Les zebres (Hippotigris) són un subgènere de mamífers de la família dels èquids i el gènere Equus. Se'n distingeixen tres espècies, cadascuna amb un patró de ratlles específic: la zebra de Grévy, la zebra de muntanya i la zebra comuna.
Les zebres són un dels animals més coneguts d'Àfrica, on habiten diferents tipus d'ecosistemes, incloent-hi planes d'herba, sabanes, regions boscoses o amb arbusts, muntanyes i turons costaners. Són especialment conegudes per les seves característiques ratlles negres i blanques, que no varien únicament entre espècies sinó també d'un individu a l'altre, i per la seva crinera erecta. A diferència dels seus parents més propers, els cavalls i els ases, les zebres mai no han estat realment domesticades.
Tret d'algunes poblacions de zebres comunes que habiten el centre d'Etiòpia, les zebres viuen únicament a la meitat sud del continent africà. Encara que els àmbits de distribució de dues espècies diferents poden encavalcar-se, les diferències en el nombre de cromosomes impedeixen que s'encreuin: les zebres de Grévy en tenen 46, les zebres comunes 44 i les zebres de muntanya 32.
Etimologia Etimològicament, la paraula catalana prové del mot galaicoportuguès zevra, que significa «ase salvatge». El nom genèric Equus prové del llatí i significa ‘cavall’. Quant als noms específics, grevyi és en honor del president de França Jules Grévy, quagga és el nom donat pel poble khoikhoi a aquests animals i zebra fa referència al mot galaicoportuguès mencionat més amunt.
El nom zevra deriva del nom del zevro o cavall hidruntí (Equus hydruntinus). Quan a finals del els portuguesos començaren a explorar el litoral africà i arribaren al Cap de Bona Esperança, trobaren uns equins ratllats que, per la seva forma i mida, els resultaren notablement similars a les femelles dels cavalls hidruntins, per la qual cosa els donaren el nom de zevras.
Descripció miniatura|Una de les característiques de les zebres és la seva crinera de pèls erectes. Encara que les ratlles blanques i negres que presenten les zebres siguin una característica comuna, les tres espècies de zebra no tenen pas una relació més propera entre si que la que tenen amb altres animals del gènere Equus. A més, la característica comuna de les ratlles tampoc no és tan definitiva; una de les subespècies de zebra comuna, l'extinta quaga només tenia ratlles al coll. D'altra banda, hi ha altres perissodàctils que també tenen ratlles a les potes.
Malgrat que tenen una morfologia similar a la dels cavalls, són més petites, amb una mida mitjana de 2,3 metres de longitud, 1,2-1,5 metres d'alçada a l'espatlla i un pes d'uns 300 quilograms, tot i que les zebres de Grévy poden arribar a pesar fins a 450 quilograms. En aquesta última espècie, els mascles i les femelles tenen una mida similar, però en les zebres comunes i les zebres de muntanya els mascles són lleugerament més grossos.
Les zebres tenen un total de quaranta dents: dotze incisives que utilitzen per a tallar i arrancar trossos de vegetació; quatre canines; dotze premolars i dotze molars, totes utilitzades per moldre l'aliment abans d'empassar-se'l."Zebra", a McGraw-Hill's AccessScience. Accedit el 15-07-2008. Cal subscripció per consultar l'article.
Les zebres tenen un excel·lent sentit de la vista; es creu que poden veure-hi en color. Com molts ungulats, les zebres tenen els ulls als costats del cap, cosa que els proporciona un angle visual força ample. Les zebres també tenen visió nocturna, tot i que no és tan avançada com la de la majoria dels seus depredadors, però la seva bona oïda ho compensa.
Les zebres tenen un gran sentit de l'oïda, i tendeixen a tenir orelles més grosses i arrodonides que els cavalls. Com els cavalls i altres ungulats, les zebres poden girar les orelles en gairebé qualsevol direcció. A més d'una bona vista i oïda, les zebres tenen un sentit del gust agut, i un sentit de l'olfacte molt sensible al fum, cosa essencial per sobreviure als incendis.
L'esperança de vida mitjana de les zebres és d'uns trenta anys, tot i que en captivitat poden arribar a viure fins a quaranta anys. En estat natural, en el qual els depredadors representen una amenaça constant per a aquests animals, la longevitat mitjana és d'aproximadament dotze anys.
Ratlles miniatura|Zebra Les zebres són animals negres o d'un color fosc amb ratlles blanques, i amb una gran taca blanca al ventre que serveix per a camuflar-se. Algunes zebres tenen «ratlles ombra» de color marró entre les ratlles blanques i negres.
Hi ha tres raons per les quals es considera que les zebres són negres amb ratlles blanques, i no a l'inrevés:Re: Is a zebra white with black stripes or black with white stripes? Els èquids blancs no podrien sobreviure a les planes i boscs d'Àfrica. La quaga, una subespècie extinta de la zebra comuna, té les típiques ratlles a la part anterior del cos, però una part posterior fosca. Quan la regió entre les ratlles pigmentades esdevé massa ampla, apareixen ratlles secundàries, com si s'estigués debilitant la supressió.
El fet que algunes zebres tinguin ventres i potes de color blanc pur no és una prova gaire concloent que són animals blancs, car molts animals de colors diferents tenen ventres i potes de color blanc o un color clar. miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques. A més, les ratlles de les zebres són absents en el fetus, que és totalment negre. Les ratlles apareixen posteriorment, en bandes d'uns 400 micròmetres (vint vegades la mida d'una cèl·lula). Per tant, les ratlles són més amples com més gros és l'animal, i creixen conjuntament amb la mida del cos. Segons Bard, les espècies de zebres difereixen quant a l'estadi embrionari en què apareixen les ratlles. Bard descobrí una zebra anormal, sense ratlles; el seu pelatge negre tenia puntets blancs, cosa que provaria que les ratlles es formen per inhibició de la producció de melanina, i que per tant la zebra és sens dubte un èquid negre amb ratlles blanques.
