El múscul bíceps braquial o, simplement, bíceps (del llatí musculus biceps brachii, «múscul de dos caps del braç») és un múscul esquelètic fusiforme situat a la part anterior del braç, entre l'espatlla i el colze. Forma part del compartiment anterior del braç, juntament amb el múscul braquial i el múscul coracobraquial, i és un dels músculs superficials més visibles de l'extremitat superior.Tiwana, Manpreet S.; Charlick, Matthew; Varacallo, Matthew A. «Anatomy, Shoulder and Upper Limb, Biceps Muscle». StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, actualitzat el 30 de gener de 2024.
El múscul rep el nom de la seva disposició proximal en dos caps: el cap llarg i el cap curt. Tots dos s'originen a l'escàpula, segueixen trajectes diferents a la regió de l'espatlla i s'uneixen en un ventre muscular comú a la part anterior del braç. Distalment, el bíceps s'insereix principalment a la tuberositat radial i també continua cap a la fàscia de l'avantbraç per mitjà de l'aponeurosi bicipital o lacertus fibrosus.
Les seves funcions més característiques són la flexió del colze i la supinació de l'avantbraç. Tot i que sovint s'associa popularment amb la força de flexió del braç, el múscul braquial és un flexor del colze molt important; el bíceps destaca sobretot per la seva capacitat de supinar l'avantbraç, especialment quan el colze és flexionat. També pot contribuir a moviments de l'articulació glenohumeral, com la flexió del braç, i el tendó del cap llarg pot tenir un paper passiu en l'estabilitat de l'espatlla.
El bíceps braquial és un múscul clínicament rellevant perquè els seus tendons poden presentar tendinopaties, lesions per sobreús o ruptures. Les lesions del tendó proximal, especialment del cap llarg, són relativament freqüents en persones d'edat avançada o en context de patologia del manegot dels rotatoris, mentre que la ruptura distal és menys freqüent però pot afectar de manera important la força de supinació.Hsu, David; Anand, Prashanth; Mabrouk, Ahmed; Chang, Ke-Vin. «Biceps Tendon Rupture». StatPearls. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing, actualitzat el 15 de juliol de 2023.
Terminologia El terme bíceps braquial significa literalment «dos caps del braç». El mot bíceps fa referència al fet que el múscul té dos orígens proximals diferenciats però una inserció distal comuna. En català, bíceps s'utilitza habitualment tant en singular com en plural; la forma bícep, encara que pot aparèixer en l'ús col·loquial, no és la forma normativa preferent en el registre anatòmic.
Els dos caps s'anomenen cap llarg i cap curt. Aquesta denominació no depèn només de la llargada del ventre muscular, sinó sobretot del trajecte tendinós proximal: el cap llarg té un tendó d'origen més llarg i intraarticular o intracapsular en relació amb l'articulació de l'espatlla, mentre que el cap curt s'origina a l'apòfisi coracoide i presenta un trajecte proximal més directe.
Anatomia Disposició general El bíceps braquial ocupa el pla superficial de la cara anterior del braç. En posició anatòmica, el ventre muscular és visible o palpable a la regió anterior del braç, per damunt del múscul braquial. La seva forma fusiforme fa que, durant la contracció, produeixi una prominència arrodonida que contribueix al relleu superficial del braç.Gray, Henry. «The Biceps Brachii». Anatomy of the Human Body. Filadèlfia: Lea & Febiger, 1918, p. 443.
Anatòmicament és un múscul biarticular en el sentit que travessa l'espatlla i el colze. Funcionalment, però, la seva acció inclou també la rotació de l'avantbraç a l'articulació radiocubital proximal, perquè la inserció al radi li permet generar un moment de supinació. Aquesta doble relació amb l'espatlla, el colze i el radi explica que el bíceps participi en moviments combinats de flexió i supinació, com ara descargolar o estirar un objecte amb l'avantbraç en rotació externa.Lippert, Lynn S. Clinical Kinesiology and Anatomy. 4a ed. Filadèlfia: F. A. Davis Company, 2006, p. 126-127. ISBN 978-0-8036-1243-3.
El bíceps no s'insereix a l'húmer, malgrat que el seu ventre discorre al llarg del braç. Els dos caps neixen a l'escàpula, descendeixen per davant de l'húmer i acaben al radi i a la fàscia de l'avantbraç. Per aquesta raó, la seva funció no es pot entendre només com la d'un múscul del braç, sinó també com la d'un múscul que transmet força entre la cintura escapular, el colze i l'avantbraç.
Origen proximal El cap llarg del bíceps s'origina al tubercle supraglenoidal de l'escàpula i a la porció superior del labrum glenoidal. El seu tendó passa per l'interior de la càpsula de l'articulació glenohumeral, però és extrasinovial, i després continua pel solc intertubercular de l'húmer, també anomenat corredera bicipital. Aquest recorregut explica la relació estreta entre el tendó del cap llarg, l'articulació de l'espatlla i algunes lesions del complex labral.
El cap curt s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula, habitualment per un tendó comú o molt proper al del múscul coracobraquial. Des d'aquest origen, descendeix per la part medial del braç fins a unir-se amb el cap llarg. El cap curt té una relació anatòmica important amb les estructures anteriors de l'espatlla i amb el nervi musculocutani, que travessa el coracobraquial abans de situar-se entre el bíceps i el braquial.
Els dos caps mantenen certa individualitat anatòmica fins al terç mitjà del braç, on formen un ventre comú. Tot i aquesta unió externa, diversos estudis anatòmics han mostrat que la continuïtat distal dels caps pot conservar una organització diferenciada fins a la inserció tendinosa, fet rellevant en cirurgia del tendó distal.
