdica per entrar en un monestir el 724 i va ser empresonat pel seu successor Drest el 726. El 728 i 729, quatre reis van competir pel poder al regne dels pictes: Drest, Nechtan, Alpín i Óengus, que va ser un partidari de Nechtan, i potser el seu hereu reconegut.Per als esdeveniments entre 724 e 729, vegeu . Per a Óengus com a partidari de Nechtan, i
Hi va haver quatre batalles al 728 i 729, prou grans com per ser inscrites a Irlanda. Alpín fou derrotat dues vegades per Óengus, després que Nechtan recuperés el poder. El 729, va esclatar una batalla entre els partidaris d'Óengus i els enemics de Nechtan a Monith Carn (a prop de Fettercairn), on els soldats d'Óengus van sortir victoriós. Nechtan restaurà el seu regnat, probablement fins a la seva mort l'any 732. El 12 d'agost 729, Óengus derrota i assassina Drest en la batalla de Druimm Derg Blathuug, un lloc que no ha estat identificat.
Conflicte amb Dál Riata miniatura|Imatge per satèl·lit de la zona nord de l'illa de la Gran Bretanya i l'illa d'Irlanda, que mostra la superfície aproximada de Dál Riata A la dècada de 730, Óengus va lluitar contra Dál Riata, el senyor protector d'Irlanda, Cenél Conaill, que en aquella època estava debilitat. Una flota de Dál Riata va lluitar per Flaithbertach mac Loingsig, cap de Cenél Conaill, en la seva guerra amb Áed Allán de Cenél nEógan, i va patir greus pèrdues el 733. Dál Riata va ser governat per Eochaid mac Echdach de Cenél nGabráin, que va morir el 733; a les llistes de reis no apareix clar qui el va succeir. Cenél Loairn del nord 'Argyll estava governat per Dúngal mac Selbaig, en qui Eochaid havia dipositat el regnat de Dál Riata en la dècada de 720.
La lluita entre els pictes, encapçalats pel fill d'Óengus, Bridei, i Dál Riata, liderat per Talorgan mac Congussa, es registra al 731. El 733, Dúngal mac Selbaig "secularitza [el santuari] de l'illa Tory quan hi porta Bridei". Dúngal, prèviament, havia estat deposat com a rei de Dál Riata, enderrocat com a rei de Cenél Loairn i substituït pel seu cosí Muiredach mac Ainbcellaig.
El 734, Talorgan mac Congussa va ser lliurat als pictes pel seu propi germà i ofegat per ells. Talorgan, fill de Drostan fou capturat a prop de Dún Ollaigh. Sembla haver estat rei dels Atholl, i fou ofegat per ordre d'Óengus el 739.Talorgan estava relacionat amb Nechtan, i anomenat germà seu l'any 713, cosa que podria indicar que era mig germà, germà adoptiu o cunyat. Dúngal també era un objectiu del mateix any. Va ser ferit, la torre no identificada de Dún Leithfinn va ser destruïda, i ell "va fugir a Irlanda, per estar fora del poder d'Óengus".
Els annals detallen una segona campanya d'Óengus contra Dál Riata el 736. Dúngal, abans que arribés a Irlanda, i el seu germà Feradach, van ser capturats i encadenats. Les fortificacions de Creic i Dunadd es van prendre. Muiredach de Cenél Loairn va ser derrotat amb grans pèrdues pel germà d'Óengus, Talorgan mac Fergusa. Una finalització de la campanya el 741 s'ha pres com a resultat d'una nova derrota del Dál Riata. Fou narrada en els Annals de l'Ulster com a Percutio Dál Riatai a h-Óengus m. Forggusso, la "ferida de Dál Riata per Óengus, fill de Fergus".AU 741.10. A causa d'aquests esdeveniments, Dál Riata desapareix en les fonts durant una generació.Es desconeix qui governava a Dál Riata el 741: els fills de Fiannamail ua Dúnchado esmentats als Annals de l'Ulster poden no tenir-hi relació, i l'esment d'Alpín, fill de Crup, de vegades considerat la mateixa persona que l'Alpín derrotat el 729, pot estar fora de lloc.
Óengus podria estar implicat en guerres a Irlanda: potser lluità amb Áed Allán, o contra ell com a aliat de Cathal mac Finguine. L'evidència d'aquesta participació és limitada: sols la presència de Bridei, fill d'Óengus, a l'illa de Tory, a la costa nord-oest de Donegal el 733, a prop de la terra de l'enemic d'Áed Allán, Flaithbertach mac Loingsig. Amb menys certesa, els Annals fragmentaris d'Irlanda esmenten la presència d'una flota picta de Fortriu que lluita per Flaithbertach el 733.Com ja s'ha dit, la majoria d'annals irlandesos diuen que Flaithbertach fou recolzat per una flota des de Dál Riata.
Alt Clut, Northúmbria i Mèrcia El 740, està registrada una guerra entre els pictes i Northúmbria, durant la qual Etelbald, rei de Mèrcia, s'aprofita de l'absència d'Eadberht de Northúmbria per arrasar-li les terres, i potser cremar York. La raó d'aquesta guerra no és clara, però s'ha suggerit que s'ha relacionat amb l'assassinat de Earnwine, fill de Eadwulf per ordre de Eadberht. El pare de Earnwine havia estat a l'exili al nord després de la seva derrota a la guerra civil de 705-706, i podria passar que Óengus, o Etelbald, o tots dos, havia intentat posar-lo al tron de Northúmbria.(. Para Earnwine, véxase (, ( miniatura|L'església d'Escomb, al comtat de Durham. Les esglésies de pedra foren construïdes per Nechtan, i potser l'església de St Andrews, d'Óengus, pot haver estat similar Les batalles entre els pictes i els britànics de l'Alt Clut, o Strathclyde, es registren als anys 744 i 750, quan Kyle, a l'Alt Clut, va ser presa per Eadberht de Northúmbria. La batalla del 750 entre els britànics i els pictes va tenir lloc en un lloc anomenat Mocetauc (potser Mugdock, prop de Milngavie), en què va morir Talorgan mac Fergusa, germà d'Óengus. Després de la derrota del 750, els Annals de l'Ulster recorden "la disminució de la sobirania d'Óengus". Això va ser a causa de l'arribada al poder d'Áed Trobar, fill d'Eochaid mac Echdach, en tot o en part de Dál Riata, i el seu rebuig del govern d'Óengus.L'entrada de l'any 752 en els Annals de Tigernach registren "la batalla d'Asreth en Circinn", crisi que està fora de lloc.
A més a més de la narració directa dels atacs de Dál Riata, hi ha un gran nombre d'interpretacions de les relacions entre Óengus, Eadberht i Etelbald en el període de 740 a 750. Una d'aquestes interpretacions suggereix que Óengus i Etelbald estaven aliats contra Eadberht, o fins i tot que cercaven un domini conjunt de la gran Bretanya, o Bretwalda, és a dir, Óengus recollint els homenatges al nord de la Humber i Etelbald al sud. Això es basa en un confús passatge de la Historia Regum de Simeó de Durham, i en general es considera que la interpretació que ofereix Frank Stenton (que es basa en un error del text i que Óengus i Etelbald no estaven vinculats a cap tipus de regnat) és correcta.