Les ratlles solen ser verticals al cap, coll, espatlles i tronc, i horitzontals al darrere i a les potes de l'animal. Els passos de zebra prenen el seu nom de les ratlles blanques i negres de les zebres.
Alguns zoòlegs creuen que les ratlles són un mecanisme de camuflatge, que funciona de diverses maneres. Per començar, les ratlles verticals contribueixen a amagar la zebra entre les herbes. Tot i que això pot semblar absurd a primera vista, tenint en compte que l'herba no és ni blanca ni negra, se suposa que és eficaç contra el predador principal de les zebres, els lleons, que són daltònics. En teoria, una zebra que romangui quieta entre herbes altes podria passar desapercebuda per un lleó. A més, com que les zebres són animals gregaris, les ratlles ajuden a confondre els depredadors —diverses zebres que estiguin o que es moguin juntes poden semblar ser un únic animal gros, fent que el lleó tingui problemes per triar una sola zebra per atacar. Un ramat de zebres que es dispersin per fugir d'un predador li semblaran una massa confusa de ratlles verticals movent-se en direccions diferents, fent que al predador li costi seguir amb la vista un individu que se separi dels seus companys. Tot i això, els biòlegs no han observat mai lleons que semblin confosos per les ratlles de les zebres.
Es creu que les ratlles també tenen un paper en el comportament sexual; lleugeres variacions dels patrons permeten que les zebres distingeixin els diferents individus. En rares ocasions, neixen zebres sense ratlles, i aquests exemplars tendeixen a quedar separats del grup; això reforçaria la teoria que aquestes ratlles també tenen una funció social.
Una teoria més recent, que té suport experimental, sosté que la coloració disruptiva també és un mitjà eficaç de confondre el sistema visual de la mosca tse-tse, xucladora de sang.Waage, J. K. (1981). «How the zebra got its stripes: biting flies as selective agents in the evolution of zebra colouration». J. Entom. Soc. South Africa. 44: 351 - 358. Teories alternatives inclouen la que diu que les ratlles coincideixen amb la distribució de greix sota la pell, servint de mecanisme termoregulador per la zebra, i que qualsevol ferida pertorba el patró de ratlles, indicant clarament l'estat de forma de la zebra a parelles potencials.
Una llegenda africana intenta donar una explicació folklòrica a les ratlles d'aquest èquid:
Dieta Aliment miniatura|Un grup de zebres pasturant a Zàmbia Les zebres són mamífers exclusivament herbívors que mengen sobretot al matí i a la tarda, reposant al migdia. Són animals principalment de pastura que s'alimenten d'herba tosca, fulles i brots. També mengen escorça i branquillons. El seu aparell digestiu ben adaptat els permet subsistir amb una dieta de qualitat nutritiva més baixa que la que necessiten altres herbívors, però també és menys eficient, cosa que obliga les zebres a passar-se més de la meitat del temps menjant.
Les zebres poden moure's una vintena de quilòmetres en un dia a la recerca d'aliment, però al final del dia solen tornar al seu punt d'origen. Tanmateix, els ramats de zebres fan una migració anual molt més important que coincideix amb l'estació seca, que també fan molts altres mamífers africans i que representa un moviment de centenars de milers d'animals alhora.
Aigua Les condicions seques dels ecosistemes en què habiten les zebres fan que s'hagin adaptat als períodes d'aridesa.
Les zebres de Grévy són les que s'han adaptat millor a les condicions de sequera. Per sobreviure a l'estació seca, en què la majoria de rius, estanys i altres fonts d'aigua s'assequen, aquesta espècie de zebra excava als llits dels rius amb les seves peülles per trobar aigua.
La zebra de muntanya aprofita les característiques del seu hàbitat per sobreviure als períodes secs. Quan s'assequen les fonts d'aigua de les quals subsisteix, aquesta espècie simplement migra a una altitud més alta, on les temperatures inferiors fan que el vapor d'aigua es condensi en forma de pluja, neu o rosada.
La zebra comuna és la menys adaptada a la sequera. A diferència de les altres dues espècies, necessita tenir sempre aigua disponible, cosa que l'obliga a migrar d'un lloc a l'altre segons l'estació a la recerca de recursos hídrics.
Comportament miniatura|esquerra|Zebres a Tanzània Com la majoria d'èquids, les zebres són molt sociables. Tanmateix, la seva estructura social depèn de l'espècie. Les zebres de muntanya i zebres comunes viuen en grups, coneguts com a harems, que consisteixen en un mascle amb fins a sis egües i els seus poltres. Els mascles no dominants o bé viuen sols o amb altres mascles no dominants, fins que són prou grossos per desafiar un mascle dominant. Quan un grup de zebres és atacat per hienes o gossos salvatges, les egües s'agrupen amb els poltres al mig mentre que el mascle intenta foragitar els atacants.
Quan un mascle rival intenta derrocar el mascle dominant, aquest el desafia tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves. Això és una mena de demostració de força destinada a espantar el rival. Si aquest no cedeix, comencen a barallar-se, mossegant-se el coll i les potes o, en casos extrems, donant-se guitzes; aquests combats són més perillosos que la majoria de combats d'aquest tipus en el món animal, i una zebra pot acabar malferida. La jerarquia del grup es reflecteix en l'ordre en què caminen els seus membres; al davant de tot, camina l'egua més vella amb els seus poltres, després venen les altres femelles en ordre d'edat, també amb els seus poltres, i el mascle és el que tanca el grup.