Depeche Mode és un grup anglès de new wave, pop, rock alternatiu i música electrònica, format l'any 1980 a Basildon.
Als seus inicis, van formar part de l'escena musical futurista originada a Gran Bretanya cap a la fi dels anys 1970 i principi dels 80, fortament influïda per grups com Kraftwerk. Són considerats com un dels grups pioners a portar al públic en general elements electrònics destacables barrejats a la seva música pop rock; també destaquen els seus vídeoclips (molts d'ells realitzats per Anton Corbijn) i els seus concerts en directe. Actualment, segueixen sent un grup d'un gran èxit comercial i de públic.
Considerats des dels seus inicis com a grup de synthpop, no van trigar gaire a afegir nous elements musicals a aquesta etiqueta i a endurir el seu so, sovint incorporant-hi elements de rock, com ara les guitarres i les bateries, sobretot en directe; mentrestant, les seves lletres es van sofisticar progressivament i van passar a tractar temes més obscurs.
Dintre de la seva discografia destaquen Songs of Faith and Devotion (1993) i Violator (1990). D'altres treballs també són molt valorats per una gran part dels seus incondicionals, com els discos Ultra (1997) i Music for the Masses (1987).
Fins al 2006, està estimat que Depeche Mode ha venut més de 72 milions de discos a tot el món i ha tingut 44 cançons al Top 40 de les llistes de senzills del Regne Unit. De fet, malgrat (fins a la data) no haver aconseguit encara cap número 1, es tracta del grup amb més entrades al Top 40 britànic.
Durant la seva llarga trajectòria, ha influït molts artistes de diferents gèneres musicals −des del rock fins al synthpop o la música dance, grups com Linkin Park, els Pet Shop Boys o els creadors del house i el techno de Detroit han reconegut la seva influència−, en part a causa del seu esperit de renovació amb cada nou disc i al seu ús innovador dels samplers. Tot i que tenen molta influència en la música electrònica actual, generalment se'ls classifica dins del gènere alternatiu.
Depeche Mode van aparèixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots arrelats a Essex i, en el cas dels tres últims membres, fins i tot companys d'escola. Clarke va deixar el grup el 1981, després de l'edició del seu primer àlbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l'any 1995, després de l'àlbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. La banda va continuar la seva carrera com a trio fins a l'any 2022 per la mort de Fletcher. Des de llavors, Gahan i Gore continuen endavant com a duet, de moment amb un únic àlbum d'estudi.
A l'octubre de 2017 fou nomenat un dels candidats a entrar al Rock and Roll Hall of Fame pel 2018, i finalment hi van entrar l'any 2020.
Història 1977−1980: Formació Els orígens de Depeche Mode es troben al grup "Composition of Sound", format per Vince Clarke (sintetitzadors, programacions i veu principal), Martin Gore (sintetitzadors) i Andrew Fletcher (baix). Però abans de la formació d'aquesta banda, tots tres havien estat membres de diverses bandes paral·leles: Clarke i Fletcher, ja l'any 1977, van crear el seu propi grup, anomenat "No Romance in China", fortament influït per The Cure; Gore també va participar en diverses bandes abans de co-fundar "Composition of Sound" —per exemple, amb el seu amic Philip Burdett (actualment, cantant de folk), el duet "Norman and the Worms", on tots dos hi tocaven la guitarra, i el grup "The French Look", amb Clarke, Rob Marlowe i Paul Redmond. Gore i Fletcher havien anat junts a l'escola (la Nicholas Comprehensive School); a més, Clarke i Fletcher eren visitants ocasionals de la sala de concerts Van Gogh, on Gore havia actuat durant la seva època a "Norman and The Worms".
Després dels dos primers concerts de "Composition of Sound", Clarke decidí que volia concentrar-se a tocar els teclats i que, per tant, el grup necessitava un nou vocalista. L'escollit fou David Gahan, que va unir-se als seus nous companys el 1980 després que Vince Clarke el sentís interpretant la cançó "Heroes" de David Bowie. Un cop convertits en quartet, i sota la influència de bandes com Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD), The Human League, Daniel Miller i Fad Gadget, Fletcher canvià el seu baix per un sintetitzador i, així, el so de la banda passà a ser totalment electrònic. Després d'haver estat acceptat al grup, Gahan va suggerir de canviar-ne el nom, i proposà com a alternativa el nom d'una revista de moda francesa: Dépêche Mode. Sovint s'ha traduït erròniament aquest nom a l'anglès com a "Fast Fashion"; en català es podria traduir correctament com "Noticiari de Moda". El primer concert com a Depeche Mode el realitzaren en l'escola "James Hornsby School" de Basildon l'any 1980, on Gore i Fletcher havien estudiat.
1981−1985: Primers treballs Speak & Spell Ja constituïts com a quartet i amb el nou nom, començaren a actuar de manera habitual a clubs com la "Bridge House Tavern" al Canning Town de la ciutat de Londres o el "Croc's Glamour", a Rayleigh, on Depeche Mode van conèixer un carismàtic personatge de l'escena electrònica del moment: Stevo, l'amo de la discogràfica Some Bizarre, que els demanà un tema per a una recopilació que estava preparant amb una representació de grups de pop electrònic i de música industrial, el ja mític "Some Bizarre Album"; la cançó escollida fou «Photographic». Van gravar la seva primera demo i van visitar en diverses empreses discogràfiques per entregar el cassette personalment, tot i que sense èxit, ja que a la majoria de llocs els van convidar a marxar automàticament.
