Iane Ivanov SandanskiTambé es pot trobar transcrit Yane Ivanov Sandanski o Jane Ivanov Sandanski (, (18 de maig de 1872 – 22 d'abril de 1915), fou un revolucionari búlgar, reconegut com a heroi nacional a Bulgària i a Macedònia del Nord.Revolució a Turquia", entrevista de Branislav Nušić amb Iane Sandanski]
És conegut com lÀguila de Pirin, , Tsar de Pirin, , Sandan Paixà, i El vell, .Nikòlov, Borís. ВМОРО - пVMORO - psevdonimi i xifri 1893 – 1934, Zvezdi, 1999, pàg. 79, 85, 90 Sandanski també era un francmaçó.Bàlgarski hroniki: Poema. 1878-1943. Tom 3, TRUD Publishers, 2008, , pàg. 475 miniatura|Estatuts del Partit Federatiu Popular (secció búlgara) escrit en búlgar: Art. 1: Pot ser membre de la secció búlgara del Partit Federatiu dels Pobles qualsevol ciutadà búlgar o otomà de més de 20 anys que accepti l'agenda del partit i participi en una de les seves organitzacions locals. NOTA: un ciutadà d'una altra nacionalitat pot ser acceptar com a membre, fins que s'estableixi una secció de partit per a aquesta nacionalitat. No obstant això, aquesta possibilitat mai es va donar.Macdermott Mercia, For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Publicat per Journeyman, Londres, , pàg. 403. esquerra|miniatura|Iane Sandanski com a conscripte a l'exèrcit búlgar En la seva joventut, Sandanski es va interessar per la política búlgara i va tenir una carrera com a governador de la presó local de Dúpnitsa. Després es va implicar en la lluita antiotomana, i es va afiliar al Comitè Suprem de Macedònia i Adrianòpolis (CSMA), però més tard es va canviar a l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (ORIMA). Sandanski es va convertir en un dels líders de l'ORIMA al districte revolucionari de Serres i cap de l'ala d'extrema esquerra de l'organització. Va donar suport a la idea d'una Federació Balcànica i Macedònia com a estat autònom en aquest marc, com una solució definitiva dels problemes nacionals a la zona. Durant el segon període constitucional es va convertir en un polític otomà i emprenedor, va col·laborar amb els Joves Turcs i va fundar el Partit Popular Búlgar. Sandanski va prendre les armes del costat de Bulgària durant les Guerres dels Balcans (1912-13). Finalment, va tornar a implicar-se en la vida pública búlgara, però finalment va ser assassinat pels activistes rivals de la facció dreta de l'ORIMA.
L'herència de Sandanski queda discutida avui entre la historiografia búlgara i macedònia. Els historiadors macedonis s'hi refereixen en un intent de demostrar l'existència d'un nacionalisme macedoni o, almenys, d'un protonacionalisme dins d'una part del moviment revolucionari local en el seu moment. Malgrat el suposat autonomisme o federalisme «antibúlgar» de Sandanski, és poc probable que hagués desenvolupat la identitat nacional macedònia en un sentit estricte o considerés els exarquistes búlgars a la Macedònia Otomana com una nació separada dels búlgars. Contràriament a les afirmacions de Skopje, el seu «separatisme» representava un projecte supranacional, no nacional. Encara més, els compatriotes, que van convèncer Sandanski d'acceptar idees d'esquerres, eren socialistes búlgars, la majoria dels quals no eren pas d'origen macedoni. El mot «macedoni» era llavors un terme paraigua que abastava diferents nacionalitats a la zona i, quan es va aplicar als eslaus locals, denotava principalment la comunitat búlgara regional. No obstant això, contràriament a les afirmacions búlgars, les seves idees d'una entitat política macedònia separada, han estimulat el posterior desenvolupament del nacionalisme macedoni.
Biografia Sandanski va néixer al poble de Vlahi prop de Kresna, llavors a l'Imperi Otomà el 28 de maig de 1872.Mercia MacDermott. For Freedom and Perfection. The Life of Yane Sandansky, 1988, Publicat per Journeyman, Londres, , , OCLC 16465550, pàg. 1. El nom de Iane prové del diminutiu del nom del seu pare, Ivan. Durant la guerra d'alliberament russoturca, la seva família vivia a Gorna Djumaià. El pare va participar en la rebel·lió de Kresna-Razlog com a portaestendard. Després que l'alçament fos esclafat, el 1879 la família es va traslladar a Dúpnitsa, que, a diferència de Gorna DJumaià, romania a Bulgària. Sandanski hi va anar a l'escola primària i va estudiar dos anys a la secundària. Durant dos anys i mig va estudiar de sabater i va treballar com a aprenent amb un mestre local de Dúpnitsa. Del 1892 al 1894 fou soldat de l'exèrcit búlgar. Després de deixar l'exèrcit, va tornar a Dúpnitsa i va començar a treballar com a assistent al despatx d'advocats del seu oncle Spas Harizànov.
Comitè Suprem Sandanski era un partidari actiu de l'ala de Radoslàvov del Partit Liberal i poc després de la seva arribada al poder el febrer de 1899, fou nomenat cap de la presó de Dúpnitsa. A causa d'això, el seu nom Sandanski es va transformar en el malnom Zindanski, que prové del turc zindancı (‘carceller’). Uzer, Tahsin, Makedonya Eşkiyalık Tarihi ve Son Osmanlı Yönetimi, Publicacions de la Societat Històrica de Turquia, Ankara 1999 pàg. 118
esquerra|miniatura|Yane Sandanski, posant davant la bandera otomana amb l'activista dels Joves Turcs Nureddin Beg.
