miniatura|Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.
Itàlia Via Emília: de Rímini (Ariminum), fins a la fi de la Via Flaminia, per Cesena, Bolonya vers Piacenza (Placentia) i Milà (-187 cònsol Marc Emili Lèpid). Via Emília Escàuria: Perllongament de la via Aurelia. De Pisa, resseguia la costa lígur per Gènova vers Vado Ligure (Vada Sabatia); d'aquí es convertia en la Via Julia Augusta, vers Piacenza (Placentia) (-109 cònsol Marc Emili Escaure). Via Amerina: de Roma vers Amelia (Ameria) i Perusa. Via Annia: del port d'Adria, per Pàdua vers Aquileia.(-153 cònsol Titus Annius Luscus). Via Àpia: també coneguda com a via Appianna. Es tracta de la via més antiga. De Roma per Albano, Terracina, Càpua, Benevent (Beneventum), Venosa i Tàrent (Tarantum) vers Bríndisi (Brundisium, -264) a la Pulla (-312 cònsol Appi Claudi Cec). Via Ardeatina: de Roma per Falcognana vers Ardea (prop de la Pulla). Via Aurèlia: de Roma per Orbetello (Cosa), Pisa vers Lucca, Gènova, Savona vers Ventimiglia i vers la Gàl·lia (-241 cònsol Gaius Aurelius Cotta). Via Campana: resseguia el Tíber, paral·lelament a la Via Portuense, vers Salina Veienti. Via Casilina: de Roma per Anagni, Frosinone vers Casilínum, prop de Cassino. Via Càssia: de Roma (ramificació de la Via Flamínia) per Sutri, Viterbo a través de l'Etrúria, i per Arezzo (Aretium) vers Florència (Florentia), i més endavant, per Pistoia vers Lucca i Pisa, on es trobava amb la via Aurèlia (-171).
Via Caecilia: Ramificació de la Via Salaria per Amitèrnum (prop de L´Aquila), travessava els Apenins centrals al Passo delle Capanelle i anava cap a Atri (Hatria) i Teramo vers Giulianova (Castrum Novum) vers la costa adriàtica (-142 cònsol Lucius Caecilius Metellus Calvus, o bé -117 amb el cònsol Lucius Caecilius Metellus Diadematus)
Via Claudia: Traçat mal definit (-312).
Via Claudia Augusta: Unia la plana del Po amb la província de la Rècia travessant els Alps (-15). miniatura|Vies romanes a la Península Itàlica.
Via Claudia Nova: Servia per unir la via Caecilia i la via Tiburtina (47).
Via Clodia: De Roma (ramal de la Via Cassia) per Bracciano i Veiano, s'unia a la Via Aurelia (-225). Via Clodia Nova o Clodia Secunda: Resseguia el riu Serchio i enllaçava Lucca amb la via Cassia a l'alçada de Luni (-183). Via Collatina Antica: de Roma, del sud del riu Aniene, vers Col·làcia prop de Palestrina (Praenesta). Via Domitiana: de Terracina per Pozzuoli (Puteoli) vers Portus Iulius per la badia de Nàpols. Després de Nàpols es dirigia cap a Reggio (Rhegium) (95 Domicià). Via Empolitana: de Tívoli (Tibur) a Subiaco. Via Farnesiana: Ramificació de la Via Aurèlia, vers Farnese (a l'oest del llac de Bolsena). Via Flaminia: de Roma par Narni (Narnia), vers Fano (Fanum Fortunae) o Rímini (Ariminum) (-220 cònsol Gai Flamini). Via Flaminia Nuova: Variant més recent de la Via Flamínia, per Spoleto (Spoletum). Via Flaminia Minor: també coneguda amb el nom de Via Flaminia militaris. D'Arezzo (Arretium) a Rímini (Ariminum) (-187). Via Gallica: de Verona (ramificació de la Via Postumia) per Brescia, Bèrgam vers Milà (Mediolanum). Via Julia Augusta (I): Perllongament de la Via Aurèlia i de la Via Postumia, de Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), resseguia la costa lígur per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), després passava pels Alps marítims vers Arle (Arelate) o Tarascó (Tarasco), ja a la Gàl·lia on enllaçava amb la Via Domitia (-13 August). Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord per Zuglio (Iulium Carnicum) i pel Plöckenpass vers el Drautal, se separava a Irschen (castrum Ursen) i conduïa per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) vers Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg). Via Labicana: de Roma, sortia de la via Latina, per Labicum vers la via Praenestina. Via Latina: de Roma, anava al nord des dels Albans, per Anagni, Ferentínum, Frosinone (Frusino) i Liri, vers Càpua, on enllaçava amb la via Àpia. Via Laurentina: de Roma a Laurèntum (San Lorenzo, al mar Tirrè). Via Nomentana: de Roma a Mentana (Nomentum), antigament anomenada Via Ficulensis vers Ficulea.