En un dels concerts en el qual feien de teloners de Fad Gadget van conèixer Daniel Miller, músic electrònic i fundador de Mute Records, que s'interessà pel seu treball tot i que la primera impressió que tingué en veure'ls no fou gaire positiva. Els oferí un contracte verbal al cinquanta per cent de guanys i despeses per poder llançar el primer senzill titulat «"Dreaming of Me"» al febrer de 1981. Aquest senzill arribà a la 57ena posició de la llista britànica de cançons i al capdamunt de les llistes independents, L'èxit inesperat els va encoratjar a treure el segon senzill titulat «New Life», que escalà fins l'11è lloc i els va permetre aparèixer en el famós programa musical Top of the Pops. El següent senzill fou «Just Can't Get Enough», que va esdevenir el primer senzill de la banda en ser Top 10 de la llista britànica, concretament fins a la vuitena posició, i segueix sent una de les cançons més conegudes del seu repertori. També van filmar el primer videoclip de la banda per aquest senzill.
Després d'aquests tres èxits, per octubre del 1981 Depeche Mode van treure a la venda el seu àlbum de debut, Speak & Spell, que arribà fins al número 10 a la llista de vendes al Regne Unit. La reacció crítica combinà línies elogioses al "Melody Maker" amb comentaris negatius com el publicat a la revista Rolling Stone en un article on el periodista David Fricke donava una visió global bastant negativa sobre el corrent synthpop.
Malgrat la bona rebuda general de l'àlbum i dels seus senzills, Clarke no n'estava satisfet i començà a mostrar senyals de disconformitat amb l'evolució dels esdeveniments. Segons ell, s'estava donant massa importància a la imatge, entrevistes i sessions fotogràfiques, cosa que robava temps a les activitats del grup i, alhora, acabaria diluint el seu sentit artístic. Així, a la fi de 1981, ja acabada la gira britànica de promoció de l'àlbum, Clarke va anunciar la seva intenció de deixar els Depeche Mode -que feu efectiva al mes de desembre- per posteriorment formar Yazoo amb la cantant Alison Moyet l'any 1982 i, després d'una sèrie de projectes puntuals, el grup Erasure amb Andy Bell a la fi de 1985. Sense qui fins llavors havia estat el seu compositor principal, Martin L. Gore (que ja havia escrit les cançons «Tora! Tora! Tora!» i «Big Muff», incloses a Speak & Spell) va agafar la responsabilitat de substituir Clarke com a compositor, a més de donar al grup una nova orientació musical, clarament diferenciada de la del seu predecessor.
A Broken Frame, Wilder per Clarke ==== Pocs dies després de la sortida oficial de Vince Clarke, Depeche Mode tornaren als estudis per enregistrar un antic tema compost per Martin Gore quan tenia 16 anys, «See You», que aparegué al mes de gener de 1982 i, contra tot pronòstic, superà els registres dels senzills extrets de Speak & Spell situant-se al número 6 de les llistes del Regne Unit. Amb aquest tema, Depeche Mode utilitzaren per primera vegada un nou sintetitzador digital, el PPG Wave 2.
Però malgrat l'èxit de «See You», tant els membres del grup com Daniel Miller van reconèixer la necessitat d'incorporar un nou membre per acabar de suplir la baixa de Clarke, i amb aquesta finalitat van posar un anunci al Melody Maker de forma anònima per buscar una persona que toqués els teclats ("Grup conegut busca teclista, menor de 21 anys; només gent seriosa"). Alan Charles Wilder, de 22 anys, teclista de formació clàssica i ja amb experiència com a músic, respongué l'anunci, tot i que hagué de mentir sobre la seva edat. Wilder fou acceptat després de dues audicions amb Miller, però igualment el va informar que la seva participació no seria necessària per a la gravació de l'àlbum, ja que els membres del grup volien demostrar que eren capaços de fer un disc sense Vince Clarke. Sí que participà, en canvi, a les promocions televisives i a la primera gira mundial de Depeche Mode, anomenada See You Tour.
Durant els següents mesos d'aquell any aparegueren dos senzills més, «The Meaning of Love» i «Leave in Silence»; finalment el seu segon àlbum, A Broken Frame, sortí a la venda al mes de setembre. Aquest fou el primer disc del grup compost íntegrament per Martin Gore, considerat com un treball de transició; alguns temes com «The Meaning of Love» o «A Photograph of You» mostren encara la influència de l'estil més pop de Clarke, però en d'altres («Leave in Silence», «Monument») Martin explora atmosferes més obscures, que posaven els fonaments de la direcció que prendria la banda a partir del següent treball. El primer treball de Depeche Mode amb Alan Wilder com a membre oficial va aparèixer l'any 1983: era el senzill «Get the Balance Right!».
==== Construction Time Again ==== Per al seu tercer treball, Construction Time Again, Depeche Mode decidiren de treballar amb el productor Gareth Jones en els estudis John Foxx's Garden Studios i Hansa Studios de Berlín Occidental. L'àlbum va veure el primer canvi dràstic en el so del grup, degut en part a la introducció de dos famosos samplers, l'Emulator i el Synclavier, que s'afegien als sintetitzadors analògics que havien utilitzat fins aquell moment. Mostrejant els sons d'objectes metàl·lics, estacions de tren i desballestaments de cotxes per crear-hi atmosferes i melodies, Depeche Mode aconsegueixen uns sons quotidians però propers a la música industrial, similar al que havien mostrat grups com SPK o Einstürzende Neubauten, a qui Martin Gore havia vist en concert a Berlín. Acompanyant la música, les lletres de Martin L. Gore també evolucionen, centrant-se aquesta vegada en problemes polítics i socials, mostrant el que Alan Wilder havia anunciat temps abans de la publicació de l'àlbum, quan comentà que el grup estava preparant un disc conceptual sobre el socialisme.