va ser un escriptor i matemàtic anglès..
Vida i obra El seu pare, James Hinton, era un cirurgià que va evolucionar cap a filòsof, amb idees ètiques molt radicals: per exemple, era defensor de la poligàmia. Charles Howard Hinton va estudiar al Balliol College de la universitat d'Oxford, mentre donava classes al Cheltenham College. Es va graduar a Oxford el 1877 i de 1881 a 1886 va ser professor de ciències al Uppingham College de Rutland, mentre treballava en la seva tesi de master que li va ser atorgat el 1886. Durant aquesta època va editar els treballs pòstums del seu pare i va començar a publicar la seva pròpia obra que li va valer la general aprovació a les revistes científiques més importants.
El 1880 s'havia casat amb Mary Ellen Boole, filla de George Boole, però el 1883, amb nom fals, es va tornar a casar amb Maud Florence, cosa que el va portar a enfrontar un procés judicial per bigàmia que el va portar a la presó de Pentonville per uns dies.
El 1887, amb la seva dona, Mary Ellen Boole, i els seus quatre fills, van abandonar Anglaterra per traslladar-se al Japó i, uns anys després, sobre 1892, als Estats Units. Als Estats Units, va ser professor de les universitats de Princeton i de Minnesota, fins al 1900 en que va començar a treballar al Observatori Naval dels Estats Units de Washington DC. Els darrers anys de la seva vida va estar treballant a la Oficina de Patents dels Estats Units, fins que va morir sobtadament el 1907. Durant la seva estança as Estats Units va mantenir un perfil baix.
L'obra de Hinton és de difícil classificació. Com va dir Jorge Luis Borges el 1941:
En el seu primer article publicat (1880) abordava el tema de definir matemàticament la quarta dimensió. Els seus treballs posteriors (1883-1886), recollits en una obra en dos volums titulada Scientific Romances, són una barreja d'assajos científics i literatura de ciència-ficció. La seva tesi central és que la intuïció del hiperespai es veu obstaculitzada pels marcs científics epistemològics preexistents per entendre el món.
En la cultura popular i la ficció La figura de Charles Howard Hinton ha estat recuperada per diversos escriptors contemporanis, especialment en relació amb les seves teories sobre la quarta dimensió i la visualització d'espais de dimensions superiors.
Jorge Luis Borges fou un dels principals introductors de l'obra de Hinton en l'àmbit hispànic. El va citar en diversos assaigs, entre els quals «Avatares de la tortuga» i «La doctrina de los ciclos», i també el va incorporar a la seva ficció. Hinton apareix vinculat a la construcció conceptual de «Tlön, Uqbar, Orbis Tertius», és esmentat a «There Are More Things» a propòsit dels seus «fal·laços cubs» i Borges va reconèixer la influència dels seus exercicis de visualització geomètrica en altres relats. Aquesta presència ha estat estudiada, entre d'altres, per Antonio Cajero Vázquez.
A El mapa del tiempo (2008), Félix J. Palma esmenta Hinton com una de les figures intel·lectuals de l'Anglaterra victoriana vinculades a les especulacions sobre la quarta dimensió, en el marc de la recreació literària dels orígens de la ciència-ficció i de la figura d'H. G. Wells.
A Solenoide (2015), Mircea Cărtărescu dedica un dels episodis centrals de la novel·la a les teories de Hinton sobre les dimensions superiors, els tesseractes i els cubs de colors, que esdevenen un dels principals eixos simbòlics i filosòfics de l'obra.
L'escriptor i cineasta Carlos Atanes és autor de l'obra teatral Un genio olvidado (Un rato en la vida de Charles Howard Hinton), estrenada el 2015 i ambientada principalment durant l'estada de Hinton a Yokohama l'any 1893. L'obra recrea el moment en què el matemàtic britànic reflexiona sobre la seva trajectòria personal i intel·lectual, i presenta les seves teories sobre la quarta dimensió com a eix dramàtic de l'acció.
A la novel·la Jerusalem (2016), Alan Moore converteix Hinton en un dels personatges històrics del relat i integra les seves investigacions sobre la quarta dimensió i els cubs de colors dins l'arquitectura metafísica de l'obra. L'interès de Moore per Hinton ha estat assenyalat també per Lance Parkin en la seva biografia de l'autor.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Matemàtics anglesos Categoria:Alumnes del Balliol College Categoria:Alumnes de l'Uppingham School Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Nascuts el 1853 Categoria:Morts el 1907 Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XIX