va ser un metge, professor i polític valencià que fou president del Col·legi de Metges d'Alacant i president de la Caixa d'Estalvis-Mont de Pietat d'Alacant.
Biografia Fill de l'històric metge Evarist Manero Mollà, un dels fundadors del Col·legi de Metges d'Alacant va estudiar també Medicina a la Universitat de València. Finalitzats els estudis retorna a Alacant en 1896 i va treballar per a la Beneficència"Salut i Malaltia en els municipis valencians" Josep L. Barona y otros (2002). Publicacions de la Universitat de València. local i provincial on es va establir com a interí. A més professor d'Educació física a l'Escola Normal alacantina"Las Escuelas Normales de Alicante: conservadurismo y renovación entre 1844 y 1931" per F. Larrosa i Leonor Maldonado (2012) Publicacions de la Universitat d'Alacant des de 1915. En 1917 fou elegit president del Col·legi de Metges d'Alacant i la seua primera junta es va compondre principalment de Martín de Santaolalla, Àngel Pascual i Devesa, Ladislao Ayela, Gabriel Montesinos, Adolfo Sapena, Lluís Delgado de Molina, Juan Sebastià, José Abad, Eduardo Amorós, Alvaro Campos i Rafael Ramos. Tornaria a ser escollit en 1921 i 1926 i el debat sobre la interinitat dels llocs de treball a l'Hospital i les suplències va esclatar, Manero presentaria la seva dimissió en 1927 per la precària situació en la qual es trobaven aqueixos metges —ell mateix inclòs— a l'Hospital Provincial i junt amb el vicepresident Pascual Devesa, el secretari Eduardo Mangada, Josep Buades, Josep Martí i la resta de metges contractats per l'Hospital, enfrontats al grup liderat per Gonzalo Mengual Segura que no volien que el Col·legi intervinguera ni defensara a ningú.
De ideologia liberal conservadora a l'any 1924 fou diputat provincial pel districte Elx-Alacant, i va formar part junt a Pascual Mas i Mas, entre uns altres, de la comissió que va acompanyar al llavors president de la Diputació d'Alacant Juan Grau a València per a debatre també amb representants de la província de Castelló l'assumpte de l'Avantprojecte d'Estatut de la Mancomunitat Valenciana i que els alacantins no van donar el seu suport, pel qual el president Grau va dimitir. Després Manero, en 1925 va ser nomenat pel governador civil quan la dictadura de Primo de Rivera i va aprofitar per a denunciar la insalubritat de les aigües estancades de l'Albufereta, perilloses per a la població de la partida rural que allí hi havia. Per aquells anys va encarregar la construcció de la seua casa a l'arquitecte Francisco Fajardo Guardiola al final de la Rambla.
Va morir en Alacant en 1936 ja començada la Guerra Civil espanyola.
El seu germà Elier Manero Pineda, amb qui va compartir sessions al Patronat (hui Consell) de la Caixa d'Estalvis, fou posteriorment president de la Diputació (1930).
Referències
Vegeu també Caixa Mediterrani
Bibliografia "Medio siglo de medicina en Alicante (Historia del Ilustre Colegio de Médicos 1894-1936)" José Luis de la Vega Gutiérrez (1984) Col·lecció Caixa d'Estalvis nº109. Editat per la C.A.P.A en Alacant.
Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Professors al País Valencià Categoria:Polítics alacantins Categoria:Diputats provincials Categoria:Morts a Alacant Categoria:Metges alacantins Categoria:Morts el 1936 Categoria:Professors d'educació física valencians Categoria:Docents de l'Alacantí Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1875