Un Menor Estranger No Acompanyat (MENA) és un fenomen de la migració que engloba als joves menors de 18 anys d'origen estranger sols i/o sense referent familiar adult que els acompanyi. El terme és utilitzat per les institucions espanyoles. Fins fa poc el terme era desconegut a Espanya i relativament nou als països de la Unió Europea. Segons dades empíriques es troba que aquest fenomen va aparèixer als anys 90 en aquells països on ja existia una forta tradició immigratòria, però ha estat a partir de 1997 que es fa notar notòriament a Espanya. A causa de l'augment persistent d'aquesta arribada de menors sols i desemparats, es va haver de realitzar una recerca amb la finalitat d'obtenir una perspectiva més àmplia del fenomen. Aquesta circumstància situa als MENA automàticament en una situació de desemparament i de risc.
Altres termes emprats sobre aquest fenomen són: Menors Migrants No Acompanyats (MMNA), Menors Immigrants No Acompanyats (MINA), Menors Estrangers Indocumentats No Acompanyats (MEINA) i Menors Separats (aquest últim emprat per la Unió Europea).
Encara que no és un fenomen fàcil de quantificar, les dades de la memòria de la Fiscalia de 2016, apunta a la presència de 3.660 menors d'origen estranger no acompanyats a Espanya i sota la tutela de les comunitats autònomes.
Segons la pàgina oficial de la Direcció General de la Policia, la definició de MENA seria la d'estranger menor de divuit anys que sigui nacional d'un Estat al qual no li sigui aplicable el règim de la Unió Europea que arribi a territori espanyol sense un adult responsable d'ell, sigui legalment o d'acord amb el costum, apreciant risc de desprotecció del menor, així com a qualsevol menor estranger que un cop a Espanya es trobi en aquella situació, d'acord amb l'article 189 del Reglament d'Estrangeria (RD 557/2011).
En la recerca dels menors estrangers no acompanyats (MENA), s'han localitzat un total de 1.659 MENA diferents. El conjunt total de menors a Catalunya amb mesura protectora de la DGAIA per a l'any 2001 se situava en 5.645 menors per a tota Catalunya.
El significat general des del punt de vista de la Unió Europea exclou del significat d'estranger als menors d'un país de la UE respecte a un altre. Així i tot, hi ha països on l'administració del significat d'estranger es refereix a tothom de fora del país encara que sigui de la Unió Europea.
Història Les migracions o moviments de tota la població han estat constants al llarg de tota la vida, però de poc volum humà fins al segle XX (excepcions són les invasions bàrbares de l'imperi romà, la creació de l'imperi àrab, en si mateixa de poc volum demogràfic, o els moviments dels nòmades esteparis asiàtics, com els huns i els mongols).
Catalunya A Catalunya la immigració de fora d'Espanya va ser testimonial fins al 1996, tot i que el Magreb sofria una explosió demogràfica durant els anys 70 i 80. Existia certa presència àrab als hivernacles del Maresme i en el petit comerç. Des de finals de la dècada de 1990, va augmentar l'arribada dels MENA a l'Estat Espanyol i a altres països de la Unió Europea. Encara que fins al 1998, aquesta situació no es va donar a conèixer al territori Català, i es va començar a parlar d'aquest tema a conseqüència de diversos articles que van aparèixer en la premsa i que donaven visibilitat en la situació que es trobaven alguns joves al carrer. No obstant això, l'educador Vicenç Galea i Montero afirmava que l'existència dels joves menors estrangers pels carrers de Barcelona ja existia des de la segona meitat de la dècada de 1980.
Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes. Es pot afirmar que l'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats al nostre país durant els últims 20 anys ha suposat un repte per tots els sistemes de protecció, que s'han vist en la necessitat d'adaptar els seus procediments a les necessitats concretes d'aquests infants i adolescents.
Al territori català, després de Barcelona, la segona ciutat catalana amb més MENA és Santa Coloma de Gramenet. La particularitat d'aquest fet sembla tenir a veure amb la localització d'aquesta ciutat, atès que és un nucli d'immigració marroquina assentada des de fa uns anys. Aquest no és un factor desconegut, ja que el col·lectiu IOÉ en els seus estudis de camp ja identificaven l'assentament d'aquesta població a Catalunya. També s'ha d'esmentar que Girona, Lleida i Tarragona, seguint aquest ordre són les ciutats amb un índex de possibilitats més elevat per residir els MENA.
Des de 1998 a mesura que han anat passant els anys, la xifra de MENA ha augmentat considerablement a Catalunya. S'ha passat de 245 MENA nouvinguts l'any 1998 a 456 l'any 2002. Tanmateix, en 2015 van arribar 377 joves, fet que marca una baixada de xifra fins a l'any 2017 que arriben 1.489 i continua creixent també l'any 2018 que resideixen més del doble que l'any anterior, 3.508. La seva xifra total es veu limitada pel fet que en accedir a la majoria d'edat, deixen de ser considerats com a menors per definició.
Espanya A Espanya, el fenomen dels MENA està majoritàriament associat a infants o adolescents d'origen Magrebí, principalment del Marroc i d'Algèria. Tanmateix, s'observen menors no acompanyats procedents d'altres països d'Europa de l'Est, de l'Àfrica subsahariana i de Síria. També es detecta que les arribades de menors estrangers no acompanyats han augmentat un 78,94% en el darrer any, més dels que tenia registrats el Ministeri d'Interior en abril. En els últims sis mesos han arribat a Espanya més de 4.700 menors migrants i ara hi ha 11.174 migrants MENA, segons ha informat la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo, en la comissió de la Família, Infància i Adolescència del Senat.
