fou un filòsof alemany.
Estudià filosofia i teologia a Berlín, en la qual hi fou iniciat pels hegelians; desitjava dedicar-se al professorat oficial, però una malaltia de la vista li ho impedí i per atendre a la seva subsistència tingué d'acceptar una plaça de preceptor a casa de l'ambaixador rus baró de Meyendorff (1841) i més tard del príncep de Sayn-Wittgenstein (1844), al que acompanyà en les seves possessions de Vilnius a Lituània, i posteriorment a Frankfurt. Durant el temps lliure que aquesta feina li deixava, llegí les obres dels seus contemporanis i redactà alguns escrits. Les seves primeres obres, d'assumpte teològic quasi totes, i inspirades en la filosofia d'Hegel, són: Die Freiheit des Menschen und die Persönlichkeit Gottes (Berlín, 1838); Die Menschenwerdung Gottes nach ihrer Möglichkeit, Wirklichkeit und Nothwendigkeit (Múnic, 1839), amb especial referència a les doctrines de D. F. Strauss, C. F. Göschel i F. v. Schiller; Studien und Kritiken zur Theologie und Philosophie (Berlín, 1840); Schelling's und Vorlesungen in berlín (Berlín, 1842), exposició i crítica de les idees fonamentals de la filosofia de F. Schelling; Ueber das wahre Verhältniss der Vernunft zur Offenbarung (Darmstadt, 1848).
Durant l'hivern de 1846/47 conegué a Frankfurt Arthur Schopenhauer, amb el qual s'uní en estreta amistat durant tota la seva vida, i les idees del qual acceptà, amb algunes modificacions originals. El mateix Schopenhauer l'anomenà el seu <campió infatigable> i l'instituí hereu dels seus escrits. Sota la influència d'aquesta paradoxal pensador escriví Aesthetische Fragen (Dessau, 1853)); Die Naturwissenschaft in ihrem Einfluss auf Poesie, religion, Moral und Philosophie (Leipzig, 1855); Ueber den Materialismus. Seine Wahrkeit und sein Irrium (Leipzig, 1856); replica a L. Büchner; Briefe über die natürliche Religion (Leipzig, 1858); das sittliche Leben, estudis d'ètica (Leipzig, 1866); Der Materialismus und antimaterialistichen Bestrebungen der Gegenwart, a Unsere Zeit (1867) i Blicke in die intellektuelle, physische und moralische Welt (Leipzig, 1869).
Contribuí a divulgar la filosofia de Schopenhauer publicant Briefe über die Shopenhauer'sche Philosophie (Leipzig, 1854) i una nova sèrie (Leipzig, 1876); Memorabilien, Briefe und Nachlasstucke, junt amb Ernst Otto Lindner, que comprèn dues parts, Ein Wort der Vorteidigung i Vom ihm, über ihm (Berlín, 1863); un Schopenhauers-Lexikon (Leipzig, 1876); A. Schopenhauer: Lich strahlen aus seinen. Werken. Mit einer Biographie und Charakteristik (Leipzig, 1862; 7.ª ed., 1891), i diverses edicions d'obres de Schopenhauer. Per encàrrec i segons el pla del mateix Schopenhauer preparà la primera edició completa de les seves Obres que veieren la llum a Leipzig (1873/74; 5.ª ed., 1916).
A Frauenstädt se li deu gran part d'haver-se despertat l'interès per la filosofia de Schopenhauer. Devot fidel del seu mestre, contribuí a difondre l'esperit de la seva doctrina, però rectificà punts essencial de la mateixa. Preferia els afers religiosos i es mostrava més sever que Schopenhauer vers el materialisme. Conservava el voluntarisme, però lluny de confondre la voluntat animal amb la humana, les distingia, anomenant inferior a la primera i superior a la segona. Sense acceptar plenament l'optimisme, tractava de cercar una solució inter mitja entre aquest i el pessimisme, els resultats del qual repugnaven el seu temperament conciliador.
D'una manera anàloga a com el seu mestre oposava les dues critiques de I. Kant, Frauenstädt sosté que el llibre segon de El món com a voluntat i com a representació destruïa l'idealisme del primer. estima que les idees són la verdadera manifestació de la voluntat i que no poden ser pur fenomen o aparença des del moment en què obren com motius de determinació; així l'idealisme, segons el qual el món és la meva representació, es converteix en un monisme realista, és a dir, en un sistema si unitari, perquè tot depèn d'un principi, però aquest principi actua de forma distinta segons l'esfera de la realitat en què es mou.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1158. ()
Categoria:Filòsofs alemanys Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Morts a Berlín Categoria:Filòsofs polonesos Categoria:Artistes del voivodat de Gran Polònia Categoria:Escriptors polonesos del segle XIX Categoria:Filòsofs morts al segle XIX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XIX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1813