Via Ostiense: de Roma vers Òstia (port de Roma) pel sud del riu Tíber.
Via Palombarese: Nom medieval de la Via Nomentana vers Polombara Sabina.
Via Pompea: Resseguia la costa sud de Sicília. De Lilibèon (Marsalan) a Messina (-210 cònsol Marco Valerio Levino). miniatura|Via Amerina.
Via Popilia: també anomenada Via Capua-Rhegium. De Càpua, per Nocera (Nuceria), Morano (Moranum), Cosenza (Cosentia), Vibo (Valentia), vers Reggio de Calabria (Rhegium) (-132 consul Publio Popillio Lenate).
Via Popilia-Annia: de Rimini a Aquileia (-132).
Via Portuense: de Roma al port de Portus Augusti (Portus Claudii i Portus Traiani), al nord del Tíber (Claudi).
Via Postumia: D'Aquileia, per Oderzo, Vicenza, Verona, Cremona, Piacenza (Placentia), Voghera (Iria), Tortona (Dertona), Serravalle (Libarna), vers Gènova (-148 Cònsol Postumius Albinus).
Via Praenestina: de Roma a Palestrina (Praenesta). Anomenada anteriorment Via Gabina.
Via Sabina: Ramificació de la Via Salaria vers L´Aquila.
Via Salaria: de Roma per Settebagni, Fara in Sabina, Rieti, Antrodoco, Arquata i Ascoli Piceno vers Porto d´Ascoli vers l'Adriàtic.
Via Salaria Gallica: de Fossombrone (Forum Sempronii) per Suasa, Ostra, Aesis, Ricina, Urbs Salvia, Falerio vers Ascoli Piceno (Asculum) i les Marques on enllaça amb la Via Flaminia i la Via Salaria, a l'interieor.
Via Salaria Picena: Enllaçava la Via Flaminia i la Via Salaria. De Fano (Fanum Fortunae) vers Castrum Truentinum per Porto d´Ascoli a l'Adriàtic (ruta costanera).
Via Salaria Vecchia: D'Ascoli per S.Omero i Giulianova vers Atri, on enllaçava la Via Salaria amb la Via Caecilia.
Via Satricana: de Roma a Satricum (Borgo Montello prop de Latina). Vegeu Via Ardeatina.
Via Severiana: D'Òstia a Terracina.
Via Sublacense: Ramificaciót de la Via Valeria. De la vall de l'Aniene per la Villa di Nerone, vers Subiaco.
Via Tiberina: de Roma per Capena, Fiano Nazzano, Ponzano i Magliano vers la Via Flaminia.
Via Tiburtina: de Roma a Tibur (Tívoli). Després continuava com a Via (Tiburtina) Valeria (-286 Marcus Valerius Maximus).
Via Tiburtina Valeria També coneguda simplement amb el nom de Via Valeria. Perllongament de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, prop de l'antic llac de Fucino; recorria la costa adriàtica vers Pescara.
Via Traiana: Alternativa a l'antiga via Appia. De Benevent per Ascoli Satriano, Canosa di Puglia, Ruvo i Bitonto vers Bari (Adria), i en tant que Via Traiana Costiera (ruta costanera) o bé en tant que Via Traiana Interna (per l'interior), a través de Rutigliano i Conversano, després vers Brundísium (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajà).
Via Traiana Calabra: Perllongament de la Via Traiana, de Brundísium a Òtranto.
Via Tuscolana: de Roma a Túsculum. Via Valeria Siciliana: Resseguia la costa nord de Sicília. De Messina a Lilibèon (Marsala) (-210 cònsol Marco Valerio Levino).
Gàl·lia miniatura|Vies romanes de la Gàl·lia.Via Agripa: D'Arles per la vall del Roine, per Aurenja i Valença vers Lió (Lugdunum), després per Amiens (Samarobriva) vers Boulogne-sur-Mer (Gesoriacum) (segons els autors, creada entre -39 i -13 Marcus Vipsanius Agrippa).
Via Agrippinensis: També coneguda com a Via Belgica. De Bavay a Colònia (Colonia Claudia Ara Agrippinensium).
