Samir Amin () (el Caire, Egipte, 3 de setembre de 1931 - París, França, 12 d'agost de 2018World acclaimed Marxist thinker Samir Amin dies.) va ser un economista, geopolític, científic i escriptor egipci. Va ser un dels pensadors neomarxistes més importants de la seva generació, malgrat el fet que ell no es considerava neomarxista i fins i tot criticava a aquest moviment.Vegeu Entrevista a Samir Amin Va desenvolupar els seus estudis sobre política, estadística i economia a París.
Biografia Samir Amin va néixer al Caire, fill de pare egipci i mare francesa (tots dos metges). Va passar la seva infància i joventut a Port Said, on va assistir a l'escola de secundària. De 1947 a 1957 va estudiar a París, obtenint un diploma en Ciències Polítiques (1952) abans de graduar-se en estadística (1956) i economia (1957). En la seva autobiografia Itinéraire intellectuel (1990) va escriure que amb la finalitat de gastar una quantitat considerable de temps en "acció militant", només podia dedicar un mínim de temps a la seva preparació per als exàmens universitaris.
En arribar a París, Amin es va unir al Partit Comunista Francès (PCF), però després es va distanciar del marxisme soviètic, i es va sumar per algun temps amb els cercles dels maoistes. Amb altres estudiants va publicar una revista titulada Étudiants Anticolonialistes. El 1957 va presentar la seva tesi, supervisada per François Perroux, entre d'altres, originalment titulada Els orígens del subdesenvolupament - l'acumulació capitalista a escala mundial, després retítulada com "Els efectes estructurals de la integració internacional de les economies precapitalistes". Un estudi teòric del mecanisme que crea les anomenades economies subdesenvolupades.
Després d'acabar la seva tesi, Amín va tornar al Caire, on va treballar des de 1957 fins a 1960 com a oficial de recerca per a "L'Institut per a la Gestió Econòmica". Posteriorment, Amin deixa el Caire, per convertir-se en un assessor del Ministeri de Planificació a Bamako (Mali) des de 1960 fins a 1963. El 1963 se li va oferir una beca en l'Institut Africà de Desenvolupament Econòmic i de Planificació (Institut Africain de Développement Économique et de Planification - IDEP). Fins a 1970 va treballar allí, a més de ser un professor de la Universitat de Poitiers, Dakar i París (París VIII, Vincennes). El 1970 va ser nomenat director del IDEP, que va dirigir fins a 1980. El 1980, Amin va abandonar el IDEP i es va convertir en director del Fòrum del Tercer Món a Dakar.
Pensament Amin ha dedicat gran part de la seva obra a l'estudi de les relacions entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, les funcions dels estats en aquests països i principalment als orígens d'aquestes diferències, les quals es trobarien a les bases mateixes del capitalisme i la mundialització. Per Amin, la mundialització és un fenomen tan antic com la humanitat, no obstant això, en les antigues societats aquesta oferia oportunitats per a les regions menys avançades d'aconseguir a les altres. Per contra la mundialització moderna, associada al capitalisme, és polaritzant per naturalesa, és a dir que la lògica d'expansió mundial del capitalisme produeix en si mateixa una desigualtat creixent entre els socis del sistema.
Tesi de la desconnexió Un dels conceptes centrals dels estudis de Amin és la "tesi de la desconnexió", el qual desenvolupa en el seu llibre La desconnexió publicat el 1988. En el marc d'aquesta obra elabora una sèrie de propostes sobre la necessitat que els països anomenats subdesenvolupats es "desconnectin" del sistema capitalista mundial. Aquesta necessitat de desconnectar-se no està plantejada, segons Amin, en termes d'autarquia, sinó com a necessitat d'abandonar els valors que semblen estar donats naturalment pel capitalisme, per aconseguir posar en peus un internacionalisme dels pobles que lluiti contra aquest. La necessitat de desconnexió és el lògic resultat polític del caràcter desigual del desenvolupament del capitalisme, però també la desconnexió és una condició necessària per a qualsevol avanç socialista, tant en el Nord com en el Sud.
