La Societat de Salvament i Seguretat Marítima, també coneguda per l'acrònim SASEMAR o de manera extraoficial com a Salvament Marítim, és un ens públic empresarial encarregat de la seguretat marítima en aigües espanyoles. Està sota dependència directa del Ministeri de Foment d'Espanya per mitjà de la Direcció General de la Marina Mercant. La seva fundació data de l'any 1992, arran de la promulgació de la Llei 27/92 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, entrant en funcionament l'any 1993.
La Societat de Salvament i Seguretat Marítima té com a principal tasca el dur a terme operacions de cerca i rescat a les zones de responsabilitat assignades a Espanya, que cobreixen més d'1.500.000 km². També té assignades altres tasques com la lluita contra la contaminació marítima, el control del tràfic marítim -especialment en zones de gran tràfic com l'Estret de Gibraltar i el dispositiu de separació de trànsit (DST) a l'altura de Finisterre -, i l'assistència a embarcacions.
Història La primera societat de salvament en la mar en Espanya, la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags, data de 1880 i va estar molt influenciada per l'èxit de la Royal National Lifeboat Institution britànica. Igual que el seu homòleg britànic, aquesta societat estava creada per voluntaris, i era gestionada de manera local, sense que existís una agència que coordinés els esforços de cerca i rescat.
Amb el pas dels anys, aquesta societat acabaria desapareixent i el seu paper ho va passar a assumir la Armada Espanyola, l'empresa estatal Remolques Marítimos S.A. per a rescats en alta mar, i la Creu Roja per a rescats a banyistes a platges i costes.
Un segle després de la creació de la primera experiència d'una societat de rescat marítim, Espanya faria el pas definitiu per asseure les bases d'un sistema de salvament modern. En 1979, les autoritats espanyoles van signar a la ciutat d'Hamburg la inscripció en el Conveni Internacional de Cerca i Salvament SAR 79, que entraria en vigor en 1985.
Aquest conveni definia l'organització d'una xarxa de centres encarregats de la coordinació dels diferents recursos humans i materials per a la realització de missions de salvament.
Amb l'Armada i l'empresa Remolques Marítimos com a úniques dues entitats per al rescat marítim, Espanya, amb un total de 7.880 km de costa i una superfície de responsabilitat marítima de més d'1.500.000 km², no disposava dels mitjans suficients per complir les exigències d'aquest conveni. Per tant, davant la carestia de mitjans, es va publicar en 1989 el primer Pla Nacional de Salvament per a la construcció de dos centres de coordinació de salvament i del centre nacional de coordinació, així com la contractació dels primers bucs i helicòpters per dotar de mitjans a la futura Societat de Salvament i Seguretat Marítima.
La Societat de Salvament i Seguretat Marítima va ser creada el 24 de novembre de 1992, amb la promulgació de la Llei 27/92 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant. Des de la seva creació, a Salvament Marítim se li van encomanar diverses funcions:
Des d'aquella es responsabilitza de les quatre zones de responsabilitat de Cerca i Salvament Marítim que li té assignada l'Organització Marítima Internacional (OMI), que són les següents: MRCC Atlántico, MRCC Canàries, MRCC Estret i MRCC Mediterrani.
Els Planes Nacionals de Salvament Per complir amb les responsabilitats subscrites amb l'Organització Marítima Internacional, es van crear una sèrie de Planes Nacionals de Serveis Especials de Salvament de la Vida Humana en la Mar i de la Lluita contra la Contaminació del Medi Marí, comunament coneguts com a Pla Nacional de Salvament. Aquests han estat els documents bàsics de planificació i desenvolupament del conjunt de les estructures relatives al control del tràfic marítim, salvament i lluita contra la contaminació marina que competeix a Espanya. Té com a objectiu salvaguardar la vida humana al mar i protegir el medi ambient mitjançant la coordinació de tots els recursos susceptibles de ser utilitzats davant qualsevol emergència marítima.
Aquests Planes Nacionals de Salvament, han contribuït al fet que Espanya millori les seves capacitats de rescat i protecció marina al llarg dels anys. L'any de la seva creació, en 1993, Salvament Marítim tan sol comptava amb tres helicòpters, una flota pròpia composta d'embarcacions de la classe Salvamar i alguns remolcadors en règim de lloguer.
El Pla Nacional de Seguretat i Salvament Marítim en vigor, és el 2010-2018 amb una dotació d'1.690,5 milions d'euros, revisable en 2013 en funció de les necessitats operatives del moment.
