miniatura|Casa i estudi de Wilhelm von Gloeden a Taormina. El baró Wilhelm von Gloeden (16 de setembre de 1856 – 16 de febrer de 1931) va ser un fotògraf alemany que va desenvolupar la seva carrera fonamentalment a Taormina, Itàlia. És conegut pels seus estudis de nus de joves sicilians, que generalment apareixen amb posats molt cuidats en marcs de referències clàssiques.
Biografia Els seus primers anys Va néixer a Mecklenburg (nord d'Alemanya) al 1856 i va ser batejat el 10 d'octubre d'aquest any a l'església de Blankenhagen. El seu pare, Hermann von Gloeden (1820–1862), que va morir a una edat primerenca, era un alt funcionari al servei del Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin.Diario Oficial del Gran Ducado de Mecklenburgo-Schwerin, Año 1851, Edición de Hofbuchdruckerei, Schwerin, S. XXVII La seva mare, Charlotte, ja havia estat casada amb anterioritat, però després d'enviduar del pare de Gloeden, es va tornar a casar per tercera vegada al 1864, aquesta vegada amb un polític conservador i periodista anomenat Wilhelm Joachim von Hammerstein.Roger Peyrefitte. Los amores singulares (Les Amours singulières), Ed. Gallinard, 1949. En español: Ed.Tirso, Buenos Aires, 1961 y Ed. Sudamericana, Buenos Aires,1971, p63. Durant la seva infància, les relacions de Gloeden amb el seu padrastre no haurien estat bones.Roger Peyrefitte. Op.Cit. p64. El punt de referència familiar més important per a ell seria sempre la seva mitja germana Sofia Raabe, fruit del primer matrimoni de la mare, qui l'acompanyaria després durant anys i fins a la seva mort a Sicília.
Després d'estudiar Història de l'Art a Rostock (1876), va estudiar pintura a l'Acadèmia d'Art de Weimar (1876-1877), fins que es va veure obligat per una malaltia pulmonar (segurament tuberculosi), a interrompre els seus estudis durant un any, temps en el qual va romandre convalescent en un sanatori en el Mar Bàltic.
Els anys d'esplendor Per recomanació del seu amic el pintor Otto Geleng (1843–1939), que havia viscut amb anterioritat allà, i buscant climes benignes per a la seva salut, viatja a Itàlia a l'any 1877. En aquell temps von Gloeden era un home ric, ja que el seu padrastre, per aquella època, era conseller del Kaiser. En primer lloc recala a Nàpols, on segurament va conviure amb el seu cosí, aleshores ja fotògraf Wilhelm von Plüschow (1852-1930), que havia arribat uns anys abans a Itàlia, i amb el qual es diu que va aprendre els rudiments de la fotografia.Marisa Miraglia. I nostri Antenati. Guglielmo Plüschow alla ricerca del bello ideale. Publicado en el nº7, año 6, de la revista “AFT. Archivio Fotográfico Toscano”, año 1988, pp 62 a 67.
Posteriorment es repetirien els viatges per col·laborar amb el seu cosí. Algunes vegades ho fa acompanyat dels seus models sicilians, tal com demostren les fotos d'aquests nois efectuades per tots dos cosins a Nàpols o en les seves proximitats.Giovanni Dall'Orto. Inseguendo von Gloeden. Biografia per immagini di un fotografo e della sua città (publicado en internet). Després de la trobada inicial amb Plüschow, acaba per assentar-se a Taormina, en aquells dies una petita localitat a la costa de l'illa de Sicília. A excepció del període comprès entre 1915 i 1918, corresponent a la Primera Guerra Mundial, quan va ser forçat a deixar Itàlia per ser ciutadà alemany, romandria ja per sempre a Taormina fins a la seva mort al 1931. miniatura|esquerra|Wilhelm von Gloeden (1856-1931). Dos nois nus al jardí. Nombre de catàleg: 2044. El motiu de l'elecció d'aquesta localitat (a la qual qualificaria de “paradís a la terra” i en la qual va vèncer a la seva malaltia) com a lloc en el qual assentar-se, seria, segons Alberto Mira, perquè allà va trobar dos grans atractius: d'una banda el seu clima sec, ideal per a la seva malaltia, però per una altra, els poemes d'August von Platen (1796-1835) i la seva llegenda van poder haver tingut també la seva influència.Alberto Mira. Para entendernos. Diccionario de Cultura homosexual, gay y lésbica. Ediciones de la Tempestad, Barcelona, 1999 “L'atractiu del Mediterrani com arcàdia eròtica per a homosexuals de països brumosos pot semblar un tòpic fàcil, però els treballs de Gloeden i les novel·les d'autors com Edward Foster (1879-1970) o Norman Douglas (1868 – 1952), proporcionen evidències que demostren que es tractava d'una pràctica real.Norman Douglas. Viento Sur (South Wind), Penguin Books, 1953. En español: Buenos Aires, Ed. Sudamericana, 1982Alberto Mirta, op.cit.Robert Aldrich. The seduction of the Mediterranean: writing, art, and homosexual fantasy, Routledge, 1993.
