El Trio per a piano núm. 1 en mi bemoll major, op. 1 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, és un trio per a piano, violí i violoncel compost entre 1793 i 1795. Fou publicat l'octubre de 1795 per Artaria a Viena en el conjunt dels tres Trios Op. 1. Estan dedicats al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.
Presentació de l'obra Primera obra publicada per Beethoven (tres anys després de la seva arribada a Viena), el Trio núm. 1 era ja imprès, com els seus dos germans de l'opus 1, de la marca de l'autor, amb la introducció d'un scherzo entra lAdagio i el Finale en lloc del Menuet ja en desús. Aquesta estructura, en quatre moviments, es desmarca d'aquella dels seus il·lustres predecessors a aquesta forma musical que són Haydn i Mozart de la qual els trios no comporten que tres moviments. El trio per a teclat, en efecte, ha considerat com una sonata en trio qui comporta habitualment tres moviments: viu-lent-viu. Existeix un quart moviment viu qui és el minuet, rarament utilitzat i que Beethoven reintroduiria i reemplaçarà per l'scherzo. Una altra característica és la longitud de la partició: quatre moviments d'una longitud total de 1109 mesures.
L'opus 1 el va tocar sobretot Haydn, qui en va fer un elogi mitigat.
Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 30 minuts: Allegro, 4/4, mi bemoll major (293 compassos) Adagio cantabile, 3/4, la bemoll major (123 compassos) Scherzo. Allegro assai, 3/4, Mi bemoll major (215 compassos) Finale. Presto, 2/4, Mi bemoll major (478 compassos)
Referències
01 Categoria:Composicions musicals del 1795 Categoria:Composicions en mi bemoll major