Col·laboració amb altres organismes miniatura|Un patruller del Servei de Vigilància Duanera col·laborant amb una embarcació de la classe Salvamar en un dispositiu de cerca a La Corunya. Salvament Marítim, a més dels seus mitjans propis, es responsabilitza de coordinar la intervenció dels mitjans pertanyents a altres administracions i institucions col·laboradores, a les àrees corresponents a la cerca, salvament i lluita contra en la contaminació en la mar. Aquests organismes són:
Serveis d'Emergència de les Comunitats Autònomes Protecció Civil Armada Espanyola Servei de Cerca i Rescat (SAR) de l'Exèrcit de l'Aire espanyol Servei Marítim de la Guàrdia Civil Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària. Secretaria General de Pesca Marítima Centre Radiomèdic de l'Institut Social de la Marina Cos Nacional de Policia Cellnex Telecom. Creu Roja Espanyola
Centres de salvament miniatura|Una embarcació de la classe Salvamar, acudint en auxili d'un caiuc. La Societat de Salvament i Seguretat Marítima compta amb un total de 21 centres per gestionar als diferents mitjans disponibles. Aquests es divideixen en un Centre Nacional de Coordinació de Salvament (CNCS), situat en Madrid, i vint Centres de Coordinació de Salvament (CCS), que són els següents:
Centres de Coordinació de Salvament de la zona atlàntica CCS Vigo (Vigo (Pontevedra)) CCS Finisterre (O Porto do Son (La Corunya)) CCS La Corunya (La Corunya) CCS Gijón (Gijón (Astúries)) CCS Santander (Santander (Cantàbria)) CCS Bilbao (Santurtzi (Biscaia))
Centres de Coordinació de Salvament de la zona de Canàries CCS Las Palmas (Las Palmas de Gran Canària) CCS Tenerife (Santa Cruz de Tenerife)
Centres de Coordinació de Salvament de la zona de l'Estret CCS Algesires (Algesires (Cadis)) CCS Tarifa (Tarifa (Cadis)) CCS Cadis (Cadis) CCS Huelva (Huelva)
Centres de Coordinació de Salvament de la zona mediterrània CCS Palamós (Palamós, Girona)) Tancat en 2012 CCS Barcelona (Barcelona) CCS Tarragona (Tarragona) CCS Castelló (Castelló de la Plana) CCS València (València) CCS Palma (Palma, Balears)) CCS Cartagena (Cartagena, Múrcia) CCS Almeria (Almeria) Centre de Coordinació de Salvament Nacional CNCS Madrid (Madrid)
Unitats de salvament Unitats marítimes Per a la realització de la feina, la Societat de Salvament i Seguretat Marítima disposa de mitjans marítims i aeris. Dins de les unitats marítimes disposa d'un total de cinc bucs polivalents, nou remolcadors d'altura, cinc embarcacions polivalents (Guardamars), cinquanta-cinc http://www.salvamentomaritimo.es/sm/flota-y-medios/medios-maritimos/embarcaciones-salvamares-y-salvamares/ embarcacions ràpides (Salvamars) i quaranta-dues embarcacions de mida menor (Creu Roja), http://www.salvamentomaritimo.es/sm/flota-y-medios/medios-maritimos/embarcaciones-de-cruz-roja-espanola/ sumant en total unes 116 embarcacions.
Bucs polivalents miniatura|Buc Polivalent Luz de Mar, BS-41, al Port de Santa Cruz de Tenerife. Bucs de la Classe Luz de Mar Nom Codi AnyPotència (cv.)Tir (tons.)Eslora (m.)Zona Luz de Mar BS-41 2005 10 300 128 56 Estret Miguel de Cervantes BS-21 2005 10 300 128 56 Canàries
Bucs de la Classe Don Inda Nom CodiAnyPotència (cv.)Tir (tons.)Eslora (m.)Zona Don Inda BS-11 2006 20 600 228 80 Atlàntic Clara Campoamor BS-32 2007 20 600 228 80 MediterraniHeroinas de Salvora202315.600 kW21382,35Canarias
Bucs remolcadors miniatura|Buc Remolcador María Pita (BS-14). miniatura|Buc Remolcador Alonso de Chaves (BS-12) al Port de Cillero, Viveiro (Lugo). miniatura|Una altra imatge de l'Alonso de Chaves, aquí al Port del Musel, Gijón (Astúries). miniatura|Buc Remolcador Punta Mayor (BS-31) al Port de Barcelona, Barcelona. miniatura|Buc Remolcador Punta Salinas (BS-42) a Santa Cruz de Tenerife.