La riquesa evident de Gloeden en un mitjà extremadament pobre, com era el sud d'Itàlia de llavors, podria explicar per què la seva homosexualitat i l'expressió evident de la mateixa a través de la seva vida i del seu treball serien tolerades pels vilatans.
Per la seva banda Gloeden es va trobar en una Itàlia que per a ell revivia l'ideal mític de l'antiguitat clàssica. A més, a diferència del Nord conservador, la predisposició de la població a la nuesa sense inhibicions (aleshores era fàcil trobar a nens nus al carrer), va anar per a ell com un alliberament del conservadorisme alemany.
Quan va arribar a Taormina es va allotjar inicialment a l'Hotel Victoria, però aviat va comprar una casa prop de Sant Doménico. Aleshores la ciutat tenia 3.218 habitants.Giuseppe Restifo. Tourism and the History of Taormina 1750-1950, Ed. Edwin Mellen Pr, 2000. L'alcalde era un pintor paisatgista alemany, Otto Geleng (1843–1939), qui havia arribat allà el 1863.Otto Geleng se casó con Filomena Zuccaro y llegó a ser alcalde de Taormina, convirtiéndose rápidamente en una de las principales personalidades que hicieron de esta ciudad un destino turístico internacional. Mitjançant Otto, von Gloeden es va familiaritzar amb els habitants locals.
Poc després va instal·lar el seu estudi fotogràfic a Taormina, al principi simplement com a afició. Alguns anys després va contractar com a ajudant i criat a un jove de tretze o catorze anys anomenat Pancrazio Buccini (1879-1963). Era un noi de pell fosca, d'ulls grans -com va poder veure's en moltes de les fotografies que ens han arribat-, per la qual cosa von Gloeden li va donar l'àlies de «Il Moro» (El «moro»).Giuseppe Restifo. Op.cit. p126. Aquest noi va cuidar des d'un principi de la salut del baró, administrant medicaments, aconseguint al poble els menjars especials que requeria, preparant-li els banys calents d'aigua salada que li havien prescrit, però també aconseguint a joves locals que participaven en les festes nocturnes que Wilhelm va començar a oferir als seus molts visitants o perquè servissin com a models de les seves fotografies.Roger Peyrefitte, op.cit. Il Moro no seria, amb el temps, un simple servent, si no que va arribar a convertir-se en el principal aliat del baró, acabant per ser l'hereu del seu llegat fotogràfic.
Zinaida Gippius (1869-1945), a l'any 1899, parla de Il Moro, a qui estranyament flama Luigi, i el descriu així:
“[…] és el braç dret del baró. S'ocupa de les qüestions domèstiques, i imprimeix fotografies (encara que també té un assistent, Mino). L'aspecte de Luigi és extraordinari. Quan es mira la seva cara salvatgement bella, amb nas curt, celles estranyament elevades, sembla que un està veient a un faune de temps immemorial”Gippius, Zinaida. Una serata presso il barone G. , revista "Babilonia", febrero de 1999, p. 62-63, en edición de Paolo Galvagni, citado por Dall'Orto en op.cit.