Iane Sandanski va participar en el Moviment Revolucionari de Macedònia i Tràcia i en va esdevenir un dels líders. Es va unir inicialment al Comitè Suprem de Macedònia i Adrianòpolis (CSMA) el 1895 durant una incursió a les regions habitades per musulmans del Ròdope central a Tràcia.Historical Dictionary of the Republic of Macedonia, Dimitar Bechev, Scarecrow Press, 2009, pàg. 196. Durant els següents cinc anys, Sandanski va ser activista de CSMA a la regió de Pirin, però el 1900 va tornar a ser director de la presó local de Dúpnitsa. El 1901, Sandanski va passar a l'Organització Revolucionària de Macedònia i Adrianòpolis (ORMA). Va construir la xarxa de comitès de l'organització als districtes de Serres i Gorna Djumaia a la regió de Pirin, i per això la gent li va donar el sobrenom de "Tsar de Pirin" ( Pírínskia tsar). També va ser un dels organitzadors de la crisi d'ostatges coneguda com a afer Miss Stone, El 3 de setembre de 1901, una missionera protestant anomenada Ellen Stone anava a cavall a l'interior muntanyós de Macedònia i fou emboscada per una banda de revolucionaris armats. Sandanski també va ser actiu en l'aixecament antiotomà d'Ilinden-Preobrajènie. Les milícies actives a la regió de Serres, liderades per Iane Sandanski i un destacament insurgent del Comitè Suprem de Macedònia, van retenir una gran força turca. Aquestes accions van començar el dia de la Festa de la Creu i no van implicar tant la població local com a d'altres regions, sinó que se situaren ben bé a l'est de Monastir i a l'oest de Tràcia.
El fracàs de la insurrecció d'Ilinden va donar lloc finalment a la divisió de l'OIRM en una facció esquerrana (federalista) als districtes de Serres i Strúmica i una facció de dreta (centralistes) als districtes de Bítola, Uskub. La facció d'esquerres s'oposava al nacionalisme búlgar i advocava la creació d'una Federació Socialista Balcànica amb igualtat per a tots els subjectes i nacionalitats. La facció centralista de l'OIRM va derivar cap al nacionalisme búlgar, ja que les seves regions rebien incursions de bandes armades sèrbies i gregues, que van començar a infiltrar-se a Macedònia després del 1903. Els anys 1905-1907 foren testimonis de la divisió entre les dues faccions, quan el 1907 Tòdor Panitsa va assassinar els activistes de la facció dretana Borís Saràfov i Ivan Garvànov per ordre de Sandanski.
Joves Turcs i intents d'assassinat Després de la Revolució dels Joves Turcs el 1908 i durant el Segon Període Constitucional Sandanski es va passar al costat dels Joves Turcs. Adoptà les idees de l'otomanisme, que els joves acabats d'arribar al poder proclamaven com a ideologia oficial. També proclamaven la creació d'una nació otomana unificada, composta per les nacions individuals de l'Imperi. Els seus opositors l'acusaren fins i tot de cobrar un sou mensual de 50 lires.
El congrés de Kiustendil de la facció dretana de l'Organització Interna Revolucionària de Macedònia (OIRM) el 1908, va sentenciar Sandanski i Panitsa a mort, i va conduir a una desintegració definitiva de l'organització. De conformitat amb aquesta decisió, Tane Nikòlov, amb la col·laboració de Dimítar Zapriànov i Ivan Mòskov va tractar, sense èxit, d'assassinar Iane Sandanski a Tessalònica; en l'atemptat van morir els guardaespatlles de Sandanski Mitso Vranski i Tantxo Atanàssov, però Sandanski se salvà i només resultà ferit. El congrés per a l'establiment de l'ORMA, previst per a la tardor de 1908, va fracassar després de l'atemptat. Un any més tard, però, es crea un nou Partit Federatiu Popular (PFP), que en realitat reemplaça el projecte per crear l'ORMA. Lluites d'alliberament de Macedònia, vol II, Hr. Siliànov, pàgina 576.
El 1909, Sandanski i els seus seguidors participaren en la marxa dels Joves Turcs a Istanbul i en el destronament del sultà Abdul Hamid II, al març de 1909. Després Sandanski es reuní amb Josep I, a qui considerava un oponent de l'alliberament. Després de reunir-se amb el cap espiritual búlgar, es va convertir en el seu amic. En aquell moment, per ordre de Tòdor Aleksàndrov i Tòdor Làzarov, un grup de diverses persones, incloent Kotxo Avràmov, Iordan Ivànov i Vladi Slànkov, van dur a terme un nou intent frustrat d'atacar Sandanski a Constantinoble. El 14 d'agost de 1909, Vladi Slànkov va fer un tercer intent, sense èxit, de matar Sandanski a la cafeteria "Kolombo" de Tessalònica. Nikòlov, Toma. "Memòries del meu passat", editorial Otétxestvenia front, Sofia, 1989, pàg. 369 Dumbalàkova, Mihaila. "A través de les flames de la vida i la revolució"] Tom II, Sofia, 1937, pàg. 41-45. Decebut pels Joves Turcs, espantat pels atacs i exclòs, després de greus conflictes, pel PFP, Sandanski es va retirar el 1910 al monestir de Rojen.
Creació de l'ORMA i el PFP (secció búlgara)