Carcedo ha reconegut que l'increment ha sigut molt significatiu sobretot en regions com Andalusia, que avui en dia és la comunitat amb més MENA de l'Estat Espanyol, amb un total de 5.621. La majoria també es concentren en Melilla, el País Basc i Catalunya.
Dins dels motius que comporten als menors sortir sense cap supervisió dels seus països d'origen trobem situacions de risc en la unió familiar, pobresa, desprotecció institucional, guerres, violències, falta d'oportunitats, catàstrofes naturals i situacions generalitzades dels drets humans.
A Espanya, la majoria dels MENA resideixen en centres d'acollida, on les seves necessitats bàsiques queden cobertes. Aquests són identificats i registrats al Registro de Menores Extranjeros No Acompañados RMENA-2, amb finalitat exclusivament identificativa. Aquest registre és gestionat per la Direcció General de la Policia en coordinació amb la Fiscalia General de l'Estat. Però és important diferenciar, en el moment que es té un suposat menor indocumentat, quins són els passos a seguir per tal d'esbrinar una edat aproximada. Quan el jurista no disposa d'un document que li permeti acreditar aquesta edat cronològica per a poder valorar l'edat legal d'un supòsit menor, sol·licita una prova mèdica per a poder tenir una estimació d'aquesta. Però el metge que realitza aquesta prova, realment no pot donar al jurista una estimació d'aquesta edat legal sinó simplement la seva edat biològica.
L'edat biològica malgrat ser edat, no defineix un concepte cronològic, sinó que es defineix per la identificació per part d'un explorador d'una sèrie de fites dins del procés de desenvolupament i maduració d'un ésser humà que s'aconsegueixen habitualment a una determinada edat cronològica en un grup de població determinat. És a dir, mitjançant unes proves mèdiques es pot esbrinar de manera aproximada segons les fites aconseguides en el seu desenvolupament, quina edat pot tenir el jove, sigui menor o no.
Un cop aquests joves arriben i es poden identificar, tenen una sèrie d'opcions per residir però que ells no poden decidir, sinó que es busca la millor solució per a cada cas. Un gran nombre acudeixen a centres residencials, on tenen uns tutors que s'encarreguen de vetllar pel seu benestar i per la seva protecció. En altres casos van a cases d'acollida, on les famílies d'aquestes acullen al nen o nena de manera temporal per tal que puguin gaudir d'una llar i de l'afecte que en aquestes es dona, tot i que la xifra és bastant més baixa que la dels centres. Al mateix cop, la distribució dels joves és molt desigual, segons la proximitat amb les fronteres i els recursos que es troben en les diferents comunitats autònomes. Per acabar, s'ha de tenir present que aquestes mesures es duen a terme quan el jove és menor, un cop obté la majoria d'edat, es consideren altres possibilitats com poden ser pisos tutelats amb més joves que es troben en la mateixa situació.
Tot i això, hi ha joves que per motius desconeguts no es posen o no s'aconsegueixen posar mai en contacte amb les institucions de protecció, i en conseqüència, no es troben a les estadístiques.
Factors d'expulsió entre els joves Quin és el motiu pel qual milers d'infants i joves de diferents parts del món decideixen moure's simultàniament? La migració dels joves és un fenomen estructural i crònic que ve de l'exclusió, el malestar i la pobresa a causa d'un sistema socioeconòmic i cultural dominant dels països més desenvolupats. Es poden trobar tres factors diferents molt diferenciats que serien les causes principals d'aquesta situació, que són econòmics, socials i culturals (tot i que aquest últim s'exagera en pes a l'hora de descriure la situació dels joves).
Una manera de recuperar el protagonisme d'aquest tipus de migrants és caracteritzant-los com a les principals víctimes del sistema i no com a transgressors que s'han d'expulsar. D'aquesta manera les seves condicions podrien millorar i a la vegada poder fer el possible perquè els joves no es vegin obligats a emigrar per situacions desesperades.
Segons un estudi sobre els joves refugiats a Suècia, l'educació en aquestes edats és important per a proporcionar un futur i una vida digna un cop ja s'han instaurat en el país destinatari. També és crucial que els joves, mentre que estan estudiant, també es puguin instaurar en el mercat laboral. Això es deu al fet que els joves que no són nadius de Suècia tenen més possibilitats d'entrar en treballs on la mà d'obra és més insegura. Es conclou que, si bé els joves refugiats s'enfronten a desavantatges laborals, l'educació té el potencial de mitigar els mals resultats del mercat laboral en aquest grup.
Hi ha diverses causes en els seus països d'origen que els fan partir, però també hi ha causes en els països destinataris.
Factors al país d'origen Dins dels factors d'origen, els quals són provocats per la precarització global, es troba la distorsió dels sistemes culturals que afecta diversos grups segons la seva edat i gènere. Per exemple, dins de l'entorn familiar, hi ha casos on els homes adults potser no poden ser els proveïdors econòmics per culpa de factors importants com l'atur i/o la precarietat. A més, les dones són imposades a ser mares. En aquest moment és quan el sistema econòmic bàsic, on els adults són qui haurien de prendre el càrrec de cuidar i mantenir als seus fills, es trenca. A conseqüència, els fills grans són els principals afectats.
Al contrari d'això, el paper femení també s'ha vist afectat, ja que les empreses acostumen a prendre avantatge de nenes desfavorides, que venen d'una família que no les pot mantenir i en el seu benefici els proporcionen un treball precari a canvi d'obtenir mà d'obra barata. La globalització també ha afectat en gran part a tot aquest moviment migratori que ja havia existit durant altres períodes històrics.
Factors al país destinatari