Via romana Langres-Metz: Enllaçava Andemantunnum amb Divodúrum dels Mediomàtrics. Calçades Brunehaut: Nom donat a l'Edat mitjana a diverses vies de la Gàl·lia belga, al nord del Sena. Calçada de Juli Cèsar: de Lutècia (Lutetia) a Rouen (Rotomagus). Calçada de la reina Blanca: Enllaçava Lutècia i Beauvais. Via Aquitània: de Narbona (ramificació de la Via Domitia) per Tolosa de Llenguadoc i Bordeus vers la costa atlàntica. Via Domitia: perllonga la Via Augusta (que anava a la península Ibèrica) pel coll de Panissars, prop del coll del Pertús (als Pirineus orientals), per Narbona i Besiers vers Nimes (Nemausus), Bèlcaire, Cavalhon, Ate, Sisteron, Gap, Ambrun vers Briançon amb enllaç cap al coll de Montgenèvre (-118 cònsol Cneus Domitius Ahenobarbus). Via Julia Augusta: perllongament de la Via Aurelia i de la Via Postumia. De Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), recorria la costa ligur per Albenga (Albingaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), llavors travessava els Alps-Maritims vers l'oest, cap a Arles (Arelate) i Tarascó, enllaçant amb la Via Domitia (-13 August) Via dels Alps: de Valença a Gap i Briançon. Via d'Antoní: també coneguda amb el nom de via dels Helvis. Resseguia la riba dreta del Roine. Via romana de Saintes a Perigús: també coneguda amb el nom de Chemin Boisné.
Via romana litoral: anomenada també Camin arriau en gascó el tros que passa per les Lanas. Enllaçava Bordeus amb Astorga (nord de la Península Ibèrica) passant pel país de Born, Dacs, Izura-Azme i Donazaharre. Via romana de Castelana a Entrevaus: de Castelana a Entrevaus passant per Briançonet.
Còrsega Via Corsica: de Mariana per Aleria, Præsidium, Portus Favonius vers Pallas (costa est de Còrsega).
Hispània miniatura|Traçat de la Via Augusta.Via Augusta: Perllongament de la Via Domitia a la península Ibèrica. Anava del coll de Panissars (Pirineus), prop de la Jonquera, fins a Cadis, passant per Gerunda, Bàrcino, Tarraco, València, Còrdova, Carmona i Sevilla (Hispalis) (-8 August).
Via Delapilata: Coneguda actualment com a Via de la Plata. Des de Sevilla (Hispalis) per Mèrida (Emerita Augusta), Càceres (Castra Cecilia), Salamanca (Helmantica) i Lléo; un cop a Lleó es dirigia vers Gijón (Gegionem) o vers Astorga (-139 cònsol Quint Servili Cepió).
Via XVI: enllaçava Lisboa (Olissipo) amb Braga (Bracara Augusta), a través de Santarém (Scalabis), Conimbriga, Gaia (Cale) i Porto (Portus) .
Via XVII: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari directe passant per Chaves (Aquae Flaviae).
Via XVIII: també coneguda amb el nom de via Nova. De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta) (79-80 legat C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, sota el mandat de Vespasià i Tit, i restaurada amb Maximí el Traci).
Via XIX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari més llarg que el de la via XVIII.
Via XX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari per loca maritima; aquest itinerari per la costa remuntava cap al nord fins a Brigantium (la Corunya); a partir de Lugo, s'ajuntava amb la via XIX per arribar a Astorga.
Viae Lusitanorum : passava per l'Algarve (Portugal): Castro Marim (Baesuris), Balsa, Faro (Ossonoba), Milreu, Cerro da Vila, Lagos (Lacobriga). Via del Capsacosta: variant de la Via Augusta. De la plana del Rosselló al Gironès, passant per Prats de Molló, Camprodon i la Vall de Bianya.
Britànnia miniatura|Vies romanes a Britànnia cap el 150 dC.Akeman Street: Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Alchester - Cirencester (Corinium).
Dere Street: York (Eboracum) - Mur d'Antoní.
Ermin Street: Cirencester (Corinium) - Swindon (Durocornovium ?) - Silchester (Calleva Atrebatum).
Ermine Street: Londres - Lincoln (Lindum) - York (Eboracum).
Fen Causeway: Denver de Peterborough - Water Newton (Durobrivae).
Fosse Way: Exeter (Isca Dumnonum) - Ilchester (Lindinis) - Bath (Aquae Sulis) - Cirencester (Corinium) - Leicester (Ratae) - Lincoln (Lindum).
King Street: Peterborough - Water Newton (Durobrivae) - South Kesteven, Lincolnshire.
London-West of England Roman Roads.
Peddars Way: ruta del Norfolk (comtat).
Stanegate: Borejava el mur d'Adrià. De Carlisle (Luguvallium) a Corbridge (Coria).