La fortuna del baró li permetia viure segons la seva inclinació seguint els cànons de l'esteticisme: a casa seva rep a convidats en una atmosfera de luxe decadentista. Als seus convidats els ofereix nois, sovint vestits a la manera de l'antiga Grècia.Alberto Mira, op.cit. Quan la seva salut millora, flama a la seva germana Sofia, qui viatja a Taormina per viure amb ell i encarregar-se de la casa, on cada vegada arribaven més visitants.
En la dècada de 1890, a causa de l'"Assumpte Hammerstein", el padrastre de von Gloeden va caure en desgràcia davant el Kaiser, per la qual cosa l'estat va confiscar les seves propietats i possessions. L'haurien tancat a la presó per a tota la vida, si no fos perquè va aconseguir escapar a temps. Impossibilitat d'anar a Sicília per reunir-se amb Wilhelm, ja que el Kaiser disposava a Itàlia de molts agents, va fugir a Grècia. Wilhelm es va trobar, a partir d'aquest moment, sense la font d'ingrés que havien significat les remeses periòdiques del seu padrastre. Conscient de la seva penosa situació, va pensar prescindir dels serveis de Il Moro, però, segons Peyreffite, aquest es va negar a sortir de la casa. miniatura|Von Gloeden: El teatre grec de Taormina. En aquest moment Wilhem rebria un regal inesperat per part del Gran Duc de Mecklenburg-Schwerin, Frederick Francis III (1851–1897), el qual per patir una malaltia respiratòria passava llargues temporades a Itàlia, buscant el seu clima benigne i l'absència de la moral rígida d'Alemanya, ja que la seva homosexualitat va ser sempre un secret al seu país.Bernd-Ulrich Hergemöller, Mann für Mann – Biographisches Lexikon zur Geschichte von Freundesliebe und mannmännlicher Sexualität im deutschen Sprachraum. 1998. Hamburgo; MännerschwarmSkript Verlag;, p 253 Segons algunes fonts coneixia von Gloeden des de la seva joventut, per la qual cosa assabentat de la situació per la qual passava el Baró, va començar a enviar-li diners en secret. Wilhelm va acceptar l'ajuda però es va oferir a retornar-la-hi. A canvi el Duc va demanar que, com a pagament, Wilhelm li enviés dibuixos i fotografies de l'illa. Perquè pogués complir l'encàrrec li va enviar des de Berlín el regal més inspirat i providencial: una màquina de fotografiar de gran format.
Von Gloeden va començar fotografiant cada resta arqueològica de l'illa, amb Il Moro al seu costat portant el pesat equip o ajudant en el laboratori o a la cambra fosca. El que al principi va ser un mer encàrrec, a poc a poc ser aniria convertint en la seva professió. Aviat comença a adornar els paisatges amb nois nus, de vegades en parella, que eren en realitat camperols o pescadors de la regió als qui pagava perquè posessin.
Per familiaritzar-se amb les tècniques fotogràfiques del moment, va utilitzar l'experiència del seu cosí Guglielmo Plüschow, i també la d'altres fotògrafs de l'illa, els quals el van ajudar en la seva formació. Entre aquests últims cal nomenar els fotògrafs locals Giovanni Crupi (1859–1925) amb estudi a la Via Teatre Greco i el farmacèutic i també fotògraf Giuselle Bruno (1836–1904), amb estudi en el Cors.
La seva obra és ràpidament coneguda a tot Europa, arribant a tenir com a client els reis Eduard VII, Alfons XIII i al Kàiser Guillem II. Rep premis internacionals i algunes personalitats de prestigi, com Oscar Wilde (qui el visita al desembre de 1897), Richard Strauss, Jacques d'Adelswärd-Fersen, Anatole France, Marconi, el poderós industrial alemany Krupp el visiten en el seu estudi. També les seves obres s'exposen internacionalment: Londres (1893), el Caire (1897), Berlín (1898–99, incloent una exposició individual), Filadèlfia (1902), Budapest i Marsella (1903), Niça (1903 i 1905), Riga (1905), Dresden (1909) i Roma (Fira Mundial de 1911).
L'èxit de les seves fotografies, que comercialitza amb habilitat, li permet ràpidament reprendre el ritme de vida anterior a la caiguda del seu padrastre davant el Kàiser.