Crítica a la globalització Crític de la globalització, Amin veu en ella una coartada darrere de la qual s'amaga una ofensiva del capital, que vol aprofitar-se de les noves relacions de força que li són més favorables per aniquilar les conquestes històriques de les classes obreres. Aquestes relacions de força favorables estan així plantejades des de la caiguda del bloc Soviètic. Per Amin l'etapa que va des de la fi de la segona guerra mundial (1945) fins a l'enfonsament de l'URSS i els seus satèl·lits (1989-1991) va significar una etapa d'ascens de moviments d'alliberament als països del tercer món i de progrés en les seves economies, ja que es van veure beneficiats per la competència Est-Oest. A partir de l'ensulsiada de la URSS el triomf del capital és total i est troba condicions més favorables per fer marxa enrere en els assoliments dels pobles. Amin discuteix la idea de la mundialització com a assoliment de la humanitat, com a màxima meta del progrés humà. No obstant això, el discurs dominant faria de la mundialització una obligació absoluta, una llei inqüestionable contra la qual no es pot fer gens. Encara més, la mundialització només tindria un aspecte, la que se'ns proposa en el seu nom, sent totes les altres forçosament utopies.
Crítica al comunisme soviètic Dins del pensament de Amin també poden trobar-se fortes crítiques al comunisme de tipus soviètic. La principal és precisament que no va arribar a ser socialista. Al contrari, el que va fer va ser establir un nou tipus de burgesia (la Nomenklatura) que es mirava, en totes les seves aspiracions, en el mirall d'Occident, model del qual anhelava reproduir. Amin planteja que el socialisme significa no només l'abolició de la propietat privada, sinó també (i fins i tot més) altres relacions pel que fa al treball que les que defineixen l'estatut de l'assalariat i la construcció d'un sistema que permeti a la societat en el seu conjunt (i no a un aparell que operi en el seu nom) dominar el seu esdevenir social, la qual cosa al seu torn implica la construcció d'una democràcia avançada, més avançada que la burgesa. No obstant això, la societat soviètica no només no es diferenciava de la burgesa en aquests punts, sinó que quan es diferenciava era per a pitjor.
Publicacions 1957, Les effets structurels de l'intégration internationale des économies précapitalistes. Une étude théorique du mécanisme qui an engendré les éonomies dites sous-développées (thesis) 1965, Trois expériences africaines de développement: le Mali, la Guinée et le Ghana 1966, L'économie du Maghreb, 2 vols. 1967, Le développement du capitalisme en Côte d'Ivoire 1969, Le monde des affaires sénégalais 1969, The Class struggle in Africa 1970, Le Maghreb moderne 1970, L'accumulation à l'échelle mondiale 1970, with C. Coquery-Vidrovitch, Histoire économique du Congo 1880–1968 1971, L'Afrique de l'Ouest bloquée 1973, Le développement inégal 1973, L'échange inégal et la loi de la valeur 1973, Neocolonialism in West Africa 1973, 'Le developpement inegal. Essai sur les formations sociales du capitalisme peripherique' Paris: Editions de Minuit. 1974, with K. Vergopoulos: La question paysanne et le capitalisme 1975, with A. Faire, M. Hussein and G. Massiah: La crise de l‘impérialisme 1976, ‘Unequal Development: An Essay on the Social Formations of Peripheral Capitalism' New York: Monthly Review Press. 1976, L'impérialisme et le développement inégal 1976, La nation arabe 1977, La loi de la valeur et le matérialisme historique 1979, Classe et nation dans l'histoire et la crise contemporaine 1980, L'économie arabe contemporaine 1981, L'avenir du Maoïsme 1982, Irak et Syrie 1960–1980 1982, with G. Arrighi, A. G. Frank and I. Wallerstein): La crise, quelle crise? 