Salvament Marítim disposa de nou bucs remolcadors
Bucs de la classe María de Maeztu
Nom CodiAnyPotència (cv.)Tir (tons.)Eslora (m.)ZonaMaría Pita BS-14 2007 5 500 60 39,7 Galícia (Rías Bajas)María Zambrano BS-22 2007 5 500 60 39,7 Golf de CadisMaría de Maeztu BS-13 2008 5 500 60 39,7 Cornisa CantàbricaMarta Mata BS-33 2008 5 500 60 39,7 BalearesSar Mastelero BS-23 2010 5 500 60 39,7 Mediterrani SudSar Gavia BS-15 2010 5 500 60 39,7 Galícia (Rías Altas)Sar Mesana BS-34 2010 5 500 60 39,7 Llevant Punta MayorBS-3119848.0007060BarcelonaAlonso de ChavesBS-12198786407063,90Gijón
Embarcacions Polivalents (Guardamar) miniatura|Embarcació d'Intervenció Ràpida Guardamar Concepción Arenal (G-10) al Porto de Celeiro, Viveiro (Lugo). miniatura|Embarcació d'Intervenció Ràpida Guardamar Calíope (G-40) al Port d'Almeria, Almeria.
Conegudes com a "Guardamares", són un total de cinc embarcacions fabricades per Auxiliar Naval del Principado, del grup Astilleros Armón.
Nom Codi Entrada en serveiPotència (cv.)Tripulació Eslora (m.)BaseIMO Guardamar Calíope G-40 6 d'octubre de 2008 3.480 kW 8 31 Almeria 9541643 Guardamar Concepción Arenal (ex Guardamar Terpsícore) G-10 18 de febrer de 2009 3.480 kW 8 31 La Corunya 9541655 Guardamar Polimnia G-30 2009 3.480 kW 8 31 València 9541679 Guardamar Talía G-20 2009 3.480 kW 8 31 Santa Cruz de Tenerife 9541667Guardamar Uránia20233.680 kW840Lanzarote9967770
Embarcacions d' intervenció ràpida (Salvamar) Conegudes com a "Salvamares", són un total de cinquanta-cinc vaixells que són capaços de navegar a alta velocitat (entorn dels trenta nusos), distribuïdes per tota la costa espanyola. Existeixen dos tipus de classes de navilis dins de les Salvamares; les Alusafe 2000, de 20 o 21 metres d'eslora, y las Alusafe 1500, de 15 metros de eslora. Ambdues classes van ser dissenyades per la companyia Maritime Partner AS, de Ålesund, Noruega, que va construir les cinc primeres unitats de les Alusafe 1500 de SASEMAR, havent estat les altres d'aquesta classe i totes les de l'Alusafe 2000 fabricades a Espanya sota llicència, segons un contracte signat al febrer de 1992, per la drassana Auxiliar Naval del Principado, S.A. o AUX NAVAL, S. a., pertanyent al grup Astilleros Armón, a Puerto de Vega, parròquia del conceyu de Navia (Astúries). Un derivat de les Alusafe 1500, la classe Alusafe 1500 MK.II, és emprat a Espanya, en aquest cas en el Servei Marítim de la Guàrdia Civil. Zona Atlàntica
Nom Entrada en serveiPotència (cv.)Tripulació Eslora (m.)Base Orión 22 de desembre de 1999 2 x 1.300 3 20 Pasaia (Guipúscoa) Monte Gorbea 1 de juliol de 1992 2 x 450 3 15 Bermeo (Biscaia)Alcyone27 de juny de 20082 x 1.300321Bilbao Deneb 24 de gener de 2001 2 x 1.400 3 21 Santander (Cantàbria) Castor 20 de juliol de 1991 2 x 450 3 15 Llanes (Astúries) Rigel 3 d'abril de 2000 2 x 1.300 3 20 Gijón (Astúries) Capella 20 de març de 2002 2 x 1.400 3 21 Ḷḷuarca (Astúries) Alioth 29 d'octubre de 2007 2 x 1.400 3 21 Burela (Lugo) Sargadelos 1 de febrer de 1995 2 x 450 3 15 Ribeira (La Corunya) Shaula 1 de juliol de 2001 2 x 1.400 3 21 Cariño (La Corunya) Betelgeuse 23 d'abril de 2017 2 x 1.400 3 22 La Corunya Altair 30 de novembre de 2000 2 x 1.400 3 21 Camariñas (La Corunya) Regulus 1 de setembre de 2003 2 x 1.400 3 21 O Porto do Son (La Corunya) Mirach 2 de desembre de 2002 2 x 1.400 3 21 Cangas de Morrazo (Pontevedra) Zona de Canàries