Inserció distal A la regió distal, el ventre del bíceps es transforma en un tendó fort que travessa la fossa cubital i s'insereix a la tuberositat radial. Aquesta inserció al radi és essencial per a la supinació: quan el múscul es contreu, tracciona el radi i el fa girar respecte del cúbit. Per això, la ruptura distal del tendó pot reduir de manera marcada la força de supinació.American Academy of Orthopaedic Surgeons. «Biceps Tendon Tear at the Elbow». OrthoInfo, consulta: 5 juliol 2026.
La inserció distal no és només un únic punt tendinós simple. La literatura anatòmica recent descriu una organització més complexa, amb contribucions diferenciades dels caps llarg i curt a la tuberositat radial. Aquesta disposició és important per entendre les reparacions anatòmiques del tendó distal i la recuperació de la supinació després d'una lesió.
A més del tendó principal, el bíceps emet una expansió fibrosa medial anomenada aponeurosi bicipital o lacertus fibrosus. Aquesta làmina s'estén cap a la fàscia profunda de l'avantbraç i pot protegir estructures vasculars i nervioses de la fossa cubital. En algunes ruptures distals, la integritat o la lesió d'aquesta aponeurosi pot influir en el grau de retracció del ventre muscular.
Relacions anatòmiques El bíceps es troba superficial al múscul braquial, que ocupa una posició més profunda i s'insereix al cúbit. Lateralment i medialment, els solcs bicipitals constitueixen referències de superfície per a vasos i nervis del braç. La artèria braquial discorre medial al bíceps i pot palpar-se en relació amb aquest múscul, especialment a la regió del braç i de la fossa cubital.
A la fossa cubital, el tendó del bíceps és un element anatòmic de referència juntament amb l'artèria braquial i el nervi mitjà. Aquesta zona té importància clínica en l'exploració vascular, en la presa de la pressió arterial i en procediments guiats per ecografia. La localització del tendó també és útil en l'exploració de ruptures distals, en què pot faltar la tensió tendinosa habitual.
El tendó del cap llarg es relaciona amb el solc intertubercular i amb estructures estabilitzadores de la part anterior de l'espatlla. La seva beina sinovial és contínua amb la membrana sinovial glenohumeral, fet que ajuda a explicar per què determinades patologies de l'espatlla poden associar-se a irritació o dolor a la regió anterior del braç.
Innervació i vascularització La innervació motora del bíceps braquial prové del nervi musculocutani, branca terminal del fascicle lateral del plexe braquial. Les arrels espinals més habitualment implicades són C5 i C6, encara que algunes descripcions inclouen contribucions de C7. El nervi musculocutani travessa el múscul coracobraquial i continua entre el bíceps i el braquial abans de convertir-se distalment en el nervi cutani lateral de l'avantbraç.
La irrigació arterial principal procedeix de branques musculars de l'artèria braquial. Aquesta artèria és la continuació de l'artèria axil·lar a partir del marge inferior del múscul rodó major i segueix el compartiment anterior del braç. El drenatge venós profund s'associa a les venes braquials, mentre que la xarxa superficial de l'extremitat superior inclou les venes cefàlica i basílica.
Funcions La funció més potent del bíceps braquial és la supinació de l'avantbraç, sobretot quan el colze es troba flexionat. En aquesta posició, la tracció sobre la tuberositat radial permet girar el radi de manera eficient. Per això, moviments com girar una clau, utilitzar un tornavís o obrir un tap poden requerir una participació important del bíceps, especialment si s'afegeix una flexió del colze.
El bíceps també flexiona el colze. Aquesta acció la comparteix amb el múscul braquial i amb el múscul braquioradial. El braquial és un flexor profund i molt constant del colze, mentre que el bíceps té una contribució que depèn de la posició de l'avantbraç: és més eficaç quan l'avantbraç és supinat i menys favorable quan és pronat.
A l'espatlla, els dos caps poden contribuir a la flexió del braç. El cap llarg també pot participar en l'abducció i en l'estabilització passiva del cap humeral, mentre que el cap curt pot contribuir a moviments d'adducció o flexió segons la posició del braç. Aquestes accions a l'espatlla són secundàries comparades amb la funció del múscul al colze i a l'avantbraç.
El bíceps actua com a antagonista funcional del múscul tríceps braquial en la flexió i extensió del colze. Tanmateix, l'organització dels moviments del membre superior depèn de la coordinació de diversos músculs. Durant una tasca com aixecar un objecte i girar la mà cap amunt, el bíceps pot actuar simultàniament amb flexors del colze, supinadors de l'avantbraç i estabilitzadors de l'espatlla i de l'escàpula.
La seva funció també depèn de la longitud muscular i de la posició articular. Com que travessa més d'una articulació, la posició de l'espatlla, del colze i de l'avantbraç pot modificar la capacitat del múscul per generar força. Aquesta característica és comuna en molts músculs biarticulars i explica per què la força percebuda del bíceps varia segons l'angle del colze i la posició de pronació o supinació.
Variants anatòmiques El patró de dos caps és el més habitual, però el bíceps braquial presenta variants anatòmiques relativament freqüents. S'han descrit caps accessoris, especialment un tercer cap que pot originar-se a l'húmer o a estructures properes del compartiment anterior del braç. Aquestes variants solen ser troballes anatòmiques sense repercussió funcional evident, però poden tenir importància en cirurgia, proves d'imatge o interpretació de masses musculars atípiques.
També poden existir variacions en la inserció distal i en la separació dels components tendinosos. Algunes descripcions anatòmiques indiquen que el tendó distal pot estar parcialment bifurcat o mostrar una separació entre les contribucions dels caps llarg i curt. Aquestes diferències són importants perquè la reconstrucció del tendó distal intenta restaurar no sols la flexió, sinó sobretot la capacitat de supinació.