1984, 'Was kommt nach der Neuen Internationalen Wirtschaftsordnung? Die Zukunft der Weltwirtschaft' in 'Rote Markierungen International' (Fischer H. and Jankowitsch P. (Eds.)), pp. 89–110, Vienna: Europaverlag. 1984, Transforming the world-economy? : nine critical essays on the new international economic order. 1985, La déconnexion 1988, Impérialisme et sous-développement en Afrique (expanded edition of 1976) 1988, L'eurocentrisme 1988, with F. Yachir: La Méditerranée dans le système mondial 1989, La faillite du développement en Afrique et dans le tiers monde 1990, with Andre Gunder Frank, Giovanni Arrighi and Immanuel Wallerstein: Transforming the revolution: social movements and the world system 1990, Itinéraire intellectuel; regards sur le demi-siècle 1945-90 1991, L'Empire du chaos 1991, Les enjeux stratégiques en Méditerranée 1991, with G. Arrighi, A. G. Frank et I. Wallerstein): Le grand tumulte 1992, 'Empire of Chaos' New York: Monthly Review Press. 1994, L'Ethnie à l'assaut des nations 1995, La gestion capitaliste de la crise 1996, Les défis de la mondialisation 1997, 'Die Zukunft des Weltsystems. Herausforderungen der Globalisierung. Herausgegeben und aus dem Franzoesischen uebersetzt von Joachim Wilke' Hamburg: VSA. 1997, Critique de l'air du temps 1999, "Judaism, Christianity and Islam: An Introductory Approach to their Real or Supposed Specificities by a Non-Theologian" in "Global capitalism, liberation theology, and the social sciences: An analysis of the contradictions of modernity at the turn of the millennium" (Andreas Mueller, Arno Tausch and Paul Zulehner (Eds.)), Nova Science Publishers, Hauppauge, Commack, New York 1999, Spectres of capitalism: a critique of current intellectual fashions 2000, L'hégémonisme des États-Unis et l'effacement du projet européen 2002, Mondialisation, comprendre pour agir 2003, Obsolescent Capitalism 2004, The Liberal Virus: Permanent War and the Americanization of the World 2005, with Ali El Kenz, Europe and the Arab world; patterns and prospects for the new relationship 2006, Beyond US Hegemony: Assessing the Prospects for a Multipolar World 2008, with James Membrez, The World We Wish to See: Revolutionary Objectives in the Twenty-First Century 2009, 'Aid for Development' in 'Aid to Africa: Redeemer or Coloniser?' Oxford: Pambazuka Press 2010, 'Eurocentrism - Modernity, Religion and Democracy: A Critique of Eurocentrism and Culturalism' 2nd edition, Oxford: Pambazuka Press 2010, 'Ending the Crisis of Capitalism or Ending Capitalism?' Oxford: Pambazuka Press 2010, 'Global History - a View from the South' Oxford: Pambazuka Press 2011, 'Maldevelopment - Anatomy of a Global Failure' 2nd edition, Oxford: Pambazuka Press 2011, 'Imperialsim and Globalization' : Monthly Review Press 2013, 'The Implosion of Contemporary Capitalism' : Monthly Review Press 2016, 'Russia and the Long Transition from Capitalism to Socialism' : Monthly Review Press
Referències
Bibliografia Aidan Forster-Carter: "The Empirical Samir Amin", in S. Amin: The Arab Economy Today, London, 1982, pp. 1–40 Duru Tobi: "On Amin's Concepts - autocentric/ blocked development in Historical Perspectives", in: Economic Papers (Warsaw), No. 15, 1987, pp. 143–163 Fouhad Nohra: Théories du capitalisme mondial. Paris, 1997 Gerald M. Meier, Dudley Seers (eds.): Pioneers in Development. Oxford, 1984
Categoria:Persones del Caire Categoria:Economistes africans Categoria:Economistes marxistes Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Morts a París Categoria:Economistes francesos Categoria:Comunistes africans Categoria:Marxistes francesos Categoria:Polítics egipcis Categoria:Activistes egipcis Categoria:Activistes francesos Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX